dimarts, 22 de gener del 2013

Què és l’objecte 2012 DA14?

El proper 15 de febrer passarà a poca distància de la Lluna un dels objectes més propers, l’anomenat pels astrònoms l’asteroide 2012 DA14.

Els astrònoms estimen que, quan estigui més prop de nosaltres, l'asteroide passarà aproximadament a uns 35.000 quilòmetres de distància -molt més a prop que la Lluna que de la Terra- i encara més que alguns dels nostres propis satèl·lits en òrbita. L’òrbita dels satèl·lits geoestacionaris està per sobre dels 36.000 quilòmetres.

La seva descoberta a primers d’any; fou casual i dins d’un projecte de recerca de “brossa espacial”. Els sistemes informàtics van detectar un objecte en una zona de l’espai, en la què no s’esperava trobar res.

No es tracta de cap perill per a la Terra segons els astrònoms, ni en aquesta ocasió ni el la propera, a l’any 2020. Es pot confiar en els càlculs dels astrònoms sobre les òrbites dels d'asteroides. Després de tot dècades enrere, sabien prou sobre el càlcul d'òrbites per a enviar persones a la Lluna i portar-los sans i estalvis. Avui dia som capaços d’enviar vehicles espacials en òrbites al voltant d'objectes tan petits com els asteroides. Així que no, 2012 DA14 no ens copejarà en el 2013. Havia també una altra possibilitat remota, en l’apropament del 2020, però també s'ha descartat.

 

Què sabem sobre l'asteroide 2012 DA14?

La imatge de dalt mostra, que passarà molt més prop que l'òrbita de la Lluna, fins i tot més prop d’on orbiten els satèl·lits geoestacionaris
L’asteroide 2012DA14 és de tipus petit, en comparació amb d’altres. Encara que la seva grandària no s'ha precisat amb exactitud, es creu que només te uns 46 metres d'ample.

Si un objecte espacial com aquest copegés el nostre planeta, no provocaria la destrucció de la Terra. No obstant això, s'ha estimat que produiria l'equivalent de 2,4 megatones de TNT. Si es compara amb altres esdeveniments d'impactes coneguts en la Terra com el de l’any 1908 en Tunguska, una zona remota de Rússia, de la què l’explosió de 20,3 megatons va matar als rens i els arbres. Tot i que encara ara, no s’ha trobat cap cràter.
El nostre món està cobert al voltant del 70% per oceans. Això significa que el punt de destinació més probable de qualsevol asteroide està en l'aigua, no en una ciutat o una zona poblada.

Sabem que el 2012DA14 te una òrbita similar a la de la Terra. Aquesta és una raó perquè l'asteroide hagi eludit fins a fa poc als astrònoms. Podem estar segurs que molts astrònoms estan fent el seu seguiment curosament ara mateix.


Image en moviment del dia que es descobrí l’asteroide
La Sagra Sky Survey (LSSS)
http://www.oam.es/Asteroid_2012DA14.htm
L'asteroide passa la major part del seu temps lluny del nostre planeta. No obstant això, el camí el porta tant prop de la Terra dues vegades per òrbita, aproximadament cada sis mesos. L'última vegada que ens va passar  fou el passat 16 de febrer del 2012, quan tenia uns 2,5 milions de km de distància, el que equival a aproximadament 6 vegades la distància a la Lluna. 
Els astrònoms el segueixen perquè l’òrbita no és completament immòbil, però es té la certesa que no ens copejarà ni aquest febrer, ni en el 2020.

L'asteroide estarà dintre de l'abast de petits telescopis i binoculars sòlidament muntats, utilitzats pels observadors experimentats i que tenen accés als gràfics adequats d'estrelles. La NASA ens informa sobre la seva visibilitat, que l'asteroide es desplaçarà ràpidament de sud a nord i el punt més proper a la Terra serà al voltant de les 19:26 UTC (+1 hora a Espanya) i que arribarà aproximadament a una magnitud de -7, que és una mica més feble que la visibilitat a ull nu. 
Al voltant de 4 minuts després de la seva aproximació a la Terra, hi ha una bona probabilitat de què passi per l'ombra de la Terra, amb una durada d’uns 18 minuts (aprox.) abans de reaparèixer en l'eclipsi. Viatjarà ràpidament cap el nord, en el cel del matí i s’esvairà ràpidament en la lluentor. 

Eduard Garcia-Luengo
eduardg@salle.url.edu

dijous, 17 de gener del 2013

FEM UN HORTET A LES PILES?


La Marina Balcells Gasol, veïna de les Piles, és una hortelana d'aquelles de tota la vida. Sempre ha fet hort aquí a les Piles i, per si algú s'anima a fer hort, o bé ja el fa i té algun dubte, ella ens explica quan plantar cada cosa. 

Abans que res, ella ens comenta que cal plantar les coses en lluna vella o, el que és el mateix, lluna creixent. Segurament hi ha altres teories sobre les dates de plantar i les llunes a utilitzar, però ella ens ho explica així perquè així sempre ho ha fet i molt bé que li ha funcionat.


A continuació tenim una relació de diferents hortalisses i les seves dates de plantació preferibles en el clima de les Piles o similar:
Enciam, escarola i cols...

- Alls. Per l'advent. "Si vols l'all ben coent, planta'l a l'advent".

- Albergínies. A principis de maig.

- Carbassons. A principis de maig.

- Cebes. Les primeres cebes es planten al gener i es poden fer fins el juliol. És millor fer-les primarenques, perquè sinó les tardanes s'entrompen (s'espiguen) més aviat. 

- Cigrons. A darrers de febrer. 

- Cols d'hivern. Per Setmana Santa es sembra la llavor per fer planter de col. Després s'ha de trasplantarla planta (el culet)  a l'hort: "Si vols bona col, transplanta-la al juliol". 
No es pot collir cap col fins que no hagi glaçat, sinó la col seria molt dura i no seria prou bona. Així, quan ja ha glaçat, doncs, collim l'ull de la coll i en podem fer un deliciós trinxat.  
Un cop collit l'ull de la col, broten uns llucs i, més o menys a l'abril, d'aquí en podem collir els brotons. 

- Enciam. L'enciam es pot plantar sempre.  

- Escarola. La primera escarola es pot plantar per l'Assumpció, al maig. L'escarola més tardana es planta la nit de Sant Joan, abans no surti el sol. Si es planta amb aquesta particularitat al cap de 24 hores la llavor d'aquesta ja està nascuda. 

- Escarxofes. Per la Mare de Déu del Pilar. aquí es poden collir escarxofes a partir del mes de març aproximadament. A l'hivern es panseixen i semblen mortes, però a la primavera següent tornaran a fer escarxofes. Poden durar uns tres anys.
 
- Espinacs. Entre la Mare de Déu d'agost (15 d'agost) i la Mare de Déu de setembre (8 de setembre). Després d'haver collit les patates. Es poden plantar durant tot l'hivern. Si es planten quan fa més bo els espinacs s'espiguen més aviat. 

- Faves. A partir del Pilar o abans del setembre.

- Melons. A principis de maig.

- Mongeta seca. Entre Sant Joan i Sant Pere.  

- Mongeta tendra. A darrers de març o a principis d'abril. 

- Pastanaga. A començaments d'abril es sembren les llavors.  

- Patates. Per Setmana Santa.
L'hort requereix esforç i constància, però la recompensa és molt gran.


- Pebroters. A principis de maig. 

- Pèsols. A darrers de febrer. 

- Tomàquets (tant si són de sucar, d'amanir, o de qualsevol tipus). La llavor de tomàquet abans sempre la plantava per la Candelera, al febrer. Ara la sembra a la lluna vella de març. A primers de maig, que ja no glaça, trasplanta les tomaqueres fetes de la llavor a l'hort.


A continuació us passem alguns enllaços on podeu ampliar encara més aquesta informació:

- Les Llunes. L'hort de Cal Trull.  
- Planificació de les tasques mes a més. Esperxats a l'hort. 

dimarts, 8 de gener del 2013

Creus de terme del municipi de les Piles


Sabies què al municipi de les Piles s'hi conserven dues creus de terme, una a Biure i l'altra a Figuerola?

La creu de terme o peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins.

Acostuma a estar decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics i s'alça sobre un pedestal o base poligonal amb graons. De creus se'n poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o menys altes, etc. Però totes elles estan plenes de simbolisme, d'història i cultura que s'ha anat conservant als pobles de generació en generació.

L'origen de les creus de terme és incert però es creu delimitaven els termes de les poblacions. Sempre se situaven al costat d'un camí per tal de donar la benvinguda o acomiadar els transeünts que havien passat per la població en qüestió. 


