dimarts, 1 de juliol del 2014

FEU EL VOSTRE RELLOTGE DE SOL


Molts cops pensem que aprendre Astronomia és una cosa complexa i costosa. De fet al nostre costat tenim elements que ens permeten de forma simple entendre, o si més no aproximar-nos una mica més a l’univers que ens envolta.

Us proposo construir un senzill rellotge de sol sense complexitat amb la finalitat de fer-vos passar una estona entretinguts i per fer gaudir als més petits de la ciència.

La dificultat que podreu tenir és saber situar-vos cap el sud. Tots els rellotges de sol, per llegir-los, cal saber-los situar sobre la meridiana terrestre o recta imaginària que uneix el nord i el sud. Dono per entès que ho sabeu fer, sinó pot ser una altra estona d’entreteniment en una altra activitat. Ja m’ho direu...

Com a ajuda, penseu que molts dels telèfons mòbils porten brúixola!





Per a aquesta activitat, es necessita un full de cartolina, tisores, cola, regle, una corda o fil de llana d’uns 10 cm de llarg, cinta adhesiva i una agulla o clau petit.


1 - Imprimiu aquest document amb un full de cartolina o paper d’uns 300gr. O bé, la impressió estandar de paper i l’encoleu amb una cartolina.

2 - Retalleu el rellotge de sol i l’enganxeu-lo en una cartró, tallant-lo al llarg de les línies de punts.

3 - Amb l'agulla o clau, perforeu dos forats com s'indica.

4 - Doblegueu al llarg dels guions de la línia central amb un regle.

5 - Passeu la corda pels forats tot cuidant de formar un angle recte.

6 - Enganxeu la part posterior de la línia de marcatge amb cinta adhesiva i talleu els extrems que sobresurten.

Aquest rellotge està dissenyat per les latituds entre 40 i 50 graus nord. Ens funcionarà perfectament a les nostres terres.


Per utilitzar-lo, cal que el poseu a terra mirant al sud.
Com es mostra a continuació, si cal, utilitzeu una brúixola per orientar-vos. L'ombra de la corda posada en la cara interior de l'esfera us llegirà el temps.

La línia mostra el temps solar. El vostre rellotge pot indicar un moment diferent, per exemple segons l'horari d'estiu o l'horari d'estiu vigent. Cal, doncs, tenir-ho en compte.




Eduard Garcia-Luengo



Dedicat a l’Esther Viña per la seva tasca a la ludoteca de les Piles.

dimecres, 25 de juny del 2014

PER SANT JOAN, LICORS DE NOUS VERDES

El passat dijous 20 de juny entrava oficialment l'estiu astronòmic, dit altrament el solstici d'estiu. El solstici implicava que la nit de dijous seria la nit més curta de l'any, malgrat que l'entrada de l'estiu tradicionalment es celebri el dia 23 de juny amb la revetlla de Sant Joan.

I entre aquestes dates, la del solstici d'estiu i la de Sant Joan, és quan cal collir les nous
verdes per fer-ne licors tant típics del nostre país com ara la ratafia de nous verdes i el vi de nous. Probablement si elaborem aquests licors una mica més abans o una mica després de l'entrada a l'estiu i/o de Sant Joan el resultat sigui si fa o no el mateix. 

Però el cas és que, a part que trobem nous verdes d'una bona mida en aquestes dates, tradicionalment es creu que per Sant Joan les herbes i plantes adopten i tenen virtuts màgiques i, per tant, val la pena respectar les dates i les tradicions tot esperant que surtin uns deliciosos licors que puguin delaitar els nostres paladars durant tot l'any que procedeix la seva elaboració. 

A pesar que de receptes de licors tant nostrats com la ratafia i de nous n'hi ha com "tants caps tants barrets", a continuació compartirem amb tots vosaltres una recepta de ratafia que ens ha proporcionat el Ferran i una recepta de vi de nous que ens ha facilitat l'Anna. Aquestes dues receptes de licors tenen en comú, a grans trets, que utilitzen nous verdes collides per Sant Joan i que cal deixar reposar quaranta dies a sol i serena. 

Esperem que aquestes receptes us sedueixin, us generin curiositat i interès i que us atreviu a preparar-ne vosaltres mateixos per poder-ne gaudir com a aperitius i com a postres.


RATAFIA DE NOUS VERDES
Ferran Soteras

La ratafia és una beguda alcohòlica dolça que es pren generalment com a aperitiu, però també com a licor de postres. Hi ha diferents varietats de ratafies segons territoris dels països catalans. Varietats que encara es multipliquen més tenint en compte que es pot fer amb una alta diversitat d'herbes disponibles segons zones i segons preferències dels elaboradors. Aquesta gran varietat de ratafies fa que cada ratafia sigui única i genuïna. 

Ingredients per 1 litre de ratafia:


  • 1/2 l. d'anís dolç
  • 1/2 l. d'aiguardent
  • 200 g. de sucre
  • 4 g. d'anís estrellat
  • 4 g. d'anís en gra
  • 4 g. de cumí
  • 4 g. de celiandre
  • 5 g. de cardomomo blanc
  • 1 nou moscada petita
  • 1 o 2 nous tendres (com més nous, més color i espessor)
  • 4 claus d'olor
  • 1 branca de canyella
  • 1 tros petit de vainilla negra

1 pessic de:

  • gengibre
  • marialluïsa
  • camamilla
  • til·la
  • melisa
  • menta de tres classes
  • farigola
  • orenga
  • romaní
  • sàlvia
  • sajolida
  • fonoll
  • flor de sant joan

opcional:

  • 9 grans de cafè
  • 4 cireres

Preparació:

  1. Posar l'aiguardent i l'anís en una garrafa de vidre
  2. Afegir el sucre i remenar per desfer-lo.
  3. Per Sant Joan a la nit, afegir-hi les herbes
  4. Tapar amb tap de suro precintat i lligat fort per evitar que salti. 
  5. Deixar en repòs a sol i serena durant 40 dies. 
  6. Una vegada a la setmana tombar la garrafa per fer baixar les herbes sense remenar fort. 
  7. Colar i filtrar amb un drap de fil. 
  8. Servir molt freda.


VI DE NOUS
Anna Carulla

El vi de nous és un postre digestiu. També hi ha vàries receptes, però aquesta recepta, diu l'Anna, és extreta de La Segarra de boca en boca. Receptes i remeis. Consell Comarcal de la Segarra. Any 2008. Aquesta és la recepta que sempre ha utilitzat des de que la va començar a provar fa quatre anys i com que el resultat és deliciós no té intenció de canviar-la.

Ingredients:

  • 30 nous verdes
  • 10 l. de vi negre
  • 1 l. d'esperit de vi 
  • 2 taronges
  • 2 kg. de sucre


Preparació:

  1. En una garrafa de boca ampla, posar-hi les nous a bocins, el vi negre, el sucre, l'esperit de vi i les dues taronges també a trossos. 
  2. Deixar macerar durant 40 dies a sol i serena tot remenant la garrafa cada dos dies. 
  3. Passats els 40 dies filtrar i embotellar. 


Recomanació:

Tant la ratafia com el vi de nous poden començar-se a beure després dels 40 dies de maceració a sol i serena i un cop colats. Ambdós licors, però, perden amargor, guanyen dolçor i assoleixen cos amb el temps. Així que, si teniu suficient paciència i deixeu que aquests licors reposin a les ampolles almenys fins Nadal, podreu gaudir realment d'una bona ratafia i d'un bon vi de nous. 



dimecres, 18 de juny del 2014

LA CUINA D'ABANS (1a Part)

La Montserrat Domingo, de Cal Romà de les Piles i procedent de Vilaperdius (Pontils), va ser una de les pageses que va contribuir en el llibre Joves i grans parlem del camp... i de la cuina de Marc Badal, Joan Domènech i Raquel Puente editat per Aprodisca el febrer de l'any 2010. Un llibre molt interessant i del que, des del bloc de les Piles, en volem reproduir alguns apartats referents a la cuina d'abans a les nostres contrades tal i com indica la Montserrat. 


La nostra alimentació cada vegada està més deslligada del camp i sembla que avui passa per la dependència de la teconologia: congeladors, cambres frigorífiques.., que permeten la conservació del producte fresc durant mesos. En canvi, fa només unes dècades, la majoria del que arribava a la taula provenia directament dels horts que cadascú cultivava: "Al temps de les carxofes, doncs carxofes". I del rebost, que s'anava omplint amb les conserves que es feien també a casa.

L'oli d'oliva, avui un dels productes estrella de la dieta mediterrània, ja era present en l'alimentació dels nostres avis. En aquell temps, d'oli només n'hi havia d'oliva i aleshores ja deien: "Si vols menjar bo, no estalviïs l'oli", recorda la Montserrat.

També recorda que "aleshores no es comprava com ara, i al mercat tampoc no hi havia les coses que hi trobes ara". La família de la Montserrat hi anava sobretot per comprar pa per a tota la setmana i arengades. Això s'explica també potser pel fet que no hi havia un altre mitjà de transport que no fos la bicicleta o les pròpies cames: "Al mercat anàvem a Santa Coloma de Queralt a peu, en carro o en bicicleta". I, segons la Montserrat, "no es parlava tant com ara perquè només s'anava a fer negoci, a veure qui t'ho pagava més". Continua explicant que "amb els cèntims que en treies en compraves bacallà i arengades"._per molts aleshores l'únic peix assequible era l'arengada o el bacallà, que es trobava a un preu moderat_, tot i que reconeix que, peix, se'n menjava poc. De la costa arribaven les arengades, el bacallà o el congre i, com que no hi havia neveres, tot era pesca salada.

"Passàvem amb el que hi havia a casa i el que sobrava s'anava a vendre". La Montserrat arriba a la conclusió que "ara tenim massa de tot".


La carn, "ni un cop a la setmana"

La dieta bàsica durant l'hivern consistia en "col i un tall de cansalada. No se'n feia gaire, de caldo, perquè no se'n mataven gaires, de gallines". En canvi, el que sí que es menjava era porc. A la majoria de cases feien la matança del poc i aquell dia era festa grossa, perquè amb els embotits que en treien i la cansalada tenien tall per menjar durant tot l'any.

En general, però, de carn, no és que en tastessin gaire "potser ni un cop a la setmana". Tot i que, a casa de la Montserrat, de tant en tant en menjaven: "conill, llebre, perdiu, esquirol i senglar perquè el pare era caçador". Sí, sí, també esquirol, que el feien rostit. Diu que "la carn era més bona perquè el ranxo no existia i les bèsties menjaven molta verdura. A més, els animals es criaven amb més temps: els porcs, durant un any i les gallines, sis mesos o més" (ara aquest temps s'ha reduït a menys de sis mesos en els porcs i poc més de 20 setmanes en les gallines).

"De carn, no n'hi havia com ara i quan mataven alguna bèstia anaven tota la colla i aleshores les repartien" i perquè "quan n'hi havia la guardaven per vendre". La Montserrat explica que "la mare anava un dia a la setmana a portar a les cases el que havia matat el pare; ja quedaven d'acord amb aquests particulars i així el pare sabia que havia de caçar cada setmana". També anaven a vendre molt al mercat de Nadal. Recorda com un any havien de portar-hi tocinos i altres bèsties, i la vigília els els van prendre.


Algunes receptes d'aleshores:

Esquirol Rostit. Rostir l'esquirol en una cassola de fang amb tomàquet i all. Fer-lo amb l'escalfor de les brases (posar una mica de cendra a sobre perquè les brases mantinguin al foc més hores).

Arròs amb perdiu. Fer un sofregit amb la perdiu, ceba i tomàquet. Després s'hi tira l'arròs i es deixa coure a foc viu durant uns 20 minuts. Es tapa i es deixa reposar 5 minuts més fora del foc.

Col i patata. Bullir la col amb la patata ("així com abans ho feien amb molta aigua, ara es diu que s'ha de fer amb poca quantitat", remarca la Montserrat). Fregir una mica de cansalada i, amb aquell oli, amanir la col i la patata.


dimarts, 3 de juny del 2014

QUÈ POSEM AL CONTENIDOR DEL VIDRE I QUÈ NO?


Des de l'any 1996 la recollida selectiva és una realitat a la Conca de Barberà. Ha plogut molt des de llavors, cada vegada reciclem més però, ja sigui perquè cada dia hi ha més residus a reciclar o perquè ens sembla que ja ho fem bé, acabem abaixant la guàrdia i no ho acabem de fer del tot bé. Per això, de tant en tant, cal fer memòria de què va a cada lloc. El contenidor del vidre, el verd, no n'és una excepció, tot i que aparentment és molt senzill saber que hi va i que no en aquest contenidor no està de més fer memòria i repassar exactament el que hi va i el que no.


El contenidor verd és monoespecífic; això significa que només recull un sol tipus de residu: els envasos de vidre. Ampolles i pots de tota mena, forma i color, però només si són envasos i són de vidre. No és imprescindible rentar-los, però sí que cal posar-los al contenidor buits i sense tap. La resta de residus d'aquest material, com ara gots, plats, gerros i cendrers, peixeres o vidre pla de finestres i portes, entre altres, s'han de portar a la deixalleria. 





CONTENIDOR VERD (VIDRE)


Sí
  • Ampolles de vidre
  • Pots de vidre

No
  • Gots, gerros, plats de vidre. Deixalleria. 
  • Cendrers i objectes de decoració de vidre. Deixalleria.
  • Peixeres i terraris. Deixalleria. 
  • Tasses i teteres de porcellana. Deixalleria. 
  • Cassoles de terrissa. Deixalleria. 
  • Cassoles i safates de Pyrex (vidre de cocció). Deixalleria. 
  • Miralls. Deixalleria o a la recollida de voluminosos. 
  • Vidre pla (de finestres, marcs de foto o quadres). Deixalleria o recollida de voluminosos. 
  • Bombetes de baix consum. Deixalleria. 
  • Ulleres de sol. Rebuig. 
  • Bombeta filament. Rebuig.
  • Fluorescent. Deixalleria. 
  • Porró de vidre. Deixalleria. 


Fonts d'informació utilitzades:


- I aixó on va? Guia pràctica del reciclatge. José Luis Gallego. Viena edicions. Any 2010.

dimecres, 28 de maig del 2014

EL RECTOR DE LES PILES RECLAMA DINERS ALS JURATS DE FIGUEROLA

1592, juny, 2, dimarts

Les Piles. Foto del Fons Salvany. Any 1923.
Escrit de mà de Joan Valls, clergue, notari públic d'Igualada. A la cúria de Joan Puig, prevere, rector i degà de la vila i deganat d'Igualada pel bisbe de Vic, Pere Jaime. 

Bernat Santgenís, prevere i rector de les Piles, i beneficiat del benefici de Santa Maria, de Guimons, contra els jurats de Figuerola.

"Citam y amonestam p(er) latrina canònica y darrera monició als devall scrits que dins deu dies primers vinents y següents paguen realment y de fet al dit instant en dit nom la quantitat devall scrita, la qual deuen mijençent contrarte p(er) les causes y rahons en aquell contengudes, o dins lo dit termini ab lo dit instant amigablement se convingan p(er) posar rahons justes si aquelles hauran p(er)què a a solutió de dita quantitat tenguts no sien en altra manera, passat lo dit termini los posam en sentèntia de ver ab los pnts. scrits".

Els citats són els jurats de Figuerola per un pretès deute de 4 lliure 16 sous, salvat el dret de compte, que vénen de tres pensions "cessades a pagar" d'un censal de preu 36 lliures, pensió 36 sous, que fan al benefici. 

Edigi Torner, prevere i vicari de Figuerola i Guimons, sufragànies de Santa Coloma, passà la citatòria el 7 de juny. E 15 de juny, comparegué davant el degà, en Joan BAiries, àlies poch, retorcedor de llana d'Igualada, procurador del rector Bernat Santgenís. Torner "demane, supplique y requer a V:M: (el degà) sia servit a manar, compellir y forsar assí an en Pere Torner, altre dels jurats del lloch de Figuerola" de Santes Creus. 

Figuerola. Foto del Fons Salvany. Any 1023.
El jurat Pere Trorner respongué "que (ni) ell en lo dit nom ni la universitat de dit lloch de Figuerola no pretenen que deguen ninguna cosa al dit mo. Santgenís del que demane, ni may tal cosa se li és pagada, y així per més justificació se adereix ell dit Torner en lo dit nom que sempre y quant lo dit mossèn Bernat Santgenís mostrerà y dedhuirà pactes publichs y autèntichs que se li degue lo que pretén q(ue) ells estan promptes y aparellats en fer tot allò q(ue) sia justícia". Mentre Santgenís no aporti proves, demanen que sigui posat en silenci "y si pretén altrament recorreran a maior y a quide dret poran".

Escoltant les parts, el degà dóna deu dies per presentar al·legats que creguin oportuns. No consta la continuació del procés i, per tant, la resolució. 


Revista La Segarra. Any XXIV. Núm 270. Feber 2002. Santa Coloma de Queralt.

dimecres, 21 de maig del 2014

ARMENGOL CADENS PUIGGENER A L'EXPOSICIÓ "LA NOSTRA RÀDIO"

Ràdio anys 30
Jo no me’n recordo massa bé de quan vam comprar aquesta ràdio a casa meva, però deuria ser uns dos o tres anys abans que esclatés la guerra civil l’any 1936. Jo deuria tenir sis o set anys.

Aquí a les Piles hi havia una mestra, Doña Pepeta, que tenia un fill que era representant d’una casa de ràdios. I aquí a les Piles li vam comprar vàries ràdios. Una d’elles era la de casa nostra.

D’aquí a les Piles potser hi havia un altre ràdio més antic que aquest: el de dalt el Castell. No ho sé segur, però si aquest nostre no va ser el primer va ser el segon que hi va haver aquí a les Piles. Després d’aquest, a Cal Rión en van tenir un d’igual.

Aquest noi, el fill de Doña Pepeta, després que nosaltres adquiríssim aquesta ràdio, va portar una ràdio al cafè també. Al cafè, fins i tot hi va portar un micròfon, això que en aquell temps de micròfon no n’hi havia cap al món. I després també hi va portar una gramola.

La ràdio sé que la teníem allà al menjador damunt una tauleta, que encara conservem avui, i tot el dia la teníem engegada. Sempre donaven notícies, feien l’Elena Francis i coses així.

El sorteig de Nadal també el donaven per la ràdio. I com que al principi només teníem la ràdio una o dues cases d’aquí al poble, venia gent d’altres cases a escoltar-la. Després de la guerra ja hi van haver més ràdios al poble. I al cafè també hi havia la ràdio i la gent l’anava a escoltar allà. Al cafè me’n recordo que quan retransmetien un partit de futbol posaven un altaveu a baix a la sala i tothom anava allà a escoltar el futbol.

Jo me’n recordo molt clarament que quan va esclatar la guerra, als matins, allà a les set o les vuit, donaven el “parte” de tot tal i com estava anant la guerra. Per exemple, a tal lloc han guanyat els rojos, a tal lloc els nacionals, ara han entrat a Praga, etc. Recordo que era l’època de batre i els de casa i els mossos estaven batent a l’era. Jo, que llavors tenia 9 anys,  els anava a portar l’esmorzar i els hi passava el “parte” que havien donat a la ràdio. Ells després parlaven sobre això i ho debatien.
De tot això me’n recordo com avui. En pic va esclatar la guerra aviat van venir aquí, la setmana següent d’esclatar, a cremar l’església de Sant Martí i de Santa Eugènia. Tot ho van cremar. I des d’aquí vam veure com també com cremava l’església de Sant Magí. De la guerra me’n recordo de tot.
Un cop esclatà la guerra, van matar tots els rectors que van poder. El rector que hi havia aquí a les Piles es va amagar a Ca l’Huguet i va poder marxar. I llavors, quan van ser a Andorra, per la ràdio van donar una notícia que feia referència a aquest fet. I com que l’avi de Cal Huguet i nosaltres estàvem connectats a la ràdio vam dir : - Mira, ja ha arribat a Andorra el mossèn!

Jo fins que no va arribar la televisió només tenia la ràdio. El que escoltava més eren partits de futbol perquè m’agradava molt el futbol. La ràdio tenia una programació, a tal hora feien una cosa, a tal hora en feien una altra, i després feien les notícies.

D’emissores catalanes només hi havia Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Barcelona. I les altres totes eren estrangeres. Me’n recordo que Ràdio Barcelona era el número 80 i que Ràdio Associació de Barcelona era el 112.

Recordo que la meva mare mentre feia el dinar o feinejava, si tenia un moment allà a les onze, engegava la ràdio i escoltava l’Elena Francis. Si algú tenia un amor impossible, inclòs si algú no sabia fer un menjar,... qualsevol pregunta era bona perquè la Francis la contestés. L’Elena Francis ho sabia tot i a la mare li agradava molt.

Aquesta ràdio la vam fer servir fins que va arribar la televisió. Després quan el Josep, el meu fill, va anar a fer el Servei Militar al Sahara en va portar una altra i potser va ser quan vam deixar de fer servir aquesta. No recordo massa com va anar tot plegat, però aquesta ràdio no la vam treure perquè no funcionés. De fet, crec que encara funcionaria. La vam portar, no fa massa anys – bé, potser sí- al llauner de Santa Coloma i ens la va reparar ell i encara anava bé. No la vam treure perquè no anés bé, sinó perquè en va aparèixer una altra de més moderna.

Jo actualment no escolto gens la ràdio, m’agrada més la televisió. La Rosa, la meva dona, només llevar-se ja posa la ràdio. Escolta Catalunya Informació cada dia mentre fa feina. A ella la ràdio li agrada molt i quan està per la cuina fent el menjar o netejant o el que sigui sempre té la ràdio engegada. Diu que és un mitjà d’informació molt bo. 

dimarts, 13 de maig del 2014

EL CICLE SOLAR

Cicle solar (ESA)
Es va necessitar una dècada per a obtenir aquestes imatges que mostren com varia l'activitat del nostre Sol. La animació va ser creada a partir de les dades recollides per l’Observatori Solar Heliosférico (SOHO), i ens mostra una realitat completament diferent a la què percebem des de la superfície de la Terra.

El nostre planeta està banyat per la llum i per la calor emesos pel Sol tan en les longituds d'ona de la llum visible i com la de l'infraroig, i aquestes longituds d'ona donen una brillantor constant pràcticament cada dia.

En les longituds d'ona de l'ultraviolat i dels raigs X, l'activitat solar varia dràsticament. Per a estudiar  millor aquests cicles, es va llançar en l'any 1995 el satèl·lit SOHO per a monitoritzar de forma ininterrompuda el Sol. A l'any 2006 es va seleccionar una imatge representativa de cada un dels anys que la missió portava en servei per a preparar aquesta composició.

Les zones més brillants d’aquestes imatges indiquen les regions en les que el gas a l'atmosfera del Sol es troba a una temperatura d’uns 2 milions de graus centígrads. La intensitat de la radiació ultraviolada emesa pel Sol varia dràsticament durant el cicle solar, que es repeteix cada 11 anys. Aquesta variació és més acusada com més curta és la longitud d'ona, especialment en la regió de l'espectre dels raigs X. L'activitat solar està relacionada amb els mecanismes que generen el camp magnètic del Sol, tot i que és encara un pocés no massa compres.

Satèl·lit SOHO (ESA/NASA) 

Aquesta imatge mostra clarament el despertar i l'ocàs del cicle 23, a comptar des de l'any 1755, que quan es va començar a prendre els registres de l'activitat solar de forma sistemàtica. Durant la màxima de l’any 2001, el Sol alliberava deu vegades més radiació ultraviolada que durant el dels mínims de 1996 i 2006.

La variació de l’activitat solar te una relació directa amb la generació de les aurores i especialment en la propagació de les ones de ràdio, especialment en les ones curtes

El Sol es troba actualment en la màxima d'activitat del cicle 24, encara que les seves emissions són més moderades que les registrades l’any 2001.



Vols construir una maqueta del satèl·lit?

Descarga’t el document en PDF i imprimeix-lo amb una cartolina o paper d’uns 300gr.






Eduard Garcia-Luengo
@expersat


dimecres, 23 d’abril del 2014

ELS JASPS TAMBÉ CUINEN (2a part)


I com ja dèiem al passat article dels Jasps també cuinen (1a part) qui diu que el jovent no valora la bona cuina, no cuina i no sap cuinar? A la primera part vam veure que hi havia receptes molt elaborades i de cert nivell culinari. 

En aquesta segona part veiem que de joves quant a nivell culinari n'hi ha de tres tipus: 

1) Els que no saben cuinar, però sobreviuen a base de plats senzills i de fàcil elaborar. 
2) Els qui no són uns cracs cuinant, però què posant-hi atenció i esforç i seguint receptes de familiars, amics i receptaris varis poden elaborar deliciosos menjars. 
3) I els que sí que en saben, que utilitzen receptes pròpies o variacions d'altres receptes, que a vegades també fan servir el receptari i que pràcticament sempre tot els hi queda la mar de bo. 

Sigui com sigui, la qüestió és que els Jasps[1] de gana no en passen i que això del nivell culinari està sobrevalorat i cal anar al que és pràctic. Avui la Sílvia, el Ramon, l'Emma i el Carles comparteixen amb nosaltres algunes de les seves receptes. A quin perfil de jove cuiner respondran?



MAGDALENETES DE BACÓ I FORMATGE
Sílvia Rogríguez

Ingredients:
  • 80 g. de bacó tallat ben petit
  • 80 g. de formatge ratllat
  • 2 ous
  • 30 g. de llet
  • 100 g. farina
  • 10 g. llevat químic
  • 40 g. de mantega fosa

Preparació:
  1. Escalfar el forn a 180 graus. 
  2. Batre els ous i la llet. Afegir la farina, la mantega i el llevat.
  3. Posar ho en un bol I afegir el bacon I el formatge remenant amb una espatula, queda una massa espesa.
  4. Amb una cullera o una mànega pastissera posar la massa en motlles de magdalena petits o mitjans, omplint-ne només la meitat.
  5. Posar ho al forn de 10 a 15 minuts.


ESPAGUETIS A LA CARBONARA AMB UN TOC DE CARBASSÓ
Ramon Segura Berenguer _ Ramonet

Ingredients:
  • espaguetis o tallarines, indiferent
  • 2 carbassons no massa grans
  • 1 ceba mitjana
  • 1 rovell d'ou
  • crema de llet
  • bacó
  • parmesà
  • nou moscada
  • sal
  • pebre
  • orenga

Preparació:
  1. En un olla anar bullint els espaguetis, mentre que en una paella es comença a sofregir la ceba amb els carbassó tallat a dauets no massa grans. Afegir-hi un polssim de sal per tal de que la ceba tregui el suc.
  2. Quan tant el carbassó com la ceba comencen a trencar de color, però no estan del tot cuits, afegir-hi el bacó amb una mica de pebre, orenga, sal, nou moscada ratllada i remenar-ho. Esperar que s’acabi de coure, amb 3-5 minuts serà suficient. 
  3. Passats 3 minuts, afegir-hi la crema de llet i el parmesà ratllat, i remenar-ho fins que quedi tot ben pres.
  4. Escórrer els espaguetis i col·locar-los en la mateixa olla i tirar-hi el sofregit de la paella. Afegir-hi un rovell d’ou i remenar-ho ben remenat.


Suggeriment:

Prendre el plat amb un bon vi blanc dolç i ben fresquet, que és com li agrada al Ramonet. 

Preparant el sofregit


Afegint-hi el bacó
Boníssims també acompanyats d'una cerveseta!


PATATES FARCIDES DE CALÇOTS I BOTIFARRA NEGRA AMB ROMESCO
Emma Ponce de León

Ingredients (per quatre persones)

  • 4 patates
  • sal
  • pebre negre
  • oli d'oliva
  • salsa romesco
  • 1 botifarra negra
  • la part blanca de vuit calçots
  • formatge rallat


Preparació:

  1. Primer de tot, preparar les patates per fer-les a la papillot tot coent-les al forn a 180º fins que clavant-hi una broqueta de fusta es vegi que són toves. Un cop estiguin, reservar-les.
  2. A part, en una paella gran, posar un raig d'oli d'oliva, fregir a foc moderat els calçots tallats a rodanxes, salpebrats, i quan siguin cuits, reservar-los.
  3. Un cop fredes les patates, desembolicar-les i tallar-les per la meitat (per la part llarga).
  4. Tot seguit, buidar les patates i deixar-les damunt la safata per posar al forn.
  5. En una cassola de terrissa, posar la meitat de la polpa de les patates, els calçots fregits i la botifarra negra esparracada sense pell.
  6. Coure-ho tot plegat a foc moderat, uns deu minuts, i reservar-ho novament.
  7. Seguidament passar-ho tot plegat per la trinxadora, i ja es poden anar farcint les patates. 
  8. A continuació cobrir les patates pel damunt amb una capa fina de romesco, espolsar-les amb formatge ratllat i gratirnar-les al forn a 180º fins que el formatge quedi rosset. I ja es poden servir a taula!

CUA DE MICO 
o PLÀTAN GELAT AMB XOCOLATA I NOUS
Carles Masip Cadens_ Litus



Ingredients:

  • plàtans
  • xocolata fondant
  • nous (opcional)
  • broquetes de fusta

Preparació:

  1. Pelar els plàtans i partir-los en dos o tres trossos.
  2. Punxar-los amb una broqueta i col·locar-los al congelador. Recomanable tenir-los unes quatre hores al congelador. 
  3. Poc abans de retirar els plàtans del congelador, fondre la xocolata al bany maria, o bé al microones i pelar les nous i fer-les a bocins. 
  4. Passades les quatre hores, treure els plàtans del congelador i banyar-los amb la xocolata i arrebossar-los amb les nous. 
  5. Posar els plàtans banyats de xocolata i nous drets, en un got o utensili on s'hi pugui posar la broqueta, i deixar-ho una mica més al congelador fins que la xocolata s'endureixi. 

Un consell:

Retirar els plàtans del congelador una estona abans de menjar-se.




[1] JASP (Jóvenes aunque sobradamente preparados). Acrònim forjat amb l’espot publicitari del cotxe Renault Clio l’any 1995. 
Podeu veure un dels espots publicitaris al següent enllaç:http://www.youtube.com/watch?v=_gpfEC0rKFY.
D’aquest acrònim sorgeix l’etiqueta de generació JASP, per caracteritzar y designar als joves dels principis dels anys noranta. Tot i així, avui dia, molts qüestionen de valent la veracitat d’aquest terme per tal de definir els joves dels anys noranta. Aquí en teniu un article bastant interessant: http://davidjimenezblog.com/2012/10/17/la-nueva-generacion-jasp-jovenes-aunque-sobradamente-perezosos/