TRÀNSIT DE MERCURI 2016

El proper dia 9 de maig del 2016, es produirà el trànsit de Mercuri; el planeta més proper al nostre Sol passarà pel seu davant. Aquests trànsits són estranys, encara que no tant com els de Venus.

La mitjana són d'uns 13 trànsits per segle, però amb la regularitat de què sempre passen en els mesos de maig o de novembre. El darrer fou en el passat mes de novembre del 2006, però en aquella ocasió no va ser possible observar-lo des d'Europa. L'anterior a aquest, va esdevenir al mes de maig del 2003, i va poder ser observable des d'Espanya.

Si voleu fer corre el rellotge, us diré que el proper es podrà observar al novembre del 2019.
La trajectòria de Mercuri davant del Sol ho farà a partir de l'Est en direcció cap al Sur-oest. El diàmetre aparent respecte al Sol és de 160 vegades inferior, per això Mercuri es veurà com un petit punt negre que el travessarà de forma complerta en unes 7 hores. Els trànsits que esdevenen durant els mesos de maig, són més llargs (fins a 8 hores) respecte als que ho fan durant els mesos de novembre, que arriben a durar 5'5 hores.
El primer trànsit de Mercuri del què es tenen registres, data de l'any 1631. L'astrònom Pierre Gassendi, aprofitant les prediccions de les posicions planetàries realitzades per Johannes Kepler uns anys abans, va poder deixar constància del fet, gràcies a l'ús d'un rudimentari telescopi. Durant alguns segles, aquest fenomen ha permès millorar els càlculs per conèixer la mida del Sistema Solar, així com per augmentar la precisió de les unitats de mesura que s'utilitzen en astronomia per a computar distàncies.


Perquè passa això?
Quan els astres es posen en conjunció, el Sol, els astres i la Terra, queden en línia recta en una regió
del cel. Mercuri i Venus al estar més a prop del Sol es poden quedar en dues conjuncions: conjunció superior quan es queda darrera del Sol, o en conjunció inferior quan queda al davant passant entre el Sol i la Terra. Tot i així, Mercuri i Venus rarament acaben passant per davant del Sol, que es troben en conjunció inferior. El cas de Venus és encara més excepcional, durant tot el segle XX no n’hi va haver cap.
El darrer va ser el 8 de juny de l’any 2004, el segon i darrer trànsit d’aquest segle fou el dia 6 de juny del 2012 en els primers moments de la sortida del Sol, quasi a ran d’horitzó, a Catalunya. Les Piles va preparar l’esdeveniment per poder veure’l. Però els núvols no ho van permetre.


Què es veurà?
Una persona amb molt bona vista veurà un puntet negre que trigarà varies hores
en travessar-lo. Cal advertir de la importància de prendre les mesures necessàries per a protegir la vista de les radiacions solars.
Tant sols amb uns prismàtics que portin incorporats un filtre solar es podrà veure amb millor nitidesa i seguretat.

Com mirar-ho?
El principal perill de l’observació solar no són sols els raigs de llum, sinó els raigs ultraviolats, que els acompanyen i que no manifesten cap tipus de molèstia al mirar, però que poden produir danys irreversibles a la retina. No totes les ulleres de sol ni els filtres solars protegeixen de les radiacions ultraviolades.
En els establiments especialitzats en aparells d’òptica i astronomia tenen uns filtres especials (filtres Mylar) que es posen davant dels oculars dels aparells astronòmics. Tots els filtres han de estar homologats per a la visió solar i amb certificació de la UE.

Es pot utilitzar filtres de protecció de soldador del nº 14. També ulleres homologades de polímer negre. Cal llegir abans les instruccions que portin. Tot i així amb totes aquestes proteccions es reserva la visió contínua a molt poc temps!. No es aconsellable mirar seguit durant més de 3 minuts. Cal descansar després, al menys un minut. Cal tenir sentit de responsabilitat i autoprotecció.

En el cas de no disposar de filtres i proteccions adients es pot  veure el Sol amb uns senzills prismàtics, però en cop de mirar directament, es projecta la imatge del Sol sobre el terra en una superfície clara, com un paper blanc o una cartolina.
Es pot construir també una càmera fosca amb un tub o caixa de cartró, posant en un dels extrems un paper d’alumini, que foradarem amb una agulla, en l’altre paper ceba, per on es veurà la imatge.

Observació del trànsit,
Com haureu vist a la taula de temps, aquest fenomen dura sobre set hores i trenta minuts. És molt llarg, això permet poder cercar un moment de les nostres responsabilitats diàries per poder observar-lo.

Els mitjans de comunicació es faran ressò de l’esdeveniment amb imatges satel•litzades i computeritzades. Les Piles disposarà de telescopi per poder fer les observacions en directe. Estarem al costat de l’ermita de Sant Eugènia a les 13’00 (hora local) per a començar a fer els preparatius i fins les 14’00h. En aquest període de temps veurem l’inici del viatge per davant del Sol.
Tornarem al final de la tarda a les 20’00h (hora local) per acabar de veure el final del trànsit, fins a les 20’30h.

Tota la informació referent a aquesta activitat es reflexarà al Facebook de les Piles. Si estàs interessat en participar, estiguis connectat.
Esperem que les núvols ens permetin gaudir en directe del singular fenomen astronòmic.

Eduard Garcia-Luengo