A LA RECERCA DE LES ARRELS MATERNES D’ANTON GAUDÍ I CORNET

Era un 9 de maig de 1843 quan es celebrà l’enllaç matrimonial entre Francesc Gaudí Serra i Antònia Cornet Bertran. La cerimònia nupcial s’efectuà a l’església Prioral de Sant Pere de Reus. Aquesta parella tindrà cinc fills, el darrer dels quals naixerà nou anys després, o sigui el 25 de juny de 1852 i li posaran de nom Anton, Plàcid i Guillem. Anton perquè era el nom de la seva mare i de l’avi patern. Plàcid perquè era el nom del padrí de bateig i Guillem perquè era el sant del dia. Doncs sí, estem parlant dels pares del famós arquitecte Anton Gaudí i Cornet. (1)

He volgut començar aquesta recerca esmentant aquesta unió matrimonial perquè en aquest moment es van unir dues nissagues:  l’una d’origen francès; els GAUDÍ i l’altra d’origen català; els CORNET

Els Gaudí de què parlem eren originaris d’una regió d’Occitània, l’Alvèrnia, la capital de la qual és Clarmont d’Alvèrnia (Clermont-Ferrand).

El primer Gaudí que farà cap a Riudoms i s’hi instal·larà serà un marxant nascut el 1614 a Saint Quintin sur Sioule. Es tracta de Joan Gaudí, fill d’Antoni i Joana. El primer cop que es documenta aquest Joan a Riudoms és el 1631 i, aleshores, se l’esmenta com a Juan Guaudin. Quan, l’any 1634, contrau matrimoni amb Maria Escura (filla de Joan, paraire d’origen francès, i Anna), ja té el nom i el cognom catalanitzats i se l’anomena com hem dit Joan Gaudí.

I ara, per tal de seguir el fil de la nissaga Gaudí fins arribar al pare de l’arquitecte, en Francesc, esmentarem totes les unions matrimonials que s’efectuaren. En primer lloc citarem l’any de l’enllaç matrimonial i, a continuació, nomenarem els noms i cognoms dels contraients.

   ?      Antoni Gaudí                          =     Joana
1631 Joan Gaudí                               =  Maria Escura

1663  Joan Gaudí Escura                 =    Maria Oriol Giner

1700  Josep Gaudí Oriol                  =    Vicenta Coll Noguera

173?  Josep Gaudí Coll                    =    Maria Figueres Roca (és el segon matrimoni del Josep)

1767  Francesc Gaudí Figueres      =    Antònia Salvany Serra

1811 Francesc Gaudí Salvany        =     Rosa Serra Torroja

1843 Francesc Gaudí Serra            =     Antònia Cornet Bertran, pares de l’arquitecte

                                                               ELS CORNET

La nissaga Cornet és d’origen català. A la comarca del Bages, concretament al municipi de Sallent, encara es conserven les ruïnes de l’antic castell de Cornet. Les seves restes, que ja deuen tenir pels volts de 1000 anys, descansen, mig cobertes per la vegetació i la brossa, dalt d’un turó de 388 metres. Degut a la poca rellevància d’aquest castell, se l’anomenava el Castellet de Cornet. Per tant, d’aquest indret en descendeixen dos llinatges: els Cornet i els Castellet.

Però deixem de banda aquests Cornet tan antics i fem córrer el rellotge del temps uns quants segles endavant.

El 30 d’octubre de 1813, va néixer, a la ciutat de Reus, Antònia Cornet Bertran, mare d’Anton Gaudí.

Era filla d’Anton Cornet Sans, nascut a Reus el 16 de gener de 1776, i de Maria Bertran Buxeda, nascuda a Tarragona el 13 de novembre de 1786. L’Anton i la Maria s’havien casat, el 16 de juny de 1810, a la capella de la Verge del Claustre de la Catedral de Tarragona.

Anton Cornet Sans, era fill de Carlos Cornet Llombart i de Maria Sans Fernandes. El Carlos i la Maria s’havien casat a Reus el 1764. Però potser serà millor que us transcrivim la inscripció del seu casament, tal i com figura al Llibre V de Matrimonis de la parròquia de Sant Pere de Reus.

Era el 5 de febrer de 1764. Carlos Cornet, fadrí courer de Santa Coloma de Queralt, habitant de Reus, fill de Jaume Cornet, pagès, i Antonia Llombart, conjugués amb Maria Sans, donzella, filla de Miguel Sans, pagès, i Maria Fernandes de Reus. 

Carlos, Joan, Baptista Cornet, neix a Santa Coloma de Queralt el 25 d’abril de 1736. Els pares són Jaume Joan Cornet, pagès del lloc de Sant Domí, habitant però, a la vila colomina. La mare és Antonia Cornet Llambart (recordem aquí que les dones quan es casaven perdien el cognom patern i adoptaven el del marit) de la present vila. Llibre núm. 6  de Baptismes (1729 – 1755).

El 21 d’agost de 1726, Jaume Joan Cornet es casa amb Antònia Llombart Busquets a la parròquia de Santa Coloma de Queralt.

El Jaume Joan era fill d’Andreu Cornet i de Magdalena, difunts. Tan l’Andreu com el Jaume Joan eren naturals de Sant Domí. (2)

L’Antònia era filla de Francisco Llombart , apotecari, i Coloma “LLombart” Busquests, els dos de Santa Coloma de Queralt.  Llibre núm. 2 de Matrimonis  (1631 – 1727).

I ara per fer més aclaridor l’arbre genealògic matern d’Anton Gaudí, seguirem tots els casaments, fins arribar al matrimoni dels pares de Gaudí.

En primer lloc posarem l’any que es celebrà l’enllaç i, a continuació, el noms i cognoms dels dos contraients:

    ?       Andreu Cornet                     =     Magdalena

1726    Jaume Joan Cornet              =     Antònia Llombart Busquets

1764    Carlos Cornet Llombart      =     Maria Sans Fernandes

1810    Anton Cornet Sans              =     Maria Bertran Buxeda

Com ja hem dit més amunt, una filla d’aquest últim matrimoni, l’Antònia Cornet Bertran, es casa amb Francesc Gaudí Serra, l’any 1843, que, com sabem, van ser els pares de Gaudí.

Els Cornet de què parlem eren originaris de Sant Domí, un poble molt proper a Sant Guim de Freixenet, del qual n’és  una pedania.

Però aquesta família (o famílies) de pagesos, abans d’arribar a Santa Coloma, van estar vivint, uns vint-i-cinc anys, als pobles de Rauric i Montargull, aproximadament, entre el 1678 i el 1702. Al primer quart del segle XVIII, arriben a l’Alt Gaià i es divideixen en tres blocs familiars. Uns s’instal·len a Santa Coloma, uns a Guimons i uns altres a Sant Gallard.

Nosaltres, en aquest article, hem deixat de banda les branques dels Cornet de Guimons i Sant Gallard i ens hem centrat en la branca colomina que és la que va entroncar amb la família Gaudí. 

Però abans d’acabar, encara us vull parlar de dues defuncions que afecten el tronc principal d’aquesta família. Són la de l’Andreu i la del Jaume Joan.  Veiem-les:

El dia 12 de maig de 1707, mor a Guimons “Aguialmons” Andreu Cornet (recordem que és el pare de Jaume Joan Cornet) en casa del Sr. Guilera. Era natural de Sant Domí. El dia següent és enterrat al cementiri de Figuerola.

El 16 de juny de 1740, mor Jaume Joan Cornet a Santa Coloma i el següent dia fou enterrat al fossar de l’església parroquial colomina. Aquest enterrament l’ha de pagar, l’any 1741, D. Ramon  Cugul, d’una “Causa pía” de la qual ell n’era  l’administrador.

Josep Ballabriga Clarasó 

VISITEU EL SEU BLOC: desdelespiles

 

(1) A Anton Gaudí se l’anomena majoritàriament Antoni o Antonio (només cal que feu un cop d’ull a internet). Sembla ser que l’autèntic nom de Gaudí, ANTON, els biògrafs i historiadors, que han estudiat la seva vida i la seva obra, l’hagin volgut arraconar.

Si bé no podem dir que Anton i Antoni siguin dos noms diferents, sí que hem d’aclarir que fan referència a dos sants diferenciats. Quan a algú li posaven Anton era en honor de sant Anton Abad, la festa del qual se celebra el 15 de gener. Als Anton se’ls nomenava familiarment Ton.

Els que batejaven amb el nom d’Antoni algun fill seu és perquè havien escollit a sant Antoni de Pàdua com a patró i, aleshores, celebraven la seva festa el 13 de juny. Als Antoni, se’ls deia també Toni (ja al segle XVI, trobem inscripcions als registres parroquials amb el nom de Toni o Tony). Això no passa amb el nom Ton o, almenys, jo no n’he vist mai cap inscripció.

A Gaudí,  els familiars i amics, li deien Anton. Els seus col·laboradors l’anomenaven don Anton o senyor Gaudí. A Riudoms el coneixien com l’Anton del Mas de la Calderera (a mi no m’estranyaria que li diguessin el “Ton de la Calderera”, que és més curt, però no em feu cas, doncs només és una suposició).

El curiós del cas és que Gaudí celebrava la seva onomàstica quan no tocava, és a dir, el 13 de juny, festivitat de sant Antoni de Pàdua. Es veu que l’arquitecte era molt devot d’aquest sant i, cada cop que visitava Riudoms, anava a pregar a l’ermita de sant Antoni de Pàdua, que està situada  a la part més alta del poble.

Ja sé que no cal donar-li més importància de la que té, però jo crec que seria necessari reivindicar l’autèntic i únic nom de Gaudí: ANTON.

(2) Els Cornet de Sant Domí, no sabem d’on procedien, tampoc sabem si ja feia moltes generacions que habitaven al poble. Potser van arribar directament de Cornet o, potser, van venir d’Igualada. Dic això perquè la historiadora igualadina, Maria Rita Marimón i Llucià, diu que trobà un testament d’un Cornet de Santa Coloma, que diu que quan mori vol que les seves restes siguin portades al fossar familiar d’Igualada. Doncs potser sí que van venir d’aquesta vila, qui sap. Jo, tots els Cornet que he trobat als registres parroquials van ser enterrats la majoria a Santa Coloma i uns pocs a Figuerola.

Les primeres referències que tenim d’aquesta nissaga/gues a la vila igualadina són de l’any 1330. Sovint els trobem vinculats amb el govern de la vila com a jurats, consellers, síndics o batlles. Els Cornet, doncs, exercien diferents oficis. Trobem moliners, paraires, teixidors, mercaders, algun advocat i, fins i tot, un trompador (aquesta última professió sembla ser molt indicada per a una família que té un corn al seu escut familiar). També trobem un Cornet que és jugador (sí ja sé que no és una professió), que l’any 1330 promet, a les autoritats pertinents, que durant tres anys no jugarà ni farà jugar “á cap joch de daus, cabra-boch, d’altilena… y si ho fa caygue en pena de 20 sous per cada vegada…”.

Els Cornet més influents, però, van ser els mercaders, que al segle XV n’eren tres o quatre famílies. L’any 1599, Felip III concedí títol de noblesa a Agustí Cornet. Al blasó nobiliari dels Cornet igualadins hi figura un corn. Als que es van traslladar a Barcelona hi figuren tres corns lligats. Les famílies Cornet benestants igualadines s’enterraven a l’església de Santa Maria. Els que vivien a Barcelona ho feien a Santa Maria del Mar.

Bé, podríem parlar d’uns Cornet ciutadans honrats de Barcelona, des de començaments del segle XVI. Podríem parlar de Joan Lluís Cornet i Merlès, ambaixador de Barcelona l’any 1580 i que també fou diputat del General pel braç reial. El seu nét, Francesc Cornet i de Tamarit, va ser capità d’un galió a la batalla de Lepant. Trobem algun Cornet militar, algun canonge, algun inquisidor… També és obligat parlar del mecenes igualadí Agustí Cornet i Millars, que cedí un terreny d’una extensió considerable per construir el convent dels caputxins d’Igualada, cap el 1610, i del fill d’aquest, Jeroni Cornet Çacirera… Però potser que ho deixem aquí.

Faig tota aquesta ressenya històrica, sobre els Cornet igualadins, perquè podrien ser (alguns d’ells) els avantpassats materns de Gaudí. I si fem cas del testament que cita la Maria Rita Marimón, sobre el Cornet colomí, que vol que portin les seves restes al fossar familiar d’Igualada, jo m’inclino a pensar que els ascendents materns de Gaudí són del ram dels mercaders, que disposaven de sepultura pròpia a la l’església de Santa Maria d’Igualada.