Sense intenció de voler molestar a ningú, però a mi, el tarannà de Sant Isidre, amb tots els respectes, sempre m’ha semblat que no lliga gens amb el caràcter català. Això d’anar resant d’església en església mentre uns àngels s’encarreguen dels bous per fer la feina, es correspon més a la manera de fer del centre de la península. Potser el fet de néixer i morir a Madrid hi te alguna relació, el que ens queda clar es que el senyor Isidro de Merlo y Quintana (Madrid, 1080-1130), mes conegut per Sant Isidre Llaurador, no seguia la Regla de Sant Benet “ora et labora”, però també hi cap la possibilitat, que aquest no estés massa acostumat a fer dos coses a la vegada.
Per altra banda, Sant Galderic, nascut l’any 820 a Vilavella actualment Sant Galderic, Aude, Llenguadoc - Rosselló i mort al 900 a Sant Martí de Canigó, era un camperol que, amb els seus dos germans conreava les terres d'altri. Va defensar els drets dels pagesos, protegint-los dels abusos i maltractes dels senyors. Va morir amb olor de santedat i va ser enterrat al monestir de Sant Martí del Canigó. A aquest se li atribuïren un seguit de miracles; l’any 990, va ser canonitzat al Concili de Narbona pel bisbe Raimon II de Tolosa. La seva festivitat és el 16 d'octubre. És el sant patró del Rosselló, el Conflent i el Vallespir, de Perpinyà, de Sant Martí del Canigó i de Mirapeix.
Una altra llegenda, narrada per Joan Amades, ens diu que Sant Galderic era el suplent de Sant Pere a la porta del cel. Una vegada Sant Pere va demanar a Nostre Senyor que li donés set dies de festa per a poder venir a passar una setmana a Barcelona. Déu li va concedir permís i Sant Galderic va fer-se càrrec de la porteria. A Sant Pere li va agradar tant el que va veure a Barcelona, que va decidir quedar-s’hi una setmana més. Passada una setmana, però, Nostre Senyor va anar a la porta del cel per saber com havia anat l’estada a Barcelona, i en veure que no havia tornat, digué a Sant Galderic que no el deixés entrar ja que havien tocat l'Àngelus i, passada aquella hora, les portes del cel no s’obrien a ningú. Mentre Sant Galderic tenia cura de la porta del cel els negocis de la pagesia occitana i catalana anaven molt malament. Moltes fonts s’havien estroncat, alguns rius s’havien eixugat, les pedregades havien fet malbé les collites de fruita i altres productes del camp, etc. Quan va tornar Sant Pere, Galderic va arreglar els mals que afectaven aquelles terres.
La celebració del Concili de Trento, en el que es va condemnar el pensament dels càtars, es va donar facultats als reis espanyols per nomenar bisbes i abats. Demanera que començaren a venir bisbes castellans als Països Catalans. Sobretot a partir de 1716 amb el Decret de Nova Planta, el culte a Sant Galderic, el sant català, va ser substituït pel culte a “San Isidro”, un sant de Madrid. Sant Galderic però, va continuar sent tingut com a patró a les comarques del Baix Ebre, del Montsià, del Pla de L’Estany, del Rosselló i, darrerament, a moltes altres comarques com ara la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta sent promou el patronatge. Mes a prop, a la Conca, a Vilanova de Prades, on es venera al costat de l’ Ermita de Sant Antoni.
Els atributs principals, i que el distingeixen dels altres sants pagesos, són a la mà dreta unes espigues de blat, i a l’esquerra una agullada. L’agullada és un pal llarg amb una petita pala plana a l’extrem de baix, que serveix tant per netejar les relles de les arades com per a empènyer els bous. És una eina llarga i, en alguns indrets, l’agullada porta un ganxo a l’altre extrem que serveix per enganxar les potes de les ovelles que s’esgarrien del ramat.
De goigs sobre Sant Galderic n’hi ha varis, adjuntem però a continuació els Goigs escrits per Mossèn Climent Forner:
Goigs de sant Galderic, patró dels pagesos catalans. Graugés, Avià (Berguedà, Lleida)
Puix la nostra pagesia
us invoca des d'antic:
Protegiu-nos nit i dia,
gloriós Sant Galderic.
Vievila us veié néixer,
sant pagès del Rosselló
que sabé de bona feixa
treure el pa que Déu nos do,
i pregar també sabia
treballant a aixada i pic.
Sou patró des de molt d'hora
dels pagesos catalans,
fins que un dia us feren fora
del país a trets sagnants.
Sant Isidre esdevindria
amb el temps el vostre amic.
El treball que us honorava
és un deure i és un dret:
Déu el Pare treballava
i treballa a goig complet.
Tots som reis en senyoria;
no hi ha esclaus de cap cacic.
Amb l'estany que hi ha a la vora
és Graugés un paradís
on la fauna i on la flora
fan el viure més feliç.
Si de l'aigua tot naixia,
pel baptisme es trenca el dic.
Pedra, flama, planta, aire,
peix que neda aigües endins,
au que vola del enlaire,
tots són signes prou divins.
Si el bon Déu s'hi complavia,
és que el món és molt bonic.
Ens convoca la campana
a la casa del Senyor
on la fe que ens agermana
compartim amb tot amor;
és a fer l'Eucaristia
que ens invita el seu repic.
Restauràvem la capella
que ens acull com de costum,
la petita meravella
que és talment rosa de llum;
el cancell es ben obria
i tothom hi troba abric.
Un retaule l'engarlanda
que és un goig per a l'esguard,
amb dos sants a banda i banda
i al bell mig el mestre d'art,
sant Josep, que ensenyaria
a Jesús quan era xic.
Escoltada la Paraula,
hi escoltàvem també el clam
que ens fa asseure a cap de taula
els germans que passen fam,
quan ens llesca a tots Maria,
la Mestressa, el Pa més ric.
De secada i pedregada
preserveu nostres sembrats
i doneu-nos una anyada
que compensi a fruits granats
tant de goig sense alegria
com d'esmerç i de fatic.
La llavor de l'Evangeli
tant penetri dins el solc
que mai més no es desarreli
ni dels vents vagi a remolc;
cal que espigui amb vigoria
contra el jull de l'enemic.
És molt ric de poesia
vostre nom: pa de pessic,
pot de mel, crit de falcia,
cant del grill que fa ric-ric.
Ells ens salvi en l'agonia
quan la nau se'n vagi a pic.
D'Avià i la rodalia
escolteu aquest somic:
Protegiu-nos nit i dia,
gloriós Sant Galderic.
Amb tot això no pretenc iniciar un “cop d’estat“ en contra de Sant Isidre, sinó reivindicar al pobre Sant Galderic, que per molts de nosaltres es un gran desconegut. Per lligar l’ actualitat i els dos sants, caldria pensar que per sortir d’ aquesta crisi actual, en tindríem prou amb resar o caldria a mes de resar, treballar molt, cadascú que pensi el que vulgui.
Magí Balcells Gasol
