Veïna de Guialmons i elaboradora de melmelades artesanals en la seva pròpia empresa Al pot petit hi ha...
P: Des de quan et dediques a elaborar melmelades?
R: Des de fa anys, però de forma professional des de fa un any.
P: Què et va motivar a llençar-te en aquesta aventura?
R: La canalla, la idea era poder compaginar la vida laboral amb la vida familiar.
P: Quin contacte havies tingut abans d’emprendre aquest negoci amb aquest tipus de feina?
R: Jo tot la vida he fet melmelades I després, veient que a la gent li agradaven les meves melmelades i que al lloc on estava treballant no acabava de funcionar, vaig decidir tirar endavant.
P: Com va començar aquesta aventura? Amb la canalla?
R: Bé, de fet quan vam venir a viure aquí ja teníem en ment posar en marxa aquest negoci. Quan vam comprar la casa ja pensàvem que a l’altell hi condicionaríem un lloc per elaborar les melmelades.
P: Quina o quines qualitats creus que fan falta per posar en marxa un negoci?
R: Jo crec que ha de ser molt la teva passió, ha de ser una cosa que et funcioni i que t’agradi perquè t’hi passes moltes més hores que no pas treballant per algú altre. Quan un negoci és teu, ha de ser la teva passió, t’ha d’agradar perquè hi has de passar moltes hores. La clau està en voler convertir el teu somni en realitat.
P: Quins avantatges i inconvenients suposa muntar un negoci en un poble com Guialmons?
R: Com a avantatges jo crec que l’entorn, perquè molta gent que ve aquí a veure on fem les nostres melmelades els hi agrada l’entorn, els hi agrada on estem vivint, les vistes que es puguin veure des d’aquí... Com a inconvenients assenyalaria que ens costa que ens portin material i gènere. Estem en un lloc de què no cada dia et poden portar el gènere, que igual només te’l poden portar dos cops per setmana. A més, sovint no ens troben, o és massa lluny, o s’han perdut...
P: Pel que fa a la teva feina i al teu negoci de què et sents més orgullosa ara mateix?
R: Doncs de què no em manin. De què no em mani ningú, de què pugui fer l’horari que vull, de poder estar per la canalla, de què arribi l’estiu i que no els tingui que “enxufar”, de treballar potser un dissabte o un diumenge però sense pensar que és dissabte o diumenge, de no comptar hores, sinó que te’n faltin.
Abans havia estat en una fàbrica i anava taxant els dies esperant fer vacances, buscant hores pensant “ostres que no s’acaba”.
En canvi quan una cosa és teva des del principi fins al final et falten hores, et falten dies, et falta de tot. Però molt bé, et falten hores en el sentit de què t’agrada, de què t’hi vols passar hores, de què vols que rutlli...
P: Creus que les motivacions que et van portar a emprendre aquest negoci s’han acomplert?
R: Doncs és difícil perquè van canviant els objectius. Perquè penses “faré això, faré allò”, “les vendré aquí”. Clar, el primer que penses és en només vendre-les i a mesura que vas madurant o avançant en el camí vas veient que els teus objectius cada dia són diferents. A més, vas veient que vendre melmelades tampoc és tant fàcil.
És fàcil si les véns tu, si vas en una fira i la pots explicar tu i pots transmetre la passió que tu poses en les melmelades i les gelees i pots explicar que són diferents i que no és una melmelada corrent. Llavors, sí que en un principi era vendre només, però ara ja estàs pensant en altres objectius. Potser ara m’agradaria que la gent conegués aquesta zona i bé hi ha altres projectes en ment que cal elaborar més. I res, que els objectius van canviant.
És fàcil si les véns tu, si vas en una fira i la pots explicar tu i pots transmetre la passió que tu poses en les melmelades i les gelees i pots explicar que són diferents i que no és una melmelada corrent. Llavors, sí que en un principi era vendre només, però ara ja estàs pensant en altres objectius. Potser ara m’agradaria que la gent conegués aquesta zona i bé hi ha altres projectes en ment que cal elaborar més. I res, que els objectius van canviant.
P: Ara toca una pregunta molt actual. Com us ha afectat la crisi?
R: Clar nosaltres hem començat fa un any i la crisi ja l’hem mamat des del principi. La crisi és el pa de cada dia, és el que et deia comences pensant faré melmelades i les vendré i no és ben bé així. Has d’anar canalitzant, has d’anar veient que no és fer melmelades i vendre-les, sinó que es veure que és fer melmelades i veure que si no es venen en totes les botigues és perquè cal donar-les a conèixer d’una altra manera. Ja sigui a través de les xarxes socials o portant altres experiències on potser la gent no compra tantes melmelades, però sí que aproparem la gent a aquest món.
P: Així no podem dir que la crisi us ha afectat?
R: Doncs és això que des què tenim el negoci en marxa convivim amb la crisi i no hem notat cap canvi important- El que sí que som conscients que la crisi existeix i que segur que ens dificulta una mica les vendes de la melmelada.
P: Com es presenta el futur?
R: Jo crec que es presenta bé perquè dins el que cap cada dia venem una mica més. El primer Nadal vam fer una mica, el següent Nadal vam fer una mica més. Esperem que aquest any per Nadal vendrem encara una mica més. Anem molt a poc a poc, però jo crec que cada dia fem i venem més.
P: Algun consell per a futurs emprenedors?
R: Fer allò que t’agradi, convertir la teva passió en un negoci. És a dir, donar permís als teus somnis per convertir-se en realitat. Ha de ser una cosa que realment t’agradi i que hi vulguis dedicar hores i que si un dia t’has de llevar a les quatre no sigui un problema, que no sigui problema les hores dedicades perquè al cap i a la fi és una passió. Cal que realment t’agradi el que fas.