Creu de terme de Biure. 41º29'24,2'' 1º21'01,4''

La creu de terme de Biure de Gaià és una creu de tipus civil d'estil gòtic.

Es troba al carrer de l'escaleta, prop de l'església de Sant Joan i fàcilment accessible.

Creu de terme formada per una base moderna sobre la que s'aixeca un fust hexagonal. Damunt d'aquest hi ha un conjunt de baixrelleus que serveixen de base a la creu. 


La creu actual és una reproducció de l'original, que es conserva a l'interior de l'església. 


Restaurada el 2001 havent rebaixat l'altura del fust.







La creu de terme de Figuerola és una creu de tipus civil d'estil i data de construcció indeterminat. 

Es troba darrera de l'església de Figuerola, al camí que porta cap a Santa Coloma. 

És una creu de terme de pedra formada per una base rodona i un fus polièdric. Remata amb una creu de Ferro.
 
Creu de terme Figuerola. 1923. Fons Salvany. 41º31'03,8'' 01º22'46,0''
Creu de terme de Figuerola abans de la 1a restauració. Fotografia Galo.






















Segons explica el Galo, ell sempre havia vist aquella creu amb la columna torta i sense la creu. L'any 1980 en Galo es va assabentar que el llauner de Santa Coloma tenia la creu de ferro al taller guardada i li va anar a demanar. El llauner li va donar però el va advertir "Si no l'has de posar de nou, ja sóc prou bo jo per guardar-la!". En Galo li va dir que no patís que arreglarien la creu. El capitell de la creu el va trobar als Fontanals, al camí de Santa Coloma.

Primer que tot amb en Josep Ballabriga van adreçar la columna amb l'ajut d'un tractor. Després en Galo, en Ballabriga, en Batet, en Pelut i algu altre que no recorda van acabar de restaurar la creu. 
Feina feta! Fotografia del Galo.
El Galo i la creu de Figuerola
























Poc després la creu de ferro fou de nou usurpada i no va ser fins l'any 2010 que l'Ajuntament de les Piles, a partir d'una fotografia antiga de la creu la va fer fer de nou.




Fonts d'informació complementàries:

- Inventari del Patrimoni de la Conca de Barberà. Les Piles. 

dimarts, 4 de desembre del 2012

APUNTA-TE-LES!

 

La Roser Torres León, coneguda mundialment com la Txaro, ens dóna les receptes d'un primer plat, un segon plat i unes postres que es caracteritzen per ser, cadascun d'ells, plats molt contudents, que atipen molt i que són força econòmics.



RECEPTA DE LES “BOMBES” DE MA CUNYADA PEPI


És una recepta molt “temps de crisis”, ja que es molt barata i fa molta torna


Ingredients:

  • Ous durs
  • Carn picada
  • Ou batut
  •  Farina de galeta
  • Brou de carn i verdures
  •  Patates
  • Picada


Preparació:

  1. Agafar els ous durs (pelats) i cobrir-los amb una fina capa de carn picada, ben atapeïda.
  2. Arrebossar els ous durs amb la barreja d’ou i farina de galeta.
  3. Fregir-los i posar-los en una cassola.
  4. Cobrir-los amb brou de carn i de verdures i deixar que arranquin el bull.
  5. Afegir patates tallades a trossos i una picadeta.
  6. Deixar coure fins que tot sigui cuit.




RECEPTA DE TONYINA AMB ALBERGÍNIES DE LA TIETA MONTSERRAT


Ingredients:

  • Tonyina fresca
  • Albergínies
  • Ou
  •  Farina
  • Brou de carn
  • Picada

Preparació:

1.      Tallar i salar la tonyina i les albergínies.
2.      Arrebossar els trossos amb ou i farina blanca,.
3.      Fregir l’albergínia i la tonyina i posar-la en una cassola.
4.      Cobrir l’arrebossat amb el brou de carn i deixar coure molt lentament perquè no s’enganxi a la cassola.
5.      A mig coure, tirar la picada.




RECEPTA DE GORMANTERIES DE LA VENTURA DE SENAN


Ingredients:
  • Pa sec
  • Llet condensada
  • Nous picades

Preparació:

1.      Agafar pa sec i torrar-lo una mica.
2.      Cobrir el pa sec torrat amb llet condensada i nous picades.
3.      Posar al forn i donar-li un cop de grill.


Aquesta recepta es pot fer també amb qualsevol altre fruit sec o amb una barreja de fruits secs. Però el toc amargant de les nous en contrast a la dolçor de la llet condensada és una molt bona combinació. Això si, no se n’ha d’abusar perquè engreixa una barbaritat!


dimarts, 27 de novembre del 2012

L'HORA EXACTA



Ajustar el nostre rellotge amb bona exactitud es pot fer simplement observant la carta d'ajustament d'una televisió, bé en el format "carta" o bé en el format "teletext". També escoltat els senyals horaris d’una emissora de ràdio. 

Si disposem d'un ordinador, es pot aconseguir connectant-nos mitjançant un mòdem i un programa especialitzat, a un centre d'investigació on disposen de rellotges d'alta estabilitat. Aquesta modalitat és bastant usual en EUA. Altra forma de fer-lo molt més fàcil, amb extrema precisió i molt més econòmic per l'estalvi de la trucada telefònica, és comprar un rellotge basat en el sistema DCF. 


Els rellotges DCF controlats per ràdio són productes d'alta tecnologia. Són rellotges de precisió atòmica, que mai fa falta posar-los en hora. Ells mateixos actualitzen l'hora, tant a l'estiu com a l'hivern. 

Interior del rellotge: a l'esquerra l'antena de ferriae, a la dreta el mòdul detector de la senyal DCF77

Aquests rellotges consten de dues unitats, la primera un microcomputador que controla les funcions bàsiques del rellotge i la segona, un receptor d'ona llarga que li permet rebre els senyals codificats en la freqüència de 77,5 KHz, que emet des de Frankfurt (Alemanya) l'emissora DCF-77, amb una potència de 50 KW i un abast mig de 1500 Km.

Aquesta emissora està connectada al Rellotge Atòmic de Cesi CS1/CS2 de l'Institut Tècnic de Braunschweig, sent en l'actualitat el rellotge més precís del món: 1 segon de desviació en 5 milions d'anys. 

La informació dels paràmetres de temps s’envien seqüencialment codificats; el rellotge receptor rep aquesta informació, la descodifica, la posa en fase i automàticament es mostren les noves dades exactes.

Periòdicament (cada hora) el rellotge es connecta amb l'emissora amb la finalitat de sincronitzar-se i corregir les variacions que pogués tenir. 

Aquests rellotges es poden trobar fàcilment en basars i botigues especialitzades en productes electrònics, i el preu pot variar considerablement d'unes altres en funció d’altres possibilitats tecnològiques afegides, com la temperatura, humitat.

Ampliar info:
http://www.heret.de/radioclock/sound.htm Archivos de audio del transmisor DCF77
http://www.b-kainka.de Magnifica pàgina amb moltes experiències

Eduard Garcia-Luengo
expersat.org

dimarts, 20 de novembre del 2012

ELS CRIMS DE LA MASIA DE LA TEULERIA (1839)

Dintre de l'antic terme d'Aguiló, actualment inclòs al municipi de Santa Coloma de Queralt, s'hi veuen les ruïnes de la masia de la Teuleria. Està situada al peu del camí ral de Barcelona i fou habilitada per diverses famílies fins poc abans de la darrera guerra civil. 

La present narració se situa en temps de la primera guerra carlista i tracta d'uns fets relacionats amb l'esmentada masia. 

El 28 de maig de 1839 eren trobats assassinats l'amo i el fill de la Teuleria. Oficialment, del doble assassinat sols queda ressenyat que eren: "seguidors d'eixa patuleia de facciosos". Poca cosa més sabem d'aquells crims. Segons tots els indicis fou una venjança alimentada pels odis d'aquella convulsiva època. Vegem uns antecedents relacionats amb els crims. 

El 22 de gener de 1838, el comandant de la Milícia de Santa Coloma, en Marià Brufau i Nialet, amb el seu ajudant Josep Lamic i 150 homes, prèviament alertats d'una reunió que tenia lloc a la masia de la Teuleria, hi detenien l'advocat de Montblanc Magí Mestres aleshores president de la junta rebel de la província de Tarragona i abans oficial del capitost carlí Llarg de Copons. Juntament amb en Mestres van detenir també dos assistents seus, l'amo de la masia i altres persones. 

Els detinguts foren retinguts a Santa Coloma i Brufau pactà amb el Llarg de Copons. Els alliberaria si els carlistes deixaven tranquil·la Santa Coloma i permetien l'entrada de subministraments. La vila estava assetjada des de l'inici de la guerra; s'havia pactat l'entrada de cotó per a les petites indústries colomines i el poder recollir la collita dels camps.

A principis de maig de 1839, prop de Santa Coloma, el Llarg feia matar a sang freda 27 presoners constitucionals. Això donava peu a noves venjances. El dia 20 del mateix mes, o sigui vuit dies abans dels crims que explicàvem en iniciar la narració, el comandant governamental Vallès, procedent de Biosca, passava per Santa Coloma amb un batalló d'homes i 40 cavalls. Deixant la vila, i poc abans d'arribar al coll de Deogràcies, fou sorprès pel Llarg de Copons que comanava un contingent superior de forces amb molta gent de la contrada.

Els governamentals, després de sofrit nombroses pèrdues (més de dues-centes baixes, cinc d'elles oficials), van ser ferotgement perseguits fins a les Piles, on es refugiaren. Allí reberen el reforç de tres companyies de colomins comandades per Marià Brufau i salvaren la crítica situació.

Algun veí de Santa Coloma havia identificat, entre els carlins, el fill de la masia de la Teuleria. El xicot va tenir el mal acudit de tornar a casa seva, on l'esperaven per assessinar-lo junt amb el seu pare. La revenja estava servida.


Salvador Palau Rafecas, el Galo (1997). Recull dels fets sagnants d'un tenebrós i apocalíptic segle XIX a l'Alt Gaià. Santa Coloma de Queralt. Associació Cultural Revista La Segarra. 

dimarts, 6 de novembre del 2012

QUÈ EN FEM DE L'OLI DE CUINA USAT?


L'oli usat és un gran contaminant si no es reutilitza
 
Cada vegada que fregim aliments o quan obrim llaunes d'aliments conservats amb oli, estem generant oli vegetal usat. Aquest residu és aprofitable i llençar-lo a l’aigüera contribueix a contaminar el medi ambient i encarir la depuració de les aigües residuals provinents de les llars.

La mitjana catalana de producció d'oli domèstic usat es situa per sobre dels 4 litres per persona i any. 

Tenint en compte els número d'habitants que hi ha al municipi de les Piles, això equival a més de 860 litres d'oli! Més de 85.160 litres d'oli si tenim en compte la població de la Comarca de la Conca de Barberà! I més de 30.262.412 litres si tenim en compte la població total de Catalunya!


Sobretot, no llançar l'oli per l'aigüera!

L'oli és un gran contaminat de l’aigua, si el llancem a l’aigüera comporta un mal funcionament de les depuradores, també la possible contaminació dels rius, del mar i/o dels aqüífers, ja que interferieix a la vida natural i degrada l'entorn. A més a més, llençar l’oli per la pica provoca problemes a les canonades dels desaigües de les cases i a les clavegueres, ja que les obstrueix.


L'oli vegetal reutilitzat pot esdevenir biodièsel

Segueix els següents passos per ajudar a transformar l'oli usat en biodiesel:

1r) Guarda l'oli vegetal usat en una ampolla de plàstic (tan se val si es de coca-cola, aigua o altres begudes). L'important és que sigui de plàstic. En el teu ajuntament pots demanar l'embut d'olis per tal de fer més fàcil la recollida.

 
2n) Una vegada tinguis l'ampolla de plàstic plena t'has de dirigir al punt del teu municipi on estigui ubicat el contenidor d'olis, el qual és de color taronja. L'ampolla, plena d'oli, s'ha de llençar tancada amb el tap.

Quan: Cada 2n dimecres de mes.
           De 10:00h a 17:00h.
On:     Magatzem de l'ajuntament (Les Piles).
          Sala de Ball (Biure).
          Caseta de la Font (Guialmons).

3r) Una empresa encarregada de tractar aquest residu d'encarregarà de portar el teu oli a una planta de reciclatge.


Fer sabó de casa amb l'oli de cuina usat

Si en tenim ganes, de l'oli de cuina usat també en podem fer sabó de casa. Aquesta és la manera com tradicionalment s'ha reutilitzat l'oli domèstic usat.

Ingredients:

  • 1 l. d'oli brut de fregir.
  • 1 l. d'aigua (millor de pluja)
  • 160 g de sosa càustica
  • 2 gotes d'oli d'essència

Preparació:

1. En una galleda de plàstic abocar-hi l'aigua i anar-hi afegint la sosa poc a poc. Anar-ho remenant sempre en el mateix sentit fins que es desfaci.

