diumenge, 11 d’agost del 2013

JOSEP GRAELLS BARTOLÍ A L'EXPOSICIÓ "LA NOSTRA RÀDIO"

Ja està inaugurada l'exposició "La nostra ràdio" de les Piles visitable tots els dissabte i diumenges del mes d'agost d'11:00h. a 14:00h. i de 17:00h. a 21:00h.
Aparell ràdio i tocadiscos en un moble de fusta.

En aquesta exposició hi podeu trobar, entre altres, les ràdios que ens va cedir en Josep Graells Bartolí. Tots els aparells de ràdio que ens ha cedit són molt interessants, però el que més destaca i sorpren als visitants pel seu tamany i enginy és un aparell de ràdio i un tocadiscos incorporats a un moble de fusta. 

En Josep, com tots aquells qui ens han cedit la ràdio, ens explica una mica la seva història personal en relació aquest aparell:



Jo recordo quan el meu pare va comprar la ràdio. Recordo que la va comprar un dilluns. Li va fer el Francesc de Santa Coloma i jo tenia cinc o sis anys. Recordo que quan el meu pare la va portar a casa li van fer un prestatge al menjador i li van fer un mantell brodat ben bonic per tapar-la. Va ser una cosa que recordo amb il·lusió perquè tothom (família i cosins bàsicament) venia a casa a escoltar la ràdio, especialment el futbol. Llavors jo tenia cinc o sis anys. Deuria ser l’any 1955 o 1956.

Nosaltres érem petits però sé que a casa meva l’escoltaven cap al vespre i cap a la tarda que feien novel·les i coses d’aquestes. Jo evidentment no l’havia escoltat mai la ràdio, la sentia. Érem molt petits llavors i estàvem més pendents de sortir al carrer a jugar que no pas d’escoltar la ràdio. Quan venies de l’escola et trobaves a les dones que es posaven a cosir a les tardes i posaven novel·les.

Sempre la veies engegada aquella ràdio, però jo el que més recordo és que cap al vespre, a les vuit o les nou de la nit, a l’hora de sopar, feien “España para los españoles” que era un programa on es dedicava música als emigrants que llavors estaven a Alemanya i altres bandes del món.

Això tot era a Radio Nacional de España. A vegades intentàvem buscar la Radio Pirenaica, però no es sentia gens bé. La Pirenaica no sé d’on era exactament però era una emissora comunista que, evidentment, parlava malament del Règim de Franco. Sé que molta gent intentaven agafar aquesta emissora tot i que hi havia un munt d’interferències. Se sentia molt malament, però sempre parlaven del règim que hi havia aquí a Espanya.

En contraposició aquí hi havia cada dia el parte a les tres del migdia, en què totes les emissores d’aquí es connectaven amb Ràdio Nacional de Espanya i feien el parte consistent en donar les mateixes notícies. Evidentment les notícies estaven regulades pel règim franquista. Molta gent intentava agafar la ràdio Pirenaica per tenir un altre punt de vista sobre el que estava passant al país.

 Amb cinc o sis anys que tenia llavors, el que feies és intentar sortir al carrer i no estaves pendent de la ràdio. Potser vaig posar més interès després amb la televisió que no pas amb la ràdio. Llavors jo ja era més gran, vuit, nou , deu anys, la primera televisió que hi va haver aquí. Clar això ja és més diferent.

Amb aquella edat no hi posava interès, com comprendràs no m’interessaven ni les notícies ni aquell tipus de música que podien fer en aquell programa.
Actualment escolto la ràdio cada dia. Cada dia si puc escolto  la SER amb Carles Fransino a la tarda. Després a la nit _ de televisió en veig molt poca_ me'n vaig dormir i em poso de nou les tertúlies de la SER dirigides per l’Àngels Barceló.

I al cotxe, els dissabtes quan pugem aquí a les Piles, també escoltem la ràdio amb un programa que ens agrada molt, tant a la meva dona com a mi, que és de Ràdio Nacional i hi ha la Pepa Fernández de Cervera.








Trobeu més informació de l'exposició "la nostra ràdio" AQUÍ!