APUNTS SOBRE EL SAFRÀ A LES PILES,
EL PRIMER QUART DEL SEGLE XVIII
Retalls
d’un viatge d’Espanya i Portugal (1716-1717)
Ara es compliran 300 anys del viatge o expedició botànica que van fer Antoine de Jussieu, Joan Salvador, Philippe Simoneau i Bernat de Jussieu, germà de l’Antoine al·ludit,
(que, aleshores, era estudiant de medicina) i un mosso de peu (1). Anaven amb una calessa tirada per
dues mules de tir (2). Antoine de
Jussieu havia rebut aquest encàrrec de l’Acadèmia de les Ciències de París.
El viatge el començaren el 7 d’octubre de 1716, a
Barcelona, i l’acabaren el dia 30 de maig de 1717 a la mateixa ciutat, un total
de vuit mesos on van travessar Catalunya, el País Valencià, la Regió de Múrcia,
Andalusia, Extremadura, Portugal, Galícia, Lleó, Castella, Aragó i, altre cop, Catalunya.
Aquest viatge fou fet “per ordre de Sa Majestad
Cristianíssima Lluís XV i de Monsieur, lo Duc d’Orleans, regent de França”… (3). L’objectiu del viatge era conèixer
la vegetació peninsular i recollir-ne mostres d’herbari. Les anotacions
d’interès botànic van anar a càrrec de Jussieu, que era el cap de l’expedició;
Joan Salvador es dedicà a recollir exemplars per al seu herbari (a més, ell
també va ser el finançador de l’expedició); Simonneau segurament era el responsable
de dibuixar diferents exemplars de la flora peninsular i el Bernat, que només
tenia disset anys, devia anar en qualitat d’aprenent i observador.
Joan Salvador durant tot el viatge va confeccionar un
curiós dietari carregat d’observacions i detalls sorprenents sobre els llocs
per on passaven. La seva història, els costums, la forma de vestir, la
gastronomia, etc. (és tanta la informació que ens dóna d’alguns llocs, que sembla
que hagi de portar una guia turística a la butxaca). A més, sovint ens descriu
la vegetació del paisatge, tant la silvestre com la conreada, evidenciant, com
és natural, la seva passió per la botànica.
Tot seguit en farem una lectura de les descripcions pel seu
pas per Catalunya, a on podrem observar que en la travessa de l’Alt Gaià i la
Conca de Barberà fan un la transcripció literal i molt detallada:
Octubre de 1716: Barcelona-Gandia
“Lo dia 7 d’octubre, dimecres,
partírem de Barcelona … Passàrem per lo lloc de l’Hospitalet, Cornellà, Sant
Joan Despí, Sant Feliu, Molins de Rei, lo Hostal del Papiol… Sant Andreu, lo
Congost, i arribàrem a Martorell (…)”
“Lo dia 8 is querem
de Martorell, passant…lo lloc d’Abrera, i nos quedàrem a almorzar en
Esparreguera…passant per Collbató, arribàrem a dinar en lo monestir de Nostra Senyora
de Montserrat”, on s’hi estàren tot el dia, “i vérem tot lo tresor de Nostra
Senyora”. Hi romangueren fins el dia 10 al matí. S’encaminaren cap a “ la
ciutat de Manresa, la qual, i per causa de la crema de l’any 1713, estava
molt derruïda; havent-hi un miserable
hostal, (fórem) obligats de dormir a terra amb un poc de palla”.
“El dia 11 diumenge,
dinàren a Súria,… i més tard anàren fins a Cardona a veure les salines(…)
El dia següent,
sortiren de Cardona en direcció a Manresa, on es quedàren a dormir. (de Manresa
a Cardona, comptaren sis hores de camí).”
“El dia 13(…)
arribàren a dormir a Igualada, vila prou gran i murallada, situada en una
plana.”“Lo dia 14 passàrem a Jorba per mal camí, i després de tres hores bones
nos quedàrem a Santa Maria”.
“Lo dia 15 passàrem
un llogaret anomenat Porquerisses i, continuant sempre un (camí) pedregós i
desert, pujàrem a Montmaneu, essent la pujada molt mala i amb graonada. I,
continuant un camí prou pla entre roures, havent fet tres hores de camí,
arribàrem a dinar a Santa Coloma de Queralt. Passàrem un llogaret dit les Piles, a on cultiven molt safrà,
(4) i en aquell temps collien la
flor. Vingué una pluja que nos detingué algunes hores. Pasàrem a Rocafort i
després de tres hores de camí arribàrem a Sarral”.
“Lo dia 16,
divendres, anàrem a veure la vila, que és prou gran. Vérem treballar de la pedra blanca, de la qual n’hi ha molta
abundància en tot lo veïnat”. (…) Monsieur de Jussieu i jo prenguérem les
mules. I passant diferents paratges a on hi havia de la pedra blanca o
alabastro, passàrem lo lloc de Pira, l’Espluga, i arribàrem en Poblet. Vérem
tot lo tresor i monestir d’aquells pares bernardos, comptant des de Sarral a
Poblet tres hores. Després entràrem en lo bosc de Poblet, lo qual és molt
desert i espès d’arbres. I, anant pujant, passàrem les muntanyes de Prades,
tenint un vent molt fort, lo qual nos molestava. Són de Poblet a Prades quatre
hores. Fórem malament a Prades per no haver-hi pa. Després passàrem sempre per
muntanyes i un llogarret dit Abarca, i nos quedàrem a dormir a la Cornudella,
que són quatre hores de camí”.
“El dia 17 passàren
per Poboleda, la Conreria i anàren a dinar a Scala Dei. “Vérem lo santuari i
diferents pintures(…)”. Aquest dia es quedàren a dormir a Alforja.”
“El dia 18 era diumenge,
i després d’oïr missa a Alforja, passàren les Voltes, Mas Buturell, Montroig,
prop de Torre Vilar i lo Hospital… “Arribàrem a vuit hores de nit al Perelló, a
on fórem malament per haver la guerra molt maltractat lo lloc(...).”
“El dia 19 arribem a
Tortosa: Tortosa és una ciutat prou fortificada, a on passa Ebro. Hi ha un pont
amb deu barques, i lo portal del pont és de marbre, com i també la capella, que
se fabrica, de la santa Cinta…”. Passàren la nit a la ciutat.”
“El dia 20 arribàren
a Ulldecona, on dinàren. Dit dia representàven comèdia, havent tingut antes
corrida de toros, per la festa de sant Lluc, a on és patró (…)”. Partírem
després de dinar i, anant sempre per una plana inculta, passàrem una riera que
se diu Sènia, la qual divideix Catalunya de València, cosa de mitja hora
d’Ulldecona (…).”
Ara deixarem els nostres viatgers en el seu periple per la
Península Ibèrica, i farem un salt en el temps tan cronològic com geogràfic.
Saltem doncs, al dia 25 de maig de 1717 ja en terres aragoneses, molt a prop de
Catalunya.
“I havent fet quatre
grans lleugues passàrem lo pont de fusta de Fraga. Està ensotada I circuïda de
muralles de terra, molt derruïdes. Ja se parla català.”
“Lo dia 26, dimecres,
partírem de Fraga. Poc després, a on hi ha una fita, és la separació d’Aragó i
Catalunya”. Passàren Alcarràs… baix Gardeny, i després entràren a Lleida (…)”
“El dia 27 arriven a
Mollerussa… el 28 passen per Bellpuig, Tàrrega i dinen a Cervera… passen els
Hostalets, Montmaneu… i dormiren a Santa Maria.”
“Dia 29, “passàrem
per Jorba, Igualada, la Pobla, i dinàrem a la Font de la Reina. Passàrem
Vallbona, Piera, Masquefa, i dormir a Martorell”.
“Lo dia 30, diumenge,
oírem missa en Martorell. Dinàrem a Sant Feliu i, a bona hora de la tarda,
entràrem a Barcelona”.
Josep
Ballabriga Clarasó
(1) Aquí farem
unes breus notes biogràfiques de cadascun dels viatgers que formaven part
d’aquesta expedició científica.
Antoine de Jussieu (Lió 1686 – París 1758). Reconegut
botànic, metge i naturalista francès. Estudià medicina a la Universitat de
Monpeller. Va ser director i professor de botànica del Jardí Reial de París. I també va ser membre de
l’Acadèmia de Ciències de França i de la Reial Societat de Londres.
Joan Salvador i Riera (Barcelona 1683 -1726). Destacat
apotecari, botànic i naturalista. Amb només disset anys se’n anà a estudiar a
França. L’any 1715 va ser nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències de França.
La seva tasca va tenir un reconeixement internacional. Va morir prematurament a
l’edat de quaranta-tres anys.
Bernat de Jussieu (Lió 1699 – París 1777). Botànic i
metge, germà d’Antoine de Jussieu. Lluís XV li encarregà el traçat dels jardins
del Trianon, a Versalles. És autor d’un sistema de classificació botànica diferent
del de Linneu.
Philippe Simonneau. D’aquest personatge, només sé
que era gravador I dibuixant. També era membre de l’Acadèmia de Ciències de
França.
Un altre acompanyant dels viatgers era, “el mosso de peu”,
que a vegades anomena “lo calés” perquè devia ser el conductor de la calessa; només
sabem d’ell que es deia Custodi (fa al·lusió a ell, quan a Portugal el feriren).
(2) Les calesses
eren uns carruatges arrossegats per cavalleries. Per un seguit només tenien
dues rodes i tan sols hi cabien dos passatgers. La calessa en la que anaven els
nostres viatgers segurament devia ser de quatre rodes i més gran, suficient per
encabir quatre o cinc persones i tot l’equipatge, que comptava amb diversos
baüls i de l’aplec de plantes que anaven recollint per estudiar-les més
endavant.
Tot i que Joan Salvador, diu que aquesta calessa era arrossegada
per dues mules de tir, devien portar dues muntures més doncs, de tant en tant,
l’Antoine i el Joan les usaven per desplaçar-se a llocs on el carruatge no
podia arribar; més endavant es retrobaven en un lloc determinat.
Depenent de si el camí era molt dolent o molt costerut, els
nostres viatgers havien d’anar a peu o a cavall, en ocasions havien de llogar
un parell de mules o bous més. I en ports de muntanya molt difícils, dos cops
van haver d’enganxar dos parells de bous més.
(3) Felip
d’Orleans va ser regent de França, mentre durà la minoria d’edat de Lluís XV.
(4) Em resulta
curiós que, al temps de collir el safrà, només nomeni les Piles “on cultiven molt safrà” i em xoca que de Santa Coloma de
Queralt i Rocafort de Queralt no en digui res. Quan sabem prou bé, que aquests
dos llocs van ser molt importants, tant pel que fa per al seu conreu com per al comerç d’aquesta espècie, ja des
de l’edat mitjana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada