En Joan Vallès és de bon parlar. S’asseu tranquil·lament i comença a explicar-se, a narrar la seva experiència en el món de l’agricultura. El camp, la natura i els arbres signifiquen molt per ell; donen sentit a la seva vida, són un gran motor. Sobretot, els arbres, grans protagonistes que formen i confabulen gran part de les seves anècdotes vitals, testimonis humils dels seus episodis.
A Les Piles de Gaià, hi ha un tresor amagat, un tresor aromàtic i que captiva tots els cinc sentits més enllà del que són. Un “claustre verd”, diu en Joan, entre somriures. Plantes aromàtiques, medicinals i culinàries adornen i es troben en aquest petit poble de la Baixa Segarra estricta –encara que administrativament sigui Conca de Barberà-; un petit racó que en Joan cuida i estima.
Des de l’any 2010, plantes com l’orenga, l’estèvia, la menta, la farigola, el romaní, el timó, la calèndula o el poniol -entre moltes altres-, es troben en aquest municipi sota la paciència, la passió, l’entusiasme i la dedicació d’en Joan Vallès. Una persona que s’aferra als seus ideals i a la seva filosofia amb un leitmotiv incansable, infinit: “entendre i cuidar la terra”. Tot i això, va ser llavors –a partir d’aquell any- quan es va constituir “El Parc de les Olors”. Un espai, segons comenta en Joan: “l’ha permès i l’ha aportat a conèixer més plantes, a aprendre cada dia”.
El “Parc de les Olors” és també un petit pulmó situat en un punt estratègic: els sis cents metres d’altitud on es troba aquest municipi els avalen i fortifiquen encara més, l’expansió i el bon creixement de les plantes.
Però, què és un parc de les olors? A Catalunya, n’hi ha prop d’una cinquantena. Dos d’ells, es troben a la Conca de Barberà (l’altre, situat a La Bartra). Sota la iniciativa “La Xarxa Parc de Les Olors”, es vol destinar la recuperació d’espais agraris d’alt valor paisatgístic per convertir-los en jardins productius i visitables. Cada Parc, amb personalitat pròpia, suposa una oportunitat d’ocupació i innovació al món rural. A més, des d’aquesta Xarxa també s’han creat visites concertades, tallers i cursos. Una bona oportunitat de deixar-se endur pels cinc sentits, per l’olor que caracteritza un parc aromàtic i així ampliar el coneixement, omplir-nos de saviesa d’un món tan al nostre abast, però a la vegada, tan desconegut.
No sempre els humans ens caracteritzem per saber apreciar les coses del dia a dia, les més simples. I és que per poc que ho sembli, la importància dels petits detalls i de les coses que ens poden semblar insignificants, són igual d’importants.
I així ho manifesta en Joan, obertament. Ell –també és un dels fundadors de l’Eco Xarxa, un sistema de treballar alternativament, sense diners i realitzant l’intercanvi mitjançant una moneda social-, compagina “El Parc de les Olors”, gestionant també una casa rural –Cal Romà- i dedicant-se a l’agricultura ecològica, conreant des del kamut, cigrons, llenties, pèsols, alls, cebes…
“El Parc de les Olors”, és un dels claustres verds de la comarca. Petit, però significant. En Joan baixa els esgraons que condueixen al Parc de les Olors i s’endinsa dins. “El camp et posa molt a prova. Passes molta estona sol”, diu i exposa que: “et planteges moltes coses, llavors. L’evolució humana ha de pujar un esgraó. Hem de fer un pas endavant i veure el que no veiem”.
Però tot i aquestes qüestions, en Joan es dedica a una altra activitat: a l’intercanvi mitjançant el sistema conegut com a wwoofer. És a dir, a canvi d’oferir feina a gent que està disposada a treballar-hi, se’ls hi ofereix llit i menjar. Però és molt més que tot això. És un intercanvi vital, cultural, visceral. Anglesos, americans, australians i d’altres destinacions europees han trepitjat Les Piles i han respirat l’aire i han estimat la terra que forma part dels conreus d’en Joan durant uns dos mesos de mitjana, cadascun d’ells. Aprenen i coneixen noves maneres de veure les coses, els uns dels altres. “Entren a una nova rutina i tu també, entens i coneixes com són, veus el caràcter, treballes d’igual a igual”, afegeix. Tots aprenen. Hi ha interacció. Intercanvi de valors. Gràcies a aquesta oportunitat, en Joan explica que: “Els wwoofers mengen amb nosaltres, vénen amb nosaltres. És un aprenentatge constant”.
Però què li aporta el camp? “Coneixement, saviesa, trobar-nos a nosaltres mateixos. Diversitat. Més perspectives. Per a mi, ha significat molt. M’ha donat l’oportunitat de crear coses: la casa, eines… El camp és un món que t’obre molts horitzons. Quan connectes amb la terra, entens què vens a fer aquí, en aquesta vida. Per què i a on anem”, diu. Segons en Joan, “el camp té una relació amb qui som i com estem”. “Quan estàs al camp, t’hi has de sentir ple, amb ganes de fer coses”, però el més important i remarca: “Hem de sentir el camp. Al camp també necessitem poetes, pintors, escriptors que el sentin”.
A Les Piles de Gaià, hi ha un tresor amagat, un tresor aromàtic i que captiva tots els cinc sentits més enllà del que són. Un “claustre verd”, diu en Joan, entre somriures. Plantes aromàtiques, medicinals i culinàries adornen i es troben en aquest petit poble de la Baixa Segarra estricta –encara que administrativament sigui Conca de Barberà-; un petit racó que en Joan cuida i estima.Des de l’any 2010, plantes com l’orenga, l’estèvia, la menta, la farigola, el romaní, el timó, la calèndula o el poniol -entre moltes altres-, es troben en aquest municipi sota la paciència, la passió, l’entusiasme i la dedicació d’en Joan Vallès. Una persona que s’aferra als seus ideals i a la seva filosofia amb un leitmotiv incansable, infinit: “entendre i cuidar la terra”. Tot i això, va ser llavors –a partir d’aquell any- quan es va constituir “El Parc de les Olors”. Un espai, segons comenta en Joan: “l’ha permès i l’ha aportat a conèixer més plantes, a aprendre cada dia”.
El “Parc de les Olors” és també un petit pulmó situat en un punt estratègic: els sis cents metres d’altitud on es troba aquest municipi els avalen i fortifiquen encara més, l’expansió i el bon creixement de les plantes.Però, què és un parc de les olors? A Catalunya, n’hi ha prop d’una cinquantena. Dos d’ells, es troben a la Conca de Barberà (l’altre, situat a La Bartra). Sota la iniciativa “La Xarxa Parc de Les Olors”, es vol destinar la recuperació d’espais agraris d’alt valor paisatgístic per convertir-los en jardins productius i visitables. Cada Parc, amb personalitat pròpia, suposa una oportunitat d’ocupació i innovació al món rural. A més, des d’aquesta Xarxa també s’han creat visites concertades, tallers i cursos. Una bona oportunitat de deixar-se endur pels cinc sentits, per l’olor que caracteritza un parc aromàtic i així ampliar el coneixement, omplir-nos de saviesa d’un món tan al nostre abast, però a la vegada, tan desconegut.
I així ho manifesta en Joan, obertament. Ell –també és un dels fundadors de l’Eco Xarxa, un sistema de treballar alternativament, sense diners i realitzant l’intercanvi mitjançant una moneda social-, compagina “El Parc de les Olors”, gestionant també una casa rural –Cal Romà- i dedicant-se a l’agricultura ecològica, conreant des del kamut, cigrons, llenties, pèsols, alls, cebes…
“El Parc de les Olors”, és un dels claustres verds de la comarca. Petit, però significant. En Joan baixa els esgraons que condueixen al Parc de les Olors i s’endinsa dins. “El camp et posa molt a prova. Passes molta estona sol”, diu i exposa que: “et planteges moltes coses, llavors. L’evolució humana ha de pujar un esgraó. Hem de fer un pas endavant i veure el que no veiem”.
Però tot i aquestes qüestions, en Joan es dedica a una altra activitat: a l’intercanvi mitjançant el sistema conegut com a wwoofer. És a dir, a canvi d’oferir feina a gent que està disposada a treballar-hi, se’ls hi ofereix llit i menjar. Però és molt més que tot això. És un intercanvi vital, cultural, visceral. Anglesos, americans, australians i d’altres destinacions europees han trepitjat Les Piles i han respirat l’aire i han estimat la terra que forma part dels conreus d’en Joan durant uns dos mesos de mitjana, cadascun d’ells. Aprenen i coneixen noves maneres de veure les coses, els uns dels altres. “Entren a una nova rutina i tu també, entens i coneixes com són, veus el caràcter, treballes d’igual a igual”, afegeix. Tots aprenen. Hi ha interacció. Intercanvi de valors. Gràcies a aquesta oportunitat, en Joan explica que: “Els wwoofers mengen amb nosaltres, vénen amb nosaltres. És un aprenentatge constant”.
Però què li aporta el camp? “Coneixement, saviesa, trobar-nos a nosaltres mateixos. Diversitat. Més perspectives. Per a mi, ha significat molt. M’ha donat l’oportunitat de crear coses: la casa, eines… El camp és un món que t’obre molts horitzons. Quan connectes amb la terra, entens què vens a fer aquí, en aquesta vida. Per què i a on anem”, diu. Segons en Joan, “el camp té una relació amb qui som i com estem”. “Quan estàs al camp, t’hi has de sentir ple, amb ganes de fer coses”, però el més important i remarca: “Hem de sentir el camp. Al camp també necessitem poetes, pintors, escriptors que el sentin”.
Un article de Bet Altarriba Cabré publicat a la Conca5.1 el passat mes d'abril
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada