dimarts, 14 de febrer del 2012

ESTHER COMAS NAVÉS



Veïna de Sant Gallard, sòcia i copropietària junt amb la Belén Alonso de l’empresa El Tafaner amb seu a la població de Santa Coloma de Queralt.




P: Des de quan estàs al capdavant de l’empresa?
R: Jo diria que ara fa nou anys que vaig comprar l’empresa El Tafaner.

P: Abans d’adquirir l’empresa a què et dedicaves?
R: Bé, jo tota la vida he treballat en aquest sector. Vaig començar maquetant una revista a Barcelona amb el meu germà i ens dedicàvem bàsicament a la producció gràfica. Fèiem des d’una targeta de presentació a un senyor que volia obrir un negoci a unes memòries vàries per entitats públiques, ja sigui hospitals, ajuntaments, etc.

P: I treballaves per compte d’altri?
R: Sí, treballava en una empresa familiar amb el meu germà i em dedicava bàsicament a la producció. De fet feia més o menys el que ara estic fent aquí al Tafaner

P: I com va ser que et vas fer empresària?
R: Va ser un cop de cap. Jo ja em dedicava al sector i tenia ganes de canviar d’aires, deixar Barcelona, canviar de feina i començar un projecte per aquí i en aquell moment es van reunir totes les circumstàncies favorables. De fet el Jordi Gassó, llavors el propietari del Tafaner, i jo ja havíem parlat del tema de traspassar el negoci anteriorment. Però llavors per qüestions personals no era el moment. Al cap d’aproximadament un any de la conversa, el Jordi em va oferir de nou l’empresa i en aquells moments jo tenia moltes ganes de canviar d’aires i vaig acceptar la proposta. I tot va ser molt ràpid, en tres mesos vam tenir fet el traspàs.

P: Vau tenir algun problema o contratemps amb el traspàs?
R: No, la veritat és que no. Suposo que també jugàvem amb l’avantatge de què, per una banda, coneixíem el sector i de què, per l’altra, jo ja coneixia Santa Coloma, la seva gent i el seu tarannà perquè ja hi havia viscut.

P: Quina és exactament l’activitat de la teva empresa?
R: Doncs, per una banda, fem el Tafaner, la revista que tothom coneix, que es reparteix de forma gratuïta. I per altra banda, fem feines gràfiques de tota mena per qui ho necessiti. Podríem dir que som una empresa productora de serveis gràfics. És a dir, tot aquell qui necessiti qualsevol cosa impresa li podem oferir el servei, ja sigui perquè nosaltres mateixos fem aquesta feina, o bé gestionant aquesta demanda a una tercera empresa. Podem fer des d’una targeta, a un llibre, a una samarreta, a una revista, un regal publicitari, etc.

P: Quants treballadors té i com s’organitza l’empresa?
R: Som una empresa petita que actualment compta amb tres treballadors. I pel que fa a l’organització tenim uns dies més o menys establerts per fer el què en diem el tancament de la revista el Tafaner, que és quan ajuntem la part publicitària que contracten les empreses i en fem la maquetació. I llavors hi ha la resta de dies que no ens dediquem a la revista que fem tot tipus de feina gràfica. El fet de ser una empresa molt petita, ens dona capacitat per ser flexibles i adaptar-nos a les circumstàncies del dia a dia. Amb la part gràfica, la organització consisteix en prioritzar les feines segons la seva urgència. En resum, els dies dedicats a la revista els dediquem gairebé exclusivament a la revista i la resta de dies els dediquem a la part gràfica que, al seu torn, s’organitza en funció de la prioritat.

P: Quina o quines qualitats creu que fan falta per posar en marxa un negoci?
R: Buf, ser una mica massoquista... El fet de treballar pel teu compte és un aprenentatge diferent al de treballar per algú altre. Sempre he dit que hi ha gent que serveix per treballar per tercers i hi ha gent que probablement no servim tant per això. Potser pel fet que sempre hem treballat per nosaltres o amb estructures que, al cap i a la fi, propicien treballar per un mateix. Llavors, quant a qualitats, el que es necessita és estar disposat a passar moltes hores en el teu negoci. I en temps de bonances potser també t’emportes gratificacions econòmiques i amb temps més complicats el que fas és trencar-te les banyes pensant en quina ha de ser la manera de donar la volta al negoci o com arribar a final de mes per cobrir despeses.

P: Quins avantatges i/o inconvenients suposa muntar un negoci en un poble com Santa Coloma de Queralt?
Doncs ara mateix és un moment complicat a Santa Coloma perquè la gent no té masses idees ni masses ganes de fer coses. Ara mateix, que hi ha la sensació que estem en un cul de sac, no hi ha masses energies per parar-nos a pensar què hem de fer. Però suposo que això passa a tot arreu. Però és evident que té avantatges estar aquí, sobretot pel fet de conèixer la gent i pel fet que el ritme de vida és molt diferent al de la ciutat. Jo sempre dic que les presses dels pobles són diferents a les presses de Barcelona. També estic convençuda que amb temps de crisi la situació és molt millor als pobles que a la ciutat, ja que hi ha més recursos i més xarxa veïnal o personal i és més fàcil el dia a dia, tant personal com de l’empresa.

P: Quant a la teva feina i al teu negoci de què es sents més orgullosa ara mateix?
Es produeix un llarg silenci i una immensa cara de dubte.
R: Buf, doncs tal i com estan les coses avui, em sento orgullosa de seguir amb l’empresa en actiu. Que no és pas poca cosa perquè la situació està certament complicada!

P: Creus que les motivacions que et van portar a comprar aquest negoci, posar-te pel teu compte i tirar endavant amb l’empresa s’han acomplert i segueixen vigents?
R: Del tot –aquí l’Esther respon molt ràpida, sense dubtes -. Crec que en aquell moment vaig prendre una bona decisió. Deixar Barcelona, que de fet no és Barcelona sinó Cornellà, posar-me pel meu compte i venir a viure en un poble molt petit i bonic com Sant Gallard va ser una molt bona decisió.

P: Una pregunta molt actual, com us ha afectat la crisi?
R; Doncs la crisi ens ha afectat molt. I com que tots coneixeu la revista El Tafaner sabeu que ara mateix el Tafaner és petit i escanyolit i que en altres èpoques no ha estat ni tant petit, ni tant escanyolit. És especialment en la revista que es nota molt perquè la gent té molta por a invertir en publicitat. I per altra banda, tot el que és feina comercial d’empresa, com que les empreses també estan molt tocades per la crisi, estan molt reticents a generar despeses.

P: Creus que en un moment de crisi cal apostar per fer publicitat d’un negoci?
R: Sí, crec que cal fer publicitat perquè si no hi ha publicitat de les coses, la gent no les coneix, i si no les coneix no tenen futur. Jo estic convençuda que encara que estiguem en crisi val la pena fer una petita despesa en publicitat. Encara que sembli que escombri cap a casa hi ha dues raons de pes pels quals diria que val la pena posar publicitat al Tafaner malgrat la crisi. En primer lloc la revista El Tafaner està molt implantada al territori, molt. És curiós però hi ha gent que ens truca per preguntar si ja ha sortir el tafaner. Si es retarda mig dia el repartiment la gent ja el troba a faltar. La gent es pregunta on és? Què ha passat? I en segon lloc, la gent necessita recordar que els establiments, els serveis que ofereix la gent existeixen i segueixen en actiu. També ens ha passat que ens ha trucat algú demanant si aquell o altre restaurant encara està obert, perquè com que no l’han vist anunciat al tafaner es pregunten què han plegat? És que fa dies que no els veien anunciats... Així que jo penso que és una bona eina i, en el fons, barata. Penso que la publicitat és una feina més a contemplar a les empreses. Diuen els experts en màrqueting que el que no s’explica no pot arribar a funcionar mai. Hi poden haver coses meravelloses però si la gent no ho coneix, no serveix de res.

P: Com creu que cal plantar cara a la crisi?
R: Amb imaginació! I també ens hem de treure de sobre aquesta mena de manta que ens envolta i que ve de la informació de la premsa que tot el dia tracta la de la crisi i que ens deixa amb un estat de no tenir ganes de fer res de res. La gent ha de canviar de pensament, s’ha de posar al cap que cal tirar endavant i no es pot pensar amb què s’ha d’aturar tot. Perquè si no fem coses, la roda no gira, i si la roda no gira continuarem estant en aquesta espiral tan monòtona i avorrida,

P: I per últim, algun consell per a futurs emprenedors?
R: Jo crec que bàsicament és qüestió de passió. Si poses passió amb el que fas, i tens ganes de tirar un projecte endavant faràs el que vulguis. Si no hi poses passió, val més que no comencis res.