divendres, 3 de juliol del 2015

IOGA A LES PILES AMB MERITXELL PIPÓ



La Meritxell Pipó Solé, de Jorba, és la professora de ioga de les Piles. Sempre somrient i contenta es caracteritza a grans trets per no perdre temps i anar per feina, per explicar-se molt i molt bé, per corregir i revisar molt les postures emprades en les diferents sessions i per, com popularment diríem, “fotre bastanta canya”. Tot i que després de les seves sessions la frase estrella sigui “avui t’has passat Meritxell”, els espilencs i espilenques que practiquen ioga valoren molt positivament tant el seu caràcter com la manera de fer ioga, i després de cada sessió, tothom acaba molt satisfet del resultat de la pràctica. 

Fer del ioga una professió

La Meritxell ens comenta que abans de fer-se professora de ioga ja feia deu anys que practicava ioga. Li agradava molt el ioga, a ella el ioga la va ajudar molt a nivell personal i va fer el curs pensant que podia ser una alternativa a la feina que ella tenia en aquells moments i que no li agradava suficient.
Aquell curs s’impartia a Barcelona i consistia en fer un cap de setmana intensiu al mes durant un any, de setembre a juny. Durant al curs s’havien d’anar fent treballs i llegir uns llibres. En el temari general del curs es tractava l’anatomia, les  pròpies postures, ensenyar com entrar i sortir de postures, els beneficis de les postures, filosofia  del ioga, una part d’alimentació, etc.
El juliol de 2012 va ser  quan la Meritxell va fer l’examen i es va treure el títol de professora de ioga. I ben aviat ja va començar a exercir com a professora de ioga. El mateix  juliol ja va començar a fer una classe de ioga a Igualada i al setembre estava compaginant les dues feines. Feia una feina de vuit hores de química i va començar amb tres classes a la setmana.
I amb aquestes tres classes va poder comprovar que li agradava aquella feina i un dia de  maig de l’any següent (2013), com ella ens explica, ho va veure  molt clar i es va dir: “S’ha acabat. Deixo la feina i començo ara a buscar més classes de cara al setembre”. I va anar buscant classes i repartint currículums i al setembre va deixar definitivament la feina de química per dedicar-se únicament a ser professora de ioga.
Actualment totes les classes que fa són a Igualada menys la classe setmanal de les Piles i alguna jornada esporàdica. 

El ioga
A grans trets el ioga són exercicis connectats amb la respiració. Això és el que el diferencia d’altres activitats. Perquè una persona pot estar fent aeròbic, per exemple, i està fent exercici i també respira evidentment, però no hi ha aquesta connexió.

En el ioga la respiració és la que ajuda a desenvolupar la postura, tant pel que fa a poder estirar o enfortir la musculatura, com per relaxar el cos, i sobretot per ajudar a connectar la ment amb el què s’està fent. Així podem calmar i relaxar la ment, i poder sentir què és el què està passant al cos i quines sensacions ens dóna cada postura en tot moment. És important que la respiració sigui tranquil·la per poder calmar el sistema nerviós i també per poder obtenir beneficis a nivell intern. Ajudant a millorar el funcionament per exemple, del sistema digestiu, circulatori, nerviós,….
La part més espiritual del ioga va venint _diu la Meritxell_. Ella creu que molta gent quan comença a practicar ioga és per sentir-se millor a nivell físic. Persones que potser els hi fa mal a l’esquena, o que tenen una lesió, o tenen molèsties en alguna altra part del cos comencen a fer ioga i després van veient que el ioga no només els ajuda a nivell físic, sinó que potser comencen a sentir-se millor a nivell general. Molts cops no es pot explicar què és el que millora, sinó que potser un està millor amb sí mateix. Però està clar, que hi ha persones que entren en pel ioga per la part de la meditació. I a la vegada també et trobes amb persones que diuen que el ioga no està fet per ells, perquè els hi agrada una activitat més dinàmica, però és perquè molts cops la imatge que es té del ioga és de la persona en postura de meditació, amb les cames creuades.
Per fer ioga es necessita ben poca cosa, amb una estoreta i un lloc pla on col·locar-la és suficient. En principi no cal partir de cap aptitud física en concret. Cada postura es pot anar adaptant a la persona. Sí que és cert que al ioga les postures queden molt definides. És a dir, les postures han de ser idealment d’una forma determinada perquè hi hagi una bona col·locació corporal i també perquè t’ajudi a nivell intern. Però si una persona té lesions o hi ha dificultats com, per exemple, una escoliosis o una hèrnia, o simplement hi ha molta rigidesa corporal, la postura es pot anar adaptant a la persona. I de fet aquesta és un dels grans avantatges del ioga, que tothom pot practicar-lo. Però la qüestió és que el qui comença a practicar el ioga, parteixi d’on parteixi, vagi notant que amb el temps guanya flexibilitat, tant a nivell físic com mental, i que es troba millor en general.

Classes de ioga a les Piles
La Meritxell ens explica que va començar a fer ioga a les Piles perquè una amiga li va passar la proposta. Era la tardor de 2013 en què algunes veïnes i algun veí de les Piles havien participat dels tallers de moviment terapèutic de la primera edició dEl Danseu Festival les Piles i es van animar a provar de fer alguna activitat durant tot l’any.
A l'estiu classe de ioga a la gespa de la piscina
Des de les Piles es va contactar amb una amiga seva que és professora de ioga per tal de fer classes a les Piles. Però ella no podia fer la classe i li va proposar a la Meritxell que sí que li va interessar i va ser ella qui va venir a fer les classes de ioga dels divendres a dos quarts de vuit.
A les Piles, igual que en qualsevol altres classe, el ioga s’adapta en bona part a les persones que hi ha. La Meritxell ens explica que si hi ha una classe amb gent amb més lesions i/o dificultats es fa una classe més suau o amb unes variants més senzilles. De fet, el que és habitual a les classes és que hi hagi  gent que sigui molt elàstica, que de seguida pot fer postures molt avançades, i gent menys flexible que li costarà més. Per això ella dóna sempre diferents opcions per fer una postura o exercici. Remarca que el que és bo en el ioga és que cada persona se l’adapti al seu ritme i a les seves possibilitats i fins i tot a les necessitats que tingui en aquell moment. 

Els iogues
Li preguntem per si hi ha diferents branques i/o filosofies del ioga i ella ens contesta que sí, que “això del ioga és tot un món que no te l’acabes”. La seva formació és de ioga sivananda, però en la seva pràctica personal utilitza ioga sivananda i també Ashtanga ioga. L’Ashtanga és més dinàmic que el Sivananda _diu_. I de fet_ afegeix_ la formació que va fer ella no era Sivananda pur. Després també hi ha el fet que ella va practicant i va fent altres cursos amb diferents professors i va adquirint coneixements varis i va tendint a incorporar i transmetre els exercicis que a ella personalment li van més bé.
La Meritxell busca treballar molt intensament els exercicis perquè “és a través del cos que es pot arribar a calmar la ment”. Segons diu ella “si se li diu a algú “que s’assegui i no pensi en res durarà pocs segons. El cap no para i segurament practicant-ho veus”. Afirma que ella ho veu claríssim, que quan algú està pensant en una altra cosa ho veu al moment perquè un es queda en la postura quan se li diu que en surti, o veus que s’equivoca, etc. El moment de la relaxació és més fàcil _encara que és difícil no pensar en res_ perquè ja es ve d’un previ de respiració calmada i estar concentrat és més fàcil.

El ioga de la Meritxell
El ioga_ens explica _ depèn de cada professor, segons cada estil pot ser més o menys dinàmic. Es pot enfocar cap a més postures més tranquil·les, d’estar-t’hi molta estona respirant, o bé un ioga més dinàmic que , segons el seu entendre, permet que la ment no pugui marxar tant. Un ioga més dinàmic fa que la persona hagi d’estar més pendent del que fa en tot moment, més atent i concentrat.
La Meritxell, que té fama de “fotre-li canya”, diu que una cosa és fotre canya tot buscant  l’estirament fins un límit suportable. S’ha de saber diferenciar del que és dolor del que és estirament. Segons diu ella: “A mi m’agrada corregir postures. A vegades corregeixo perquè s’està fent malament la postura, però a vegades simplement ajusto la postura perquè la persona pugui arribar més lluny en aquesta”.
Ens posa l’exemple d’una torsió. En una torsió hom ho pot estar fent bé, però si el professor t’ajuda a anar més enllà, millor. Creu que es pot diferenciar entre corregir i ajustar una postura. La correcció es dóna quan hi ha algú que està fent una cosa que li podria causar algun dany perquè ho està fent malament. L’ajustament es produeix quan la persona està fent bé la postura i simplement se la mou una miqueta perquè millori el seu estirament, tot donant-li intensitat. Tal i com diu la Meritxell, en general a la gent li agrada que la corregeixin i ho agraeixen, encara que sempre hi pot haver algú que això li pugui molestar.

