La Meritxell Pipó
Solé, de Jorba, és la professora de ioga de les Piles. Sempre somrient i
contenta es caracteritza a grans trets per no perdre temps i anar per feina,
per explicar-se molt i molt bé, per corregir i revisar molt les postures
emprades en les diferents sessions i per, com popularment diríem, “fotre
bastanta canya”. Tot i que després de les seves sessions la frase estrella
sigui “avui t’has passat Meritxell”, els espilencs i espilenques que practiquen
ioga valoren molt positivament tant el seu caràcter com la manera de fer ioga,
i després de cada sessió, tothom acaba molt satisfet del resultat de la
pràctica.
Fer del
ioga una professió
La Meritxell ens comenta que abans de fer-se professora
de ioga ja feia deu anys que practicava ioga. Li agradava molt el ioga, a ella
el ioga la va ajudar molt a nivell personal i va fer el curs pensant que podia
ser una alternativa a la feina que ella tenia en aquells moments i que no li
agradava suficient.
Aquell curs s’impartia a Barcelona i consistia en fer un
cap de setmana intensiu al mes durant un any, de setembre a juny. Durant al
curs s’havien d’anar fent treballs i llegir uns llibres. En el temari general
del curs es tractava l’anatomia, les pròpies postures, ensenyar com entrar i sortir
de postures, els beneficis de les postures, filosofia del ioga, una part d’alimentació, etc.
El juliol de 2012 va ser quan la Meritxell va fer l’examen i es va
treure el títol de professora de ioga. I ben aviat ja va començar a exercir com
a professora de ioga. El mateix juliol
ja va començar a fer una classe de ioga a Igualada i al setembre estava
compaginant les dues feines. Feia una feina de vuit hores de química i va
començar amb tres classes a la setmana.
I amb aquestes tres classes va poder comprovar que li
agradava aquella feina i un dia de maig
de l’any següent (2013), com ella ens explica, ho va veure molt clar i es va dir: “S’ha acabat. Deixo la
feina i començo ara a buscar més classes de cara al setembre”. I va anar buscant
classes i repartint currículums i al setembre va deixar definitivament la feina
de química per dedicar-se únicament a ser professora de ioga.
Actualment totes les classes que fa són a Igualada menys
la classe setmanal de les Piles i alguna jornada esporàdica.
El ioga
A grans trets el ioga són exercicis connectats amb la
respiració. Això és el que el diferencia d’altres activitats. Perquè una
persona pot estar fent aeròbic, per exemple, i està fent exercici i també
respira evidentment, però no hi ha aquesta connexió.
En el ioga la respiració és la que ajuda a desenvolupar
la postura, tant pel que fa a poder estirar o enfortir la musculatura, com per
relaxar el cos, i sobretot per ajudar a connectar la ment amb el què s’està
fent. Així podem calmar i relaxar la ment, i poder sentir què és el què està
passant al cos i quines sensacions ens dóna cada postura en tot moment. És
important que la respiració sigui tranquil·la per poder calmar el sistema
nerviós i també per poder obtenir beneficis a nivell intern. Ajudant a millorar
el funcionament per exemple, del sistema digestiu, circulatori, nerviós,….
La part més espiritual del ioga va venint _diu la
Meritxell_. Ella creu que molta gent quan comença a practicar ioga és per
sentir-se millor a nivell físic. Persones que potser els hi fa mal a l’esquena,
o que tenen una lesió, o tenen molèsties en alguna altra part del cos comencen
a fer ioga i després van veient que el ioga no només els ajuda a nivell físic,
sinó que potser comencen a sentir-se millor a nivell general. Molts cops no es
pot explicar què és el que millora, sinó que potser un està millor amb sí
mateix. Però està clar, que hi ha persones que entren en pel ioga per la part
de la meditació. I a la vegada també et trobes amb persones que diuen que el
ioga no està fet per ells, perquè els hi agrada una activitat més dinàmica,
però és perquè molts cops la imatge que es té del ioga és de la persona en
postura de meditació, amb les cames creuades.
Per fer ioga es necessita ben poca cosa, amb una estoreta
i un lloc pla on col·locar-la és suficient. En principi no cal partir de cap
aptitud física en concret. Cada postura es pot anar adaptant a la persona. Sí
que és cert que al ioga les postures queden molt definides. És a dir, les
postures han de ser idealment d’una forma determinada perquè hi hagi una bona
col·locació corporal i també perquè t’ajudi a nivell intern. Però si una
persona té lesions o hi ha dificultats com, per exemple, una escoliosis o una
hèrnia, o simplement hi ha molta rigidesa corporal, la postura es pot anar
adaptant a la persona. I de fet aquesta és un dels grans avantatges del ioga, que
tothom pot practicar-lo. Però la qüestió és que el qui comença a practicar el
ioga, parteixi d’on parteixi, vagi notant que amb el temps guanya flexibilitat,
tant a nivell físic com mental, i que es troba millor en general.
Classes
de ioga a les Piles
La Meritxell ens explica que va començar a fer ioga a les
Piles perquè una amiga li va passar la proposta. Era la tardor de 2013 en què
algunes veïnes i algun veí de les Piles havien participat dels tallers de
moviment terapèutic de la primera edició dEl Danseu Festival les Piles i es van animar a provar de fer alguna activitat
durant tot l’any.
 |
| A l'estiu classe de ioga a la gespa de la piscina |
A les Piles, igual que en qualsevol altres classe, el
ioga s’adapta en bona part a les persones que hi ha. La Meritxell ens explica
que si hi ha una classe amb gent amb més lesions i/o dificultats es fa una
classe més suau o amb unes variants més senzilles. De fet, el que és habitual a
les classes és que hi hagi gent que
sigui molt elàstica, que de seguida pot fer postures molt avançades, i gent menys
flexible que li costarà més. Per això ella dóna sempre diferents opcions per
fer una postura o exercici. Remarca que el que és bo en el ioga és que cada
persona se l’adapti al seu ritme i a les seves possibilitats i fins i tot a les
necessitats que tingui en aquell moment.
Els
iogues
Li preguntem per si hi ha diferents branques i/o
filosofies del ioga i ella ens contesta que sí, que “això del ioga és tot un
món que no te l’acabes”. La seva formació és de ioga sivananda, però en la seva pràctica
personal utilitza ioga sivananda i també
Ashtanga ioga. L’Ashtanga és més dinàmic que el Sivananda _diu_. I de fet_ afegeix_ la
formació que va fer ella no era Sivananda
pur. Després també hi ha el fet que ella va practicant i va fent altres cursos amb
diferents professors i va adquirint coneixements varis i va tendint a
incorporar i transmetre els exercicis que a ella personalment li van més bé.
La Meritxell busca treballar molt intensament els
exercicis perquè “és a través del cos que es pot arribar a calmar la ment”. Segons
diu ella “si se li diu a algú “que s’assegui i no pensi en res durarà pocs segons.
El cap no para i segurament practicant-ho veus”. Afirma que ella ho veu
claríssim, que quan algú està pensant en una altra cosa ho veu al moment perquè
un es queda en la postura quan se li diu que en surti, o veus que s’equivoca,
etc. El moment de la relaxació és més fàcil _encara que és difícil no pensar en
res_ perquè ja es ve d’un previ de respiració calmada i estar concentrat és més
fàcil.
El ioga
de la Meritxell
El ioga_ens explica _ depèn de cada professor, segons
cada estil pot ser més o menys dinàmic. Es pot enfocar cap a més postures més tranquil·les,
d’estar-t’hi molta estona respirant, o bé un ioga més dinàmic que , segons el
seu entendre, permet que la ment no pugui marxar tant. Un ioga més dinàmic fa
que la persona hagi d’estar més pendent del que fa en tot moment, més atent i
concentrat.
La Meritxell, que té fama de “fotre-li canya”, diu que
una cosa és fotre canya tot buscant
l’estirament fins un límit suportable. S’ha de saber diferenciar del que
és dolor del que és estirament. Segons diu ella: “A mi m’agrada corregir
postures. A vegades corregeixo perquè s’està fent malament la postura, però a
vegades simplement ajusto la postura perquè la persona pugui arribar més lluny
en aquesta”.
Ens posa l’exemple d’una torsió. En una torsió hom ho pot
estar fent bé, però si el professor t’ajuda a anar més enllà, millor. Creu que
es pot diferenciar entre corregir i ajustar una postura. La correcció es dóna
quan hi ha algú que està fent una cosa que li podria causar algun dany perquè
ho està fent malament. L’ajustament es produeix quan la persona està fent bé la
postura i simplement se la mou una miqueta perquè millori el seu estirament, tot
donant-li intensitat. Tal i com diu la Meritxell, en general a la gent li
agrada que la corregeixin i ho agraeixen, encara que sempre hi pot haver algú
que això li pugui molestar.
Per què
practicar ioga?
“Per què fer ioga? Aquesta és la “pregunta del milió”_
respon ràpidament la Meritxell_.
Per una banda ajuda a adquirir flexibilitat, però també
ajuda al funcionament general de tot el cos. Les postures, malgrat es vegin com
a simples postures des de fora, tenen beneficis interns. Ens posa per exemple
les torsions que ella creu que són el cas més clar. Quan es fa una torsió és
com posar a lloc tot el sistema digestiu. Per tal de visualitzar-ho: és com si
tinguéssim una tovallola que l’estem escorrent. I això ajuda a que després els
intestins puguin fer millor els seus moviments, hi ha una millor irrigació de
la sang per tot el cos, etc.
A part del treball físic, pot servir en una situació d’estrès
com, per exemple, truquen per telèfon i et donen una mala notícia. En un
principi hom es posarà nerviós, evidentment, i el ioga tampoc solucionarà res,
però sí que et permet poder dir “d’acord, un moment, respiro i actuo”. I el fet
de saber controlar la respiració que es desenvolupa amb la pràctica del ioga et
permet superar més fàcilment aquell moment. Evidentment que un també s’ho
passaràs malament, però li permetrà gestionar millor la situació. El ioga _diu_
ajuda a calmar-se. Per ella el ioga és una eina que es pot aplicar al dia a
dia.
La Meritxell afirma que practicar el ioga un cop a la
setmana no és suficient. Almenys caldria practicar el ioga tres cops a la
setmana, això seria fantàstic. O dos cops a la setmana també està molt bé. Sí
que és cert _ diu_ que el ritme que
portem tots dia a dia és bastant frenètic i que, mira’t així, poder fer ioga un
cop a la setmana, una hora i mitja, ja està bé.
Però el que és important del ioga quant a la pràctica és
la constància i poder fer ioga almenys mitja horeta al dia seria ideal. Fer la
salutació al sol, dues postures i relax. Perquè amb aquesta mitja horeta un es
va recordant de saber trencar la rutina, de parar un moment i calmar la ment. El
ioga va molt bé per la gent que va tot
el dia estressada, ajuda a trencar amb el ritme frenètic que portem en el dia a
dia. Afegeix que la salutació del sol és, de fet, la part més dinàmica de la
sessió i bàsicament ajuda a escalfar el cos i a connectar bé la respiració (inspiració
i expiració) amb el moviment.
Afegeix que el que seria ideal per practicar ioga seria
fer-ho al matí, tal i com es fa a l’Índia. La pràctica del ioga, tot i que hagi
estat més intensa o no, aporta energia al cos. Practicar ioga al matí aporta energia
per tot el dia. Tot i així, afegeix, pel tema de feina i altres la majoria de
gent practica ioga a la tarda i, de fet, ella fa les seves classes a la tarda.
 |
| Fer ioga equilibra el cos i la ment i estreny llaços entre els membres del grup |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada