Ja està inaugurada l'exposició "La nostra ràdio" de les Piles visitable tots els dissabte i diumenges del mes d'agost d'11:00h. a 14:00h. i de 17:00h. a 21:00h.
 |
| Aparell ràdio i tocadiscos en un moble de fusta. |
En aquesta exposició hi podeu trobar, entre altres, les ràdios que ens va cedir en Josep Graells Bartolí. Tots els aparells de ràdio que ens ha cedit són molt interessants, però el que més destaca i sorpren als visitants pel seu tamany i enginy és un aparell de ràdio i un tocadiscos incorporats a un moble de fusta.
En Josep, com tots aquells qui ens han cedit la ràdio, ens explica una mica la seva història personal en relació aquest aparell:
En Josep, com tots aquells qui ens han cedit la ràdio, ens explica una mica la seva història personal en relació aquest aparell:
Jo
recordo quan el meu pare va comprar la ràdio. Recordo que la va comprar un
dilluns. Li va fer el Francesc de Santa Coloma i jo tenia cinc o sis anys.
Recordo que quan el meu pare la va portar a casa li van fer un prestatge al
menjador i li van fer un mantell brodat ben bonic per tapar-la. Va ser una cosa
que recordo amb il·lusió perquè tothom (família i cosins bàsicament) venia a
casa a escoltar la ràdio, especialment el futbol. Llavors jo tenia cinc o sis
anys. Deuria ser l’any 1955 o 1956.
Nosaltres érem petits però sé que a casa meva l’escoltaven cap al vespre
i cap a la tarda que feien novel·les i coses d’aquestes. Jo evidentment no
l’havia escoltat mai la ràdio, la sentia. Érem molt petits llavors i estàvem
més pendents de sortir al carrer a jugar que no pas d’escoltar la ràdio. Quan
venies de l’escola et trobaves a les dones que es posaven a cosir a les tardes
i posaven novel·les.
Sempre
la veies engegada aquella ràdio, però jo el que més recordo és que cap al
vespre, a les vuit o les nou de la nit, a l’hora de sopar, feien “España
para los españoles” que era un programa on es dedicava música als emigrants
que llavors estaven a Alemanya i altres bandes del món.
Això tot era a Radio Nacional de España. A vegades intentàvem buscar la
Radio Pirenaica, però no es sentia gens bé. La Pirenaica no sé d’on era
exactament però era una emissora comunista que, evidentment, parlava malament
del Règim de Franco. Sé que molta gent intentaven agafar aquesta emissora tot i
que hi havia un munt d’interferències. Se sentia molt malament, però sempre
parlaven del règim que hi havia aquí a Espanya.
En
contraposició aquí hi havia cada dia el parte a les tres del migdia, en
què totes les emissores d’aquí es connectaven amb Ràdio Nacional de Espanya i
feien el parte consistent en donar les mateixes notícies. Evidentment
les notícies estaven regulades pel règim franquista. Molta gent intentava
agafar la ràdio Pirenaica per tenir un altre punt de vista sobre el que estava
passant al país.
Amb cinc o sis anys que tenia
llavors, el que feies és intentar sortir al carrer i no estaves pendent de la
ràdio. Potser vaig posar més interès després amb la televisió que no pas amb la
ràdio. Llavors jo ja era més gran, vuit, nou , deu anys, la primera televisió
que hi va haver aquí. Clar això ja és més diferent.
Amb
aquella edat no hi posava interès, com comprendràs no m’interessaven ni les
notícies ni aquell tipus de música que podien fer en aquell programa.
Actualment
escolto la ràdio cada dia. Cada dia si puc escolto la SER amb Carles Fransino a la tarda. Després a la nit _ de
televisió en veig molt poca_ me'n vaig dormir i em poso de nou les tertúlies de
la SER dirigides per l’Àngels Barceló.
Trobeu més informació de l'exposició "la nostra ràdio" AQUÍ!