Per què practicar ioga?
“Per què fer ioga? Aquesta és la “pregunta del milió”_ respon ràpidament la Meritxell_.
Per una banda ajuda a adquirir flexibilitat, però també ajuda al funcionament general de tot el cos. Les postures, malgrat es vegin com a simples postures des de fora, tenen beneficis interns. Ens posa per exemple les torsions que ella creu que són el cas més clar. Quan es fa una torsió és com posar a lloc tot el sistema digestiu. Per tal de visualitzar-ho: és com si tinguéssim una tovallola que l’estem escorrent. I això ajuda a que després els intestins puguin fer millor els seus moviments, hi ha una millor irrigació de la sang per tot el cos, etc.
A part del treball físic, pot servir en una situació d’estrès com, per exemple, truquen per telèfon i et donen una mala notícia. En un principi hom es posarà nerviós, evidentment, i el ioga tampoc solucionarà res, però sí que et permet poder dir “d’acord, un moment, respiro i actuo”. I el fet de saber controlar la respiració que es desenvolupa amb la pràctica del ioga et permet superar més fàcilment aquell moment. Evidentment que un també s’ho passaràs malament, però li permetrà gestionar millor la situació. El ioga _diu_ ajuda a calmar-se. Per ella el ioga és una eina que es pot aplicar al dia a dia.
La Meritxell afirma que practicar el ioga un cop a la setmana no és suficient. Almenys caldria practicar el ioga tres cops a la setmana, això seria fantàstic. O dos cops a la setmana també està molt bé. Sí que és cert _ diu_  que el ritme que portem tots dia a dia és bastant frenètic i que, mira’t així, poder fer ioga un cop a la setmana, una hora i mitja, ja està bé.
Però el que és important del ioga quant a la pràctica és la constància i poder fer ioga almenys mitja horeta al dia seria ideal. Fer la salutació al sol, dues postures i relax. Perquè amb aquesta mitja horeta un es va recordant de saber trencar la rutina, de parar un moment i calmar la ment. El ioga va molt bé per  la gent que va tot el dia estressada, ajuda a trencar amb el ritme frenètic que portem en el dia a dia. Afegeix que la salutació del sol és, de fet, la part més dinàmica de la sessió i bàsicament ajuda a escalfar el cos i a connectar bé la respiració (inspiració i expiració) amb el moviment.
Afegeix que el que seria ideal per practicar ioga seria fer-ho al matí, tal i com es fa a l’Índia. La pràctica del ioga, tot i que hagi estat més intensa o no, aporta energia al cos. Practicar ioga al matí aporta energia per tot el dia. Tot i així, afegeix, pel tema de feina i altres la majoria de gent practica ioga a la tarda i, de fet, ella fa les seves classes a la tarda. 
Fer ioga equilibra el cos i la ment i estreny llaços entre els membres del grup

dimarts, 23 de juny del 2015

L’ANY 1900 AL MUNICIPI DE LES PILES. FAMÍLIES I GENEALOGIES.


Aquest any el municipi espilenc comptava amb 476 habitants repartits pels diferents pobles que formen el seu terme. A més del seu cap municipal, les Piles, hi ha els agregats de Biure, Guimons, Sant Gallard i Figuerola.

A través del registre civil (RC) de les Piles, seguirem el moviment demogràfic d’aquest any. L’any 1876 es comencen a registrar els naixements, les defuncions i les unions matrimonials al nostre municipi. A més de registrar el dia, (i l’hora en el cas dels naixements i les defuncions) es fa constar el nom dels pares (i també dels avis en el cas dels naixements), també figura l’estat civil en les defuncions (casat C), (solter/ra S), (vidu/vda. V) i el nom del cònjuge del difunt, sovint també consta el nom i el nombre de fills que té o ha tingut el difunt/ta, (un exemple: 5 fills, 2 de vius, Francisco i Carmen), o també fer constar que no ha tingut cap fill. En el cas dels vidus/vídues (i això passa en les defuncions i casaments), a vegades, es fa constar el nom del primer espòs/esposa i el nom i nombre dels descendents.
Col.legi de les Piles dels anys trenta.
Representants de diferents famílies de Biure, Guimons i les Piles.

En els casaments, també figura l’edat dels contraients i el mateix passa en el cas de les defuncions. Una altra dada a destacar és l’orígen geogràfic de les famílies dels difunts i dels contraients matrimonials. Un altre apunt és l’anotació de la causa de la mort.

Passem ara a anomenar tots els que van néixer i morir i es van casar a les Piles el 1900.


Naixements de les Piles:

  • Maria Civit Clarasó  (20-01 )
  • Antonio Pallice Meda (8-02)
  • Benito Briansó Camins  (26-04 )
  • Francisca Vallbona Mas (24-11)
  • Teresa Puiggener Boria (28-10)                             

Va ser trobat un nen a la porta d’una casa, que li van posar de nom Amadeu. 12-05


Naixements de Biure:

  • Amadeo Santacana Comte (9-05)
  • Jaime Miret Saperas (3-07)
  • Martina Malet Inglés (15-10)


Naixements de Guimons:
  • Juan Abelló Miret (5-04)
  • Rosa Masip Inglés (24-09)

Defuncions de les Piles:
  • Soledad Moys Prous_ 27-01_ 4 mesos_  Sta. Coloma Q._Bronquitis capilar. 
  • José Cadens Roset_ 3-02_  C_   53 a._ les Piles_ afecció cardíaca. 
  • Magdalena Briansó Segura_ 12-02_ V_ 81a._ les Piles _s'ignora.                                                     
  • José Camins Rosich_  18-08_ 8 mesos_  les Piles_ disenteria.                                                                                               
  • Salvador Palau Tarragó_ 18-08_  C _  80 a. _ Figuerola_ vessament cerebral.                                                                                                    
  • Juan Recasens Prous_ 1-10_  C_  57 a._  les Piles_  disenteria.                                                                                                      


Defuncions de Biure:
     
  • José Casellas Magre_ 2- 03  _ C _ 57 a._ Biure_ grip.                                                                                                   
  • Paula Junqué Masip_ 27-09_ S_ 16 a._  Biure_ tuberculosi.                                                                                                         
Defuncions de Guimons:  

  • José Civit Folch_ 18-02_  C_ 88 a._ Guimons_ congestio cerebral.                                                                                                            

Defuncions de Figuerola:       

Un nen que no li posaren nom (degué morir en néixer) de la familia Palau.                                            

Casaments de les Piles:  

  • 3-02
Jaime Castellví  Vila_ V_ 23 a. Vandellós.                    
Francisca Malet Prous_ 25 a._ les Piles.

  • 17-02
Magín Solé Inglés_ 29 a. _ Bellprat.                  
Maria Balcells Masip_ 25 a._ les Piles.

  • 24-02
Juan Navarro Vallés_ 29 a. _ la Tallada.
Maria Puiggene Cadens_ 18 a._ les Piles.

  • 15-12  
Juan Marimón Gomà_ 22 a._ Sta. Coloma Q.        
Rosalia Puiggene Cendra_ 22 a._ les Piles.

  • 15-12
José Costa Bergues_ 25 a.­_ St. Pere dels Arquells.
Veneranda Puiggene Cendra_ 18 a. _les Piles.


Casaments de Biure:    

  • 3-02      
Francisco Vila Miret_35 a._ V_ Vallverd de Q.   
Antonia Casellas Santacana_ 28 a._  Biure.

  • 8-05
Ramon Güell Figuerola_ 24 a._ Barberà.      
Casilda Compte Briansó_22 a._ Biure.


