dijous, 14 de març de 2013

EL TESTAMENT DEL XORPES

El Galo, un col·laborador habitual del bloc de les Piles, explicava en un article del 9 de setembre de 1988 a la Veu de l'Anoia el Testament del Xorpes d'aquesta manera:


SANTA COLOMA DE QUERALT (ALT GAIÀ)

Festa Major a Sangallard


El passat dissabte, 3 de setembre, coincidien diverses Festes Majors de poblets del rodal de Santa Coloma de Queralt; Albió i Pontils en són dos exemples i com cada any no hi faltà animació; però avui dedico aquest comentari al llogarret de Sangallard, recuperada des de fa una sèria d'anys pels descendents del poble, juntament amb familiars i amics. El ball i sopar de germanor d'enguany han acollit més de vuitanta comensals. 

El poblet de Sangallard, des de fa anys totalment deshabitat, antany havia donat cabuda a dotze famílies, d'elles ens ha quedat un enriquit i suculent llegat històric, que crec que val la pena recordar. 

Era, si no vaig mal fixat, a principis de 1982 quan donava a conèixer, al Butlletí d'Onomàstica número set, "El testament del Xorpes". El Xorpes cal dir que fou un personatge real que visqué i morí a Sangallard i conegut gràcies a l'amic i ex-company de treball Jaume Cases i Prat, qui amb extraordinària memòria feia reviure aquell familiar seu. 

Església de Sant Josep de Sant Gallard, any 1923
Hereu gravat, un xic llunàtic, solter convençut i solitari, mig poeta, enginyós i sorneguer, és potser la definició d'El Xorpes, personatge comparat, segons veu anònima apareguda en l'edició de La Vanguardia corresponent al primer d'abril de 1982, de Gianni Schicchi, personatge Florentí que Dant reviu en el cercle infernal d'Els falsaris i escenificat en l'opereta còmica de Puccini.



Testament del Xorpes

A Cal Briançó, una ovella i un moltó.
Al Castell, una vaca i un badell. 
A Cal Serrador, una agulla i un botó.
A Cal Vicentó, dues mantes de cotó. 
A Cal Cornet, dues calces pel Peret. 
A Ca la Paula, una llebra sobre la taula. 
A Ca l'Anton, que dormin quan tinguin son.
A Cal Blanc, un carretell de vi blanc.
A Cal Peruxet, figues seques amb un morralet.
A Cal Carraca, una espardenya i una sabata.
Al Molí Nou, una somera i un pollí. 
Al Molí de Dalt, una garça i un pardal. 




Font: Festa major a Sagallard. La Veu de l'Anoia - 9 de setembre de 1988.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada