CRÒNICA DEL 9N A LES PILES

No seria pas un diumenge qualsevol! Seria el diumenge que portàvem esperant des de feia gairebé un any! Tot aquest temps amb l’ai al cor per si finalment es duia a terme la consulta o no, amb el dubte de si ens la deixarien fer, de si el govern es faria enrere o no, de si els partits pro consulta s’acabarien tirant els plats pel cap, amb la impugnació de la consulta inicial per part del Tribunal Constitucional, amb el nou 9N i novament amb el no suport del govern espanyol, amb la incertesa de si el govern es faria enrera o no i amb molts dubtes fins a última hora de si hi haurien incidents o no.

Suposo que tot Catalunya, des dels ciutadans, als voluntaris, a les organitzacions en pro de la consulta, tots els partits polítics (els proconsulta i també els anticonsulta) i fins i tot Espanya i tot el món sencer van estar fins última hora dubtosos de si realment es celebraria la consulta (o sucedani). Els espilencs no en vàrem ser pas l’excepció!

A la taula de participació de les Piles es presentaren puntuals a dos quarts de vuit del matí el coordinador local i la coordinadora del procés per començar a preparar la logística per aconseguir una jornada participativa. El coordinador del local posava l’urna a punt, les paperetes a punt, els sobres a punt, els bolis a punt. La coordinadora del procés intentava simplement obrir el portàtil amb la contrasenya que li feren arribar el dia abans al correu electrònic, però no hi havia manera! Trucades al coordinador comarcal i al centre d’atenció, nervis, i que no, que no s’hi podia accedir. Fins que al final una trucada als serveis informàtics feien d’allò més fàcil el que els nervis havien fet tota una muntanya. Ja teníem l’ordinador en marxa, ja estàvem a punt!

A les vuit puntuals es personificaren a la taula de participació la resta de voluntaris que formarien part de la mesa: una responsable de mesa, una vocal i un substitut de vocal. El segon volcal no es va presentar. Constituiren la taula, doncs, la presidenta i la vocal designades i vocal que en principi era el substitut. 

Coordinadors i presidenta i vocals a les Piles durant el 9N.

Eren tan sols un quart de nou quan la mesa ja estava constituïda i encara faltava tres quarts d’hora perquè comencés la jornada. Eren moments per acabar d’aclarir els dubtes _que llavors n’eren molts_,  i  per comentar l’actualitat i els sentiments del moment, per fer-nos una foto tots els membres abans no comencessin les votacions (o participacions). Van ser moments de nervis i emoció. 

Tres quarts de nou, apareixia una voluntària de l’Assamblea Nacional Catalana de la Baixa Segarra que recolliria firmes de ciutadans “per denunciar el govern espanyol per no permetre fer la consulta amb condicions” també amb aire alegre i emocionat. Necessitava saber on es podia col·locar per no interferir massa amb la participació i sense passar gaire fred. Recolliria les signatures al Local Polivalent, a tres metres de la taula de participació. Apareixia entretant el primer votant. Era aviat, el faríem esperar encara una mica per poder votar. Mentrestant arribaren una parella més. 

Les nou en punt, el primer votant de les Piles exercia el seu dret a vot i expressió content i alegre, fent-se una fotografia que demostrava tant el seu coratge com la il·lusió per finalment poder expressar la seva opinió. I ves, poder dir que vas ser el primer sempre fa il·lusió! Després feren el mateix la voluntària de l'ANC que recollia signatures que resultava que al DNI tenia un poble del municipi com a localitat _abans no comences a arribar gent i feina feta li permetria explicar millor de què anava la recollida de firmes_ i la parella que també havia matinat. 

1r votant de la jornada.

2a votant de la jornada.

3a votant de la jornada.

I així va transcòrrer la jornada del 9N a les Piles. Gent contenta i alegre que anaren a dipositar la seva idea d’un futur encaix entre Catalunya i Espanya en una urna de cartró, acompanyats de la família i moltes vegades dels més menuts, fent-se fotografies per immortalitzar el moment, comentant la jugada i amb un somriure d’orella a orella en percebre que aquesta petita batalla l’havíem vençut sigués quin sigués el resultat final. 

Al matí va ser més animat i, de fet, la majoria de participació va tenir lloc durant tot el matí fins al migdia. La tarda es va fer més llarga, la participació era molt més intermintent i es va animar una mica a última hora. I, conscients que aquella gran jornada estava feta des del voluntariat i calia cuidar-los, algunes veïnes (cal destacar que l’hospitalitat va ser cosa de dones) varen portar coca i bombons per endolcir encara més la jornada i fer més plàcid el pas de les hores. No hi va haver cap incident durant la jornada, simplement què algú no hauria pogut votar en aquella mesa perquè no constava cap poble del municipi en el seu DNI vigent .

A les vuit puntuals, es tancà la taula de participació, votaren tots els membres de la mesa i es feren una foto de record  final (però que resulta que no sabem qui la va tirar) i es va procedir al recompte de vots _o si es prefereix d’opinions_  entre l’expectació d’emocionats veïns i veïnes. La participació va ser de 105 persones, un nombre bastant aproximat a unes eleccions qualsevols deien alguns. I amb aquesta bona participació, 98 vots foren a favor del Sí-sí, 5 a favor del Sí-no i 2 vots en blanc es va donar per finalitzada la jornada. 

Bona feina a les Piles i a tots els pobles de la Conca de Barberà amb una gran participació i, a més, amb un bon resultat, dels volts del 90% en l’opció del Sí-sí. La ciutadania i els voluntaris podrien anar a dormir amb la sensació d’haver viscut un dia inoblidable, ple d’il·lusió, valentia i coratge, reafirmació, festivitat i tot això sense incidents. Tot un èxit!

Des de la mesa de participació de les Piles