Casaments de St. Gallard:     

  • 17-02
Juan Claramun Vidal_ 37 a. Bellprat.           
Maria Tarragó Palau_ 22 a._ St. Gallard.


Bé, ara un cop exposats els tres llistats de naixements, defuncions i casaments, si els sumem, ens donen un total de 36 persones, que porten diferents cognoms.

Ara els col·locarem tots (paterns i materns) per ordre alfabètic i entre parèntesi la freqüència de cadascun.

  • Abelló
  • Balcells (2), Bergues, Boria, Briansó (3)
  • Cadens (2), Camins (2), Casellas (2), Castellví, Civit (2), Cendra (2), Claramun, Clarasó, Compte, Comte, Costa
  • Figuerola,Folch
  • Gomá, Güell
  • Inglés (3)
  • Junqué
  • Magre, Malet (2), Marimón, Mas, Masip (3), Meda, Miret (3), Moys,
  • Navarro
  • Palau (3), Pallice, Prous (3), Puiggene (3), Puiggener,
  • Recasens, Roset, Rosich,
  • Saperas, Santacana (2), Segura, Solé,
  • Tarragó (2)
  • Vallbona, Vallés, Vidal, Vila (2)

Nota: Els cognoms (Comte, Compte) i (Puiggene, Puiggener) són els mateixos, però escrits amb grafies diferents.


Ara, al darrere d’aquestes 36 persones que hem vist, el (RC) ens permet la possibilitat de seguir el rastre de la seva ascendència o descendència de qualsevol de les famílies anomenades.

I per tal d’explicar-ho de forma ben entenedora, agafarem el primer cognom, tot i seguint l’ordre alfabètic. Per tant, comencem amb el nom de família Abelló.

Parlem doncs, de Juan Abelló Miret, que com hem comentat més amunt, va néixer a Guimons el dia 5 de març del 1900.

Els seus pares eren el Francisco Abelló Fonte de Guimons i la Maria Miret Recasens de Biure.

Els seus avis eren el Ramon Abelló Mota de Guimons i la Tecla Fonte Nicasi de Guimerà.

A través del (RC), descobrim que el Juan era el més petit de sis germans, que de major a menor eren el Francisco, el Ramon, la Maria Rosa, la Martina i la Ramona . De tots aquests germans, ens consta, evidentment, la seva data de naixement, la dels seus casaments i de la seva descendència.

També podem saber, a través del (RC), que el pare del Juan, Francisco Abelló Fonte havia nascut a Guimons l’any 1854 i que havia mort al mateix poble l’11 d’agost de 1927.

I encara podríem saber moltes més dades d’aquesta família. De l’avi del Juan, per exemple, sabem que va néixer a Guimons l’any 1828 i que també va morir a Guimons el 7 d’octubre de 1894.
Fins ara ens hem endinsat en el passat familiar de la família Abelló, concretament d’un dels seus membres, el Juan, però si volguéssim saber més de la seva vida (si es va casar, si va tenir descendència, quan va morir, etc.), el (RC) no ens en diu res.  

En sabem alguna cosa més perquè hem hagut de recórrer al registre parroquial de la Mare de Déu del Roser de Guimons i allí, en unes llistes de Compliment Pasqual, hem trobat el Joan (aquí amb el nom en català) els anys 1912, 1913 i 1915. A partir d’aquest últim any ja no en sabem res més d’ell.

Bé, després d’aquest repàs genealògic d’aquesta família, segur que veiem amb més claredat totes les possibilitats que ens ofereix el (RC).

Una altra cosa que podríem fer seria agrupar tots els pares registrats de les 36 persones de què hem parlat al començament. Ho farem per ordre alfabètic i, a més, en direm la procedència geogràfica.

