El bloc de les Piles

El cel de març

2012-02-29T12:59:00.000-08:00

Un dels avantatges de viure al camp és la possibilitat de poder veure el cel, i especialment els moviments del astres dia a dia. El cel canvia cada nit, cada hora, cada segon! El fet de saber reconèixer les constel·lacions i els seus principals estels, els planetes que són visibles a ull nu, ja és suficient per gaudir de l’Astronomia. Un telescopi és una eina molt interessant quan ja se sap que mirar i on trobar-ho. Una carta del cel i uns prismàtics 10x50 són és un bona ajuda. Bé, a l’hivern cal quelcom més, com abrigar-se i disposar d’un termo de tè o cafè.

Eduard Garcia-Luengo

expersat@msn.com

Mart

Durant els mesos propers passaran alguns esdeveniments particularment interessants que no es repetiran fins d'aquí molts anys. Sols per això, per no perdre-s’ho, interessa.

El proper dia 3 de març, el planeta Mart és troba en oposició. Això vol dir que és en el punt més proper a la Terra i que aquesta, es troba enmig de Mart i del Sol. Les oposicions de Mart succeeixen cada 780 dies aproximadament (2 anys i 50 dies). Les més favorables esdevenen cada 15 anys. De fet, la darrera més favorable va ser el dia 28 d'agost del 2003 i no n'hi haurà cap altra semblant fins al 27 Juliol del 2018.

Convé ressaltar la importància de la passada oposició de Mart de l’any 2003, ja que va ser el moment que Mart ha estat més pròxim a la Terra en els últims 5.000 anys, trobant-se únicament a 55.758.005 Km. de la Terra. En els darrers 50 anys, i durant tot el segle XXI no hi haurà altra oposició tan favorable del Planeta Vermell.

Reunió de Venus i Júpiter

Durant aquest any 2012, els dos plantes que més brillen al cel es retrobaran a menys de 5º un de l’altre. Un cop serà el 13 de març al capvespre, i l’altra al començament de l’estiu, quan Venus es faci visible a l’alba.

El dimarts dia 13, observeu cap l’Oest uns 90 minuts després de la posta de sol.

El 25 de març, la Lluna en quart creixent es situarà a la dreta de Júpiter. Al dia següent la Lluna s’haurà apropat a l’esquerra de Venus. Aquest detalls us permetrà fàcilment la localització d’ambdós planetes. A grans trets, es pot diferenciar un estel d’un planeta perquè la llum que reflexen els planetes no fan pampallugues envers de la que fa la dels estels.

Els planetes

Mercuri, és visible a l’Oest durant la primera setmana de març als capvespres, després perd visibilitat.

Venus, visible a l’Oest, cap al capvespre i durant les primeres hores de la nit.

Mart, visible tota la nit en la constel·lació de Leo.

Júpiter, visible a la primera part de la nit, a Àries.

Saturn, visible tota la nit a Virgo.

Fenòmens astronòmics

El dia 1 Lluna en quart creixent

El dia 3 Mart es troba en oposició a uns 101 milions Km de la Terra.

El dia 10 Lluna en el perigeo. (més a prop nostre )

El dia 20 comença la primavera.

El dia 26 Lluna a l’apogeu (més lluny)

Com saber l'hora mitjançant els estels?

Les estrelles ens permeten saber quina hora és (sempre que sigui de nit, és clar!). Per poder fer això cal conèixer el cel nocturn, i saber identificar-ne algunes de les principals constel·lacions visibles en les diferents èpoques de l’any.

Reconèixer l'hora és relativament fàcil si se sap l’hora a la qual es pot veure el mateix cel (les mateixes constel·lacions en les mateixes posicions del cel) varia dues hores cada mes. És a dir, el dia 1 de febrer a les 22h veiem aproximadament el mateix cel que l’1 gener a les 20h, o que l’1 de març a les 0h (=24h).

Deixarem per a la propera, comentar què són les ocultacions i els trànsits.

Que en gaudiu!

ESTHER COMAS NAVÉS

2012-02-14T09:16:00.000-08:00

Veïna de Sant Gallard, sòcia i copropietària junt amb la Belén Alonso de l’empresa El Tafaner amb seu a la població de Santa Coloma de Queralt.

P: Des de quan estàs al capdavant de l’empresa?

R: Jo diria que ara fa nou anys que vaig comprar l’empresa El Tafaner.

P: Abans d’adquirir l’empresa a què et dedicaves?

R: Bé, jo tota la vida he treballat en aquest sector. Vaig començar maquetant una revista a Barcelona amb el meu germà i ens dedicàvem bàsicament a la producció gràfica. Fèiem des d’una targeta de presentació a un senyor que volia obrir un negoci a unes memòries vàries per entitats públiques, ja sigui hospitals, ajuntaments, etc.

P: I treballaves per compte d’altri?

R: Sí, treballava en una empresa familiar amb el meu germà i em dedicava bàsicament a la producció. De fet feia més o menys el que ara estic fent aquí al Tafaner

P: I com va ser que et vas fer empresària?

R: Va ser un cop de cap. Jo ja em dedicava al sector i tenia ganes de canviar d’aires, deixar Barcelona, canviar de feina i començar un projecte per aquí i en aquell moment es van reunir totes les circumstàncies favorables. De fet el Jordi Gassó, llavors el propietari del Tafaner, i jo ja havíem parlat del tema de traspassar el negoci anteriorment. Però llavors per qüestions personals no era el moment. Al cap d’aproximadament un any de la conversa, el Jordi em va oferir de nou l’empresa i en aquells moments jo tenia moltes ganes de canviar d’aires i vaig acceptar la proposta. I tot va ser molt ràpid, en tres mesos vam tenir fet el traspàs.

P: Vau tenir algun problema o contratemps amb el traspàs?

R: No, la veritat és que no. Suposo que també jugàvem amb l’avantatge de què, per una banda, coneixíem el sector i de què, per l’altra, jo ja coneixia Santa Coloma, la seva gent i el seu tarannà perquè ja hi havia viscut.

P: Quina és exactament l’activitat de la teva empresa?

R: Doncs, per una banda, fem el Tafaner, la revista que tothom coneix, que es reparteix de forma gratuïta. I per altra banda, fem feines gràfiques de tota mena per qui ho necessiti. Podríem dir que som una empresa productora de serveis gràfics. És a dir, tot aquell qui necessiti qualsevol cosa impresa li podem oferir el servei, ja sigui perquè nosaltres mateixos fem aquesta feina, o bé gestionant aquesta demanda a una tercera empresa. Podem fer des d’una targeta, a un llibre, a una samarreta, a una revista, un regal publicitari, etc.

P: Quants treballadors té i com s’organitza l’empresa?

R: Som una empresa petita que actualment compta amb tres treballadors. I pel que fa a l’organització tenim uns dies més o menys establerts per fer el què en diem el tancament de la revista el Tafaner, que és quan ajuntem la part publicitària que contracten les empreses i en fem la maquetació. I llavors hi ha la resta de dies que no ens dediquem a la revista que fem tot tipus de feina gràfica. El fet de ser una empresa molt petita, ens dona capacitat per ser flexibles i adaptar-nos a les circumstàncies del dia a dia. Amb la part gràfica, la organització consisteix en prioritzar les feines segons la seva urgència. En resum, els dies dedicats a la revista els dediquem gairebé exclusivament a la revista i la resta de dies els dediquem a la part gràfica que, al seu torn, s’organitza en funció de la prioritat.

P: Quina o quines qualitats creu que fan falta per posar en marxa un negoci?

R: Buf, ser una mica massoquista... El fet de treballar pel teu compte és un aprenentatge diferent al de treballar per algú altre. Sempre he dit que hi ha gent que serveix per treballar per tercers i hi ha gent que probablement no servim tant per això. Potser pel fet que sempre hem treballat per nosaltres o amb estructures que, al cap i a la fi, propicien treballar per un mateix. Llavors, quant a qualitats, el que es necessita és estar disposat a passar moltes hores en el teu negoci. I en temps de bonances potser també t’emportes gratificacions econòmiques i amb temps més complicats el que fas és trencar-te les banyes pensant en quina ha de ser la manera de donar la volta al negoci o com arribar a final de mes per cobrir despeses.

P: Quins avantatges i/o inconvenients suposa muntar un negoci en un poble com Santa Coloma de Queralt?

Doncs ara mateix és un moment complicat a Santa Coloma perquè la gent no té masses idees ni masses ganes de fer coses. Ara mateix, que hi ha la sensació que estem en un cul de sac, no hi ha masses energies per parar-nos a pensar què hem de fer. Però suposo que això passa a tot arreu. Però és evident que té avantatges estar aquí, sobretot pel fet de conèixer la gent i pel fet que el ritme de vida és molt diferent al de la ciutat. Jo sempre dic que les presses dels pobles són diferents a les presses de Barcelona. També estic convençuda que amb temps de crisi la situació és molt millor als pobles que a la ciutat, ja que hi ha més recursos i més xarxa veïnal o personal i és més fàcil el dia a dia, tant personal com de l’empresa.

P: Quant a la teva feina i al teu negoci de què es sents més orgullosa ara mateix?

Es produeix un llarg silenci i una immensa cara de dubte.

R: Buf, doncs tal i com estan les coses avui, em sento orgullosa de seguir amb l’empresa en actiu. Que no és pas poca cosa perquè la situació està certament complicada!

P: Creus que les motivacions que et van portar a comprar aquest negoci, posar-te pel teu compte i tirar endavant amb l’empresa s’han acomplert i segueixen vigents?

R: Del tot –aquí l’Esther respon molt ràpida, sense dubtes -. Crec que en aquell moment vaig prendre una bona decisió. Deixar Barcelona, que de fet no és Barcelona sinó Cornellà, posar-me pel meu compte i venir a viure en un poble molt petit i bonic com Sant Gallard va ser una molt bona decisió.

P: Una pregunta molt actual, com us ha afectat la crisi?

R; Doncs la crisi ens ha afectat molt. I com que tots coneixeu la revista El Tafaner sabeu que ara mateix el Tafaner és petit i escanyolit i que en altres èpoques no ha estat ni tant petit, ni tant escanyolit. És especialment en la revista que es nota molt perquè la gent té molta por a invertir en publicitat. I per altra banda, tot el que és feina comercial d’empresa, com que les empreses també estan molt tocades per la crisi, estan molt reticents a generar despeses.

P: Creus que en un moment de crisi cal apostar per fer publicitat d’un negoci?

R: Sí, crec que cal fer publicitat perquè si no hi ha publicitat de les coses, la gent no les coneix, i si no les coneix no tenen futur. Jo estic convençuda que encara que estiguem en crisi val la pena fer una petita despesa en publicitat. Encara que sembli que escombri cap a casa hi ha dues raons de pes pels quals diria que val la pena posar publicitat al Tafaner malgrat la crisi. En primer lloc la revista El Tafaner està molt implantada al territori, molt. És curiós però hi ha gent que ens truca per preguntar si ja ha sortir el tafaner. Si es retarda mig dia el repartiment la gent ja el troba a faltar. La gent es pregunta on és? Què ha passat? I en segon lloc, la gent necessita recordar que els establiments, els serveis que ofereix la gent existeixen i segueixen en actiu. També ens ha passat que ens ha trucat algú demanant si aquell o altre restaurant encara està obert, perquè com que no l’han vist anunciat al tafaner es pregunten què han plegat? És que fa dies que no els veien anunciats... Així que jo penso que és una bona eina i, en el fons, barata. Penso que la publicitat és una feina més a contemplar a les empreses. Diuen els experts en màrqueting que el que no s’explica no pot arribar a funcionar mai. Hi poden haver coses meravelloses però si la gent no ho coneix, no serveix de res.

P: Com creu que cal plantar cara a la crisi?

R: Amb imaginació! I també ens hem de treure de sobre aquesta mena de manta que ens envolta i que ve de la informació de la premsa que tot el dia tracta la de la crisi i que ens deixa amb un estat de no tenir ganes de fer res de res. La gent ha de canviar de pensament, s’ha de posar al cap que cal tirar endavant i no es pot pensar amb què s’ha d’aturar tot. Perquè si no fem coses, la roda no gira, i si la roda no gira continuarem estant en aquesta espiral tan monòtona i avorrida,

P: I per últim, algun consell per a futurs emprenedors?

R: Jo crec que bàsicament és qüestió de passió. Si poses passió amb el que fas, i tens ganes de tirar un projecte endavant faràs el que vulguis. Si no hi poses passió, val més que no comencis res.

LA PLOMA ESTILOGRÀFICA

2012-02-07T08:15:00.000-08:00

El pobre Sr. Pere estava desesperat, ja feia tres dies que buscava la seva ploma estilogràfica per tota la casa. Encara havia de corregir un grapat d'exàmens i s'apropava el final de curs. La seva dona li deia que se'n comprés una altra, que la seva ja apareixeria qualsevol dia en qualsevol racó. Però el Sr. Pere no en volia comprar cap, volia la seva ploma, la que durant tants anys havia dut a la butxaca de l'americana.

Però va haver de claudicar i, donant tota la raó a la seva dona, va anar a la llibreria de la cruïlla i es va comprar una estilogràfica nova. I au, a corregir exàmens s'ha dit! Però hi havia alguna cosa que no acabava de rutllar perquè aquella ploma només posava zeros i més zeros. Encara que l'examen estés bé i el Sr. Pere decidís que es mereixia un set amb vint-i-cinc, la ploma estava entestada a posar zeros i més zeros. Allò era una autèntica bogeria. Què estava passant? El Sr. Pere, amb una paciència de Sant, va desmontar la ploma per veure si tenia els altres números encatllats al plomí, però allà no es veia res. Tot i així la va netejar ben neta, la va reomplir de tinta i la va tornar a provar. Però res, la ploma continuava posant zeros. Decididament la cosa anava de mal en pitjor.

Ja no sabia que més fer. Va deixar la ploma a l'escriptori i la mirar de fit a fit i, gairebé sense donar-se'n compte, va començar a parlar-li:

- Què ho fa que només vols suspendre als meus alumnes? Que no et semblen prou bons?

I ai l'às que la ploma es va posar dreta i va respondre!

- Sí, ves, és que jo no sóc una ploma per corregir exàmens, saps? Jo són una ploma d'alt estanding! He estat dissenyada per ser una ploma d'executius, d'aquells que signen contractes d'altes finances. No fa per mi ser una ploma d'un mestre d'escola!

- Caram - digué el Sr. Pere - no gastes pas pocs fums tu! Doncs sàpigues que a la llibreria de la cruïlla de plomes com tu n'hi ha una caixa plena i no pas gens cares!

- Això ha estat una errada de la fàbrica. Jo havia d'anar soleta, en un estoig de vellut vermell. Però per una errada d'un operari vaig anar a parar a la caixa de les plomes barates. No saps pas com he patit barrejada amb aquella "xusma"!

El Sr. Pere no se'n sabia avenir d'aquella extranya conversa. Eren les dues de la matinada, els exàmens estaven fets un nyap, i ell parlant amb una ploma amb aires de gran senyora. Si el veiessin els de l'escola pensarien que s'havia begut l'enteniment, ell que ja passava per estrany amb aquella mania d'escriure amb ploma i no amb un bolígraf com ho feia tothom. Així és que li va dir:

- Mira noia, és tard i demà a les nou he de ser a l'escola. Així que farem un tracte. Tu et deixes estar d'òrgues i deliris de grandesa i et comportes com cal escrivint el que jo et digui i no el que a tu et passi pel plomí i jo, per altra, et prometo que demà al migdia et tornaré a la llibreria perquè et posin al teu desitjat estoig, d'acord?

- Això és parlar amb seny - va dir la ploma-. Tracte fet!

I així, el Sr. Pere va poder acabar de corregir els exàmens. I fidel a la seva paraula, al migdia tornant de l'escola, va passar per la llibreria i va tornar la ploma, tot fent veure al venedor que aquella ploma era més bona que no pas el preu que havia pagat per ella. El venedor li va agraïr molt el gest, perquè ja l'havien avisat de la fàbrica de l'error comès i anava boig pensant a qui li hauria venut aquella ploma tant valuosa. I com a agraïment li va regalar un grapat de llapissos.

I quan va arribar a casa li esperava una bona notícia i és que la seva estimada ploma havia estat trobada. Estava amagada en un calaix de l'armari gran, el de desar la roba blanca. Com havia anat a parar allà era tot un misteri, però el més important era que, per fi, tornava a les seves mans i ràpidament se la posà a la butxaca de l'americana i es va sentir molt feliç.

Txaro, 15 de juny de 1992

EL GALO, UN COL·LABORADOR MÉS DEL BLOC DE LES PILES

2012-01-31T08:37:00.000-08:00

Qui més qui menys coneix el Galo, en Salvador Palau Rafecas, de Santa Coloma de Queralt, un personatge molt peculiar i un declarat amant de la història. La seva targeta de presentació ens il·lustra tant dels seus amplis coneixements i el seu bagatge cultural i històric com també de la seva simpàtica extravagància.

Des de les Piles estem molt orgullosos de poder comptar amb la seva inestimable col·laboració al bloc per aportar i contrastar tota mena d'informació històrica del municipi i li estem molt agraïts per estar disposat a contribuir de forma més o menys constant amb una activitat cultural del que per ell és el municipi veí.

Creiem que la informació s'ha d'anar rebent i assimilant a poc a poc. Partint d'aquesta idea, no ens volem "fondre" tota l'àmplia informació que en Galo té del nostre municipi amb tan sols un article. De manera que per avui en tindrem prou amb recuperar un dels primers articles publicats al bloc que es titulava Esteles discoïdals al municipi de les Piles i completar-lo amb la informació que ell ens ha aportat.

A on podem veure les esteles discoïdals? Algunes es troben guardades al magatzem municipal i les altres es troben a l'interior de l'església de Sant Salvador de Figuerola i també al cementiri de Biure. I ara, gràcies al Galo, tindrem el privilegi de poder conèixer quatre esteles discoïdals més que ell va fotografiar a l'església de Figuerola, on es trobaven fins a principis dels anys vuitanta. Més tard, després de varis furts i desaparicions i abans de la restauració de l'església, el llavors alcalde del municipi Josep Ballabriga i el mateix Galo, en van retirar les restants i les van guardar a l'Ajuntament de les Piles a fir de protegir-les:

Estela funerària de Figuerola. Creu patent amb losange central buidat i decorat amb una creueta. Al revers, hi ha una decoració reticulada. Actualment es troba al magatem de les Piles.

L'estela de l'escriptura, procedent de Figuerola, porta un epitafi escrit en català amb caràcters gòtics on s'hi pot llegir clarament "Bas de n'Arnau Civit i els seus".

L'estela funerària de la ferradura, el símbol dels Ferrer que en la fotografia veiem situada en un dels murs de l'Església de Sant Salvador de Figuerola el lloc que li correpondria. Durant molts anys se'n perdé el rastre i no se sabia el seu parador. Actualment, algunes fonts fiables, sembla que es troba en un jardí particlular de Santa Coloma.

L'estela funerària de la mà esculpida, procedent de Figuerola, d'origen probablement romànic, és un símbol de veneració de l'Església procedent d'una relíquia del monestir de Santes Creus. Actualment resta guardada al monestir de Vallbona de les Monges.

A partir d'aquest article volem fer una crida a tothom per demanar a tots aquells qui tinguin més informació sobre aquestes esteles o altres restes i/o informacions i curiositats de Figuerola i/o del municipi en general que ens la facin arribar directament a l'Ajuntament de les Piles, al correu turismelespiles@gmail.com, o bé fent un comentari en aquest article.

ELS SATÈL·LITS AJUDEN A CULTIVAR EL RAÏM PERFECTE

2012-01-24T09:17:00.000-08:00

Com aconseguir una collita de raïm “perfecta”amb l’ajuda dels satèl·lits?

De ben segur que a la nostra comarca el sòl dedicat a les vinyes no és extensiu i potser no rendibilitzaria la contractació d’un servei similar i que l’experiència dels agricultors en la seva tasca diària també el podria igualar, però és interessant conèixer com van revertint les aplicacions de la tecnologia espacial en la nostra vida diària.

Si estem d’acord que per fer “un bon vi” cal regar adequadament les vinyes i tenim el control de l’aigua, els satèl·lits ens poden ajudar a saber quina és la quantitat i quan cal regar. La millora dels recursos agrícoles es poden optimitzar amb el coneixement de l’augment de la collita.

El servei GrapeLook de l’Agència Espacial europea (ESA) utilitza la informació recollida pes satèl·lits para assessorar als viticultors sobre com i quan cal regar les vinyes de forma òptima.

GrapeLook utilitza tècniques de teledetecció per a mesurar l’aigua que deixen anar les plantes, l’augment de la biomassa i el rendiment amb què s’estan utilitzant els recursos hídrics.

Tota aquesta informació, una cop processada, es distribueix als vinicultors i a les autoritats hidrològiques per mitjà d’una pagina web basada en Google Maps.

Aquest any passat es va posar a prova aquesta plataforma tecnològica amb la col·laboració d’un grup de vinicultors de Sudàfrica, als qui se’ls va permetre accedir al sistema de forma regular per a poder comprovar l’estat de les seves collites, rebre les estimacions del nivell d’humitat de les terres i de les necessitats de rec de les explotacions. Tots els participants varen quedar satisfets i van considerar els sistema interessant perquè els va ajudar a controlar el creixement de la collita, identificar els problemes de rec, així com de cercar mètodes més eficients per a permetre reduir la càrrega de treball i costos, així com garantir la sostenibilitat de les collites.

Aquest Servei ha estat desenvolupat per WaterWatch (Països Baixos) amb el suport del Programa d’Aplicacions Integrades de l’Agència Espacial Europea. La plataforma està cofinanciada pel Departament d’Agricultura del Cap Occidental i per la Universitat de KwaZulu-Natal, amb el suport també del Departament d’Agricultura, Pesca i Boscos de Sudàfrica i de la Ambaixada dels Països Baixos.

El proper pas serà l’expansió a altres cultius i regions. Actualment a Catalunya en comarques vinícoles properes, s’utilitzen tecnologies similars emprant les comunicacions mòbils (GSM).

GRAPELOOK http://iap.esa.int/projects/water/grapelook

WATERWATCH http://www.waterwatch.nl/

FRUITLOOK http://www.fruitlook.co.za/

Eduard Garcia-Luengo

www.expersat.org

ANTÒNIA? IAIA? ÀVIA?

2012-01-17T08:07:00.000-08:00

Hola, bon dia, bona tarda o bona nit a tothom -segons es miri-! Ja fa temps que l’Anna em demana que faci un escrit i jo ja feia temps que tenia ganes d’escriure però no trobava el moment. Tenia ganes d’escriure sobre pensaments o sobre coneixements varis. No perquè cregui que el que he de dir sigui més important que el que diuen els altres, sinó perquè crec que tots ho hauríem de fer. Penso que tots tenim coses interessants a dir i que en general, la majoria de nosaltres no som suficientment intel·ligents per arribar a grans conclusions si no és amb el conjunt i/o amb el complement de les altres persones.

Bueno (ja se que “ bueno” no es correcte en català, però aflora la llengua materna), anem al gra. Com molts de vosaltres sabeu, el set de desembre vaig ser àvia d’una nena que es diu Mariona. És el primer nét. I com a conseqüència d'aquest esdeveniment, molta gent m’ha preguntat com em faria dir per la nena i aquí ve l’objecte d’aquest article: "I com et dirà? Antònia ? Iaia? Àvia?...”

Doncs bé, em faré dir IAIA i ara us explicaré perquè. Em faré dir iaia per dos motius. En primer lloc crec que per una qüestió visceral o, si ho voleu més fi, per un tema sentimental. A la meva mare tots els néts li deien així i a mi em sona molt proper. El segon motiu és més complex i tot seguit us en faré cinc cèntims. Quan estudiava pediatria, teníem un professor que ens va fer la reflexió de què "El cercle de persones properes al nadó, estableixen uns vincles únics amb ell. És per això que amb els pares i als avis, i inclús a vegades amb els germans, se’ls crida no pels seus noms de pila, sinó amb paraules que són expresses per ells: papa, mama, iaia, avi... Però, no es interessant que precisament per cridar a la gent més propera es facin servir síl·labes que coincideixen amb els primers sons que fa servir el nadó (ppp, mmm, avu, ia...)? No seria lògic, doncs, que a les primeres persones que reconeix el nadó se li atribuïssin paraules difícils o llargues”.

Així doncs que em faré dir iaia pels motius expressats que porten a pensar força, no? Sentiments i raó avalen la meva decisió, però la polèmica està servida!

Per cert, el Magí es farà dir “ Padrí“ , guanyen els sentiments!

Antònia Balcells Garrido, una iaia molt trempada.

VALORACIÓ DEL BLOC DE LES PILES

2012-01-11T10:18:00.000-08:00

El dotze de març del passat any 2011 es posava en marxa el Bloc de les Piles. Un bloc que pretenia funcionar com una revista digital i ser una eina de comunicació propera pels veïns i veïnes del municipi. Un bloc que pretenia cobrar forma i omplir-se d’articles de curiositats, història, entrevistes, enquestes d’opinió, cartes dels lectors, coneixements varis, etc.

Ara, al cap d’encara no un any, el Bloc de les Piles ja compta amb 41 articles – amb el present ja en seran 42- i considerem que les pretensions inicials s’han anat assolit amb absolut èxit. Decididament el bloc ha funcionat com a revista digital i eina de comunicació pels veïns i veïnes del municipi i s’ha omplert amb tota mena d’articles varis: astronomia..., Avui parlem de..., Cartes dels lectors, conta- contes, emprenedoria, Entrevista, fent poble..., olla barrejada..., Pinzellades d'història, Receptes de cuina, Sabies que..., Saps on és...

És una gran satisfacció veure com realment hi ha molt seguiment del bloc tot veient que ara mateix hi ha un total de 3933 visites al bloc, veient com hi ha gent que es fa seguidor del bloc, veient com la gent fa comentaris als articles, veient com la gent marca amb un “m’agrada” els enllaços dels articles al facebook de Les Piles de Gaià i cada vegada més constatant que a la gent del nostre municipi li fa més il·lusió que no pas mandra quan se li demana participar del bloc amb els seus coneixements i vivències.

Parlant de la gran acceptació i seguiment del bloc permeteu-me explicar una anècdota. Us en recordeu de l’article quins són els personatges de terror? Aquest article en realitat venia a ser un petit concurs en base el cartell de la Festa Major de les Piles de l’any passat. El cartell, molt elaborat per cert, amagava un munt de personatges. Vam decidir que el cartell havia de ser més que això i li donaríem més vida tot premiant amb un lot de productes de merchendasing de les Piles entre aquells qui encertessin els personatges. El concurs va ser un desastre total. Només van ser un total de quatre les persones que van omplir el formulari indicant els personatges que hi podien haver al cartell i, a més, cap d’ells va encertar els famosos personatges. No hi va haver premi. La gràcia d’aquesta història és que a priori vam pensar que el fet d’estar a internet i no haver fet cartells ni res de tot això la gent no ho havia vist massa. Però un dia, mirant les visites internes del bloc va i resulta que l’article havia tingut un total de 101 visites! De fet, encara segueix essent l’article més visitat...

Tot i que el bloc té molta acceptació, encara queda molt camí, i seguim com el primer dia demanant la col·laboració de tothom per omplir d’opinió, contingut i color el bloc de les Piles. Us convidem a enviar-nos els vostres articles i si més no a ser fàcilment “enredats” davant les nostres propostes. Volem posar èmfasi en què tots i cadascun dels articles tenen la seva gràcia i el seu interès, tant els més professionals i específics, com també els més amens, els més banals, els més surrealistes, etc

Nosaltres per la nostra part, seguirem treballant amb la mateixa línia i intentant involucrar més gent perquè considerem que tothom té moltes coses interessants a dir i perquè els veïns i veïnes del municipi de les Piles som curiosos de mena i ens encanta conèixer coses. També volem anunciar que estem treballant amb la possibilitat d’editar una revista en format paper que contingui els articles del bloc per poder tenir tot aquest material més a l’abast i poder arribar a totes aquelles persones que no tenen accés al bloc.

Ens seguim veient... aquí, al bloc de les Piles!

EL CAMINO DE SANTIAGO AMB BTT

2012-01-03T13:44:00.000-08:00

RICARD SEGURA BERENGUER I XAVI ROCA TRULL veïns de Les Piles ens expliquen la seva experiència al Camino de Santiago que van fer en bicicleta de muntanya des de Burgos a Santiago de Compostela (540 km) del 4 al 9 de desembre.

El plantejament

En Ricard Segura, en Xavi Roca i el seu germà Joan Roca van marxar el diumenge a les 3 de la matinada amb un cotxe de lloguer des de les Piles i van carregar les bicicletes al malater. Van arribar a Burgos a les 10 del matí i van deixar el cotxe de lloguer a una altra sucursal de l’empresa de lloguer. Pels volts de 2/4 d’11 van començar fer el Camino des de Burgos.

Les etapes que varen fer van ser les sis següents amb una mitjana de 90 quilòmetres al dia: 1) Burgos- Carrión de los Condes; 2) Carrión de los Condes – León; 3) León- El Acebo; 4) El Acebo- Triacastela; 5) Triacastela- Palas de Rey i 6) Palas de Rey- Santiago de Compostela.

El divendres a les 12 del migdia van arribar a Santiago de Compostela després de cinc dies i mig d’haver sortit. Per tornar van deixar les bicicletes se les van fer portar per Seur cap a casa (50€ per bici) i van tornar amb avió fins a Barcelona on els van anar a buscar per estar l’endemà al Mercat de Santa Llúcia de les Piles.

Els albergs i els restaurants els anaren agafant sobre la marxa. Fins i tot els bitllets d’avió el varen comprar l’últim dia, quan van arribar a Santiago de Compostela.

Les motivacions

En Ricard i en Xavi expliquen que fa cinc anys que varen fer el Camino de Pamplona a Logronyo a peu durant tres dies de la Setmana Santa. Des de llavors que tenien la intenció de tornar-hi. Ja feia temps que deien d’anar a fer el Camino, però mai no trobaven temps i al final, un cap de setmana abans, van decidir-se a fer-lo de nou.

Tant en Ricard com en Xavi diuen que les motivacions no ha estat pas res espiritual, sinó més aviat el fet de desconnectar, fer esport i provar una experiència nova.

Per en Ricard, arribar a Santiago suposava tot un repte. Però a diferència d’en Xavi – diu- no tenia gens clar que el pogués fer. En Xavi assegura que ell tampoc ho tenia clar, però que ell anava a provar-ho i que si al segon dia no haguessin pogut seguir el ritme i haguessin decidit tornar-se’n a casa no hagués passat res.

El Camino

Els dos varen fer cinc anys el Camino a peu i ara l’han fet amb bici. Recomanen ambdues experiències, però diuen que “caminant o en bici són dos camins totalment diferents”.

Caminant gairebé sempre vas amb la mateixa gent. Vas fent etapes, uns trenta o quaranta quilòmetres al dia, i tot i que entre caminants vagis amb ritmes diferents, al cap del dia t’acabes trobant. Amb la gent que surts acabes el Camino, com qui diu. En canvi en bici fas mes via, cadascú va a ritmes diferents i que et poden distanciar molt i no hi ha tanta comunicació entre aquells qui el fan.

Quant al seu recorregut, les primeres etapes varen ser molt planeres fins a León. El trajecte transcorria a una alçada de 800 a 900 metres d’altitud i passava pel costat de la carretera en camins amb grava i amb baranes. En aquesta primera etapa els pobles, amb places i grans arcades, són molt bonics. És una zona que per anar a voltar amb cotxe està molt bé, molt arreglats. Els paisatges, però, són molt de secà.

En canvi, el tram final coincident amb Galícia és molt muntanyós amb fortes pujades i baixades. És un tram amb un paisatge espectacular on anar amb bicicleta semblava “un passeig enmig de la fageda d’en Jordà, entre boscos d’arbres grans i molta fullaraca”. Però els pobles eren molt més rústics, deixats, amb petites granges de ramaderia extensiva.

L’entrenament

Fer un total de 540 km a priori sembla un trajecte que requereix molt d’entrenament, però en Ricard i en Xavi han estat entre valents i inconscients. Asseguren no haver tocat la bici des de després de la cursa de la Festa Major de les Piles, quan varen anar a treure les cintes del recorregut. Un recorregut de tan sols uns quaranta quilòmetres. A més, quan habitualment sortien amb bici feien un màxim de trenta i pocs quilòmetres i al Camino vam fer una mitjana de noranta i tants quilòmetres al dia.

De manera que el primer i el segon dia no tenien gens clar assolir el repte, el tercer i el quart ja ho veien més clar i al cinquè dia els hi semblava tant a prop la meta que se’ls hi va fer etern.

En principi en Joan els va dir el primer tram fins a León era força pla i que a l’últim tram a l’entrada de Galícia hi hauria un port de muntanya molt bèstia que patirien molt. Un cop varen ser al port de Fevereiro, d’on van pujar de 800 a 1500 metres sobre el nivell del mar, pensaven que seria fer el port i la resta de tram seria bufar i fer ampolles. Però Galícia es tot molt muntanyós i tant puges molt com baixes molt i en total acumules molt desnivell. L'ultim tram, doncs, va ser dur tant pel terreny com per les impacients ganes de finalitzar el trajecte.

El secret

No havien entrenat gaire, havien decidit fer el Camino el cap de setmana abans, no tenien massa clar les diferents etapes, però per sort un dels tres peregrinos sabia el que es feia.

En Joan Roca, germà del Xavi, havia fet el Camino altres vegades i, en realitat, va ser ell qui controlava els temps, les parades, qui va proposar fer el plantejament general, era qui proposava els llocs per dormir i menjar. En Ricard i en Xavi es van dedicar a seguir-lo i a deixar-se guiar.

Reconeixen que si haguessin anat ells dos sols, segurament no haguessin portat tant bé els temps i no haguessin acabat el tram que s’havien proposat. Probablement quan haurien estat cansats pararien a menjar a qualsevol lloc, la feina seria per tornar-s’hi a posar. En Joan els marcava molt i com que ell ho tenia tot tant clar es van limitar a seguir i a pedalar.

Petits moments de feblesa

El camí va ser dur, es passaven gairebé tot el dia damunt la bici i hi havia moments que estaven cansats i una mica fastiguejats, però anaven fent i així cada dia feien el camí previst pel Joan, el seu guia particular.

El Ricard diu que, a diferència del Xavi, el primer dia ho va passar fatal, el segon dia i el tercer ja anava més bé: “Sobretot els primers dies et fa molt mal el cul. Els últims dies ja no et feia mal el cul, però llavors et feien mal les cames”.

En Xavi va anar fent però li semblava impossible fer una mitjana de cent quilòmetres al dia quan abans gairebé no passava dels trenta, pensava: “Ja portem 70 km, que estàs sonat, si mai havíem passat de trenta!”

Troballes al Camino

Molts dels peregrins, com ells, fan el camí com a curiositat, com a experiència, per fer esport i perquè tenen vacances. Però bona part de la gent que fa el Camino és perquè és molt creient o també perquè busca retrobar-se amb si mateix. En les dates que ells van fer el Camino, la majoria de peregrins que s’hi troben són “els peregrins autèntics, els qui el fan per fe i convenciment, cadascú amb la seva història particular”.

Bàsicament van trobar gent que feia el Camino a peu. Amb bici es van trobar dos nois de Manresa que mes o menys feien el camino amb les mateixes motivacions i plantejament que ells. També van trobar un noi que venia de Madrid i un gallec.

Aquest gallec, amb 31 anys li van diagnosticar un càncer i va prometre que si se’n sortia d’aquella faria el Camino de Santiago dos cops a l’any durant 31 anys. Quan se’l van trobar, amb quaranta anys, ja l’havia fet divuit vegades.

També es van creuar amb un peregrí caminant que havia anat a Santiago de Compostela des del Vaticà i que se’n tornava de nou al Vaticà. Aquest era un home que havia estat amb la corda al coll, a punt se suïcidar-se, que el seu germà petit havia matat a la seva mare, que ell havia estat alcohòlic i que estava perdudíssim a la vida. Aquest tenia la intenció de fer el Camino durant tres anys i vivia de la caritat.

Al Camino, encara que no peregrinant sinó vivint al camí, s’hi van trobar un català. Un català de Sabadell, que al 2004 la seva empresa de construcció va fer fallida i es va passar un any per aquí per allà vivint per la festa i les drogues. S’havia posat en històries molt tèrboles de diners i de drogues i va anar a parar un any a la presó. Un cop va sortir va fer el Camino com a peregrí. Quan el va haver fet es va quedar a viure al Camino. Vivia en una barraca en ruïnes, amb un sofà al carrer, al costat del camí, i hi tenia una paradeta de sucs de fruita i fruits secs. La seva vida és servir als peregrins i viu de les almoines, si algú li vol deixar la voluntat bé i si no també.

També hi van veure grups que anaven amb autocar, sense motxilla. Segurament feien una etapa d’un dia i ja està. Als albergs també van estar pràcticament sols.

Algunes reflexions

Fer el Camino amb bici es una experiència molt complerta en tots els sentits i que fa pensar molt sobre certes coses:

En Xavi destaca la idea de què “Fer el Camino es com anar a un altre món. En primer lloc perquè canvies totalment de xip, canvies totalment la rutina del dia a dia per anar amb bici. Però també perquè la gent que et trobes fent el Camino i la gent que hi ha fent el camí tenen una altra concepció de la vida. Veus que en realitat, allà, no es necessita res extraordinari per viure. Hi ha gent que fa dos anys que viu allà vivint de les almoines. Allà no es important si tens diners... Sembla que tot sigui mes humà. És com si anessis a un altre món, diferent al dia a dia i desconnectes molt. Jo vaig fer el Camino i quan vaig tornar aquí em va donar la sensació que feia un any que havia marxat”

En Ricard destaca “el Camino ajuda a creure mes amb la gent i es respira un ambient de generositat i caritat”. Explica que el català que vivia en una barraca al Camino volia demostrar a la gent que no era necessari tenir diners i que es podia viure sense res. De fet, el caminant del Vaticà, que anava fent el camí sense ni un duro els hi va explicar que el català de la parada de sucs i fruits secs li havia donat 150 euros: “Aquell que no tenia res, que vivia del què li donaven, li va donar 150 euros a aquell tio!”. Diu que va ser llavors quan van veure que el que predicava aquell home de les almoines en realitat, s’ho creia.

Una experiència a repetir

En Ricard i el Xavi repetirien l’experiència amb els ulls tancats i coincideixen en dir que el farien el Camino de Santiago francès des del principi, des de Roncesvalles. Asseguren sentir-se molt orgullosos de la seva gesta i mes sabent que podia molt ben ser que no haguessin aconseguit fer el recorregut previst.

Per la seva experiència aconsellen fer el camí amb algú que ja l’hagi fet abans i que s’organitzin bé el temps i les etapes. També cal mirar de no carregar-se massa, ells portàvem uns vuit quilos de pes i asseguren que al final encara els sobraven la meitat de les coses. I per ultim, assenyalen que el seu planejament - anar amb cotxe de lloguer d'anada i tornar en avió de tornada- va estar molt encertat.

PER NADAL: TORRONS DE XOCOLATA

2011-12-20T10:27:00.000-08:00

La Maria Mas Huguet, veïna de les Piles, ens ha proporcionat unes receptes de torrons de xocolata perquè ens animem a provar-les en aquestes festes tant assenyalades. Si seguim la recepta al peu de la lletra de ben segur que ens sortiran uns torrons per llepar-se'n els dits!

TORRÓ DE MÚSIC

Ingredients:

200 g de xocolata negra

150 g de fruits secs (panses de corint, pinyons, ametlles, avellanes, nous i tot allò que es vulgui)

Preparació:

En un cassó, desfer la xocolata al bany maria procurant que no bulli mai l'aigua.

Un cop la xocolata està desfeta, templar-ho una mica amb una espàtula perquè la xocolata no quedi tant calenta.

Incorporar la barreja de fruits secs a la xocolata i remenar-ho ben remenat.

Tirar la xocolata amb els fruits secs al motllo. Un cop al motllo, saccem la barreja amb uns copets sobre el marbre perquè no quedin espais d'aire dins la barreja i quedi una massa ben presa.
Esperar 24 hores i ja podem desmotllar el torró per menjar-nos-el!

Altres propostes:

Aquesta recepta també la podeu fer amb xocolata amb llet si us agrada més.

Una altra opció és posar a remullar les panses amb una mica de conyac i després escórre-les.

TORRÓ D'ARRÒS INFLAT

Ingredients:

200 g de xocolata amb llet
150 g d'arròs inflat

Preparació:

En un cassó, desfer la xocolata al bany maria procurant que no bulli mai l'aigua.
Un cop la xocolata està desfeta, templar-ho una mica amb una espàtula perquè la xocolata no quedi tant calenta.
Incorporar l'arròs inflat a la xocolata.
Tirar la xocolata amb l'arròs al motllo. Un cop al motllo, saccem la barreja amb uns copets sobre el marbre perquè no quedin espais d'aire dins la barreja i quedi una massa ben presa.
Esperar 24 hores i a punt per servir-lo!

Moltes gràcies per les receptes Maria!

US HAVIEU PLANTEJAT MAI PODER CONTACTAR AMB UN ASTRONAUTA?

2011-12-20T09:35:00.000-08:00

Bé, si sou fans de la tecnologia mòbil i el tema us interessa, seguiu llegint...

Comunicar-se per ràdio amb els astronautes és un xic difícil si no es tenen els mitjans i la capacitat tecnològica necessària, però és molt fàcil fer-ho per Internet.

André Kuipers és un entusiasta de Twitter i quan disposa de temps hi envia info o fotos. Podeu seguir-lo en directe des de l'espai. Properament tornar a pujar a l'epai (el 21 de desembre) amb una missió de llarga durada, amb finalitats d'investigació mèdica (ell és metge) i educativa "PromIISe".

Tota la informació per seguir-lo durant els mesos de la missió:

Twitter:
@astro_andre

http://www.twitter.com/astro_andre

http://www.andrekuipers.nl/

PromISSe mission blog:
blogs.esa.int/promisse

Blog (in Dutch):
www.andrekuipers.nl

ESA’s YouTube channel:
www.youtube.com/ESA

ESA’s Flickr account:
www.flickr.com/europeanspaceagency

Eduard Garcia-Luengo

expersat.org

DEL CAPVESPRE A LA NIT

2011-12-15T13:32:00.000-08:00

"Del capvespre a la nit" és un recull de fotogràfic d'Eduard García Luengo, que comparteix amb tots els seguidors del bloc amb la pretensió d'explorar una vivència emotiva en aquestes properes dates tan assenyalades.

Les fotos varen ser captades durant els mesos de tardor. Dos en especial es van captar en una altra estació de l'any. Si ets coneixed@r del cel ho trobaras fàcilment !

La darrera foto mostra una petita traça horitzontal sobre el mig de la foto. Aquesta "ratlla" és una part que es va enregistrar fotogràficament del recorregut de l'Estació Espacial Internacional (ISS) al seu pas per sobre nostre... Bé per ser precisos passava per sobre de França. L'ISS passa molt freqüent per sobre nostre i es veu moltes vegades millor; el que passa és que cal estar preparat amb els estris per poder prendre la foto.

Des de la redacció del bloc donem les més sinceres gràcies a l'Eduard per aquesta presentació, així com també per altres col·laboracions en el bloc de les Piles.

Cliqueu AQUÍ per veure aquesta presentació.

JOSEP LLOPIS FABRA

2011-12-07T12:05:00.001-08:00

Veí de Les Piles, jubilat, cangur d’en Pol i l’Abril (els seus dos néts) i Jutge de Pau del Municipi de les Piles.

P: Des de quan ets Jutge de Pau?

R: Des del juliol de 2006.

P: Com va ser que et fessis Jutge de Pau?

R: Va ser una proposta de l’ajuntament, crec que de la Txaro, però no ho recordo molt bé.

P: Què vas pensar quan et van proposar aquest càrrec?

R: La primera reacció va ser dir que no ho volia ser perquè tenia problemes amb la parla. Feia poc que m’havien operat de les cordes vocals i llavors estava en procés d’aprendre novament a parlar. Però com que de jutge substitut hi havia la Montse Valls, la meva dona, em van plantejar la possibilitat de què ella em podria ajudar i així podríem compensar aquesta dificultat. Allà on jo no hi pogués arribar o tingués certes dificultats, hi arribaria la Montse. Plantejat així, doncs, vaig dir: provem-ho!

De fet, des de què sóc Jutge de Pau s’han celebrat quatre casaments civils aquí a les Piles. Els dos primers casaments els va fer la Montse i jo he pogut celebrar els dos últims.

P: Ens pots explicar quina és la feina d’un Jutge de Pau?

R: Aquí al municipi de les Piles la feina de Jutge de Pau no és massa, però la tasca d’un jutge de pau és força variada:

1) Bàsicament cal tenir els llibres del registre civil actualitzats (naixements, defuncions i casaments). Aquesta és una feina que actualment està informatitzada, però també s’ha de fer còpia amb paper. A més, s’està esperant que l’administració escanegi els antics llibres per tenir-los en format digital.

2) També té la feina de tramitar exorts. És a dir, comunicacions entre municipis.

3) El jutge de pau també pot celebrar casaments civils.

4) Fer “fes de vida” per exemple d’un jubilat que ha de cobrar la pensió i a la caixa o banc li demanen aquest a fe de vida.

5) Celebrar petits judicis de faltes. Per exemple, una persona ha estat agredida i insultada. Aquesta persona denuncia els fets i llavors això passa al tribunal de justícia. Si el cas és petit o lleu celebrem el judici aquí. Amb el temps que porto fent de jutge ja n’he celebrat dos. Si ja és més greu passa a Santa Coloma de Queralt o a Valls.

Per tot això dues vegades per la setmana passo per l’ajuntament a veure si hi ha algun requeriment.

P: Quines qualitats requereix per ser Jutge de Pau?

R: Es necessita ser una persona reposada i tranquil·la i molt tolerant. Per altra banda, els coneixements es van agafant a mesura que vas exercint el càrrec.

P: Què és el que més t’agrada i el que menys t’agrada d’aquest càrrec?

R: El que menys m’agrada és celebrar judicis perquè és molt trist veure enfrontaments de persones que, sovint, són molt absurds. Per exemple disputes per un pam de terreny que no porten a res. I el que més m’agrada és registrar naixements perquè veus que el poble tira endavant. Les Piles és un municipi que està creixent força.

P: En general quina valoració fas del càrrec? T’hi sents a gust?

R: Al principi em va costar adaptar-me al càrrec per la dificultat en la parla. Llavors em costava parlar perquè n’estava aprenent, no parlava massa bé i em costava molt. Ara sí que m’hi trobo bé perquè ja tinc més facilitat, m’he acostumat a interactuar amb la gent i els veïns també ho han acceptat amb tota normalitat.

A més, com que estic jubilat i tinc temps, m’agrada col·laborar amb el municipi i fent de Jutge de Pau ho puc fer.

Moltes gràcies per respondre aquesta entrevista Pep;

Ramon de la pipa

2011-11-29T18:00:00.000-08:00

Sabies que en Ramon Sendra Inglés (Masies Masoveret de Guialmons 1910 - Santa Coloma de Queralt 1993) va ser pagès i paleta, però la seva afició per treballar la pedra del país fa que se'l recordi, entre altres, com a escultor?

Tot i que l'escultura va ser per a ell una afició i no una professió, va fer nombroses obres de gran qualitat al municipi de les Piles i també a Santa Coloma de Queralt, entre altres nombroses localitats.

De les Piles destaquen, sense ordre de creació, el "tòtem" de l'encreuament de Biure, les Piles i Pontils ; Sant Magí a la font del molí del prous; la llinda de damunt la portalada de la piscina; un "reposa-creus" de l'església de la Mare de Déu del Roser de Guialmons i el tronc de l'altar de l'església de Sant Josep o de la Mare de Déu de la Llet de Sant Gallard amb un curró com a base.

Font del molí del Prous


"Tòtem" encreuament Biure, les Piles, Pontils

Llinda de l'entrada de la piscina de les Piles

"Reposa creus" de la Mare de Déu del Roser de Guialmons

Detalls del tronc d'altar de l'església de Sant Josep de Sant Gallard

El gegant Ramon de la pipa

De Santa Coloma de Queralt en destaca la reproducció de la Mare de Déu de Bell-lloc i el monument als avis del pati del Convent.

En Ramon Sendra Inglés també era anomenat el Ramon de la pipa perquè sempre fumava en pipa. Era un personatge molt estimat i fins i tot a Santa Coloma li van dedicar un gegant a imatge i semblança d'ell, l'anomenat gegant Ramon de la Pipa.

Font: Informació facilitada per Josefina Sendra.

La Protecció civil

2011-11-22T11:03:00.000-08:00

El JORDI PASALAIGUA GRAU, Llicenciat en Ciències Ambientals, amb Postgrau de Planificació i Gestió Forestal, Bomber voluntari i Regidor de medi ambient, sanitat i benestar social de l’Ajuntament de Les Piles ens parla de la Protecció Civil.

Algú sap que és la Protecció Civil? Molta gent ha sentit algun cop aquest terme però potser no es sap del tot que és i per a què serveix. El que es pretén en aquest escrit és intentar explicar, a grans trets, que vol dir Protecció Civil i que ens implica com a ciutadans.

La Protecció Civil comprèn les accions destinades a protegir les persones, els béns i el medi ambient davant situacions de greu risc col·lectiu (emergències), de catàstrofes i de calamitats públiques, en la que la seguretat i la vida de les persones poden perillar i sucumbir massivament. Això vol dir que la Protecció Civil estudia, planifica i minimitza el risc d’emergències greus com per exemple els incendis forestals, les inundacions, les nevades, els terratrèmols, ventades, accidents químics,.....

Es pot pensar que en els pobles que formen part del municipi de Les Piles no hi passa mai res, però i si passa algun cop? Estarem preparats? Estarem organitzats? Podrem reduïr els danys contra les persones, els béns i el medi ambient quan passi? Quins seran el responsables? Es clar que els Mossos, els Bombers, el Servei d’Emergències Mèdiques ens vindran a socórrer, però en una gran emergència pot ser que no donin a l’abast o que no puguin actuar tant ràpid com voldrien. Per tant, és necessari una planificació, per saber com, quan i què s’ha de fer en cas d’emergència i l’ajuntament té l’obligació de redactar els plans actuació municipal en cas d’emergència i és això el que s’està fent actualment, són els següents:

- INFOCAT (Pla d’Actuació Municipal per incendis forestals).

- NEUCAT (Pla d’Actuació Municipal per nevades).

- INUNCAT (Pla d’Actuació Municipal per inundacions).

Aquests plans de nivell municipal donen les pautes i les accions que s’han de seguir en cas d’emergència, ja sigui per part dels equips d’emergència com també pels ciutadans, i permeten gestionar de forma eficaç una emergència que es produeixi al municipi de Les Piles per tal d’assegurar la vida i els béns de les persones. Aquests plans també existeixen en l’àmbit de tot Catalunya i els aplica la Generalitat de Catalunya, els quals moltes vegades als mitjans de comunicació sentim a dir (quan hi han fortes nevades): ...“Protecció Civil de la Generalitat ha activat en fase d’alerta el Pla NEUCAT”...

També s’encarreguen de la Protecció Civil (a nivell municipal) les Associacions de Voluntaris de Protecció Civil, en el cas de la Conca de Barberà n’existeix una a Montblanc, que s’encarrega de donar suport als equips d’emergència en cas que sigui necessari.

Finalment dir que tothom té dret a ser protegit i auxiliat en cas d’una emergència, però com a ciutadà també es té deures, s’ha de col·laborar i actuar, en la mesura que ens sigui possible.

La Protecció Civil s’ha de tenir present i no es pot deixar en un segon terme. Per qualsevol emergència trucar al telèfon 112.

Per més informació sobre la Protecció Civil, consultar:

- Departament d’Interior. Protecció Civil

- Consells per a l'autoprotecció en cas d'emergència

Us agrada l'Astronomia? Doncs seguiu llegint...

2011-11-18T07:39:00.000-08:00

Aquest mes tenim dos esdeveniments una mica "passats per aigua":

Un, és la pluja de meteors del dia 17 quan atravessem la cua del cometa Tempel-Tuttle. Aquests meteors entren molt ràpids (uns 70Km/s) per la constel·lació del Lleó. El problema és que aquest any la Lluna (q.menguant) propera al radiant de les "Lleònides", dificultarà la visió.

Dos, el 25 tindrà lloc el quart i darrer eclipse parcial de Sol. Això pasarà a les 6.20h TU (8.20h a Espanya), però sols es podrà veure des de l'Antàrtida, Tasmania, parts de Sudàfrica i de Nova Zelanda. Algú hi anirà ?

Escolteu com sonen a l’entrar a l’atmosfera. Un radar de vigilància espacial de la Forces Aérees de EE.UU. an Texas, va captar el so de la “pluja de meteors” quan entraven a la atmosfera de la Tierra el passat estiu.

http://www.youtube.com/watch?v=jQNHE_fpDOI&feature=player_embedded

Planetes

Mercuri es pot verure a patir d'aquests dies al capvespre, direcció Suroest. Anirà molt baix per la qual cosa alerta amb l'horitzó... arbres cases i muntanyes...

Mart és visible a partir de mitja nit en la constel·lació del Lleó. Si l'observem altres dies ens adonarem que cada cop brilla mes.

Júpiter es pot veure tota la nit, però a partir d'ara s'amaga abans de l'alba. Fixe-vos si podeu veure quatre de les principals llunes en el seu equador.

Saturn sols es pot veure a l'inici de l'alba a Virgo.

Que disfruteu de l'espectacle !

Eduard Garcia-Luengo

expersat.org

EL CAFÈ DE LES PILES

2011-11-15T10:01:00.000-08:00

El cafè de Les Piles sempre ha estat el punt de trobada de molts espilencs i espilenques, un lloc de reunió per petar la xerrada, prendre l'aperitiu, fer la partideta de la botifarra i anys enrere era el punt neuràlgic de les dones on jugaven a “la canasta” mentre que els nens gaudien de jocs de taula... quins temps aquells!

Avui els costums han canviat. Ens quedem més a casa i ens oblidem de les relacions socials del cafè, del poble com a col·lectiu, però el cafè segueix exercint la seva funció social. Potser és per l'Internet i tot el que suposa les xarxes socials?

Jo que m'estic moltes hores el cafè, i tinc temps per observar i apreciar aquest espai tant meravellós, em sap greu que no sapiguem aprofitar-lo. I sí moltes vegades, m'agradaria sentir-me més acompanyada. De dilluns a dijous la gent treballa i “hiverna” a casa, però per sort els divendres a la tarda comença haver-hi una mica més d'ambient fins el diumenge a la tarda. Els joves es reuneixen per petar la xerrada, la gent es retroba, fa uns beurets i uns vermutets...

Tinc ganes de què el cafè torni a ser el punt de trobada de molts espilencs i espilenques, i amb aquesta idea romàntica, però possible, a poc a poc he anat pensant la manera d'acostar-me aquest fet. I com? Ja sigui pel pa recent fet _ja heu provat el pa de llavors? No te'l perdis!_ ; les pizzes calentetes; o bé les postres _on hi podeu trobar un gran sortit de dolços i pastissos d'aniversari personalitzats amb la fotografia que vulgueu_. A més, ja sabeu, que sempre que vulgueu us puc oferir algun que altre queviure que no tingueu a mà (el sucre, la sal, detergent...).

Però encara ens falta un punt de compromís entre tots per aconseguir que el cafè sigui el Local Social del poble i torni a tenir el caliu que tenia... Som molts els que estem vivint al poble durant la setmana, la rutina diària s'ha de trencar i més a l'hivern que és llarg i dur, hem de pensar en fer activitats que ens estimulin i ens facin il·lusió, com nits de cinema, tardes de lectura, partides de parxís, conversar sobre un tema... hi ha un munt de coses que podríem fer tots plegats, per millorar la convivència i establir lligams d'amistat.

Esteu disposats acceptar el repte de convertir el cafè del poble amb el nostre Local Social?

Partides de cartes al cafè de fa uns quants anys...

Cafè de les Piles actualment

Laura Riquelme Montalbán

http://facebook.com/lespileslocalsocialcafe

XAVI VILLANUEVA DÍAZ

2011-11-08T07:33:00.001-08:00

Veí de les Piles, treballa com a programador d’autòmats en la seva pròpia empresa DAC Tècnica

P: Des de quan et dediques a aquesta professió des de la teva pròpia empresa?

R: Doncs des del març de l’any 2005 que és quan vam crear l’empresa conjuntament amb el meu soci Pep Pascual.

P: Què és el què us va motivar a crear la vostra empresa?

R: Doncs el fet de provar una cosa nova, emprendre una nova aventura i el fet de ser dos socis va fer que l’un per l’altre ens engresquéssim encara més en la idea d’un nou projecte. El fet de ser dos fa que la idea prengui més força.

P: Quin contacte havies tingut abans d’emprendre aquest negoci amb aquest tipus de feina?

R: Ja havia treballat en aquesta professió abans de formar la meva empresa. Vaig acabar la carrera i vaig entrar a treballar a una empresa gràcies en Pep Llopis que aleshores treballava allà. Allà hi vaig estar durant dos anys.

P: Com comença l’aventura amb DAC Tècnica?

R: Bé, en Pep Pascual i jo, que abans ja treballàvem en la mateixa empresa – l’empresa en què vaig començar -, ens plantem pel nostre compte. A partir d’aquí trobem un primer client i li fem un primer projecte que surt bé. Llavors tenim un segon client i fem un segon projecte que també surt bé. Així, piano piano, anem fent clients i anem fent projectes i anem avançant amb la nostra empresa. Treballem els dos fins que el març de 2009 en Pep deixa l’empresa i quedo jo sol pilotant la nau. De setembre de 2009 fins el setembre de 2010 treballo amb un altre soci i des de llavors, des de fa un any i poc dirigeixo l’empresa en solitari.

P: Quina o quines qualitats creus que fan falta per posar en marxa un negoci?

R: No sé, moltes ganes. Sobretot fan falta ganes i invertir-hi molt temps. Perquè de saber-ne, no se n’ha de saber, millor no saber el que t’espera. I potser cal ser una mica ingenu perquè si saps massa del què va això de ser empresari t’ho planteges més abans de llençar-t’hi. Després ja descobreixes el que són els impagats i altres problemes que hi ha darrera que sovint et fan pensar “tant de bo estigués treballant per una empresa treballant fix i que cada mes caiguin els cèntims”. Però bé, això és la part dolenta que té, però també té moltes altres parts bones.

P: Parlant de parts positives i negatives, quins avantatges i inconvenients suposa tenir un negoci en un poble com les Piles?

R: Bé, al municipi de les Piles jo hi estic per circumstàncies de la vida. DAC Tècnica, fins aquest any, tenia seu a Igualada i per reduir despeses he traslladat el despatx a casa meva, a les Piles.

P: Et suposa algun inconvenient tenir actualment el negoci a les Piles?

R: No cap. Avui en dia no hi ha problema per treballar a distància.

P: I avantatges?

R: Avantatges la pau i l’harmonia que hi ha aquí.

P: Pel que fa a la teva feina i al teu negoci de què et sents més orgullós ara mateix?

R: Orgullós? No ho sé... Em sento orgullós de què he pogut tirar endavant un projecte, que he superat moments difícils i entrebancs i de què he sabut tractar amb la gent. També m’agrada el fet que és una feina que es toquen totes les tecles o fases del negoci. Estar present en tot el procés de fer un projecte, des de que fas els primers contactes, fas la definició del projecte i arribes a la consecució del projecte, té la seva gràcia

P: Creus que les motivacions que et van portar a emprendre aquest negoci s’han acomplert?

R: La veritat és que, com ja he dit abans, quan vam començar amb aquest negoci jo era bastant ingenu, però sí, podem dir que s’han acomplert i espero que es segueixin complint. En aquesta professió em sento molt lliure, faig el que m’agrada i em guanyo la vida. Bé, alguns dies faig el que m’agrada, altres no. En aquesta professió et toca fer de tot, coses que t’agraden i coses que no t’agraden com són haver d’estar al damunt de la gent.

P: Ara toca una pregunta molt actual. Com t’ha afectat la crisi?

R: Gran pregunta! Bé, es nota molt la crisi. Es nota que la gent no vol gastar diners i, clar, costa molt trobar projectes. Abans ben bé es pot dir que els clients et venien a buscar i ara els he d’anar a buscar jo. Cal sortir, trucar portes i més portes i que algú s’embarqui a l’aventura...

P:I abans els trobaves més a prop els projectes?

R: Bé, abans els projectes que jo feia eren bàsicament nacionals i ara a nivell nacional no es troba res. He hagut d’ampliar l’àrea de treball i, a més, ampliar els sectors de treball. Abans em dedicava únicament a les ceràmiques i últimament he fet de tot. He treballat per Blautec en projectes d’automatització de piscines, he fet una màquina que en principi es tenia que muntar a Brasil, he estat a Rússia i a Angola en ceràmiques, he estat a Lisboa fent una automatització en una planta que fabrica vidres per cotxes, he estat a la Coperal, a Borges... M’he hagut de buscar la vida.

P: I com creus que es pot plantar cara a la crisi?

R: Treballant, treballant i treballant molt. I treballant bé.

P: I per últim, algun consell per a futurs emprenedors?

R: Doncs, prendre el projecte amb molts ànims i il·lusió i treballar de valent.

Moltes gràcies per l’entrevista i molta sort Xavi!

I PER FI, LA PLUJA!

2011-11-08T07:30:00.000-08:00

Per molt que el saber popular deia "sempre hi ha tornat" semblava que ja no hagués de ploure mai més. Des del juny del 2011 no es té constància de què hagi plogut de forma significativa al municipi i, en general tothom en tenia ganes.

I per reafirmar les ganes de pluja generalitzades ens remetem a les dades de pluviometria preses a la localitat de les Piles que ens ha facilitat el Martí Bonell Costa, veí de la localitat.

En la taula següent podem veure com, en general, ha estat un bon any amb pluges abundants en les èpoques que més convenia que plogués per les collites. Però des del juny ens trobàvem amb una situació de sequera preocupant que, per sort, les pluges de finals del mes d'octubre i principis de novembre han apaivagat.

AFICIÓ PER COL•LECCIONAR

2011-10-25T07:41:00.000-07:00

La setmana passada vaig fer una visita a l’Ajuntament del meu poble, Les Piles, i ves per on la Txaro i l’Anna em van animar a fer una xerradeta sobre la meva col·lecció de càntirs.

Però abans de parlar de càntirs faré una mica d’història:

Vaig començar a treballar en una empresa que treballava bastant per Catalunya i també per l’estranger. Com que era una empresa petita que començava tots érem “col·legues” i com aquell qui no vol la cosa anava demanant que em portessin capses de llumins dels llocs que anessin. Va ser una col·lecció que encara guardo.

Més endavant, em va fer gràcia anar guardant les ampolles de les colònies que donaven de mostres. Una altra col·lecció que també encara guardo.

El Pep, a la seva feina, sortia bastant a l’estranger i vaig començar a demanar-li que em portés barrets típics dels diferents llocs. No és ben bé una col·lecció, però també encara els guardo.

Gràcies a la meva mare, que ens demanava que quan féssim una sortida li enviéssim una postal _que li feia molta il·lusió de guardar-les i així veure els llocs on anàvem _, faig el mateix que ella feia i guardo totes les postals que rebem.

La nevera de casa nostra està plena d’imants. Doncs també es pot dir que els col·lecciono.

I per fi els càntirs. No sé quin va ser exactament l’inici d’aquesta col·lecció, però quan anem a algun lloc em fixo en un càntir i, si puc, el comprem. També en tinc alguns que m’han regalat la gent que sap d’aquesta afició meva. I en total tenim 52 càntirs!

Ja veieu, crec que m’agrada col·leccionar-ho tot. O potser és que m’agrada guardar-ho tot.

Montse Valls Oliván

TORRADETES DE SANTA TERESA

2011-10-18T08:20:00.000-07:00

El passat dissabte 15 d'octubre va ser Santa Teresa de Jesús i la Roser Torres, alias Txaro, en motiu d'aquesta onomàstica ens ha explicat com fer les tradicionals Torrades de Santa Teresa o "torrijas". Un plat tradicional boníssim que, a la vegada, és una bona manera d'aprofitar el pa.

Ingredients:

1 barra de pa
1,5 l de llet
2 ous
oli
sucre
canyella

Preparació:

1. Agafar la barra de pa i tallar-la a llesques d'un centímetre de gruix. Aquestes torradetes també surten molt bé amb les baguettes.

2. Remullar les llesques amb llet. Hi ha qui ho fa amb llet amb llimona, o bé amb llet amb un rajolí de mistela.

3. Passar les llesques enxopades de llet per ou batut i fregir-ho tot sobtant-ho amb oli ben calent.

4. Un cop torrades, traure-les de la paella i posar-les sobre paper de cuina per que deixin anar l’oli sobrer.

5. Finalment, espolsar-hi per damunt sucre barrejat amb un pessic al gust de canyella.

Bon profit!

Tempesta de meteors

2011-10-09T00:58:00.000-07:00

L'EDUARD GARCIA LUENGO,Professor de tecnologia i gestor cultural. Col·laborador en projectes educatius al voltant de l’experimentació tecnològica en els àmbits de les comunicacions espacials. Responsable del projecte Expersat.org ens parla de la tempesta de meteors.

Aquest mes d’octubre es preveu que es produiran pluges d’estels fugaços (meteors) donat que la Terra en el seu caminar per l’espai al voltant del Sol, ha de creuar les òrbites de cometes: 21P/Giacobini-Zinner durant el proper cap de setmana dies 8 i 9, i la del Halley el dia 22.

Al respecte, hi ha anys que no es veuen caure meteors, i d’altres on es poden comptar 150 meteors per hora (any 2005), que donen la sensació d’observar la caiguda de flocs de neu durant una nevada. No és segur què passarà enguany, però les previsions indiquen que la nit del 8 al 9 es podria produir una tempesta força intensa, així com una “considerable” pluja el proper dissabte dia 22. De fet, no passa sols aquest dies exactes, sinó al seu voltant, mentre la Terra travessa la densa cortina de partícules de la cua dels cometes, encara que els dies assenyalats es preveuen de més intensitat.

En vers al cometa 21P/Giacobini-Zinner es disposa d’informació de les diverses aproximacions al Sol esdevingudes durant el segle XIX. És un cometa periòdic i completa la seva òrbita al voltant del Sol cada 6.62 anys. Com que està format de roques i gels, cada vegada que s’aproxima un cometa al Sol es produeix un escalfament de la seva superfície degut a la llum solar produint-se una la sublimació dels gels. Els gasos que es desprenen d’aquest fet, exerceixen una pressió sobre les partícules minerals que són llançades, quedant en l’òrbita solar.

El punt principal d’emissió es trobarà a prop de la constel·lació del Drac. Per aquest motiu la pluja pren el nom de “Dracònides”.

Les Oriònides

Els que tenim més anys recordarem la visita del cometa Halley durant l’any 1986. Les llargues nits que vam poder gaudir de la seva visita. El recorregut de la seva òrbita el·líptica te una durada de 75 a 76 anys aproximadament.

http://es.wikipedia.org/wiki/Cometa_Halley

En les properes setmanes d’octubre la Terra travessarà aquest any per segon cop la cua, i és molt probable que es vegi també una pluja d’estels produïda per la resta del cometa. Entre finals del passat mes d’abril i tot el mes de maig ja ho va fer amb una pluja de meteors “ETA-Acuàrides”.

S’anomena així aquesta pluja perquè la radiació dels meteors provenia de la constel·lació d’Acuari. En aquesta segona ocasió la pluja serà visible al nord de l’estel Betelgeuse, vermellós i molt visible en la constel·lació d’Orió. Òbviament aquesta propera pluja de meteors s’anomena “Orònides”.

Com observar ?

Per fer l’observació cal apropar-se a un indret on no es trobi llum ambiental. Cal portar roba d’abric i no estaria de més alguna beguda calenta. Si porteu una lot mireu de posar-hi una cel·lofana vermella, perquè evitarà l’enlluernament.

No es necessita cap instrument òptic. Aquestes observacions es poden fer a ull nu. Si disposeu d’uns prismàtics podreu observar de més prop les constel·lacions. En cas de poder escollir. us recomano uns d’una bona obertura; per exemple uns 10x50 anirien molt bé. Si augmenteu la potencia òptica necessitareu un trípode. Del contrari tremolarà la visió.

Observació "en viu" dels Dracònids

PAM Parc Astronòmica del Montsec http://www.draconids.lleidaitu.com/

Agrupació Astronòmica de Terrassa http://www.agrupacioastronomica.terrassa.net/

.+Info

Si el tema ha desvetllat la vostra curiositat podreu cercar més informació a:

Xarxa d’investigació sobre bòlids i meteorits http://www.spmn.uji.es/CAT/presentacio.html

Meteoritics and Planetary Science http://meteoritics.org/

Penya Blaugrana "Aquest any sí" de Les Piles

2011-10-04T11:22:00.000-07:00

La Penya Blaugrana "Aquest any sí" de Les Piles es comença a forjar a l'estiu del 2006. El Barça acabava de guanyar a París la 2a Champions de la seva història 17 anys després de fer-ho per primer cop. Un equip liderat per Ronaldinho havia aixecat un club que al 2003 estava en una profunda depressió esportiva, social i econòmica.

Si em permeteu fer una reflexió, sempre he sigut de l'opinió que, com a persones, tenim el deure d'aportar quelcom a l'entorn en el que ens movem dia a dia. Per aquest motiu, i aprofitant aquest context, els membres fundadors de la penya vam creure oportú que el moment per aportar alguna cosa al nostre poble. A nosaltres Les Piles ens ha vist crèixer i ens ha ajudat a formar-nos com a persones, i la seva gent sempre ens ha donat el seu suport quan ho hem necessitat. Per això sempre ens hem sentit amb ganes d'implicar-nos en el seu desenvolupament.

Des de que tenim ús de raó sempre hem percebut que a Les Piles hi ha moltes persones que tenen passió pel Barça, però notàvem que faltava una institució que permetés unir aquest col·lectiu amb sentiments en comú.

I així ho varem fer. Varem iniciar els tràmits per a crear una penya oficial, reconeguda pel F.C. Barcelona. Uns tràmits que es van allargar més del que tots haguéssim desitjat gràcies a la burocràcia de les institucions del nostre país.

I va arribar el gran dia. El dissabte 7 de Juny de 2008 varem inaugurar la penya. Aquest dia significava el principi del que esperem sigui una gran història. A nivell personal us puc assegurar que va ser un dels dies més bonics de la meva vida. Veure el suport de la gent a aquest projecte que vam iniciar nosaltres és una cosa que ens omple d'orgull.

La Penya Blaugrana "Aquest any sí" de Les Piles actualment la conformen al voltant de 60 afiliats. La seva seu és el cafè social de Les Piles, on es dóna la possibilitat de què tots aquells que ho desitgin puguin anar a veure tots els partits del Barça. A més a més, com a mínim una vegada a l'any s'organitza un dinar de germanor per a celebrar l'aniversari de la seva fundació. A dia d'avui, hem tingut l'honor de poder portar en dues ocasions rèpliques de les copes guanyades pel primer equip de futbol del Barça: Copa, Lliga, Champions i Mundial de clubs.

Una penya blaugrana no pretén ser res més que una extensió dels valors que creiem que representa el Barça i que el converteixen en més que un club. És un lloc de trobada de totes aquelles persones que es senten representats pels colors blau-i-grana, amb independència de la seva procedència geogràfica, de les seves creences polítiques i religioses. On tothom pot expressar aquest sentiment de la manera que ho cregui més convenient. La grandesa del barcelonisme com a moviment social rau en què, per un instant, tots els que en formem part som capaços de deixar els nostres egos de banda i unir-nos per un objectiu comú.

Visca Les Piles, visca el Barça i visca Catalunya!

Jordi Castells i Cadens
President de la Penya Blaugrana "Aquest any sí" de Les Piles

A continuació m'agradaria deixar-vos íntegrament el discurs inaugural de la nostra associació:

Hola a tots i benvinguts a la inauguració de la nostra penya.

En primer lloc, en nom de la junta, donar les gràcies a tots els socis de la penya pel suport que ens heu donat en tot moment. Tenir 60 socis en un poble de 200 habitants és un fet que ens omple d’orgull i que demostra, un cop més, la implicació de la gent de Les Piles en totes les activitats que es duen a terme. També el més sincer agraïment al Xavier Bagués, representant del club, al Francesc Serra, delegat de zona, i als representants de les altres penyes aquí presents, per acompanyar-nos en un dia tan especial com avui.

Ara fa uns dos anys, després que el Barça guanyés la 2a champions de la seva història a Paris, vam creure que era el moment oportú per a fundar una penya blaugrana. Preteníem fer una aportació a aquest poble que ens ha vist créixer i que tants bons moments ens ha donat. En els més de 950 anys d’història de Les Piles mai havia existit una entitat com aquesta que avui hem inaugurat. Per aquest motiu se’ns va ocórrer que, en un indret on el sentiment culé sempre ha estat molt arrelat, era de justícia habilitar un espai on tots aquells que portem el barça al cor, poguéssim compartir els bons moments i també els dolents.

Som conscients que des d’aquell estiu ha plogut molt, però la burocràcia en aquest país és la que és. Problemes amb els estatuts i la ja coneguda eficiència de la nostra estimada Agència Tributària, ha fet que tot el procés s’hagi allargat més del que teníem previst.

El nom que ens identifica com a penya potser no reflecteix la situació actual de l’equip, però pretén ser un homenatge a unes paraules que, cada començament de temporada ressonen en tots els àmbits del barcelonisme: “Aquest any sí”.És ben cert que en els dos últims anys han estat més habituals els disgustos que no pas les alegries, però a la vida tot són cicles i ara el més important és no perdre l’esperança i continuar donant suport a l’equip perquè ens pugui tornar a donar moltes tardes d’alegria, d’aquelles que per molt que passi el temps mai s’obliden.

I és que ser del Barça és un estil de vida, és quelcom que es porta dins i que difícilment es pot explicar amb paraules. Cadascú ho viu a la seva manera, uns amb més intensitat i d’altres amb més moderació. Alegria, tristesa, il·lusió, decepció, optimisme, pessimisme... són conceptes que van lligats als més de 100 anys d’història del Futbol Club Barcelona.

Aquest no és un club qualsevol, és més que un club. És de les poques entitats del món del futbol que a dia d’avui encara és propietat dels seus socis i que a més a més, té la particularitat de ser un dels màxims ambaixadors de la llengua i la cultura catalana arreu del món.
Però el que realment el fa gran, el que realment el fa especial, és la capacitat d’aglutinar a persones amb maneres de pensar molt diferents i amb un únic propòsit, compartir la devoció per uns colors, els colors blau i grana.

Aquests, en definitiva, són els valors que volem per la nostra penya. Aquestes són les motivacions per les quals avui, 7 de juny del 2008, iniciem aquest projecte que esperem, de tot cor, que només sigui el començament d’una gran història.

Visca el Barça i visca Catalunya!

Jordi Castells

RECEPTES DE TARDOR: EL CODONYAT i EL PA DE FIGUES

2011-09-28T08:48:00.000-07:00

La Isabel Berenguer, veïna de les Piles, ens ha preparat unes excel·lents receptes de temporada amb codonys i figues que podem trobar per les nostres contrades ara que ja ha arribat la tardor. La primera que és més tradicional, el codonyat, li va explicar la seva tieta. La segona que és més innovadora, el pa de fiques, l'ha buscat per internet i diu que li queda la mar de bona. Anem a veure que ens ha preparat la Isabel!

CODONYAT

Ingredients:

Codonys
Sucre ( Per 1 Kg de codonys, posar 700g o 800g de sucre segons agradi menys o més dolç)

Preparació:

Rentar bé els codonys, treure'n el cor i tallar-los a troços sense pelarl-los.
Posar els troços de codony junt amb el sucre en una cassolaa foc lent i remenar fins que el sucre estigui ben desfet i el conjunt adquireixi un to vermellós - el color típic d'un bon codonyat-.
Passar la batedora per la barreja i seguidament dipositar-la en motlles fins que es refredi.
Un cop refredat ja tenim el codonyat.

PA DE FIGUES

Ingredients:

300 g de figues seques
600 g d'ametlles torrades
2 xopets de moscatell
1 xopet d'anís
Matafaluga
Farina

Preparació:

Picar les ametlles, les figues i la matafaluga per separat en un morter i després barrejar-ho tot en un recipient.
Afegir-hi el moscatell i l'anís i remenar-ho tot fins que quedi una massa homogènia i compacta.
Posar la massa en un motlle enfarinat amb un pes al damunt i cada 3 hores anar-ho comprimint amb les mans, procurant de no desfer la forma que se li ha donat.
Deixar-ho de dos a quatre dies en repòs en un lloc fresc.
Per servir-ho, tallar el pa a llesques.

Segur que tots vosaltres teniu un munt de receptes que voleu compartir amb la resta dels lectors del bloc. Si és així, podeu fer-nos arribar les vostres receptes a l'ajuntament, o bé a través de turismelespiles@gmail.com. I si això d'escriure no us va, us podeu posar en contacte amb l'ajuntament i us enviarà algú de l'equip de redactors. Bon profit!

IMATGES FESTA MAJOR DE LES PILES 2011

2011-09-20T10:49:00.000-07:00

Heus aquí un munt d'imatges de tots els actes de la Festa Major de les Piles 2011 cedides per Pietat Gónzalez, Eduard García, Joan Josep Valls i Laia Valls. Si vols veure la crònica de la Festa Major de les Piles 2011 clica AQUÍ!

Fins la propera festa!

PIETAT GONZÁLEZ FABRA

2011-09-06T08:28:00.001-07:00

Veïna de Les Piles, procedent de l’Aldea comarca del Baix Ebre, mestressa de casa i aficionada a la fotografia.

P: Com comença la teva afició per la fotografia?

R: Sempre m’han agradat les fotografies, el que passa és que abans tenies aquelles maquinetes petites i no donaven per tant com ara les cameres digitals.

P: De què creus que et ve aquesta afició?

R: Jo em penso que no és una cosa que em vingui transmesa per ningú de casa meva, però des de petita sempre m’ha agradat molt el món de la fotografia.

P: Amb quina càmara de fotos vas començar i quina càmara portes ara?

R: La càmara de fotos amb què vaig començar era quadradeta i de plàstic que era molt fràgil i si queia es desmanegava tota. Era quadradeta, feia les fotos quadrades i anava amb carret.

Ara mateix tinc una Nikon de quaranta digital. En total he tingut set cameres de fotografiar i encara les conservo totes.

P: En el camp de la fotografia has estat autodidacta o bé has fet cursos d’aprenentatge?

R: He estat bàsicament autodidacta. He llegit sobre fotografia i sobretot he anat fent moltes fotografies. Ara, al tenir aquesta càmara digital, n’he anat aprenent molt perquè m’hi dedico més i també m’arrisco més a fer més fotos de lluny i fer fotos diferents, ja que si no em surten bé sempre les puc esborrar. A més, també em va molt bé el manual de funcionament de la càmara.

P: De les fotografies que has fet al llarg de la teva trajectòria, ens podries citar algunes fotografies de les quals et sents més orgullosa?

R: Doncs sí, en vaig fer una que semblava una postal al Parc Sama, prop de Cambrils, quan el meu fill gran era petit, potser tenia onze anyets, bé el meu fill petit també hi era, i hi havia un llac molt gran amb una caseta al mig i en Joan va anar cap dins la caseta i treia el cap. Amb el llac de fons es veia una imatge preciosa. I aquesta és una de les fotografies de les que em sento més orgullosa.

P: A les Piles se’t coneix per ser la fotògrafa oficial de les festes i aconteixaments del poble. Es podria dir que estàs especialitzada en aquest tipus de fotografia? O bé tens altres registres?

R: Bé, també faig altres tipus de fotografies. Per exemple vaig fotografiar el bateig de la meva neboda. També faig fotografies de paisatges i del poble de les Piles que també m’agraden molt. Però sí que és cert que habitualment faig aconteixaments i festes on hi hagi força gent i són moments en què passen coses.

P: Al poble de les Piles estem molt orgullosos de la teva feina en les festes i esdeveniments varis.

R: Pots comptar!

P: Podem dir que gaudeixes d’aquesta tasca?

R: Oi tant, jo sempre he dit que fer fotografies és una cosa que m’agrada i les faig perquè m’agrada i no perquè m’ho hagin d’agrair. Però m’agrada i em fa gràcia que la gent vegi les seves fotografies i m’agrada veure la cara que fan les iaies i com reaccionen al veure’s en una fotografia i com es posen contentes...

P: I bé, per quan una exposició de fotografies de la Pietat González?

R: Ui... això em penso que no, jo diria que no en faré cap.

P: Per la festa major?

R: No. No és per res, però no voldria que es pensés que jo faig les fotografies per fer-me veure, sinó que ho faig perquè m’agrada...

Sembla ser que ara per ara no tindrem exposició de fotografies de la Pietat, però ara que s’apropa la Festa Major segur que podrem veure la Pietat amunt i avall disparant fotografies a tort i a dret en tots i cadascun dels actes de la festa major. I de ben segur que, una vegada més, les seves fotografies ens faran reviure els millors moments de la festa major. Moltes gràcies per la teva tasca Pietat.

Quins són els personatges de terror?

2011-08-30T09:00:00.000-07:00

Potser ja el teniu a les mans, o potser encara no... En tot cas el programa de la festa major de les Piles 2011 dissenyat per l'Anna Segura Civit està més que ple d'activitats durant els dies de festa major i també està ple de personatges que fan posar la pell de gallina - uns més que altres, val a dir-ho-.

Localitzeu i citeu cadascun dels personatges o grup de personatges de terror que es troben al programa de la Festa Major de les Piles 2011, ompliu el formulari web clicant AQUÍ i tots aquells qui hagueu encertat els personatges entrareu en el sorteig d'un magnífic lot de productes de merchendasing de les Piles.

Molta sort i bona festa major!

La relació família- escola

2011-08-23T08:36:00.000-07:00

L'ANNA BALCELLS BALCELLS, mestres d'educació especial, psicopedagoga i en l'actualitat professora de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull, ens parla de la relació família- escola.

Des de ja fa una pila d’anys que els estudiosos coincideixen en que el desenvolupament de les persones té un origen fonamentalment social, la qual cosa significa que el progrés personal depèn, en bona mesura, de la interacció de cada individu amb d’altres persones en diferents entorns de vida (contextos de desenvolupament).

Tradicionalment, s’ha percebut que un dels contextos de desenvolupament més importants és la família, entenent que és qui proveeix les “eines” bàsiques perquè els infants puguin entendre els símbols i patrons socials i integrar-s’hi.

El segon entorn més determinant en el desenvolupament dels infants és l’escola; institució que permet als més petits interaccionar amb els seus iguals, crear relacions amb adults fora de la família i endinsar-se en un conjunt d’activitats d’aprenentatge formals que els ajuda a entendre algunes de les intríngulis del món on vivim.

Al principi la labor educativa que realitzava l’escola i la família era molt pròxima. atès que les escoles eren representats de l’Església i aquestes depenien en bona part de la comunitat. Per tant, eren els mateixos pares qui delimitaven els objectius acadèmics, els horaris, “contractaven” els mestres ... A principis del s. XX aquesta relació va canviar. La tasca pedagògica era cada vegada més complexa i especialitzada. Els mestres utilitzaven mètodes i ensenyaven matèries que no estaven a l’abast dels coneixements de molts pares. Així doncs, es va començar a entendre que la responsabilitat de la família i l’escola havia de ser diferent: els pares havien d’educar els seus fills en valors i actituds assentant les bases d’una bona educació per tal de que després els infants estiguessin preparats per que des de l’escola els ensenyessin lectura i escriptura, càlcul, ciències... A partir d’aquest moment no només es va percebre que ambdós contextos havien de perseguir objectiu educatius independents sinó que era millor funcionar per separat, el que creà una relació família- escola que es caracteritzava per la confrontació i el conflicte (Oliva i Palacios, 1998).

En els nostres dies aquesta idea s’ha anat substituint, entenent que, malgrat els objectius de l’escola i la família són diferents, tenen una influència superposada i una responsabilitat compartida envers el progrés dels infants per la qual cosa es fa necessari cooperar.

En els últims anys s’han realitzat estudis sobre quin són els factors que intervenen en l’adaptació dels infants a l’escola i entre els resultats la relació entre família i escola sembla que esdevé crucial. Així doncs, el rendiment de l’infant serà un o un altre depenent de les característiques i dinàmiques de la seva família i la facilitat que tindrà per afrontar els reptes escolars serà major si l’escola va en la mateixa línia que la família.

De fet, alguns autors han arribat a proposar que una major comunicació entre pares i mestres pot ser una possible solució pel fracàs escolar d’alguns infants, així com també que els propis mestres concedeixin més importància a la relació amb les famílies i els seus valors i creences per tal de que l’infant percebi més continuïtat entre un entorn i altre i no els entengui com fronts totalment separats.

Tant mestres com pares han de recórrer un llarg camí per arribar a l’entesa i això només passa per que els mestres comencin a formar-se en l’atenció i col·laboració amb les famílies i els pares “s’obrin” davant de la possibilitat de cooperar amb l’escola per anar tots a la una.

En quant als mestres, em referiré breument a un treball de Blue-Banning, Summers, Frankland, Nelson i Beegle (2004) sobre la relació entre professionals i famílies en el camp de les persones amb discapacitat ja que crec que aquestes actituds/maneres de fer es poden extrapolar a la relació famílies-mestres a les nostres escoles.

Quant als pares, només una reflexió. Moltes vegades es dóna la incongruència de que els pares, per motius que no analitzarem en aquest escrit, desvaloren i desautoritzen la institució escolar davant dels mateixos infants alhora que els hi exigeixen que assoleixin els objectius acadèmics, i a més, amb bona nota. Com poden els nostres nens/es donar importància i valorar el que des de l’escola se’ls ensenya si en ocasions senten els seus referents desacreditar tot el sistema?. Els nostres fills valoren el que nosaltres apreciem i respectem.

En definitiva, que si volem millorar l’educació integral dels nostres nens i nenes cal que tant pares com mestres fem un pas endavant i ens apropem més els uns als altres.

Referències Bibliogràfiques

Blue-Banning, M., Summers, J. A., Frankland, H. C., Nelson, L. L. i Beegle, G. (2004). Dimensions of family and professional parterships: constructive guidelines for collaboration. Council for Exceptional Children, 70(2), 167-184.

Rodrigo, M. J. i Palacios, J. (1998). Familia y escuela: padres y profesores. A M. J. Rodrigo i J. Palacios (Coords.), Familia y desarrollo humano (pp. 333-350). Madrid, Espanya: Alianza Editorial.

Un conte de la Pietat

2011-08-11T09:30:00.000-07:00

BRUNYIT, el melonet enamorat

Hi havia una vegada un melonet d'hort que es deia Brunyit, vivia feliç envoltat d'arbres, flors i plantes d'hort. A en Brunyit li agradava viatjar i quan algú s'apropava a l'hort agafava un farcell de fruits secs, feia un salt i s'amagava dins la butxaca.

En un d'aquests viatges en Brunyit va anar a parar a un lloc on hi havien coses molt llarguerudes que es movien amb molta gràcia, i com que ell no sabia el que eren perquè no havia anat mai tant lluny de casa, ell va pensar que era a un país encantat.

Però on havia anat a parar? On era? Què era allò? En resum que es va fer moltes preguntes. I sabeu què? Havia anat a parar a un zoo i eren ni més ni menys que girafes, cosa que ell no havia vist mai. Quan es va refer de la sorpresa es va adonar que es feia fosc, i va decidir buscar un lloc per passar-hi la nit.

De sobte va sentir com algú que cridava: Crispeta torna, demà serà un altre dia! Era la mare girafa que cridava a la seva filla, en Brunyit va mirar d'aquí cap allà i no veia res, però per fi la va veure i per més que en Brunyit volgués, no podia apartar la seva mirada d'aquella cosa que el tenia embadalit i sense adonar-se es va quedar adormit, somiant sota un cel clar on la lluna rodona i blanca semblava un mirall i els estels brillaven d'allò més.

Van passar els dies i en Brunyit es va enamorar de la Crispeta, quan la veia el seu petit cor s'accelerava i bategava molt fort i de vermelles que se li posaven les galtones semblava que li tenia que sortir el xarampió.

En Brunyit pensava com podia dir-li a la Crispeta el que sentia per ella, però com ho podia fer si tenia les orelles quasi tocant al cel? Se li va acudir fer una escala i pujar-hi, però l'escala no era prou llarga perquè quan hi va pujar es va quedar a mig camí.

Així que pensant, pensant es va dir: Ja sé el que faré - va exclamar el Brunyit-, pujaré a dalt de l'arbre més alt que trobi! Quan va pujar a dalt de l'arbre encara va trobar a la Crispeta més maca que quan era arran de terra i d'un salt va anar a parar enmig de les dues banyes.

La Crispeta va notar un copet i després unes pessigolletes que li anaven baixant del cap fins a l'orella i ploc a poc va anar sentint com algú li xiuxiuejava: T'estimo Crispeta! - era en Brunyit tot cofoi de poder estar amb la seva estimada-.

Encara avui, si algun dia aneu a un lloc on hi ha aquestes coses llarguerudes que es diuen girafes i en veieu una en banyes i un bon en forma de melonet, sapigueu que són la Crispeta i en Brunyit, que tot i que el temps ha anat passant, s'estimen com quan es van veure per primer cop.

Tot i així, en Brunyit sempre es recorda de l'hort on va néixer i créixer i des d'on va començar la seva aventura: L'hort de l'àvia Mina.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos!

Pietat González
Les Piles, juliol de 2000

Sant Salvador de Figuerola

2011-08-02T10:49:00.000-07:00

Sabies què no va ser fins el passat 29 de novembre de 2010 que el Consell Comarcal de la Conca de Barberà va declarar l'església de Sant Salvador de Figuerola com a Bé d'Interès Local (BCIL)?

Amb la declaració de l'església de Sant Salvador de Figuerola coma Be d'Interès Local (BCIL), aquesta esdevé un element protegit de la forma més elemental.

Els béns d'interès local són elements del patrimoni cultural català que, tot i la seva importància, no compleixen les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN). Els béns culturals d'interès local immobles són declarats pel ple de l'ajuntament, en els municipis de més de cinc mil habitants, o pel ple del consell comarcal, en els municipis de menys de cinc mil habitants. També són béns culturals d'interès local (BCIL), els béns immobles que quan va entrar en vigor la Llei 9/1993 eren inclosos en catàlegs de patrimoni cultural incorporats en plans d'urbanisme. El Departament de Cultura de la Generalitat els ha d'inscriure al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.

A reveure Rión!

2011-08-02T09:45:00.000-07:00

El passat 26 de juliol va morir a l'edat de 75 anys en Rión, el Ramon Balcells, un veí de les Piles.

El Rión era conegut per la gent de les Piles com un amic de tothom, agraït i simpàtic que li agradava molt fer versos i citar-los en les festes del poble, així com dirigir el cant de l'himne de les Piles que ell mateix havia escrit.

Per tal de retre homenatge al Rión i donar-li les gràcies pels bons moment viscuts adjuntem una còpia del vers La nostra Terra que es troba al cafè de les Piles.

SANTA ANNA

2011-07-26T11:01:00.000-07:00

Avui 26 de juliol és Santa Anna i Sant Joaquim i avui que és el meu sant m'he preguntat: de què debia morir santa Anna?

I és que a mi sempre m'ha fet gràcies aquesta vessant més macabra del santoral que fa referència als sants màrtirs. Com per exemple Sant Llorenç que un dia 10 d'agost el van posar en una graella i el van cremar viu, o Sant Guiu a qui el van posar dins una caldera d'oli bullent, o Sant Fructuós que el van cremar a l'estaca, o bé a Santa Llúcia li van arrencar els ulls, ... I volia saber quin era el martiri de Santa Anna.

Però avui, remenant per la xarxa i sobretot recorrent a la viquipèdia he vist que el tema dels sants i la seva classificació era un pel complexa. I és que d'entrada una de les categories és de sants reconeguts per l'església catòlica, que després es divideix en 9 subcategories: els apòstols, els beats, els sants auxiliadors, maria - mare de jesús, els màrtirs de Córdoba, els sants de l'antic testament, els servents de déu, els set varons apostòlics de la Bètica i els venerables - déu ni do!-

Així resulta que Santa Anna pertany a la subcategoria Maria, mare de Jesús i la tradició la coneix com a Santa Anna o Anna (Aina en mallorquí) casada amb Joaquim, sent la mare de Maria i per tant la iaia de Jesús de Natzaret. Anna és coneguda en hebreu com Hannah. Segons el Protoevangeli de Jaume, un àngel va visitar Anna i el seu marit i, després d'anys d'infertilitat, els va dir que concebrien un xiquet. Anna va prometre dedicar el xiquet al servici de Déu. Joaquim i Anna van portar Maria a viure al segon temple quan esta tenia tres anys d'edat. Anna és patrona de Quebec i de Bretanya, i patrona de les dones treballadores i miners.

I res, quina decepció! Sembla ser que Santa Anna va morir de vella, provenint la seva santedat de ser mare de la Verge Maria i la iaia de Jesucrist, i no pas per rebre cap martiri. I ves pobra dona, millor, és clar que sí, però sembla que per un sant fa més morir de màrtir...

Anna Carulla, una de les tantes que fa el sant avui

MARIA SOLER CHIVA

2011-07-19T10:55:00.001-07:00

Veïna de Guialmons i elaboradora de melmelades artesanals en la seva pròpia empresa Al pot petit hi ha...

P: Des de quan et dediques a elaborar melmelades?

R: Des de fa anys, però de forma professional des de fa un any.

P: Què et va motivar a llençar-te en aquesta aventura?

R: La canalla, la idea era poder compaginar la vida laboral amb la vida familiar.

P: Quin contacte havies tingut abans d’emprendre aquest negoci amb aquest tipus de feina?

R: Jo tot la vida he fet melmelades I després, veient que a la gent li agradaven les meves melmelades i que al lloc on estava treballant no acabava de funcionar, vaig decidir tirar endavant.

P: Com va començar aquesta aventura? Amb la canalla?

R: Bé, de fet quan vam venir a viure aquí ja teníem en ment posar en marxa aquest negoci. Quan vam comprar la casa ja pensàvem que a l’altell hi condicionaríem un lloc per elaborar les melmelades.

P: Quina o quines qualitats creus que fan falta per posar en marxa un negoci?

R: Jo crec que ha de ser molt la teva passió, ha de ser una cosa que et funcioni i que t’agradi perquè t’hi passes moltes més hores que no pas treballant per algú altre. Quan un negoci és teu, ha de ser la teva passió, t’ha d’agradar perquè hi has de passar moltes hores. La clau està en voler convertir el teu somni en realitat.

P: Quins avantatges i inconvenients suposa muntar un negoci en un poble com Guialmons?

R: Com a avantatges jo crec que l’entorn, perquè molta gent que ve aquí a veure on fem les nostres melmelades els hi agrada l’entorn, els hi agrada on estem vivint, les vistes que es puguin veure des d’aquí... Com a inconvenients assenyalaria que ens costa que ens portin material i gènere. Estem en un lloc de què no cada dia et poden portar el gènere, que igual només te’l poden portar dos cops per setmana. A més, sovint no ens troben, o és massa lluny, o s’han perdut...

P: Pel que fa a la teva feina i al teu negoci de què et sents més orgullosa ara mateix?

R: Doncs de què no em manin. De què no em mani ningú, de què pugui fer l’horari que vull, de poder estar per la canalla, de què arribi l’estiu i que no els tingui que “enxufar”, de treballar potser un dissabte o un diumenge però sense pensar que és dissabte o diumenge, de no comptar hores, sinó que te’n faltin.

Abans havia estat en una fàbrica i anava taxant els dies esperant fer vacances, buscant hores pensant “ostres que no s’acaba”.

En canvi quan una cosa és teva des del principi fins al final et falten hores, et falten dies, et falta de tot. Però molt bé, et falten hores en el sentit de què t’agrada, de què t’hi vols passar hores, de què vols que rutlli...

P: Creus que les motivacions que et van portar a emprendre aquest negoci s’han acomplert?

R: Doncs és difícil perquè van canviant els objectius. Perquè penses “faré això, faré allò”, “les vendré aquí”. Clar, el primer que penses és en només vendre-les i a mesura que vas madurant o avançant en el camí vas veient que els teus objectius cada dia són diferents. A més, vas veient que vendre melmelades tampoc és tant fàcil.
És fàcil si les véns tu, si vas en una fira i la pots explicar tu i pots transmetre la passió que tu poses en les melmelades i les gelees i pots explicar que són diferents i que no és una melmelada corrent. Llavors, sí que en un principi era vendre només, però ara ja estàs pensant en altres objectius. Potser ara m’agradaria que la gent conegués aquesta zona i bé hi ha altres projectes en ment que cal elaborar més. I res, que els objectius van canviant.

P: Ara toca una pregunta molt actual. Com us ha afectat la crisi?

R: Clar nosaltres hem començat fa un any i la crisi ja l’hem mamat des del principi. La crisi és el pa de cada dia, és el que et deia comences pensant faré melmelades i les vendré i no és ben bé així. Has d’anar canalitzant, has d’anar veient que no és fer melmelades i vendre-les, sinó que es veure que és fer melmelades i veure que si no es venen en totes les botigues és perquè cal donar-les a conèixer d’una altra manera. Ja sigui a través de les xarxes socials o portant altres experiències on potser la gent no compra tantes melmelades, però sí que aproparem la gent a aquest món.

P: Així no podem dir que la crisi us ha afectat?

R: Doncs és això que des què tenim el negoci en marxa convivim amb la crisi i no hem notat cap canvi important- El que sí que som conscients que la crisi existeix i que segur que ens dificulta una mica les vendes de la melmelada.

P: Com es presenta el futur?

R: Jo crec que es presenta bé perquè dins el que cap cada dia venem una mica més. El primer Nadal vam fer una mica, el següent Nadal vam fer una mica més. Esperem que aquest any per Nadal vendrem encara una mica més. Anem molt a poc a poc, però jo crec que cada dia fem i venem més.

P: Algun consell per a futurs emprenedors?

R: Fer allò que t’agradi, convertir la teva passió en un negoci. És a dir, donar permís als teus somnis per convertir-se en realitat. Ha de ser una cosa que realment t’agradi i que hi vulguis dedicar hores i que si un dia t’has de llevar a les quatre no sigui un problema, que no sigui problema les hores dedicades perquè al cap i a la fi és una passió. Cal que realment t’agradi el que fas.

CARBASSONS FARCITS

2011-07-12T10:25:00.000-07:00

Ara que és temps de carbassons una veïna de les Piles, la Marina Balcells i Gasol, una excel·lent hortelana i cuinera, ens dóna una recepta de cuina per fer aquest estiu!

Ingredients per a 4 persones:

4 carbassons mitjans
300g de carn de porc picada
1 ceba
Salsa de tomàquet
Oli
Sal
Pebre (al gust)
Formatge

Per fer la beixamel:

1/2 l. de llet
1 cullerada de sofregit
2 cullerades de farina
Sal
Mantega

Preparació:

Obrim els carbassons per la meitat.
En una olla, fem bullir les meitats dels carbassons amb aigua i un pessic de sal fins que quedin ben tous.
Traiem els carbassons de l'olla i els escorrem.
Reservem la part de fora dels carbassos i traiem la polpa del carbassó per barrejar-la amb la carn de porc.
En una paella amb una mica d'oli, hi coiem la barreja de carn i carbassó amb la salsa de tomàquet i ho salpebrem al gust. Ho deixem coure fins que estigui tot ben cuit.
Farcim els carbassons amb la carn.
Per preparar la beixamel posem en un cassó una cullerada de mantega, una cullerada de sofregit, la llet, la farina i la sal i ho anem remenant tot a foc lent fins que agafi la textura adequada.
Posem la beixamel per damunt els carbassons farcits, hi tirem una mica de formatge pel damunt i ho posem al forn a gratinar fins que el formatge de dalt quedi gratinat.

Bon profit!

l'Arquebisbat de Tarragona ens revela l'autèntic origen de Sant Salvador de les Piles

2011-07-12T09:29:00.000-07:00

El passat 29 de juny des d'aquest bloc vam fer esment a una talla de pedra en l'article anomenat Salvador de les Piles. A través de l'escultura que es troba al museu diocesà de la catedral de Tarragona es va escriure un article basat amb supòsits i no pas amb fets contrastats. Conscients del desconeixement real d'aquests fets vam demanar informació a l'Arquebisbat de Tarragona que molt amablement ens han respost per poder deixar clar les característiques, l'origen i la història d'aquesta escultura. De manera que el verídic article sobre Sant Salvador de les Piles és el següent:

A la Sala II del Museu Diocesà de Tarragona, situada al claustre de la catedral de Tarragona, hi podem trobar una escultura de pedra calcària datada en el tercer quart del segle XIV, procedent de l’església parroquial de les Piles - no de l'antic cementiri de les Piles-. Possiblement fou realitzada en algun taller de l’escola de Lleida.

El Museu Diocesà de Tarragona està instal·lat des de l’any 1914 a unes dependències del claustre de la catedral de Tarragona. Va ser format inicialment per la col·lecció reunida al Seminari Pontifici per l’arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera (1900), per donacions de l’arquebisbe fundador del Museu, Antolín López Peláez, del capítol catedralici, de les parròquies de la diòcesi, de congregacions religioses i de persones particulars, així com també amb l’adquisició i compra d’altres béns. Els fons s’han anat enriquint al llarg de les prelatures posteriors. El Museu va romandre tancat entre 1973 i 1992 a causa de l’envelliment de les seves instal·lacions. En 1992 es va reobrir a la visita i es van restaurar les seves sales. Actualment es mostra una selecció de gairebé quatre-centes obres de les set mil que conformen els seus fons.

El motiu de que la imatge de sant Salvador es trobi al Museu Diocesà de Tarragona respon al desig de l’arquebisbe Antolín López Peláez de salvar el patrimoni religiós de la diòcesi que no es trobava al culte de dos perills que a l’inici del segle XX eren recurrents: el robatori i la venda a antiquaris i brocanters. La seva iniciativa es va veure afermada quan, a l’inici de la guerra civil de 1936-1939, la major parts de les obres d’art religiós que romanien a les parròquies de la diòcesi tarraconense van ser destruïdes. Tot el que es conservava al Museu es va salvar.

Salvador de les Piles

2011-06-29T08:58:00.000-07:00

Al museu diocesà de Tarragona, situat a l'interior de la Catedral de Tarragona hi podem trobar una escultura de Pedra Calcària del segle XIV procedent de les Piles.

Hi ha qui diu que al costat de l'antiga església romànica de les Piles, com a tot arreu, hi havia temps enrere el cementiri, situat a l'antic hort de cal Rion. Quan a finals del segle XIX es va construir l'actual cementiri i es van traslladar les restes de l'antic cementiri es van trobar diferents escultures que es van cedir al Museu diocesà de Tarragona, una d'elles seria la de Salvador.

El museu està instal·lat des de l'any 1914 a unes dependències del claustre, va ser format per la col·lecció de l'arquebisbe Tomàs Costa i Formaguera, les donacions de parròquies de la diòcesi i persones particulars i amb objectes del seminari i de l'antiga capella de santa Tecla on es guardaven peces reunides des de la desamortització. Va romandre tancat per trobar-se les instal·lacions en mal estat entre 1973 i 1992, quan van ser restaurades.

El perquè de la situació de l'obra al museu diocesà probablement respon a què la dispersió de les obres d’art (pintura, escultura, orfebreria, etc.) procedents d’esglésies, ermites, palaus i cases particulars de la nostra comarca amb l’ànim de donar a conèixer petits tresors salvats de la destruccióde les múltiples guerres que hem sofert i costejats amb gran esforç pels nostresavantpassats, obrim una petita secció que en cada número descriurà una peça.

Esteles discoïdals al muncipi de les Piles

2011-06-21T10:28:00.000-07:00

El setembre de 2011 el Servei Comarcal de Cultura del Consell Comarcal de la Conca de Barberà realitza un treball de documentació d'esteles funeràries de les Piles. En total es varen localitzar 13 esteles funeràries discoïdals, tres més que les que assenyalava Menchon (MENCHON I BES, JOAN. Arqueologia funerària medieval a la Conca de Barberà. Estat actual. Montblanc: Consell Comarcal de la Conca de Barberà, 1996).

Esteles discoïdals a l'interior de l'església de Sant Salvador

Esteles discoïdals i antiga columna de creu de terme al cementiri de Biure

I així doncs que són les esteles funeràries discoïdals?

"La nostra cultura té per costum, des de fa milers d’anys, d’enterrar els morts. Altres tradicions culturals han optat per la incineració dels cossos dels difunts –avui, prou comuna a casa nostra– o, per posar un exemple concret i prou diferent, per esquarterar-los i deixar-los com a aliment dels voltors.

Al llarg dels segles han canviat els costums referents als enterraments, els indrets i les formes de senyalitzar les tombes o d’identificar les persones o les nissagues familiars que hi són enterrades.

Una de les antigues formes de senyalitzar les tombes foren les esteles funeràries discoïdals, prou comunes a les nostres comarques en època medieval i moderna i poc o gens utilitzades en el present.

Com el seu nom indica, es tracta de peces tallades en pedra en forma de disc, generalment decorat, amb un peu. Emprades com a senyalització de l’emplaçament d’una sepultura, poden aportar, o no, alguna informació sobre la persona o el llinatge a partir del dibuix o motiu heràldic que hi figura.

Tot i que a les comarques de la Catalunya Nova s’han conservat alguns centenars d’esteles discoïdals, són molt rars els exemplars que porten datació. Les més antigues són medievals. Al museu de Poblet, n’hi ha que foren reutilitzades per a la construcció de la muralla del segle XIV, fet que permet apuntar que en aquest moment ja havien perdut la seva funció. Cal relacionar-les amb l’arribada d’occitans a les nostres terres, als segles XII i XIII. El fet que l’ús d’aquest tipus de senyals funeraris coincideixi geogràficament amb les vies de comunicació amb el Pirineu i les terres repoblades després de la conquesta cristiana, en un moment de guerra i persecucions contra el catarisme, fa pensar que probablement l’origen del seu ús a casa nostra es trobi al nord dels Pirineus. Fet que no implica en absolut que totes les esteles discoïdals siguin medievals, ja que es van continuar emprant durant més de tres segles –i encara n’hi ha alguna del segle XIX–, ni que, molt menys, siguin per elles mateixes indicatives de la presència de càtars a les nostres comarques. En tot cas, l’arribada d’aquesta variant heterodoxa de cristianisme i la seva persecució per part de l’Església catòlica és documentada –a Montsant i les muntanyes de Prades, per exemple– en el el marc d’una primera immigració occitana, a la que seguiria, segles després una altra, també en un moment de guerres de religió.

Les esteles funeràries, un cop perduda la seva funció inicial, foren reutilitzades moltes vegades com a elements decoratius a esglésies i a les tanques dels cementiris. Efectivament, en el moment del trasllat d’aquests recintes a l’exterior de les poblacions, aquests elements arquitectònics havien perdut la seva funció principal però tenien encara un caire d’objecte simbòlic que justificava la seva conservació en el recinte sagrat. És per això que molts dels exemplars conservats en l’actualitat es troben en aquest context." Font: Bloc la Teiera.

JOANNA CADENS PUIGGENER

2011-06-11T02:51:00.001-07:00

Veïna de Les Piles i fins les presents eleccions regidora de Sanitat i Educació a l’Ajuntament de les Piles.

P: Des de quan és regidora a l’Ajuntament de les Piles?

R: Doncs fa vuit anys – dues legislatures -.

P: Què la va motivar a presentar-se per primera vegada per formar part del govern municipal?

R: Em varen venir a veure a casa i em van presentar un projecte que a mi em va interessar, també em van dir que es tractaria de fer coses pel poble. La persona que em va presentar aquest projecte ho va fer molt bé i em va convèncer.

E: Quina o quines qualitats creu que fan falta per formar part d’un ajuntament com el de les Piles?

R: Sobretot estimar el poble. Conèixer la gent del poble, conèixer els problemes que tenen els veïns i conèixer la gent, que la gent sàpiga qui ets i et puguin venir a trobar, de Biure, de les Piles, Guialmons o Sant Gallard per explicar-te qualsevol problema o qüestió. Per mi, el principal és conèixer i estimar el territori.

E: Durant aquests anys sempre has ocupat la mateixa regidoria?

R: Bé, és que aquí no funcionava per regidories, sinó que tothom feia una mica de tot.

De fet, en tema de regidories, la primera legislatura no funcionava com la segona. Va ser diferent la una de l’altra. La primera més aviat, i perquè a nosaltres els regidors ja ens anava bé, el cap visible era el Ramon. En la segona, també hi havia cap visible, però les tasques es van anar repartint més entre els diferents regidors. Potser els regidors hem participat més de l’ajuntament en la segona legislatura.

P: Al llarg d’aquests anys a la corporació quines creu que han estat les actuacions més destacables per part de l’ajuntament?

R: Bé, tot el que s’ha anat fent pel poble i el municipi. Durant la primera legislatura es va dur a terme tota la plaça dels gronxadors i el pont. Arreglar aquests espais va ser una obra molt bona pel poble.

Aquesta segona, per altra banda, s’han anat fent obres arreu del municipi, a les pedanies també s’ha fet moltes coses, malgrat hi hagi gent que no estigui contenta. Però si es compara el que tenen ara amb el que tenien fa quinze anys – les diferents pedanies- no té res a veure. A Guialmons, per exemple, el centre del poble estava en ruïnes i avui, més bé o més malament, s’ha fet un poble decent perquè la gent hi pugui viure amb bona qualitat de vida.

P: Alguna anècdota per recordar?

R: Bé l’anècdota, malauradament trista, que em va afectar molt va ser l’accident del Ramon. A nivell d’ajuntament, en aquells moments ens vam quedar sense el cap visible de l’ajuntament i em vaig haver de fer càrrec de l’ajuntament com a alcaldessa. Això va ser un cop dur per mi, no és una anècdota, però és una de les coses que me’n recordo més.

P: De què es sent més orgullosa?

R: Orgullosa no, però estic satisfeta d’haver comprès com funciona un ajuntament per dins i això m’ha agradat. M’ha agradat perquè des de fora tot es veu molt fàcil i no és tot tant fàcil. I bé, m’ha agradat, ha estat per mi una bona experiència.

P: Com a regidor sortint, que els desitjaria a la resta de companys que encara segueixen en la política i als nous regidors?

R: Que ho continuïn fent com ho fan i sobretot que escoltin el què volen la gent i que treballin molt com fins ara.

L'aparent dolmen

2011-06-07T09:16:00.000-07:00

Més o menys a l'encreuament de camins de les Piles i la pista que va de Pontils a Biure, hi ha una curiosa pedra que a priori sembla un dolmen prehistòric, però que en realitat ni és un dolmen ni té tants anys com aparenta.

Aquesta gran pedra porta una inscripció que ja ni s'entén, però que gràcies a la Fina Malet sabem que hi diu - o hi deia inicialment- i quin és l'origen d'aquesta:

PER DECRET NÚM 1238/76 DE

DATA 08-04-76, AQUESTA PART

DE LA SEGARRA, ANOMENADA

BAIXA O TARRAGONINA,

REP LA PROTECCIÓ "D'IRYDA"

AQUESTES CARRETERES SÓN UNA

MOSTRA I BENEFICIA ELS MUNCIPIS

CONESA

FORÈS

LES PILES

LLORAC

PASSANANT

QUEROL

STA COLOMA DE QUERALT

STA PERPETUA DE GAIÀ

SAVALLÀ DEL COMTAT

VALLFOGONA DE RIUCORB

EN MOSTRA DE GRATITUD A TOTS

ELS ESTAMENTS I PERSONES QUE

HI HAN INTERVINGUT HEM

AIXECAT AQUESTA PEDRA, QUE

FOU ARRENCADA PROP D'AQUÍ

PER DONAR PAS A LA CARRETERA.

Font: Benviure, dues històries de l'alt Gaià, Salva Torres i Domènech. Santa Coloma de Queralt. Publicitat TAfaenr, s.l.

Un conte de la Txaro

2011-05-31T10:18:00.000-07:00

EL PROJECTE MUNICIPAL

Vet ací un gat...

Vet ací un gos…

Vet ací un alcalde imaginari d’un poble que no existia.

Un dia, en llevar-se al matí, va pensar: “Potser que fem una endreçadeta al parc dels nens”; va convocar un Ple extraordinari a la casa de la Vila, i va dir:

- Mireu, he pensat que podríem posar uns gronxadors al parc dels nens, que la gent fa temps que els demana. Que tal si el féssim així?

El regidor d’urbanisme, de mica que no li agafa un treball. Va dir:

- De cap manera, aquests gronxadors contravenen totes les normatives existents! Els farem així:

Llavors, I com que no es posaven d’acord van demanar l’autoritzada opinió al tècnic municipal, que era un senyor ple de llapissos a les butxaques i que sempre parlava de plànols, escàners i altres coses rares.

I el tècnic va dir:

- Així!

- No pas! De cap manera! – van exclamar els regidors de l’oposició -. Nosaltres ja fa temps que tenim un projecte fet per la remodelació del parc, i pur disseny! Mireu:

Es va fer un primer gronxador, per provar a veure com quedava, i així fou el primer esbós:

Però sabeu quina era la proposta que se li havia fet primer a l’alcalde, el què realment volia la gent? Doncs aquesta!

I com que el pressupost es va fondre en projectes, reprojectes, recontraporojectes i proves, els veïns van fer els gronxadors que ells volien amb material reciclat. I sabeu una cosa? Encara duren!

Vet ací un gat...

Vet ací un gos…

Aquest conte ja s’ha fos.

TXARO

Rocafort de Queralt, 1998

JOAN JOSEP VALLS OLIVÁN

2011-05-31T08:52:00.001-07:00

Veí de Les Piles i fins les presents eleccions regidor a l’Ajuntament.

P: Des de quan és regidor a l’Ajuntament de les Piles?

R: Buf, ara si que m’has mort... ja fa molts anys.- Sort que hi havia el Ramon Segura que estava ben a prop en el moment de l’entrevista i ens va poder ajudar... - Des de l’any 1999, mira si en fa d’anys – és a dir, 11 anys-.

P: Què el va motivar a presentar-se per primera vegada per formar part del govern municipal?

R: Bé, en aquells anys molts companys meus es varen presentar i això i va ajudar una mica.

P: Així que et van convèncer?

R: Sí, una mica sí.

E: Quina o quines qualitats creu que fan falta per formar part d’un ajuntament com el de les Piles?

R: Doncs ser honrat i que t’agradi prou el poble, és a dir, estimar-te al poble.

E: Quines tasques ha desenvolupat durant tots aquests anys?

R: Durant aquests anys no m’he ocupat de cap regidoria en concret, però he desenvolupat diferents tasques segons ha convingut i especialment he ajudat a prendre decisions d’equip municipal, juntament amb els altres regidors.

P: Al llarg d’aquests anys a la corporació quines creu que han estat les actuacions més destacables per part de l’ajuntament?

R: Doncs sens dubte l’obra més destacada dels anys que he estat a l’ajuntament ha estat l’obra del pont de les Piles - que inclou el riu, el pont i la plaça dels gronxadors -. També hi ha hagut altres obres com per exemple l’entrada al poble de la banda de Sarral i moltes altres, però com la del pont cap, és la més important.

P: Alguna anècdota per recordar?

R: Moltes, moltes. Però ara mateix no te’n sabria dir cap. Hi ha moltes coses i, de fet, tot és una anècdota, perquè sempre aprens coses noves i et passen coses amb la gent del municipi, però bé, això ja forma part del dia a dia de l’ajuntament.

P: De què es sent més orgullós/ osa?

R: Bé, d’haver contribuït a fer coses pel poble i això és bonic.

P: Creu que les motivacions que el van portar a formar part inicialment en l’ajuntament s’han acomplert?

R: Sí, i tant

P: Com a regidor sortint, que els desitjaria a la resta de companys que encara segueixen en la política i als nous regidors?

R: Que puguin fer forces obres a l’ajuntament. Suposo que amb la crisi que hi ha avui no podran fer moltes obres, però que intentin fer, amb força imaginació, tant o més que el que s’ha anat fent fins ara.

Enquesta del Bloc de les Piles

2011-05-24T08:45:00.000-07:00

El bloc de les Piles posa en funcionament una enquesta participativa. Aquesta enquesta permetrà fer més participatiu el present bloc i, a la vegada, permetrà copsar l'opinió de veïns i simpatitzants del municipi.

Aquesta enquesta es troba a la part dreta del bloc i allà podreu escollir l'opció que us sembli més correcta per la pregunta que es formularà cada dia 24 de cada mes.

Fins el 24 de juny la pregunta de l'enquesta és: Què us agrada més del municipi de les Piles?

Ja us podeu afanyar a donar la vostra opinió a través de l'enquesta i recordeu que també podeu participar en el bloc a través dels vostres comentaris i escrits.

La relliscada de Sant Miquel

2011-05-17T10:46:00.000-07:00

Sabies què al cim de Sant Miquel de montclar, sota l'ermita, hi ha un petit solc en l’espadat anomenat la Relliscada de Sant Miquel?

Hom diu que és un senyal de la ferradura del cavall que duia el sant, el qual s’estava a la capella del castell de Queralt i, com que no volia romandre-hi, en fugí fent un salt, per damunt de la vall del Gaià, i anà a petar de potes contra el cingle del Montclar.

“A dalt de Sant Miquel s’es tan a prop del cel que boi no es veu la terra (...)
D’un núvol que duu el vent, el bes del sol ponent ne fa un cavall d’escuma
Que amb un fantàstic salt se’n va fins a Queralt... com si cerqués els comtes.
(...)
De tot aquell passat, tot just si n’ha quedat retalls d’una llegenda.”
“L’arcàngel Sant Miquel un jorn baixà del Cel sobre un cavall de plata.
(...)
Els moros, per tot lloc, el veien traient foc botant de cingle en cingle;
I es diu que, en fer un salt des de Monclà a Queralt, lliscà sobre una roca.
Encara al lluny se veu l’altivol pic on jeu l’antic castell a trossos,
I encara es veu el tall que el ferro del cavall deixà en la relliscada.
Tot lo demés s’ha fos: fins el cavall gloriós de Sant Miquel arcàngel”.

Poema de Magí Morera i Galícia

Festa Major de Biure i aplec de Sant Miquel. 7 i 8 de maig.

2011-05-10T08:31:00.000-07:00

A les 6 de la tarda del dissabte dia 7 de maig, ens trobem a l’Església de Sant Joan Baptista de Biure per celebrar la Missa oficiada pel Mossèn de Santa Coloma de Queralt Joan M Padrell Benet. Avui a les Piles de Gaià no se’n fa, ens acompanyen uns quants del poble veí.

En acabar la missa cantem els goigs i l’Àngels de Cal Margarido ens fa cantar l’estrofa de:

Quan veieu la boira plana

i és maligna pel sembrat,

l’esvaïu i feu forana

fins a veure’l ben granat.

allunyeu la pedregada

i partiu el llamp cruel

protegiu eixa encontrada

gran Arcàngel Sant Miquel.

A la sortida el cel es comença a tapar i les previsions són de pluja tota la nit. Per aquest motiu cantem amb més força que mai, una pedregada amb els sembrats tan frondosos faria molt mal.

Ens dirigim al cafè per preparar les coses pel diumenge. Escombrem la sala de ball i parem les taules. A sopar, som 42 de colla i fem embotits, pa amb tomàquet i amanides, pastís de postres, cafè i gotes. lou, llampega i trona, la pregunta: podrem pujar demà a Sant Miquel?

Son 2/4 de 8 i anem cap a Biure, està clar, sí pujarem al cim del Montclar.Preparem cafès, entrepans a la font i esperem que arribin tots.

Els del Centre Excursionista Queralt van arribant i els de les Piles que no faltem cap any. Els del poble també venen a esmorzar. L’ambient és de festa i tots disposats a caminar fins dalt. L’esmorzar està boníssim i després el cafetó i el trago de vi, cervesa, coca-cola, o senzillament un traguet d’aigua de la font, et dóna ales.

Escalonem la pujada i la salvem en gran anhel. Està tot verd, els sembrats espigats i frondosos, com diuen hi haurà, de moment, bona collita. A dins l’ermita fem la celebració de la paraula, que un any més el nostre veí i amic del poble Josep Brunet. Per acabar la cantada dels Goigs en lloança de Sant Miquel Arcàngel venerat en l’ermita de la muntanya de Montclar i no ens deixem l’estrofa del sembrat.

A la sortida la coca i el moscatell. Les fotos de rigor, les converses amb els coneguts, enyorem als que no han pogut pujar i, després de apagar totes les espelmes que s’han posat aquests dos dies, tanquem la porta, baixem. Pel camí collim la farigola pels dies més freds de l’ hivern i el sol fet de ser de la muntanya de Montclar, desinfecta més i és més bona, això se’n diu fe amb les coses conegudes, amb les coses que tens a prop i es que una sopa escaldada amb aigua de timó està deliciosa.

Després de fer el vermut al cafè, el dinar familiar.

Els jocs pels petits i els grans comencen vora les 6 de la tarda. Hi ha obsequis per a tots. Són jocs tradicional quasi inventats al poble i any rere any es van repetint, formen part de la nostra història.

Una de les coses més emocionats de totes les festes i és el que t’omple més, és el retrobament de velles amistats que et fan arrencar la llàgrima i et porten records entranyables. Per aquest motiu no es pot deixar de fer aquesta festa i no es pot canviar el dia.

Sempre era, és i serà el segon diumenge de maig.

El ball de tarda amenitzat pel conjunt “PAGANT SANT PERE CANTA” , comença als vols de les 7. No pot faltar el tradicional ball de rams i per donar cloenda a la festa Major, focs artificials.

Ara fins l’any vinent i que Sant Miquel ens guardi i ens doni forces per superar tots els entrebancs que ens puguin sorgir.

Fina Malet Botines

Turlanda i Santa Llúcia de les Piles

2011-05-03T14:28:00.000-07:00

SANTA LLÚCIA DE LES PILES (13 de Desembre)

Turlanda, és un nom que gairebé ha desaparegut en les nostres converses, com gairebé ha desaparegut el seu santuari, puig encara en queden quatre parets mal sostingudes.

Turlanda, situada damunt d'una muntanya i al bell mig de Conesa, Rocafort i les Piles, era dels avis d'aquesta comarca el lloc sagrat on es donaven citat tots els anys el dia 13 de desembre (festa de Santa Llúcia v. i m.). Allí tots hi eren admesos: vells, joves, infants. Tots hi feien cap.

La fe dels nostres avis, que gran era!... Cara amunt desafiant el mal temps i amb santa alegria, anaven al santuari per oferir els ex-vots pels beneficis rebuts.

Aquells vells que no tenien pressa en les funcions religioses, tampoc els hi faltava les seves hores d'esbarjo.

Era els darrers anys de la centúria passada, que per una circumstància especial, els Senyors Turlandés es veien obligats a desprendre's d'aquella joia que tan de temps havien conservada i tants sants records guardava en el seu historial.

Quina població serà la sortosa de conservar aquesta Santa Verge i Màrtir?

Segons rumors de persones d'aquells temps, a Rocafort no la volgueren. En canvi a Conesa la volien i no els hi donaren. Fou les Piles la vila sortosa per conservar aquella Santa Imatge i de llavors fins ara l'Ermita dedicada a Santa Eugènia, serà el lloc de cita per continuar aquelles tradicionals diades comarcals del dia 13 de desembre.

Tant prompte ho saberen les nostres autoritats, Badó, Marquet i Vila, que era secretari i mestre, es presentaren a Turlanda per emportar-se l'Imatge de la Santa. Pocs dies després es reuní tot el poble, sense cap falla, i amb sant entusiasme es dirifirien al Santuari per endur-se les coses que hi havien dins el Santuari. Mentre anaven traient les coses, amb gran excitament i enfado, es presenta en Pinyol, veí d'aquella contrada amenaçant-los de comunicar-ho a les autoritats de Conesa per fer-los agafar por, però els nostres es donaren més manya i així tornarem més prompte a llurs cases, portant tots quelcom a les seves mans.

Quan ha les tenien a les Piles, llavors hi hagué diversitat d'opinions respecte el caire que havia de prendre.

Segons conten els vells, determinaren que fos d'un caire religiós, si bé no hi faltés el convenient esbarjo. No es feien grans tecs, com en els temps actuals. Els menjars d'aquella jornada es reduïa tan sols a menjar fesols tous i cansalada fregida per tal de que tots poguessin assistir a tots els actes religiosos i profans.

De bell antuvi eren els Gallerins de la Llacuna, els qui alegraven la diada. Més tard vingueren les Gralles de diferents poblacions. I cap a finals d'aquesta primera etapa, tant sosl els acords d'un violí i un clarinet divertien aquella gran gentada que de tota la comarca es reunia a la vila de les Piles.

Avui dia, després de les moltes millores que gràcies a Déu hem pogut realitzar per atendre als Romeus devots de Santa Llúcia, V. i M. vos recordem aquelles pàgines viscudes d'aquells temps, perquè volem que la nostra i la vostra festa torni a fer vibrar d'entusiasme a tota la comarca, i com els nostres avis, nosaltres també poguem donar-nos la cita pel dia 13 de desembre en el Santuari de Les Piles.

Vilatants de Santa Coloma i veïns de la comarca, l'aplec de Santa Llúcia té una història. seguim la tradició dels nostres avantpassats. Les Piles. Vos espera:

Brauli López, prev

Fotografia de Javi Villanueva

Article escrit en el 1r any d'existència de la revista La Segarra, en la revista núm. 6, l'any 1956.

La font del molí del Prous, un lloc poc conegut

2011-05-03T08:38:00.000-07:00

Mirant la foto que acompanya aquest article, i parant especial atenció a les lletres de la pedra esculpida, hom pot ser agosarat i afirmar que es tracta de la Font del molí del Prous. Però tot i saber de quin racó de les Piles es tracta, són molts els qui no saben ben bé on es troba aquesta font.

La present font on hi apareix la foto de Sant Magí, està situada a la rasa de Biure, a l'esquerra de la carretera de les Piles a Pontils, més avall de la Font Freda, es trenca cap a Biure, a la dreta, a uns 100 metres.

Aquesta font és un monument civil, amb data de construcció desconegut i sense cap estil. La seva propietat és particular, de Francesc Ribalta FArré (Santa Coloma de Queralt) i fou arreglada l'any 1982 per Ramon Sendra (Santa Coloma de Queralt).

Recentment el camí i voltants de la font han estat desbrossats per la brigada de neteja forestal.

La Creativitat

2011-04-20T08:13:00.000-07:00

L'ANNA SEGURA CIVIT, graduada superior en disseny, especialitzada en interiorisme i arts gràfiques, especialista en Feng Shui i aficionada a la restauració de mobles avui ens parla de la creativitat.

La creativitat la podríem definir com la habilitat humana per donar llum a conceptes mai vistos ni escoltats útils per a la societat. També podem parlar de la creativitat com la capacitat d’un individu per afrontar problemes, adversitats, mancances o inquietuds amb originalitat i donar-les-hi solucions diferents i efectives.

Una manera més formal de definir creativitat és: “la creativitat es un procés que es dóna al llarg d’un període de temps i que el podem definir per la seva originalitat, adaptabilitat a les circumstàncies i les seves possibilitats de realització pràctica” (Donald W. Mckinnon), o “ la creativitat és la producció d’una idea o concepte que ha de ser original i pràctic i satisfer el seu creador i altres persones” (Carl E. Gregory).

Crear és un acte voluntari, ja que del contrari estaríem parlant de la casualitat. La persona que crea ha de perseguir una finalitat concreta i prefixada. La creativitat normalment s’associa en els camps científics (metges, químics, matemàtics...) i artístics (pintors, dissenyadors, arquitectes...), però no és exclusiu d’aquests àmbits, ja que en el nostre dia a dia tothom fa ús de la creativitat per resoldre situacions quotidianes, com per exemple a la feina o cuinant... Tots podem ser creatius de manera innata, però si es desenvolupen diferents tècniques o patrons, podem potenciar la nostra habilitat de crear, i així, trobar solucions més fàcils i ràpides dels nostres problemes.

Quan ens trobem davant d’una situació que requereix la nostra creativitat podem seguir la següents recomanacions:

Proucurar veure les coses des d’un punt de vista diferent.
Seguir la tendència d’observar analíticament el món.
Intentar fomentar l’habilitat per adaptar-se a noves situacions.
Fomentar la capacitat d’abstracció i síntesis.

Si som capaços de portar a terme aquests quatre punts, la nostra fluïdesa en la concepció d’idees augmentarà i així, la nostra capacitat creativa cada vegada serà més ràpida i resolutiva. Tot i així en algunes fases del procés creatiu intervé decisivament la intuïció i/o la lògica.

Per acabar, proposo la següent activitat, per tal de que comencem a posar en pràctica la nostra creativitat i fer més fàcil i pràctica la nostra vida:

Escriptura lliure

1. Sobre un full en blanc fem córrer l’element amb el qual escrivim, sense aixecar-lo del full i sense tenir que escriure frases amb sentit o correcció gramatical, sintàctica o ortogràfica. Podem dibuixar, grafiar... ens hem de deixar portar per la nostre mà.

2. Un cop tinguem la sensació de que ja no tenim res més que anotar, llegim i observem tot el que hem esbossat i ho relacionem amb el tema a resoldre.

Amb un full en net, escrivim totes les idees que hem generat i que ens poden ser d’utilitat.

La escriptura lliure ens permet alliberar continguts inconscients. L’exercici s’utilitza amb una fi lúdica, això ens facilita generar un ambient de confiança i entusiasta per trobar la resolució creativa dels nostres problemes.

Espero que us sigui una eina útil per ajudar-vos a ser més creatius i recordeu que amb creativitat i imaginació podem gaudir molt del petits moments!!

El sender PRC21-1, un dels camins a Sant Miquel de Montclar

2011-04-19T10:16:00.000-07:00

Sabies que els trams de sender recuperat i arreglat recentment entre les Piles, Guialmons i Figuerola a través de la brigada de neteja de boscos i camins format per treballadors contractats com a plans d'ocupació pel Consell Comarcal és un sender de petit recorregut (PRC21-1) que uneix Santa Coloma de Queralt i Sant Miquel de Montclar?

Consulta més informació del PRC21-1 AQUÍ

Benvinguts al Bloc del Municipi de les Piles!

2011-04-12T10:27:00.000-07:00

El bloc del municipi de les Piles pretén funcionar com una revista digital i ser una eina de comunicació propera pels veïns i veïnes del municipi.

Properament el present bloc cobrarà forma i s’omplirà d’articles de curiositats, història, entrevistes, enquestes d’opinió, cartes dels lectors, coneixements varis, etc.

Però per fer d’aquest bloc una gran eina de comunicació necessitem la vostra col·laboració. Necessitem que ens envieu articles de tota mena que puguem englobar en els següents apartats:

Curiositats:

- Saps qui és? Personatges mítics i curiosos del municipi actuals i passats.

- Sabies que? Anècdotes del municipi.

- Saps on és? Fotografies de racons, llocs i curiositats del muncipi.

- Vols felicitar a algú?

Pinzellades d’història. La història en format de petites notícies. Pot ser història referent al municipi o no.

Cartes dels lectors. Propostes, felicitacions, crítiques.

Avui parlem de...: cuina, manualitats, lectura, restauració, cinema, animals, medicina, informàtica, viatges... Cadascú és mestre d’alguna que altra cosa. Comparteix els teus coneixements i habilitats amb tothom.

Ajuda’ns a omplir el bloc i envia’ns els teus articles a
turismelespiles@gmail.com