 |
| Vica. Any 1950. |
El
meu aparell de ràdio el vaig descobrir de molt petit. De fet és l’aparell de
ràdio que hi havia a casa, és el que havia vist sempre. Recordo els vespres
escoltant “España para los españoles”. Després al cap del temps, tot i
que encara era petit, van portar un transistor Sanyo que va substituir
l’aparell de ràdio vell que era de vàlvules. Aquest nou aparell el fèiem tombar
per la casa perquè era petitet, amb l’antena estirada.
El
primer aparell de ràdio que recordo, fent càlculs, penso que deuria ser de
principis dels seixanta. El transistor Sanyo calculo que devia ser de
l’any mil nou-cents seixanta-cinc. La primera ràdio era fixa i estava situada a
un racó del menjador de casa. Tenia prestatges, tenia endoll i es tenien que
escalfar les vàlvules quan s’engegava. L’altra ràdio era portàtil.
Recordo
escoltar la ràdio als vespres a casa, mentre jo intentava fer els deures i
preparaven el sopar. Llavors escoltàvem Ràdio Nacional de España en família.
A mi no m’interessava cap programa en concret. De fet
sentia el que escoltaven els de casa meva. Recordo que als matins feien un
programa de Radio Nacional del Luís del Olmo _ que no recordo com es deia_ que
era un programa patriòtic i d’exaltació nacional. I al vespre feien “España
para los españoles” que era un programa de cançons espanyoles dedicades als
emigrants espanyols. Es dedicava cançons a familiars que estaven treballant a
Alemanya, a França, o en altres llocs. O també hi havia gent que havia immigrat
aquí a Catalunya que dedicava cançons a familiars que s’havien quedat a
Andalusia, a Ciudad Real. També era molt típic, quan algú feia la primera comunió,
dedicar al qui la feia la cançó de Juanito Valderramas de Mi primera
comunión o coses així.
Hi
havia programes al principi, com ara les novel·les de la ràdio, que jo ja no
les havia sentit. Sí que recordo haver sentit a casa el programa el Consultorio
de Elena Francis, però era un programa que llavors a mi no m’interessava
gaire.
A
casa la ràdio estava present a la llar, però no m’emocionava res en
especial. Però recordo bastant, com un
record amb il·lusió, el dia del sorteig de Nadal. Aquí al col·legi de les Piles
teníem un mestre que normalment ens
posava deures a les vacances de Nadal. Llavors el dia vint-i-dos feia pocs dies
que havíem començat les vacances i era el dia que anàvem a buscar els deures a
l’escola. El mestre deixava els deures al més gran de l’escola, que llavors era
el Palau. I d’aquell dia tinc el record de començar a fer els deures de Nadal
amb el cantar de la Loteria a la ràdio. Aquell dia, la ràdio l’escoltava tot el
matí esperant que toqués “el gordo” i també escoltant els comentaris que feien
de l’estil “tapar un agujero y tal”.
Actualment
no faig servir aquell primer receptor, ni el segon. El primer el tinc
localitzat a casa. De fet el tinc mig desmuntat perquè temps enrera li vaig
canviar l’altaveu per escoltar la ràdio. El recuperaré de cara a l’exposició
però actualment no funciona.
Jo
actualment sóc molt d’escoltar la ràdio. Sempre que vaig en cotxe estic
escoltant la ràdio. Poques vegades escolto música, sinó que la majoria de
vegades escolto programes de ràdio on parlen i fan tertúlia. Les emissores que
escolto són bàsicament RAC1 i Catalunya Ràdio. Quan començo a estar cansat de
notícies i comentaris passo a escoltar
música a RAC105. Però bàsicament són
aquestes dues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada