dijous, 25 d’octubre de 2012

58 ANYS DE CASATS DE LA MONTSERRAT I EL JAUME DE CAL ROMÀ



El Jaume Vallès Riba va néixer a les Piles el 26 de juny del 1926 i la Montserrat Domingo Llorach va néixer a Vilaperdius l’1 d’abril de 1932. Es van casar a l’església de Pontils el dissabte 28 de febrer de 1955, fa gairebé 58 anys. 

El Jaume i la Montserrat després de l'entrevista.


El festeig

La Montserrat i el Jaume abans de casar-se.
Preguntant a la parella quan es van conèixer la Montserrat ens confessa que no se’n recorda ben bé de quan va ser. Sap que era quan es trobaven en els balls. En aquella època ella anava a ballar a Santa Coloma i per aquests poblets de la banda de Bellprat. Però no recorda si es van conèixer a Vilaperdius o a Pontils.

El Jaume sembla que ho té una mica més clar, li sembla que va baixar un dia amb el Maset a ballar a Vilaperdius i que, a partir d’aquell dia, ja va començar la cosa.

Ens indiquen que abans de casar-se van estar festejant quatre anys i que s’anaven veient als balls dels diumenges, per les festes majors, la fira de Santa Coloma i poca cosa més. La Montserrat ens remarca que no era com ara que les parelles es veuen cada dia, sinó que s’anaven veient de setmana en setmana. Alguna vegada es veien entremig de setmana perquè la Montserrat anava a cosir a Santa Coloma i el Jaume l’anava a veure.


El treball abans de casar-se


La Montserrat abans de casar-se treballava al camp, com també ho va fer després de casada, però llavors treballava a casa dels seus pares. I també anava a cosir i a brodar a Santa Coloma durant bastant temps.

El Jaume feia de pagès, de fet tota la vida que ha estat pagès. Ens explica que ell va néixer al carrer major de les Piles i que no va ser fins després de la guerra civil que el seu pare, i també amb la seva ajuda, va construir el Cal Romà que avui coneixem.

Quan el Jaume només tenia dotze anys va esclatar la guerra. Llavors un tiet seu va haver de marxar a fer de soldat a la guerra i ell va haver d’ajudar al seu pare a portar la terra. Un any després també hi va haver d’anar el seu pare a la guerra. Va haver de deixar d’anar a escola per treballar la terra. Després de la guerra va reprendre els estudis a Vallverd i a Santa Coloma, però es pot dir que des de llavors sempre va treballar de pagès.

El Jaume ens indica que tant l’un com l’altre han treballat des de molt jove. Comenta que potser des dels cinc anys ja treballaven a la terra, poc o molt, ajudant a casa amb el que fos, ni que fossin petites coses. La Montserrat afegeix, però, que ella no va haver de deixar d’anar a escola.


El casament

 

Els recents casats després de dinar amb el capellà que els havia casat.
El dissabte 28 de febrer de 1955 es van casar a l'església de Pontils perquè llavors el poble de Vilaperdius pertanyia a Pontils.

Quan la Montserrat va néixer, la van batejar a Santa Perpetua de Gaià, perquè llavors el seu poble pertanyia a Santa Perpetua. Després, com que va venir la guerra i allà a Santa Perpetua tot ho van cremar, ho van portar tot a Pontils i allà hi havia l’ajuntament i l’església. Pontils era on abans on la gent del seu poble anava a ballar, a missa o al rosari. A missa hi anaven al matí i al rosari a la tarda, sinó no podien anar a ballar.

Es van casar el matí, van fer una missa i després van fer un dinar a casa els pares de la Montserrat, a Vilaperdius. Van ser molta gent al convit, perquè sobretot la família d’ella era molt extensa llavors. La Montserrat recorda que van ocupar quatres llocs de la casa per tal de dinar. Van fer baixar una cuinera i van fer el menú que ella els hi va proposar. 


Una passejada una mica accidentada

 

Després del casament quedava la passejada a Mallorca. Amb un taxi anaren fins a Barcelona, no recorden si allà si van estar un o més dies, i d’allà agafaren un avió fina a Mallorca.

Però en ple viatge, a Mallorca, a la Montserrat li va agafar una paràlisi facial. Li va quedar la boca torta, el nas tort i es va quedar sense expressió.

No van avançar la tornada, però van aguantar els dies allà com van poder. No van poder visitar massa coses i van anar trampejant la situació, però la Montserrat diu que tampoc ho recorda massa bé.

Quan van ser aquí van posar-se a mans d’un metge molt conegut i anomenat, però que tenia consulta a Barcelona i van poder solucionar el problema.


La vida després de casats

 

Un cop casats van a viure a l’actual Cal Romà amb els pares del Jaume, un cunyat i ells dos. Després quan feia un any o dos de casats va pujar a viure aquí la padrina del Jaume, que vivia a la casa on ara hi viu el Riquelme.

Van continuar treballant de la pagesia i de feina sempre n’havien tingut molta. Indiquen que van arribar a ser deu persones o onze a casa quan van tenir els seus cinc fills, no ho recorden, però diuen que a Cal Romà hi havia feina per tothom.

El Jaume ens comenta que tenien molta feina perquè tenien bens i cabres, i a més de la feina del camp i la feina de la casa. La Montserrat afegeix que s’havia de fer de tot.


Fent créixer la família

 

Els cinc fills de la Montserrat i el Jaume.
La Montserrat i el Jaume van tenir cinc fills: La Montserrat, el Joan, el Jordi, el Josep M i el Santi que va morir molt jove.

Ara ja tenen deu néts. El més gran té trenta tres anys i el més petit en farà tres d’aquí poc.

Ens comenten que gairebé mai no estan sols, que a casa sempre hi ha algú o altre, que sovint els fills o els néts els venen a veure i la Montserrat afegeix un “i per molts anys sigui així”.


Després de 58 anys

 

 Fent balanç a tots aquests anys de casats la Montserrat ens comenta que al llarg de tots aquests anys les han passat de totes maneres. Hi ha hagut moments molt bons i moments molt dolents, hi ha hagut moments de tot.

El secret de tants anys junts és bàsicament, diuen, el de la paciència i el respecte l’un per l’altre. El Jaume ens diu que la seva padrina, que era molt religiosa, li va transmetre el valor de la religiositat i que ell l’ha aplicat en tots moments. La Montserrat diu que per molt que s’estigui bé, de discussions i raons n’hi ha a tot arreu. Però s’ha d’anar passant la vida.

El Jaume i la Montserrat comenten que ara mateix no tenen cap rutina diària i que s’estimen més estar a casa, que s’hi troben més bé. El Jaume ens indica que no té ganes d’anar massa enlloc perquè no té gaire memòria i que li sembla que no pot enraonar amb ningú perquè no s’enrecorda de moltes coses i no està prou còmode i s’estima més estar a casa. La Montserrat aquí hi afegeix que una mica també s’ho fa ell això. La Montserrat ens diu que ella va fent d’àvia tant com pot, que més endavant ja veurà si ho pot seguir fent.

Tots dos, però especialment el Jaume, els agrada caminar. El Jaume surt a caminar dos cops al dia, al matí i a la tarda, la Montserrat no hi va tant i hi ha dies que se n’escapa perquè en una casa, com diu ella, sempre hi ha feina si es vol.

Segueixen anant cada dilluns al mercat a Santa Coloma de Queralt, van al metge també a Santa Coloma i per la infermera ara hi van a les Piles el dia que té visita.



I fins aquí l'entrevista al Jaume i a la Montserrat que s'ha desenvolupat amb la ràdio de fons, perquè a ells els hi agrada molt escoltar la música alegre de la Radio Rm i sempre escolten aquesta emissora.

Cinquanta vuit anys de casats no són pas pocs, per aixó volem felicitar de tot cor a la Montserrat i al Jaume i esperem que en puguin fer molts més al costat de la seva família!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada