 |
| Ràdio anys 30 |
Jo no me’n recordo massa bé de
quan vam comprar aquesta ràdio a casa meva, però deuria ser uns dos o tres anys
abans que esclatés la guerra civil l’any 1936. Jo deuria tenir sis o set anys.
Aquí a les Piles hi havia una mestra, Doña
Pepeta, que tenia un fill que era representant d’una casa de ràdios. I aquí
a les Piles li vam comprar vàries ràdios. Una d’elles era la de casa nostra.
D’aquí a les Piles potser hi havia un altre ràdio
més antic que aquest: el de dalt el Castell. No ho sé segur, però si aquest
nostre no va ser el primer va ser el segon que hi va haver aquí a les Piles.
Després d’aquest, a Cal Rión en van tenir un d’igual.
Aquest noi, el fill de Doña Pepeta, després
que nosaltres adquiríssim aquesta ràdio, va portar una ràdio al cafè també. Al
cafè, fins i tot hi va portar un micròfon, això que en aquell temps de micròfon
no n’hi havia cap al món. I després també hi va portar una gramola.
La ràdio sé que la teníem allà al menjador damunt
una tauleta, que encara conservem avui, i tot el dia la teníem engegada. Sempre
donaven notícies, feien l’Elena Francis i coses així.
El sorteig de Nadal també el donaven per la ràdio.
I com que al principi només teníem la ràdio una o dues cases d’aquí al poble,
venia gent d’altres cases a escoltar-la. Després de la guerra ja hi van haver
més ràdios al poble. I al cafè també hi havia la ràdio i la gent l’anava a
escoltar allà. Al cafè me’n recordo que quan retransmetien un partit de futbol
posaven un altaveu a baix a la sala i tothom anava allà a escoltar el futbol.
Jo me’n recordo molt clarament que quan va esclatar
la guerra, als matins, allà a les set o les vuit, donaven el “parte” de tot tal
i com estava anant la guerra. Per exemple, a tal lloc han guanyat els rojos, a
tal lloc els nacionals, ara han entrat a Praga, etc. Recordo que era l’època de
batre i els de casa i els mossos estaven batent a l’era. Jo, que llavors tenia
9 anys, els anava a portar l’esmorzar i
els hi passava el “parte” que havien donat a la ràdio. Ells després parlaven
sobre això i ho debatien.
De tot això me’n recordo com avui. En pic va
esclatar la guerra aviat van venir aquí, la setmana següent d’esclatar, a
cremar l’església de Sant Martí i de Santa Eugènia. Tot ho van cremar. I des
d’aquí vam veure com també com cremava l’església de Sant Magí. De la guerra
me’n recordo de tot.
Un cop esclatà la guerra, van matar tots els
rectors que van poder. El rector que hi havia aquí a les Piles es va amagar a
Ca l’Huguet i va poder marxar. I llavors, quan van ser a Andorra, per la ràdio
van donar una notícia que feia referència a aquest fet. I com que l’avi de Cal
Huguet i nosaltres estàvem connectats a la ràdio vam dir : - Mira, ja ha
arribat a Andorra el mossèn!
Jo fins que no va arribar la televisió només tenia
la ràdio. El que escoltava més eren partits de futbol perquè m’agradava molt el
futbol. La ràdio tenia una programació, a tal hora feien una cosa, a tal hora
en feien una altra, i després feien les notícies.
D’emissores catalanes només hi havia Ràdio
Barcelona i Ràdio Associació de Barcelona. I les altres totes eren estrangeres.
Me’n recordo que Ràdio Barcelona era el número 80 i que Ràdio Associació de
Barcelona era el 112.
Recordo que la meva mare mentre feia el dinar o
feinejava, si tenia un moment allà a les onze, engegava la ràdio i escoltava
l’Elena Francis. Si algú tenia un amor impossible, inclòs si algú no sabia fer
un menjar,... qualsevol pregunta era bona perquè la Francis la contestés.
L’Elena Francis ho sabia tot i a la mare li agradava molt.
Aquesta ràdio la vam fer servir fins que va arribar
la televisió. Després quan el Josep, el meu fill, va anar a fer el Servei
Militar al Sahara en va portar una altra i potser va ser quan vam deixar de fer
servir aquesta. No recordo massa com va anar tot plegat, però aquesta ràdio no
la vam treure perquè no funcionés. De fet, crec que encara funcionaria. La vam
portar, no fa massa anys – bé, potser sí- al llauner de Santa Coloma i ens la
va reparar ell i encara anava bé. No la vam treure perquè no anés bé, sinó
perquè en va aparèixer una altra de més moderna.
Jo actualment no escolto gens la ràdio, m’agrada més la televisió. La
Rosa, la meva dona, només llevar-se ja posa la ràdio. Escolta Catalunya
Informació cada dia mentre fa feina. A ella la ràdio li agrada molt i quan està
per la cuina fent el menjar o netejant o el que sigui sempre té la ràdio
engegada. Diu que és un mitjà d’informació molt bo.
.jpg)
.jpg)