2. Quan la sosa ja estigui desfeta amb l'aigua posar-hi poc a poc l'oli brut de fregir i seguir-ho remenant en el mateix sentit. 

3. Quan la barreja vagi agafant una textura més espessa, afegir-hi les gotes d'oli essencial (romaní, mandarina, espígol, etc).

4. Remenar una mica més perquè l'essència es reparteixi per tota la barreja i abocar la pasta de sabó líquida en qualsevol motlle de plàstic, cartró o fusta (algun recipient que la sosa no pugui danyar).

5. Deixar reposar el sabó en el motlle durant una setmana i després els desemmotllar-lo i, si s'escau, procedir a tallar-lo en sabons més petits perquè encara serà una mica tou. 

6. Després deixar-lo reposar almenys un mes més en un lloc on s'assequi massa (preferible en rebosts o cellers).



Fonts d'informació utilitzades:

dijous, 25 d’octubre del 2012

58 ANYS DE CASATS DE LA MONTSERRAT I EL JAUME DE CAL ROMÀ



El Jaume Vallès Riba va néixer a les Piles el 26 de juny del 1926 i la Montserrat Domingo Llorach va néixer a Vilaperdius l’1 d’abril de 1932. Es van casar a l’església de Pontils el dissabte 28 de febrer de 1955, fa gairebé 58 anys. 

El Jaume i la Montserrat després de l'entrevista.


El festeig

La Montserrat i el Jaume abans de casar-se.
Preguntant a la parella quan es van conèixer la Montserrat ens confessa que no se’n recorda ben bé de quan va ser. Sap que era quan es trobaven en els balls. En aquella època ella anava a ballar a Santa Coloma i per aquests poblets de la banda de Bellprat. Però no recorda si es van conèixer a Vilaperdius o a Pontils.

El Jaume sembla que ho té una mica més clar, li sembla que va baixar un dia amb el Maset a ballar a Vilaperdius i que, a partir d’aquell dia, ja va començar la cosa.

Ens indiquen que abans de casar-se van estar festejant quatre anys i que s’anaven veient als balls dels diumenges, per les festes majors, la fira de Santa Coloma i poca cosa més. La Montserrat ens remarca que no era com ara que les parelles es veuen cada dia, sinó que s’anaven veient de setmana en setmana. Alguna vegada es veien entremig de setmana perquè la Montserrat anava a cosir a Santa Coloma i el Jaume l’anava a veure.


El treball abans de casar-se


La Montserrat abans de casar-se treballava al camp, com també ho va fer després de casada, però llavors treballava a casa dels seus pares. I també anava a cosir i a brodar a Santa Coloma durant bastant temps.

El Jaume feia de pagès, de fet tota la vida que ha estat pagès. Ens explica que ell va néixer al carrer major de les Piles i que no va ser fins després de la guerra civil que el seu pare, i també amb la seva ajuda, va construir el Cal Romà que avui coneixem.

Quan el Jaume només tenia dotze anys va esclatar la guerra. Llavors un tiet seu va haver de marxar a fer de soldat a la guerra i ell va haver d’ajudar al seu pare a portar la terra. Un any després també hi va haver d’anar el seu pare a la guerra. Va haver de deixar d’anar a escola per treballar la terra. Després de la guerra va reprendre els estudis a Vallverd i a Santa Coloma, però es pot dir que des de llavors sempre va treballar de pagès.

El Jaume ens indica que tant l’un com l’altre han treballat des de molt jove. Comenta que potser des dels cinc anys ja treballaven a la terra, poc o molt, ajudant a casa amb el que fos, ni que fossin petites coses. La Montserrat afegeix, però, que ella no va haver de deixar d’anar a escola.


El casament

 

Els recents casats després de dinar amb el capellà que els havia casat.
El dissabte 28 de febrer de 1955 es van casar a l'església de Pontils perquè llavors el poble de Vilaperdius pertanyia a Pontils.

Quan la Montserrat va néixer, la van batejar a Santa Perpetua de Gaià, perquè llavors el seu poble pertanyia a Santa Perpetua. Després, com que va venir la guerra i allà a Santa Perpetua tot ho van cremar, ho van portar tot a Pontils i allà hi havia l’ajuntament i l’església. Pontils era on abans on la gent del seu poble anava a ballar, a missa o al rosari. A missa hi anaven al matí i al rosari a la tarda, sinó no podien anar a ballar.

Es van casar el matí, van fer una missa i després van fer un dinar a casa els pares de la Montserrat, a Vilaperdius. Van ser molta gent al convit, perquè sobretot la família d’ella era molt extensa llavors. La Montserrat recorda que van ocupar quatres llocs de la casa per tal de dinar. Van fer baixar una cuinera i van fer el menú que ella els hi va proposar. 


Una passejada una mica accidentada

 

Després del casament quedava la passejada a Mallorca. Amb un taxi anaren fins a Barcelona, no recorden si allà si van estar un o més dies, i d’allà agafaren un avió fina a Mallorca.

Però en ple viatge, a Mallorca, a la Montserrat li va agafar una paràlisi facial. Li va quedar la boca torta, el nas tort i es va quedar sense expressió.

No van avançar la tornada, però van aguantar els dies allà com van poder. No van poder visitar massa coses i van anar trampejant la situació, però la Montserrat diu que tampoc ho recorda massa bé.

Quan van ser aquí van posar-se a mans d’un metge molt conegut i anomenat, però que tenia consulta a Barcelona i van poder solucionar el problema.


La vida després de casats

 

Un cop casats van a viure a l’actual Cal Romà amb els pares del Jaume, un cunyat i ells dos. Després quan feia un any o dos de casats va pujar a viure aquí la padrina del Jaume, que vivia a la casa on ara hi viu el Riquelme.

Van continuar treballant de la pagesia i de feina sempre n’havien tingut molta. Indiquen que van arribar a ser deu persones o onze a casa quan van tenir els seus cinc fills, no ho recorden, però diuen que a Cal Romà hi havia feina per tothom.

El Jaume ens comenta que tenien molta feina perquè tenien bens i cabres, i a més de la feina del camp i la feina de la casa. La Montserrat afegeix que s’havia de fer de tot.


Fent créixer la família

 

Els cinc fills de la Montserrat i el Jaume.
La Montserrat i el Jaume van tenir cinc fills: La Montserrat, el Joan, el Jordi, el Josep M i el Santi que va morir molt jove.

Ara ja tenen deu néts. El més gran té trenta tres anys i el més petit en farà tres d’aquí poc.

Ens comenten que gairebé mai no estan sols, que a casa sempre hi ha algú o altre, que sovint els fills o els néts els venen a veure i la Montserrat afegeix un “i per molts anys sigui així”.


Després de 58 anys

 

 Fent balanç a tots aquests anys de casats la Montserrat ens comenta que al llarg de tots aquests anys les han passat de totes maneres. Hi ha hagut moments molt bons i moments molt dolents, hi ha hagut moments de tot.

El secret de tants anys junts és bàsicament, diuen, el de la paciència i el respecte l’un per l’altre. El Jaume ens diu que la seva padrina, que era molt religiosa, li va transmetre el valor de la religiositat i que ell l’ha aplicat en tots moments. La Montserrat diu que per molt que s’estigui bé, de discussions i raons n’hi ha a tot arreu. Però s’ha d’anar passant la vida.

El Jaume i la Montserrat comenten que ara mateix no tenen cap rutina diària i que s’estimen més estar a casa, que s’hi troben més bé. El Jaume ens indica que no té ganes d’anar massa enlloc perquè no té gaire memòria i que li sembla que no pot enraonar amb ningú perquè no s’enrecorda de moltes coses i no està prou còmode i s’estima més estar a casa. La Montserrat aquí hi afegeix que una mica també s’ho fa ell això. La Montserrat ens diu que ella va fent d’àvia tant com pot, que més endavant ja veurà si ho pot seguir fent.

Tots dos, però especialment el Jaume, els agrada caminar. El Jaume surt a caminar dos cops al dia, al matí i a la tarda, la Montserrat no hi va tant i hi ha dies que se n’escapa perquè en una casa, com diu ella, sempre hi ha feina si es vol.

Segueixen anant cada dilluns al mercat a Santa Coloma de Queralt, van al metge també a Santa Coloma i per la infermera ara hi van a les Piles el dia que té visita.



I fins aquí l'entrevista al Jaume i a la Montserrat que s'ha desenvolupat amb la ràdio de fons, perquè a ells els hi agrada molt escoltar la música alegre de la Radio Rm i sempre escolten aquesta emissora.

Cinquanta vuit anys de casats no són pas pocs, per aixó volem felicitar de tot cor a la Montserrat i al Jaume i esperem que en puguin fer molts més al costat de la seva família!