  • Francisco Abelló Fonte_ Guimons
  • Magín Balcells_ les Piles
  • Concepción Boria Briansó_ les Piles
  • Teresa Briansó_ les Piles
  • Martín Briansó _ no consta
  • Luís Briansó Gene_ les Piles
  • Francisca Cadens_ les Piles
  • Celestina Camins Gene_ les Piles
  • José Camins Jané_ les Piles
  • José Casellas Magre_ Biure
  • Magín Casellas Magre_ la Tallada
  • José Castellví _ la Canonja
  • Magdalena Cendra Ventosa_ Selma
  • José Civit_ Blancafort
  • José Civit Ramon_ les Piles
  • Juan Claramun_ Bellprat
  • Teresa Clarasó Ametllé_ les Piles
  • Sebastian Compte Codina_ Biure
  • Antonia Comte Masó_ Biure
  • Raimunda Figuerola_ el Pla
  • Maria Folch_ Pontils
  • Maria Goma_ Santa Coloma de Queralt
  • Pablo Güell _ el Pla
  • Antonia Ingles_ Argençola
  • Serafina Ingles Capestany_ Vallespinosa
  • Josefa Ingles Puigigol­_ Savallà
  • José Junqué Angles_ Santa  Perpètua
  • Salvador Malet_ Guimons
  • Jaime Malet Alemany_ Biure
  • Rosa Magre_ la Tallada
  • José Marimon Malet_ Santa Coloma de Queralt
  • Antonia Mas Trilla_ Aguiló
  • Marina Masip_ Biure
  • Francisca Masip Farré_ Montagut
  • Antonio Masip Puig_ Santa Perpètua
  • Rosalia Meda Naya_ no consta
  • Macdalena Miret_ Vallverd de Queralt
  • Maria Miret Recasens_ Biure
  • Ramon Miret Recasens_ Biure
  • Antonio Moys_ Sarral
  • José Navarro_ la Tallada
  • José Palau_ no consta
  • Maria Palau_ Figuerola
  • Luís Pallice Bigas_ Solsona
  • Carmen Prous_ no consta
  • Maria Prous­_ les Piles
  • Rosa Prous_ les Piles
  • José Puiggene_ les Piles
  • Jaime Puiggene Casas_ les Piles
  • Armengol Puiggene Saperas_ les Piles
  • Miguel Ramon Comte_ les Piles
  • José Recasens Gomá_ les Piles
  • Magdalena Rosich Tomás_ Bellprat
  • Remedio Saperas Rius_ Juncosa
  • Juan Santacana Duch_ Llorac
  • Maria Santacana Iglesias_ les Piles
  • Magdalena Segura_ no consta
  • José Solé_ Bellprat
  • José Tarragó_ Sant Gallard
  • Teresa Tarragó_ no consta
  • José Vallbona Bilanoba_ les Piles
  • Madalena Vallbona Bilanoba_ les Piles
  • Maria Vallés_ Santa Perpètua
  • Rosa Vidal_ Bellprat
  • Juan Vila_ Vallverd de Queralt
  • Teresa Vila_ la Canonja


Bé, després d’ordenar totes aquestes persones per ordre alfabètic i saber-ne la procedència geogràfica, hauríem d’aparellar un altre cop els matrimonis, que ara apareixen esgarriats, aquí i allà. Però avui això no ho farem.

El mateix procediment que hem fet servir per als pares dels nou-nats, el podríem fer servir també per als avis dels nou-nats, però avui tampoc ho farem.

Avui hem volgut parlar una mica de demografia i de genealogia. Hem volgut treure la pols del (RC). Hem volgut fer memòria de més de 100 persones i haguéssim pogut parlar d’un bon grapat més, però penseu que només hem extret alguns retalls de la seva biografia personal, … del seu matrimoni, del seu primer fill, de la seva mort,… en fi, de tot un món que podem anar descobrint.

Josep Ballabriga Clarasó



Un apunt final: A l’hora de transcriure totes les dades del registre civil, que surten en aquest article, he volgut ser el màxim de fidel amb les anotacions del secretari, però no sempre és fàcil. Per una banda he respectat els noms en castellà (si en veieu alguns en català és perquè s’escriuen igual que en castellà), que és tal com figuren al registre i com era obligatori de fer-ho. Un altre problema el trobem quan hem de transcriure  un cognom que al mateix registre figura escrit de forma diferent. Per exemple, Anglés/ Inglés o Gené/Jané. També hem trobat escrit Bilanoba i Moys, quan el més habitual és trobar Vilanova i Moix. Un altre tema és els dels accents. Així podem trobar un Goma, Gomà i Gomar, o un Sole, Solé i Soler.