dimarts, 30 d’abril de 2013

ELS LLADREGOTS BLANQUET DE ROCAFORT I PELUT DE PONTILS (1877)

El Blanquet de Rocafort i el Pelut de Pontils eren dos lladregots que operaven pels contorns de l'Alt Gaià, provocant més d'un ensurt als habitants de les masies. Poc hem pogut esbrinar sobre la identitat d'aquests personatges. Del Pelut sabem que una nit entrà a robar a la masia del Catòlic de Santa Perpetua de Gaià, on fou sorprès per un ferotge gos que el deixà ben nafrat. Sort que li pogué clavar una ganivetada, tot cridant que al Pelut no li feia la punyeta un gos, i sort, també, que pogué sortir a correcuita, perquè un minyt més i l'amo del mas l'haguera tingut a tir d'escopeta.

Un dilluns de febrer de 1877, el Blanquet i el Pelut entraven a ple dia al mas de Senonet del municipi de Conesa. Sabien que la gent havien anat a mercat a Santa Coloma; per això allí només trobaren l'avi de la casa, un home d'avançada edat al qual li lligaren i comminaren a lliurar-los els diners. Res aconseguiren, ni amenaçant-lo amb matar-li la mula (la pobra l'havien deixat perquè tenia mal de ventre). Aleshores, aquells infeliços, que no n'encertaaven ni una, l'emprengueren a ganivetades amb la mula, fins que morí dessagnada. 

El Blanquet i el Pelut aquell mateix any foren protagonistes, un cop mes, d'una nova i desafortunada experiència: S'assabentaren que el Joanet d'Omanara(que vivia amb els seus pares a la masieta o masia Vallbona, vora Guialmons) es volia deslliurar de fer el servei militar pagant una quota perquè un altre ocupés el seu lloc, fet ben normal al segle passat. Doncs bé, el Blanquet i el Pelut van creure que d'aquesta circumstància en podrien treure un sucós profit i planejaren robar els diners de la quota. La nit del robatori, el Joanet sortia del ball que es feia a Guialmons (segurament era la festa major), i a l'arribar a vora la masia on vivia, va sentir crits de la seva mare. En tornar enrere per buscar ajuda, topà amb el veí de Guialmons, Josep Abelló, excèntric personatge que en aquelles hores ensenyava al seu cavall a marcar el pas, i que també alertat pels crits havia fet cap allà. Els dos junts, sense pensar-s'ho dos cops, entraren a la casa. L'Abelló ho feu amb el ganivet a la mà i, just al franquejar la porta d'entrada, topà amb el Blanquet, el qual rebé una greu ganivetada i fugí a correcuita cridant "Pelut, ja m'han fotut". El company Pelut, que es trobava al primer pis, s'escapolí saltant per la finestra. Finalment els dos pogueren fugir, i el Blanquet guarí la ferida en una casa de Sant Gallard, que era d'un familiar del seu company.


Un any després, poc més o menys, el Pelut era abatut d'un tret pel sometent vora el mas del Baldric.


Salvador Palau Rafecas, el Galo (1997). Recull dels fets sagnants d'un tenebrós i apocalíptic segle XIX a l'Alt Gaià. Santa Coloma de Queralt. Associació Cultural Revista La Segarra. 

1 comentari: