JORDI CASTELLS CADENS

  

Veí de les Piles i, en el seu temps lliure, entre moltes altres activitats, Regidor de Joventut i Festes a l’Ajuntament de les Piles.

P: Des de quan formes part de l’ajuntament del municipi de les Piles?

R: Doncs des de les eleccions municipals que es van celebrar el mes de maig del passat any 2011. És a dir, fa un any i quatre mesos, més o menys.

P: I dins la Regidoria de Joventut i Festes quines tasques et pertoquen desenvolupar?

R: Bé, la principal funció de la meva regidoria és la d’enllaç, fer de pont, els joves del municipi i l’ajuntament.  I, a partir, d’aquí, se’n deriva tot el tema d’organitzar el que aquest estiu ha estat l’Estiu jove _ que l’anterior any va ser la setmana jove i que fa dos va ser el cap de setmana jove_; la coordinació amb l’Associació de Joves Espilencs;  i definir i desenvolupar el programa de la Festa Major amb la col·laboració de la resta de regidories de l’ajuntament, els joves i tota la gent del poble. 

Però les tasques de la Regidoria de Joventut i Festes van més enllà de les activitats festives. De manera que també es treballa – i encara cal fer-ho més_ per potenciar el màxim tots els aspectes que puguin fer que tots els joves del municipi es sentin a gust i els permeti viure aquí sense greuges comparatius, si pot ser el contrari, respecte altres zones. D’aquesta tasca n’és un exemple el projecte d’implantar un nou sistema per abastar el conjunt de veïns i veïnes del municipi _ i no parcialment com fins aleshores_ de servei bàsic d’internet i telefonia.

P: L’estiu jove ha estat impulsat per la teva regidoria, doncs?

R: L’estiu jove ha estat una iniciativa de l’Associació de Joves Espilencs amb el suport del servei de Joventut de la Conca de Barberà i de l’Ajuntament de les Piles, concretament de la Regidoria de Joventut i Festes.

Des de principis d’aquest any 2012 hi ha hagut diferents reunions entre l’Associació, la tècnica de joventut del Consell Comarcal i l’Ajuntament i des d’aquestes reunions es va perfilar el programa de les activitats d’estiu.

El que ha passat, però, és que a l’hora de posar en marxa el programa de l’estiu jove, la meva regidoria, i en general tot l’ajuntament, ha estat qui realment ha passat al davant perquè les activitats programades es duguessin a terme. I tot i que ha anat tot plegat molt bé, cal reorientar el funcionament d’aquestes activitats de manera que siguin els joves els autèntics promotors d’aquestes activitats comptant amb el suport de Joventut i Festes i de tot l’Ajuntament en general.

P: S’han assolit els objectius proposats amb l’Estiu jove?

R: L’objectiu de l’Estiu jove ha estat bàsicament fomentar les relacions entre els convilatans. En aquest territori l’hivern és molt dur i costa molt fer activitats al carrer, o fins i tot a cobert, durant el llarg hivern. Cal aprofitar l’estiu que la gent surt més de casa i hi ha més estiuejants al poble per fer activitats que aglutinin al veïnat.

Les activitats de l’Estiu jove han aconseguit aglutinar a gent de totes les edats tal i com es pretenia. Sí que és cert que hi ha hagut activitats que han estat més per joves, i altres que han estat més per canalla. Altres, en canvi, han estat més per adults. Però en general en les activitats programades hi ha participat gent de totes les edats i això ha fet estrènyer més els vincles entre la gent del municipi que ja és el que es pretenia aconseguir de bon principi.

P: Quin és, doncs, el balanç de l’Estiu jove?

R: Personalment en faig un balanç molt positiu. Sí que és cert que les activitats que es van fer al principi de l’estiu, a finals de juny, no van tenir masses assistents. Suposo que va ser que la gent encara no havia agafat el ritme d’estiu,. Però sí que hi va haver molta assistència en altres activitats, sobretot les de la primera quinzena d’agost. Crec que va ser un èxit rotund. També cal tenir en compte que el temps va acompanyar.

Crec que s’han de replantejar diferents aspectes de funcionament però l’experiència va ser molt positiva. Si ho comparem amb l’any pasta que tot es va fer més comprimit i la gent no va poder assistir en moltes coses. S’han fet moltes coses Però aquest any al ser més separat crec que ha estat millor a nivell organitzatiu i a nivell participatiu.

Cal destacar, com a cosa molt positiva de l’estiu jove, el Concert jove perquè crec que vam aconseguir que el Concert jove a les Piles s’hagi consolidat en el calendari festiu de l’estiu a la zona. Fa tres anys es va creure oportú fer més modest el concert del dissabte de la Festa Major, ja que pel fet de ser una festa tardana i que coincidia amb festes de molt renom, no era capaç d’atreure massa gent de fora. Aquesta davallada de recursos destinats al concert de la festa major es podria compensar amb un concert al mig de l’estiu (la tercera setmana de juliol), que no coincidís amb cap festa propera, considerant que així atreure gent de tot arreu. I bé, tres anys després, el propòsit que es perseguia s’ha acomplert amb èxit.

P: Què caldria millorar?

Bé, hi haurien un parell d’aspectes a tractar, però que ja avaluarem tranquil·lament desprès de la Festa Major amb l’Associació de joves. L’un és el fet d’haver començat a fer les activitats, al meu parer, massa aviat.

L’altra tema és de caràcter organitzatiu i, de fet, ja ho he comentat abans. Crec que s’hauria de deixar que tiri més del carro l’Associació Joves a l’hora d’organitzar l’Estiu Jove amb el suport de l’Ajuntament i també de la meva persona, com a regidor de joventut i festes.

P: Estem a les portes de la Festa Major de les Piles. La Festa Major també és gestionada des de la Regidoria de Joventut i Esports?

R: La Festa Major sí que potser a priori va molt lligada amb la Regidoria de Joventut i Festes, però a també va molt lligada amb tota la resta de regidories de l’ajuntament i, sobretot, amb la gent del poble de les Piles.

Cal destacar que tot el programa de la Festa Major es construeix a través de reunions durant l’any on s’intenta que hi estiguin representades totes les franges d’edat. I a l’hora d’organitzar i posar en marxa el programa potser sí que són els joves els qui tiren més del carro, però amb molta ajuda de la resta de la gent del poble.

Tant el programa com també totes les activitats que es fan durant la Festa Major es fan amb la participació de la gent de les Piles amb estreta col·laboració amb l’Ajuntament. A diferència de l’Estiu jove no només són els joves qui tiren del carro.

P: I per finalitzar, com a regidor de Joventut i Festes, que els diries per una banda als organitzadors, i per altra banda, als possibles assistents de la Festa Major?

R: Doncs abans que res, als organitzadors, voldria agrair-los-hi el fet que facin possible aquesta festa. També m’agradaria dir-los-hi que, dins la feina que comporta organitzar i passar al davant d’una Festa Major tant complerta com ho és la de les Piles, que intentin gaudir el màxim d’aquesta. I animar als qui encara no s’han atrevit a involucrar-se a implicar-s’hi, que com més siguem, més bona Festa Major farem.

Pels qui participin de la Festa Major amb nosaltres els voldria dir que serà una festa on hi hauran activitats per a tothom. Aquest any, malgrat hi ha més dies de festa major, s’ha intentat seguir la mateixa essència o estructura d’altres anys, però intentant no carregar els dies amb moltes activitats, tot deixant temps de repòs especialment pels veïns i veïnes de les Piles.

Ja sabeu que enguany la Festa Major de les Piles versa sobre el circ i que el sopar que enceta la festa el divendres cal anar-hi disfressat del circ i bé, com ja he dit, el programa segueix l’essència d’anteriors edicions.

Tot i així m’agradaria destacar canvis importants i interessants que donen força al programa com són el fet que aquest any hi haurà Pregó de Festa Major, que no hi era abans, i que a més a més serà un pregó molt i molt innovador.

També cal dir que aquest any no hi haurà havaneres, però que hi haurà un concert d’un trio cubà que ja veureu que està molt i molt bé. Tot i que, evidentment, no descartem en properes edicions tornar a posar havaneres.

Una tercera novetat a destacar és la 1a Pedalada d’orientació Nocturna de les Piles a trams  que ha substituït la cursa btt dels tres anteriors anys. L’organització creu que serà una activitat que tindrà molt bona acollida per ser quelcom innovador, atractiu i per estar molt i molt ben organitzat.

També hi ha com a novetat que el diumenge s’ha recuperat el ball de tarda després de molt temps sense fer-se.

I pels veïns i veïnes, els desitjo que els hi agradin els actes. I els emplaço a què si hi ha alguna cosa que no els agradi o creguin que es pot millorar a l’ajuntament sempre estarem disposats a escoltar-los, ja que considerem que tot el que ens puguin dir ens pot servir per millorar la nostra festa major de cara l’any vinent.

P: I després de la Festa Major què quedarà per fer des de Joventut i Festes?

Després de la Festa Major ens tocarà fer balanç de l’estiu Jove, de la Festa Major i tractar el tema de l’Associació de Joves principalment.

Des de l’Associació caldrà tractar temes fonamentals com cap on s’ha anar, quin model s’ha seguir, si es vol seguir apostant per aquest Estiu jove, buscar un model organitzatiu diferent, etc.

I també caldrà tractar temes de joventut no tant a nivell festiu, sinó més relacionats a les eines i a altres mitjans que cal facilitar als joves quant a formació, treball i altres temes que puguin ser importants per al desenvolupament d’aquest sector del nostre municipi.

Moltes gràcies Jordi per accedir a contestar aquesta entrevista i que també gaudeixis el màxim d’aquesta Festa Major!

EL VAGÓ SENYORET

Aquest conte me l’explicava el meu pare quan jo era tant menuda que no m’abastaven ni les penes del món. Les alegries sí, i aquest conte n’és una d’elles. Sigui aquest dedicat, doncs, al meu pare i a tants altres pares que, com el meu, van il·luminar les hores d’infantesa amb els seus contes i rondalles.

Diu que hi havia una vegada un vagó de tren molt i molt bufat. Era bonic i elegant, pintat de color groc i amb tapisseria de color marró. Però a causa de tants miraments s’havia anat tornant insuportable I no deixava que pugessin al seu interior ni criatures ni animalons.

- Fuig, fuig! _deia si un nen volia pujar-hi _. Amb mi només hi pugen les persones de categoria, ben vestides i arreglades. Els nens, ni mirar-me i els gossos a la gossera!

I així anava fent, fins que un dia un cap d'estació ja n’estava fins ben amunt de tanta ruqueria i, estarrufant-se els seus llargs bigotis, li va dir:

- Mira, a partir de demà et traslladarem a un tren de mercaderies, just darrera de la màquina, a veure si perds tants pardals com tens, que no sé qui et penses que ets tu!

I dit i fet, l’endemà ja en teniu el Vagó senyoret enganxat a una maquina de tren d'aquelles que fan tant de fum i carbonissa , aquelles que semblen xemeneies d'estufa. Pobret ell, que estava acostumat a anar amb màquines elèctriques, que tot i  que perdin algun volti no es nota.

Un bon fart de plorar que es va fer el nostre vagó! S'en va penedir mil vegades d’haver estat tant cregut! Però el cap d'estació no baixava del ruc i, malgrat el seu penediment, no el volia deixar anar.

- Res! Encara no estàs prou castigat per deixar de fer de les teves. Quan a mi em sembli que ja has après la lliçó et canviaré de tren.

I darrera aquell tren de mercaderies, el vagó es va anar fent malbé. La pintura, en comptes de groga com ho era abans s’havia tornat d'un color de gos com fuig. I la tapisseria, de tant posar-hi paquets, es va foradar sense remei.

Fins que un bon dia el van arraconar. El van posar en una via morta, i allí el van deixar. El vagó no s'ho podia creure. Allà sol, va plorar i plorar, però ningú no el sentia.

Van passar els dies i quan ja li semblava que el mon s'havia oblidat

d'ell va sentir una veueta que deia:

- Mira, un vagó de tren!. Podrem fer-nos-hi un refugi!.

Eren dos nens i un gos. Al vagó se li van arronsar les barilles quan va veure que s'hi enfilaven. Però tot seguit va reflexionar i en comptes de tancar les portes, les va obrir de bat a bat, perquè hi entressin.

I poc a poc es van fer amics. Cada dia, els nens i el gos el netejaven, i van posar cortines a les finestres, i el van repintar, i al vagó el cor se li va anar reviscolant i li semblava que el sol lluïa només per ell i que els pardals cantaven més fi, i que, senzillament tot havia canviat.

I resulta que aquell cap d'estació, que li havia volgut donar una lliçó a tanta supèrbia del vagó, era el pare dels dos nens _ del gos no_, el va fer arranjar ben maco per tornar-lo a posar enganxat a un tren de primera. I mai, mai més, va fer-se l'estret, i quan hi pujava algun nen li deia baixet, tant baixet que el nen no sabia si ho sentia o ho somniava:

- Puja, puja, i seu al costat de la finestra. Et deixaré veure els paisatges més bonics, el sol mes lluent i quan passem per un túnel, si tens por, jo et cantaré una cançoneta per fer-te-la oblidar.

I així, el Vagó senyoret es va convertir en el vagó preferit dels nens, i tots van ser feliços i van menjar anissos.

Txaro, 9 de febrer de 1995

CÒCTELS D’ESTIU

Fa calor, molta calor! I que millor que gaudir d’uns còctels d’estiu per fer-la passar? La Laura Riquelme ens dóna unes receptes de còctels molt interessants que podeu fer vosaltres mateixos o que, si no us atreviu a fer-los i a més voleu estar ben servits, podeu demanar al Cafè de les Piles!

CAIPIRINYA

 Ingredients:

• 1 llima
• 2 cullerades petites de sucre
• Cachaça
• Gel picat

 

Preparació:

1. Tallar dues rodanxes de llima i fer-la a trossos petits.
2. Posar la meitat de la llima tallada a un got ample i bastant alt.
3. Afegir el sucre al got i picar amb una ma de morter en el mateix got.
4. Exprimir el suc de la resta de la llima i afegir-lo al got.
5. Posar cachaça fins a mig got i remenar molt bé.
6. Per últim, afegir el gel picat fins omplir el got.
7. Posar-hi una canyeta i ja està llest per ser servit!

 MOJITO

 Ingredients:

• 5 o 6 fulles de menta
• Sucre morè en sobre
• Sucre blanc
• Llima
• Rom
• Sifó
• Gel picat

 Preparació:

1. Tallar les fulles de menta molt petites i posar-les al got directament.
2. Posar un sobre de sucre morè i una cullerada de sucre blanc al got.
3. Afegir-hi una rodanxa de llima tallada a trossos petits.
4. Picar tot dins el got amb l’ajut de la ma de morter.
5. Afegir el rom, més o menys fins a mig got.
6. Remenar-ho tot molt bé i afegir el gel picat.
7. Ho servim amb una canya.

 

 

 

SPECIAL LAURA

Ingredients:

• Licor Granadina (Ribes)
• Suc de pinya
• Licor de coco (Mangaroca)
• Gel picat

  

Preparació:

1. Posar una mica de licor Granadina al got tot embrutant una mica el cul d’aquest. Aquest donarà gust, i sobretot color, al còctel.
2. Afegir aproximadament 125 cc de suc de pinya al got.
3. Afegir una mida de Mangaroca (una tassa de café).
4. Per últim, afegir gel picat i una canya amb la que es remena amb  energia el còctel i es serveix.

 

Preneu-ne amb moderació i gaudiu de l’estiu!

 

QUÈ EN FEM DEL MÒBILS VELLS?

Avui dia són poques les persones de la nostra societat que no disposem de telèfon mòbil per comunicar-se amb la resta de món. La majoria de gent que disposem de telèfon mòbil no és pas el primer, sinó que des de què vam adquirir el primer l'hem canviat vàries vegades no tant pel fet que aquest s'hagi espatllat _ que també podria ser_, sinó perquè ens hem acollit a ofertes de les diferents companyies telefòniques que ens han obsequiat amb mòbils més moderns dels que teníem fins ara. En els últims dos anys, l'aparició dels anomenats smartphones també ha contribuït molt a un canvi generalitzat dels mòbils personals. I tot plegat fa que qui més qui menys acumuli un grapat de mòbils en algun que altre calaix de casa seva. I la qüestió és: què en fem d'aquests mòbils vells?

Tots els aparells mòbils acumulats en un racó de casa nostra, a part de ser un estorb i suposar un material desaprofitat, són altament contaminants. Els telèfons mòbils són altament contaminants tant pels metalls tòxics (arsènic, antimoni, cadmi, plom, níquel i zinc, entre altres) com pels plàstics que contenen, ja que triguen molts anys a degradar-se de forma natural. Però es poden reciclar. S'estima que el cost total de reciclatge d'un telèfon mòbil amb prou feines arriba a un euro, un preu molt assequible per a ser respectuosos amb el medi.  Hi ha qui fins i tot alerta, com per exemple la primatòloga Jane Goodall, de la massacre que l'extracció del valuós i escàs coltan causa a l'Àfrica i afirma que reciclar mòbils pot salvar vides.

I com podem reciclar els telèfons mòbils vells? Si vols desfer-te d'un aparell tens diverses opcions: portar-lo directament a la deixalleria, als serveis de recollida de les operadores o bé dur-los a una ONG. Algunes d'aquestes organitzacions no governamentals fan campanyes de recollida i reciclatge de mòbils per recollir fons per als seus projectes o, simplement, envien els telèfons que encara funcionen a altres punts del planeta. Com explica aquest article  de la revista 'Consumer', l'any 2004 Creu Roja, Entreculturas i Alboan van engegar una campanya de reciclatge solidari anomenada 'Dóna el teu mòbil' , que encara funciona. Els usuaris poden entregar els mòbils vells amb uns sobres sense franqueig, i les ONG s'encarreguen d'enviar-los, si encara funcionen, a països com Kènia, Ghana o Sri Lanka. En cas que no funcionin, es descomponen i es reciclen, aprofitant els diners de la recaptació per finançar projectes solidaris.

Una tercera opció, que causa més controvèrsies en l'opinió general d'empreses recicladores i ONGs perquè no aclareixen massa bé on van a parar aquests telèfons ni l'objectiu final del seu negoci, és la venda de mòbils encara útils a empreses vàries (eurekamovil, zonzoo, movildinero, i un llarg etc.)

Resumint el millor de tot és un consum racional d'aparells mòbils per no produir més residus del compte i no fer ús de materials altment contaminants. Si no hem pogur evitar acumular mòbils vells el millor és que aquests puguin tenir una segona vida. La última opció _ peró abans que no fer res_ serà portar els mòbils a la deixalleria perquè es pugui recuperar els materials que el componen.

Anna Carulla Caballé

Fonts d'informació:

- www.gencat.cat

- xarxa de notícies.cat

- 3 a la carta

CARTA DELS DIABLES KERESUS A TOTS ELS HABITANTS DE LA CONTRADA

Benvolgut/da amic/ga!

El drac fumat, la massa de Llucifer.

Els diables Keresus ens dirigim a vosaltres per presentar-vos una nova iniciativa. Sabem que a Santa Coloma tenim un dels correfocs més participatius de la zona i ens n’alegrem moltíssim.

És per això que ens adrecem a vosaltres: als més grans, als més menuts, als que us agrada viure-ho des del balcó o des de la terrassa del bar i, entre altres i per descomptat, als que mai falleu i ens trobem dins la pluja d’espurnes.

Primer de tot, recordar-vos que estem oberts a noves incorporacions, ja sigui per portar una massa de foc (cal tenir 18 anys) o per ser tabaler/a o col·laborador/a (cal tenir 16 anys).

En segon lloc, ens agradaria explicar-vos una iniciativa que ha sorgit aquest any degut adiversos factors: l’econòmic, sens dubte, ja que en els temps que corren no podem obviar la manca de suport per  part de l’administració; però també i més important, la il·lusió que ens faria que la gent del poble i les rodalies, colomins i colomines, espilencs i espilenques, aguilons i aguilones i tothom qui li vingués de gust s’involucrés una mica més en el nostre projecte.

Per aquest motiu hem pensat en la possibilitat que tothom que vulgui es pugui fer soci de la Colla de diables Keresus de Santa Coloma. El preu que proposem és de 15€ anuals i els avantatges serien els següents:

• Adquisició d’un carnet de soci/a. (També gratuït pels menors de la família.)
• Obsequi anual de la colla (enguany mocadors amb l’emblema del drac fumat).
• Descomptes en la compra de productes de la colla.
• Calendari anual de sortides de la colla.
• Fotografies personalitzades del correfoc de Festa Major de Santa Coloma.
• Participació en un sopar/ reunió de tots els socis i sòcies, organitzat per la colla de diables, amb la possibilitat de formular propostes, crítiques, queixes, etc.

Qui hi estigui interessat pot inscriure’s a través del bloc de la colla de diables keresus (cliqueu aquí), o bé imprimint i posteriorment omplint el formulari i dipositant-lo a la bústia de la casa del Joan Parés (cap de la colla), al Raval de Cervera, 20.

Fotografies de Marçal Carreras AQUÍ

Esperem la vostra participació amb moltes ganes. Salut i foc!

Colla de diables Keresus

ELS ARBRES PARLEN AMB ELS SATÈL·LITS PER MILLORAR LES COLLITES FORESTALS

La comunicació via satèl·lit està canviant la manera que el sector forestal collita els arbres. L'Agència Espacial Europea (ESA) està assajant un nou mètode, basat en la comunicació per satèl·lit i telèfons mòbils, que permet generar informació gairebé a temps real, i assolir l'objectiu d'aconseguir més fusta però talant menys arbres.

La companyia irlandesa Treemetrics, en cooperació amb l'ESA, està desenvolupant "Satmodo", un nou sistema que permet enllaçar a l’instant entre les màquines de talar i els seus conductors.

Els capatassos envien les seves instruccions via satèl·lit directament als ordinadors instal·lats en els vehicles, explicant als operadors com portar a terme la tala de manera que s'aprofiti millor la fusta. Els arbres no són tots iguals. Alguns són més adequats per a fer polpa, mentre que d'uns altres es pot extreure peces senceres, més valuoses, en una serradora.

Aquests últims arbres tenen major diàmetre i menys nusos en la seva fusta, i són més rectes; usar-los per a polpa en comptes de per a extreure peces, suposa un desaprofitament que redueïx el valor de la collita.

Treemetrics ja  havia dissenyat un nou mètode per a estudiar el valor de la collita abans de la recollida, amb escàners làser 3D que amiden la forma, la grandària i la rectitud dels arbres. 

El programa genera un document “d'instruccions de tala”, basat en les peticions del client, que diu a la màquina i el seu operador com procedir. Fins ara els capatassos proporcionaven les dades necessàries als operadors per correu electrònic, per telèfon o en persona. La informació rebuda havia de ser introduïda en l'ordinador del vehicle manualment.

Ara, gràcies als satèl·lits, l'ESA els aporta la capacitat que mancava en la cadena: la connexió de doble via i gairebé en temps real, amb les màquines recol·lectores, que els proporciona Satmodo; recollint informació sobre la producció real de fusta per hectàrea, i enviant-la per Satmodo és possible planificar la collita gairebé en temps real i efectuar correccions sobre la marxa.

Satmodo consisteix en un sistema de comunicacions inal·làmbric i híbrid "satèl·lit / terra" que porten instal·lat en els vehicles, i que els transmet dades en temps real, via del nou servei de telecomunicacions del satèl·lit Inmarsat "IsatM2M". Aquest és un servei de missatgeria de doble via que permet el seguiment i la vigilància arreu del món via satèl·lit. Satmodo proporciona també una ‘xarxa de seguretat’ de comunicacions per als operadors de les tales, que sovint treballen en àrees força remotes permetent-los-hi mantenir-se en constant contacte en zones on els telèfons mòbils no tenen cobertura.

Per a provar Satmodo el sistema híbrid serà instal·lat en 20 vehicles recol·lectors, que podran així ser monitorizats. El treball de collita serà gestionat gairebé en temps real, creant-se un sistema de gestió plenament integrat.

La companyia irlandesa Treemetrics ha passat anys desenvolupant "tecnologia de mesura i d'anàlisi" per a reemplaçar els mètodes tradicionals de collita forestal. La companyia va consultar al Departament d'Aplicacions Integrades de Telecomunicacions de l'ESA, en relació al seu programa d'aplicacions de comunicacions per satèl·lit, per a desenvolupar la seva tecnologia mitjançant l'ús de satèl·lits. Evidentment a l'ESA li va agradar molt el projecte de donar suport a les idees procedents d'una jove empresa a través de la seva innovadora plataforma d'aplicacions integrades.

http://www.treemetrics.com/

http://www.youtube.com/watch?v=3ggU5dTmZvQ&feature=player_embedded

Eduard Garcia-Luengo

eduardg@salle.url.edu

ELS XAFAROTS O ELS TRUMFOS XAFAROTS, UN PLAT GENUÏNAMENT ESPILENC

Avui us vull parlar d’un plat que a casa l’hem fet tota la vida. La majoria de cases del poble segur que el fan o l’han fet alguna vegada, sobretot quan es fan bolets. De ben segur que cadascú el fa a la seva manera. Potser algú, en comptes de cansalada hi posa botifarra negra esmicolada. Potser us hi agraden més les llenegues. A Cal Fuster, per exemple, hi barrejaven una mica de pebrot fregit. A Ca l’Antonieta, alhora d’enrossir-ho, i perquè no quedi tan oliós, ho passen pel gratinador del forn. I qui sap si algú de vosaltres encara ho fa d’una altra manera.

Els més joves us podeu preguntar d’on pot venir aquest nom. Doncs res més senzill. Els trumfos són el que ara en diem patates. I el nom de xafarot ve de xafar, que, com veureu, és una part del procés en l’elaboració del plat. Dit d’una altra manera, actualment i en llenguatge modern, d’aquest plat en diríem “Patates xafades o aixafades”.

Ingredients: 

• Els trumfos 
• Els fredolics 
• I la cansalada viada

Preparació:

1. Bullir les patates i un cop cuites escórrer i xafar amb una forquilla.
2. En una paella, fregir la cansalada viada tallada a daus, fins que quedi ben rossa.
3. Retirar la cansalada i amb el mateix oli fregir-hi els fredolics (es poden fer bullir una mica abans de fregir-los, així no tenen un gust tan fort).
4. Quan tot sigui cuit i fregit, barrejar-ho tot i tornar a fregir ben fregit, de manera que, quan s'enllesteixi el plat, quedi una crosta rosseta per les dues cares, com si es fés una truita.
5. La cansalada ha de quedar ben cruixent, si es tira massa aviat a la barreja quedarà tova.
6. I fins aquí el plat tradicional.

Algunes recomanacions addicionals:

Quan bulliu els trumfos per fer els xafarots, en podeu guardar una part per fer un puré com a primer plat. També  podeu fer bullir arròs al brou de la cocció de les patates.

Si les patates són ecològiques, podeu fer dues coses:

1. Bullir les patates amb la seva pell. Un cop cuites, pelar-les i llençar les peles.

2. Per aprofitar les pells, agafar patates noves i netejar-les a fons amb un raspall, després, amb un pelador, pelar-les de manera que ens quedin les pells ben primes. Tot seguit, fregir-les amb oli ben calent com si féssim patates xips. Han de quedar ben cruixents.

No us penseu que això d’aprofitar les pells dels trumfos sigui un caprici meu, no. Els dietètics diuen que aquestes pells contenen, fins i tot, més propietats alimentàries  que la pròpia patata. A més de fibra tenen antioxidants, vitamina C,…, I, a més, són desintoxicants i antiescorbútiques, entre altres.

I per completar l’àpat, de segon plat podeu fer algun tall a la planxa, que acompanyareu amb les peles de les patates fregides. Així, tindreu patates per partida triple. Potser serà massa patata i tot,  ja m’ho direu.

Preparar els ingredients necessaris.

Fregir ben fregit, que quedi una crosta rossa per les dues bandes com si fos una truita.

El xafarot ja llest.

Una mica d'història

Si algú de vosaltres coneix una mica la cuina catalana, veureu que hi ha dos plats molt semblants als xafarots, són les  “patates emmascarades” i el “trinxat”.

Les primeres són molt populars al Berguedà i zones de muntanya. Els ingredients són les patates, les cols i la botifarra negra esmicolada. Hi ha gent que també hi afegeix cansalada, bolets, all, col, etc. 

Per altra banda, el “trinxat” és un plat típic de la Cerdanya, l’Alt Urgell i Andorra. Bàsicament consisteix en patates i cols bullides, tot trinxat i fregit amb cansalada viada. N’hi ha força variants. També s’hi poden posar bolets, botifarra negra, alls, mongetes, etc. Si ens fixem, aquests dos plats, depenent dels ingredients que s’hi posin, semblen  idèntics.

Els precedents d’aquests plats els trobem ja a la cuina medieval catalana. Al Llibre del Coc de Rubert de Nola, que es creu que és de finals del s. XV, ja trobem un plat semblant al trinxat; ell en diu “de troços de col” i consisteix en col, ceba i cansalada virada fregida. Fixeu-vos que aquí no hi ha patata, doncs encara no havia arribat d´Amèrica. En el mateix llibre de cuina trobem la “jota,” que és un plat que barreja la verdura amb la cansalada.

La cansalada (citada ja l’any 1200 com a carnsalada), a l’Edat Mitjana, era un recurs força usat, tant per “emborrossar” perdius com pollastres; en aquest cas les aus eren embolcallades amb tires de cansalada que eren rostides a l’ast. La cansalada també era un ingredient per als farcits i enllardats, aleshores es feia servir de farsa i s’“entatxonava”i barrejada amb altres menges.

La cansalada era imprescindible per fer el sofregit medieval. Per fer-lo es fregia cansalada ben grassa amb ceba i, quan ja tot era ben ros, es retiraven les restes recremades que quedaven de la cansalada (cornes i carn). Ara un sofregit és impensable fer-lo sense tomàquet, però és que aleshores encara era desconeguda.

La cuina medieval tenia a l’abast _en comptes de patata_ diferents ingredients que llavors la substituïen, com podien ser els naps, les carabasses o les pomes. Sovint també hi barrejaven altres verdures com eren les pastanagues, apis, bledes, espinacs, borratges, xirivies, etc. També disposaven d’espàrrecs, cigrons, fesols, llenties, albergínies, faves tendres, etc.

El primer manuscrit de cuina catalana, que es coneix, és dels més antics d’Europa. Es tracta del Llibre de Sent Soví, d’autor desconegut. Fou escrit l’any 1313. Fins aleshores s’havia escrit en llatí, que era una llengua considerada culta, però aquest llibre ja es va escriure en llengua vulgar, o sigui en català. En aquest llibre no hi ha cap recepta de bolets. Uns dos-cents anys després, en el Llibre de Coc de Mestre Robert, hi ha alguna recepta de tòfona, “tòfera que çoffregiràs-les amb carnsalada grassa, ametles e pinyons.

Eren les “capironades”, una mena de salsa que s’abocava damunt del menjar. Però cap recepta de bolets. És curiós que un poble tan micòfil com és el català, que en aquests dos llibres que hem esmentat, que contenen centenars de receptes, no n’hi hagi ni una de bolets (tòfones a banda). Segur que els catalans d’aquella època devien conèixer i consumir diferents espècies de bolets, però de ben segur que hi havia algun tipus de deconfiança, doncs amb el tema dels bolets sempre hi ha hagut accidents, alguns de mortals. I com que aquests receptaris anaven destinats a gent benestant, des de nobles fins a la mateixa reialesa, doncs devien tenir por que no els hi entaforessin dins d’un farcit algun bolet verinós.

De fet, els fredolics estan registrats molt tardanament en català, cap el 1933-34, si bé hi hagué una forma aprovençalada del 1372, que el cità com a “frejoluch”. A més hi ha algunes varietats de bolets que s’asemblen força als fredolics que són molt tòxiques i que poden produir, fins i tot, la mort. Per tant, i segons els nobles, els bolets no havien d’entrar de cap manera a les cuines nobiliàries, no fos cas que hi hagués algun accident.

Un precedent dels xafarots, o un plat semblant, devia néixer a la modesta cuina d’algun pagès que, barrejant, per exemple, naps, quatre bolets i una mica de cansalada, va inventar aquest àpat.

I ara, saltant uns quants segles en el temps, no fa pas tants anys que el sopar diari d’una casa de pagès, consistia en trumfos barrejats majoritariàment amb cols o bé alguna altra verdura de temporada (mongetes tendres, bledes o brotons), acompanyats amb arengada o cansalada.

L’endemà, per esmorzar, es fregia el bullit de col i patata, de manera que quedés ben torrat, semblant a una truita, per això a Santa Coloma en deien “truitot”, i s’acompanyava, altre cop, d’arengada o cansalada, o bé botifarra blanca o negra. També es podia acompanyar d’algun tall de tupina. Els ingredients es presentaven per separat, però no em digueu que no té una certa semblança amb els tres plats que hem comentat anteriorment.

Josep Ballabriga Clarasó

ELS MOLINS FARINERS DEL MUNICIPI DE LES PILES (2a part)

El passat 3 de maig de 2012 vam editar al bloc de les Piles un article titulat "Els Molins fariners del municipi de les Piles". Avui volem donar continuïtat a aquell article concretant més sobre els molins fariners del municipi de les Piles al riu Gaià. Esperem que gaudiu de la història i el patrimoni de les nostres terres i que us animeu a anar-los a retrobar!

El Molí Vell de Sant Gallard (de dalt) 

A Sant Gallard, situat a la dreta del riu hi trobem el Mol´li Vell de Sant Gallard, també dit molí de Dalt. A aquest molí, li provenia l’aigua de la resclosa de l’Escorxador a estramurs de la vila de Santa Coloma i després d’alimentar a quatre molins, en feia ús de les prèviament regulades aigües.

En queda la volta de la part baixa, de la qual s’intueix l’antiga solidesa (segle XII- XIII). És del record de molta gent haver-lo vist tot sencer; malauradament, fou enderrocat per fer de la seva pedra els forns de ciment de l’Abelló dintre Santa Coloma. Era en forma de torre, construcció fortificada bastant usual als segles XII i XIII com els referits de la Torre, dels Requesens o el més proper a ell, el de Baix o Nou, aquesta al riu Gaià, i el d’Albió i el de la Cadena del riu Corb i sols per citar-ne els més propers. 

Molí vell de Sant Gallard. Riu Gaià. (41°30'40.06"N/  1°23'38.11"E).

Molí nou de Sant Gallard (de baix) al riu Gaià

A poca distància del Molí Vell, també a la part dreta del riu, s’hi troba aquesta gran edificació (9x8m). La part del molí sembla correspondre a una construcció del s. XIII, assentada damunt una altra de més antiga. La porta d’entrada és adovellada formant un arc de mig punt. La part baixa, que era el lloc destinat a les moles, és coberta amb una volta de canó, la magnificència de la qual, és de característiques no gens freqüents, sols comparable als Molins de la Vila de Montblanc (la Catedral dels Molins) ara convertit en museu.

Per darrera es veu el seu cacau de 2, 30m de diàmetre i s’intueix el que era la bassa. L’aigua li venia de la resclosa del gorg d’en Roca, la qual es troba un centrenar de metres riu amunt. Al seu costat i adossat hi ha un habitacle d’època posterior, si bé més baix. A continuació s’hi troba un grandiós edifici, fet fer el 1877 per un tal Pomés i Miquel amb la fallida finalitat de destinar-lo a la indústria. Sabem que en una època indeterminada aquests dos molins eren propietat de la senyorial família Requesens, afincada a Santa Coloma.

Els usuaris dels molins anaven a moldre el gra amb la mula que portava els argadells o sàrria damunt del seu llom i dintre d’ells un costal de gra en cadascun (el costal o quartera equivalia a tres mesures; el seu pes no arribava a 50 kgs). Aquesta feina era del tot penosa, si més no pels de Santa Coloma, puix que s’havien de seguir els molins un a un fins trobar qui li fes la feina, arribant més d’una vegada més avall de Santa Perpètua.

Les moles d’aquest molí es vengueren: un joc al Molí (elèctric) del Bernades, l’altre joc a la fàbrica de ciment d’en Llorens, els dos de Santa Coloma. Les moles del Molí Vell o de Dalt es van vendre al molí del Rafael de Pontils, últim que funcionà en aquests contorns.

A l’Arxiu Parroquial hi ha la documentació dels molins que ens referim, concretament en una llibreta titulada Comptes de la Comunitat 1708- 1720. Se’n desprén que l’església de Santa Coloma n’era la propietària o cobrava l’arrendament de dos molins. Els arrendaren, en el primer cas, a Vicenç Lloreta de Sant Gallard per 90 quarteres de blat des d’octubre de 1708 fins a setembre de 1710; de 1710 a 1712 el preu puja a 104 quarteres de blat, descomptant-li dues quarteres per adobar el molí i segueix pel mateix preu fins al 1716.

De 1716 a 1718 són arrendats a Joan Pau Penedès, del mateix lloc, per 92 quarteres de blat; no hi entren uns trossos de terra cultivable que anaven junt amb els dos molins.

De 1718 a 1720 són llogats a Martí Rosic amb les mateixes condicions. Una mostra de les despeses que es feren en els molins són: el 1708, 1 lliura 12 sous per adobar un cèrcol; el 1709, 40 lliures 19 sous i 6 diners al mestre de cases Josep Borràs; el 1711, 10 lliures per una canal de regular l’aigua del rodet; el 1712, es compren dues moles a Isidre Miret de Biure per 65 lliures, i costen 19 lliures 12 sous de transport; el mateix any per obres fetes en els dos molins, 98 lliures 5 sous; el 1713 per una cua de pala del molí, paguen al manyà de Santa Coloma Aleix Miralles 1 lliura 5 sous; el 1717, al mateix manyà, per la cua de la tanca i altres adobs, 2 lliures; al mateix any, per obres, 37 lliures 9 sous 6 diners. 

Molí nou de Sant Gallard. Riu Gaià. (41°30'39.34"N/  1°23'37.20"E).

Un article se Salvador Palau Rafecas, el Galo 

publicat al Recull Núm 4. 

Associació Cultural de la Baixa Segarra- Santa Coloma de Queralt

Sant Galderic "versus" Sant Isidre

Sense intenció de voler molestar a ningú, però a mi, el tarannà de Sant Isidre, amb tots els respectes, sempre m’ha semblat que no lliga gens amb el caràcter català. Això d’anar resant d’església en església mentre uns àngels s’encarreguen dels bous per fer la feina, es correspon més a la manera de fer del centre de la península. Potser el fet de néixer i morir a Madrid hi te alguna relació, el que ens queda clar es que el senyor Isidro de Merlo y Quintana (Madrid, 1080-1130), mes conegut per Sant Isidre Llaurador, no seguia la Regla de Sant Benet “ora et labora”, però també hi cap la possibilitat, que aquest no estés massa acostumat a fer dos coses a la vegada.

Per altra banda, Sant Galderic, nascut l’any 820 a Vilavella actualment Sant Galderic, Aude, Llenguadoc - Rosselló i mort al 900 a Sant Martí de Canigó, era un camperol que, amb els seus dos germans conreava les terres d'altri. Va defensar els drets dels pagesos, protegint-los dels abusos i maltractes dels senyors. Va morir amb olor de santedat i va ser enterrat al monestir de Sant Martí del Canigó. A aquest se li atribuïren un seguit de miracles; l’any 990, va ser canonitzat al Concili de Narbona pel bisbe Raimon II de Tolosa. La seva festivitat és el 16 d'octubre. És el sant patró del Rosselló, el Conflent i el Vallespir, de Perpinyà, de Sant Martí del Canigó i de Mirapeix.

Una altra llegenda, narrada per Joan Amades, ens diu que Sant Galderic era el suplent de Sant Pere a la porta del cel. Una vegada Sant Pere va demanar a Nostre Senyor que li donés set dies de festa per a poder venir a passar una setmana a Barcelona. Déu li va concedir permís i Sant Galderic va fer-se càrrec de la porteria. A Sant Pere li va agradar tant el que va veure a Barcelona, que va decidir quedar-s’hi una setmana més. Passada una setmana, però, Nostre Senyor va anar a la porta del cel per saber com havia anat l’estada a Barcelona, i en veure que no havia tornat, digué a Sant Galderic que no el deixés entrar ja que havien tocat l'Àngelus i, passada aquella hora, les portes del cel no s’obrien a ningú. Mentre Sant Galderic tenia cura de la porta del cel els negocis de la pagesia occitana i catalana anaven molt malament. Moltes fonts s’havien estroncat, alguns rius s’havien eixugat, les pedregades havien fet malbé les collites de fruita i altres productes del camp, etc. Quan va tornar Sant Pere, Galderic va arreglar els mals que afectaven aquelles terres.

La celebració del Concili de Trento, en el que es va condemnar el pensament dels càtars, es va donar facultats als reis espanyols per nomenar bisbes i abats. Demanera que començaren a venir bisbes castellans als Països Catalans. Sobretot a partir de 1716 amb el Decret de Nova Planta, el culte a Sant Galderic, el sant català, va ser substituït pel culte a “San Isidro”, un sant de Madrid. Sant Galderic però, va continuar sent tingut com a patró a les comarques del Baix Ebre, del Montsià, del Pla de L’Estany, del Rosselló i, darrerament, a moltes altres comarques com ara la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta sent promou el patronatge. Mes a prop, a la Conca, a Vilanova de Prades, on es venera al costat de l’ Ermita de Sant Antoni.

Els atributs principals, i que el distingeixen dels altres sants pagesos, són a la mà dreta unes espigues de blat, i a l’esquerra una agullada. L’agullada és un pal llarg amb una petita pala plana a l’extrem de baix, que serveix tant per netejar les relles de les arades com per a empènyer els bous. És una eina llarga i, en alguns indrets, l’agullada porta un ganxo a l’altre extrem que serveix per enganxar les potes de les ovelles que s’esgarrien del ramat.

                               

De goigs sobre Sant Galderic n’hi ha varis, adjuntem però a continuació els Goigs escrits per Mossèn Climent Forner:

 

Goigs de sant Galderic, patró dels pagesos catalans. Graugés, Avià (Berguedà, Lleida) 

 

Puix la nostra pagesia

us invoca des d'antic:

Protegiu-nos nit i dia,

gloriós Sant Galderic.

Vievila us veié néixer,

sant pagès del Rosselló

que sabé de bona feixa

treure el pa que Déu nos do,

i pregar també sabia

treballant a aixada i pic.

Sou patró des de molt d'hora

dels pagesos catalans,

fins que un dia us feren fora

del país a trets sagnants.

Sant Isidre esdevindria

amb el temps el vostre amic.

El treball que us honorava

és un deure i és un dret:

Déu el Pare treballava

i treballa a goig complet.

Tots som reis en senyoria;

no hi ha esclaus de cap cacic.

Amb l'estany que hi ha a la vora

és Graugés un paradís

on la fauna i on la flora

fan el viure més feliç.

Si de l'aigua tot naixia,

pel baptisme es trenca el dic.

Pedra, flama, planta, aire,

peix que neda aigües endins,

au que vola del enlaire,

tots són signes prou divins.

Si el bon Déu s'hi complavia,

és que el món és molt bonic.

Ens convoca la campana

a la casa del Senyor

on la fe que ens agermana

compartim amb tot amor;

és a fer l'Eucaristia

que ens invita el seu repic.

Restauràvem la capella

que ens acull com de costum,

la petita meravella

que és talment rosa de llum;

el cancell es ben obria

i tothom hi troba abric.

Un retaule l'engarlanda

que és un goig per a l'esguard,

amb dos sants a banda i banda

i al bell mig el mestre d'art,

sant Josep, que ensenyaria

a Jesús quan era xic.

Escoltada la Paraula,

hi escoltàvem també el clam

que ens fa asseure a cap de taula

els germans que passen fam,

quan ens llesca a tots Maria,

la Mestressa, el Pa més ric.

De secada i pedregada

preserveu nostres sembrats

i doneu-nos una anyada

que compensi a fruits granats

tant de goig sense alegria

com d'esmerç i de fatic.

La llavor de l'Evangeli

tant penetri dins el solc

que mai més no es desarreli

ni dels vents vagi a remolc;

cal que espigui amb vigoria

contra el jull de l'enemic.

És molt ric de poesia

vostre nom: pa de pessic,

pot de mel, crit de falcia,

cant del grill que fa ric-ric.

Ells ens salvi en l'agonia

quan la nau se'n vagi a pic.

D'Avià i la rodalia

escolteu aquest somic:

Protegiu-nos nit i dia,

gloriós Sant Galderic.

Amb tot això no pretenc iniciar un “cop d’estat“ en contra de Sant Isidre, sinó reivindicar al pobre Sant Galderic, que per  molts de nosaltres es un gran desconegut. Per lligar  l’ actualitat i els dos sants, caldria pensar que per sortir d’ aquesta crisi actual, en tindríem prou amb resar o caldria a mes de resar, treballar molt, cadascú que pensi el que vulgui.

Magí Balcells Gasol