APUNTA-TE-LES!

 

La Roser Torres León, coneguda mundialment com la Txaro, ens dóna les receptes d'un primer plat, un segon plat i unes postres que es caracteritzen per ser, cadascun d'ells, plats molt contudents, que atipen molt i que són força econòmics.

RECEPTA DE LES “BOMBES” DE MA CUNYADA PEPI

És una recepta molt “temps de crisis”, ja que es molt barata i fa molta torna

Ingredients:

• Ous durs
• Carn picada
• Ou batut
•  Farina de galeta
• Brou de carn i verdures
•  Patates
• Picada

Preparació:

1. Agafar els ous durs (pelats) i cobrir-los amb una fina capa de carn picada, ben atapeïda.
2. Arrebossar els ous durs amb la barreja d’ou i farina de galeta.
3. Fregir-los i posar-los en una cassola.
4. Cobrir-los amb brou de carn i de verdures i deixar que arranquin el bull.
5. Afegir patates tallades a trossos i una picadeta.
6. Deixar coure fins que tot sigui cuit.

RECEPTA DE TONYINA AMB ALBERGÍNIES DE LA TIETA MONTSERRAT

Ingredients:

• Tonyina fresca
• Albergínies
• Ou
•  Farina
• Brou de carn
• Picada

Preparació:

1.      Tallar i salar la tonyina i les albergínies.

2.      Arrebossar els trossos amb ou i farina blanca,.

3.      Fregir l’albergínia i la tonyina i posar-la en una cassola.

4.      Cobrir l’arrebossat amb el brou de carn i deixar coure molt lentament perquè no s’enganxi a la cassola.

5.      A mig coure, tirar la picada.

RECEPTA DE GORMANTERIES DE LA VENTURA DE SENAN

Ingredients:

• Pa sec
• Llet condensada
• Nous picades

Preparació:

1.      Agafar pa sec i torrar-lo una mica.

2.      Cobrir el pa sec torrat amb llet condensada i nous picades.

3.      Posar al forn i donar-li un cop de grill.

Aquesta recepta es pot fer també amb qualsevol altre fruit sec o amb una barreja de fruits secs. Però el toc amargant de les nous en contrast a la dolçor de la llet condensada és una molt bona combinació. Això si, no se n’ha d’abusar perquè engreixa una barbaritat!

L'HORA EXACTA

Ajustar el nostre rellotge amb bona exactitud es pot fer simplement observant la carta d'ajustament d'una televisió, bé en el format "carta" o bé en el format "teletext". També escoltat els senyals horaris d’una emissora de ràdio. 

Si disposem d'un ordinador, es pot aconseguir connectant-nos mitjançant un mòdem i un programa especialitzat, a un centre d'investigació on disposen de rellotges d'alta estabilitat. Aquesta modalitat és bastant usual en EUA. Altra forma de fer-lo molt més fàcil, amb extrema precisió i molt més econòmic per l'estalvi de la trucada telefònica, és comprar un rellotge basat en el sistema DCF. 

Els rellotges DCF controlats per ràdio són productes d'alta tecnologia. Són rellotges de precisió atòmica, que mai fa falta posar-los en hora. Ells mateixos actualitzen l'hora, tant a l'estiu com a l'hivern. 

Interior del rellotge: a l'esquerra l'antena de ferriae, a la dreta el mòdul detector de la senyal DCF77

Aquests rellotges consten de dues unitats, la primera un microcomputador que controla les funcions bàsiques del rellotge i la segona, un receptor d'ona llarga que li permet rebre els senyals codificats en la freqüència de 77,5 KHz, que emet des de Frankfurt (Alemanya) l'emissora DCF-77, amb una potència de 50 KW i un abast mig de 1500 Km.

Aquesta emissora està connectada al Rellotge Atòmic de Cesi CS1/CS2 de l'Institut Tècnic de Braunschweig, sent en l'actualitat el rellotge més precís del món: 1 segon de desviació en 5 milions d'anys. 

La informació dels paràmetres de temps s’envien seqüencialment codificats; el rellotge receptor rep aquesta informació, la descodifica, la posa en fase i automàticament es mostren les noves dades exactes.

Periòdicament (cada hora) el rellotge es connecta amb l'emissora amb la finalitat de sincronitzar-se i corregir les variacions que pogués tenir. 

Aquests rellotges es poden trobar fàcilment en basars i botigues especialitzades en productes electrònics, i el preu pot variar considerablement d'unes altres en funció d’altres possibilitats tecnològiques afegides, com la temperatura, humitat.

Ampliar info:

http://www.heret.de/radioclock/sound.htm Archivos de audio del transmisor DCF77

http://www.b-kainka.de Magnifica pàgina amb moltes experiències

http://en.wikipedia.org/wiki/DCF77

http://es.oregonscientific.com/

Eduard Garcia-Luengo

expersat.org

ELS CRIMS DE LA MASIA DE LA TEULERIA (1839)

Dintre de l'antic terme d'Aguiló, actualment inclòs al municipi de Santa Coloma de Queralt, s'hi veuen les ruïnes de la masia de la Teuleria. Està situada al peu del camí ral de Barcelona i fou habilitada per diverses famílies fins poc abans de la darrera guerra civil. 

La present narració se situa en temps de la primera guerra carlista i tracta d'uns fets relacionats amb l'esmentada masia. 

El 28 de maig de 1839 eren trobats assassinats l'amo i el fill de la Teuleria. Oficialment, del doble assassinat sols queda ressenyat que eren: "seguidors d'eixa patuleia de facciosos". Poca cosa més sabem d'aquells crims. Segons tots els indicis fou una venjança alimentada pels odis d'aquella convulsiva època. Vegem uns antecedents relacionats amb els crims. 

El 22 de gener de 1838, el comandant de la Milícia de Santa Coloma, en Marià Brufau i Nialet, amb el seu ajudant Josep Lamic i 150 homes, prèviament alertats d'una reunió que tenia lloc a la masia de la Teuleria, hi detenien l'advocat de Montblanc Magí Mestres aleshores president de la junta rebel de la província de Tarragona i abans oficial del capitost carlí Llarg de Copons. Juntament amb en Mestres van detenir també dos assistents seus, l'amo de la masia i altres persones. 

Els detinguts foren retinguts a Santa Coloma i Brufau pactà amb el Llarg de Copons. Els alliberaria si els carlistes deixaven tranquil·la Santa Coloma i permetien l'entrada de subministraments. La vila estava assetjada des de l'inici de la guerra; s'havia pactat l'entrada de cotó per a les petites indústries colomines i el poder recollir la collita dels camps.

A principis de maig de 1839, prop de Santa Coloma, el Llarg feia matar a sang freda 27 presoners constitucionals. Això donava peu a noves venjances. El dia 20 del mateix mes, o sigui vuit dies abans dels crims que explicàvem en iniciar la narració, el comandant governamental Vallès, procedent de Biosca, passava per Santa Coloma amb un batalló d'homes i 40 cavalls. Deixant la vila, i poc abans d'arribar al coll de Deogràcies, fou sorprès pel Llarg de Copons que comanava un contingent superior de forces amb molta gent de la contrada.

Els governamentals, després de sofrit nombroses pèrdues (més de dues-centes baixes, cinc d'elles oficials), van ser ferotgement perseguits fins a les Piles, on es refugiaren. Allí reberen el reforç de tres companyies de colomins comandades per Marià Brufau i salvaren la crítica situació.

Algun veí de Santa Coloma havia identificat, entre els carlins, el fill de la masia de la Teuleria. El xicot va tenir el mal acudit de tornar a casa seva, on l'esperaven per assessinar-lo junt amb el seu pare. La revenja estava servida.

Salvador Palau Rafecas, el Galo (1997). Recull dels fets sagnants d'un tenebrós i apocalíptic segle XIX a l'Alt Gaià. Santa Coloma de Queralt. Associació Cultural Revista La Segarra. 

QUÈ EN FEM DE L'OLI DE CUINA USAT?

L'oli usat és un gran contaminant si no es reutilitza
 
Cada vegada que fregim aliments o quan obrim llaunes d'aliments conservats amb oli, estem generant oli vegetal usat. Aquest residu és aprofitable i llençar-lo a l’aigüera contribueix a contaminar el medi ambient i encarir la depuració de les aigües residuals provinents de les llars.

La mitjana catalana de producció d'oli domèstic usat es situa per sobre dels 4 litres per persona i any. 

Tenint en compte els número d'habitants que hi ha al municipi de les Piles, això equival a més de 860 litres d'oli! Més de 85.160 litres d'oli si tenim en compte la població de la Comarca de la Conca de Barberà! I més de 30.262.412 litres si tenim en compte la població total de Catalunya!


Sobretot, no llançar l'oli per l'aigüera!

L'oli és un gran contaminat de l’aigua, si el llancem a l’aigüera comporta un mal funcionament de les depuradores, també la possible contaminació dels rius, del mar i/o dels aqüífers, ja que interferieix a la vida natural i degrada l'entorn. A més a més, llençar l’oli per la pica provoca problemes a les canonades dels desaigües de les cases i a les clavegueres, ja que les obstrueix.


L'oli vegetal reutilitzat pot esdevenir biodièsel

Segueix els següents passos per ajudar a transformar l'oli usat en biodiesel:

1r) Guarda l'oli vegetal usat en una ampolla de plàstic (tan se val si es de coca-cola, aigua o altres begudes). L'important és que sigui de plàstic. En el teu ajuntament pots demanar l'embut d'olis per tal de fer més fàcil la recollida.

 

2n) Una vegada tinguis l'ampolla de plàstic plena t'has de dirigir al punt del teu municipi on estigui ubicat el contenidor d'olis, el qual és de color taronja. L'ampolla, plena d'oli, s'ha de llençar tancada amb el tap.

Quan: Cada 2n dimecres de mes.

           De 10:00h a 17:00h.

On:     Magatzem de l'ajuntament (Les Piles).

          Sala de Ball (Biure).

          Caseta de la Font (Guialmons).

3r) Una empresa encarregada de tractar aquest residu d'encarregarà de portar el teu oli a una planta de reciclatge.

Fer sabó de casa amb l'oli de cuina usat

Si en tenim ganes, de l'oli de cuina usat també en podem fer sabó de casa. Aquesta és la manera com tradicionalment s'ha reutilitzat l'oli domèstic usat.

Ingredients:

• 1 l. d'oli brut de fregir.
• 1 l. d'aigua (millor de pluja)
• 160 g de sosa càustica
• 2 gotes d'oli d'essència

Preparació:

1. En una galleda de plàstic abocar-hi l'aigua i anar-hi afegint la sosa poc a poc. Anar-ho remenant sempre en el mateix sentit fins que es desfaci.

2. Quan la sosa ja estigui desfeta amb l'aigua posar-hi poc a poc l'oli brut de fregir i seguir-ho remenant en el mateix sentit. 

3. Quan la barreja vagi agafant una textura més espessa, afegir-hi les gotes d'oli essencial (romaní, mandarina, espígol, etc).

4. Remenar una mica més perquè l'essència es reparteixi per tota la barreja i abocar la pasta de sabó líquida en qualsevol motlle de plàstic, cartró o fusta (algun recipient que la sosa no pugui danyar).

5. Deixar reposar el sabó en el motlle durant una setmana i després els desemmotllar-lo i, si s'escau, procedir a tallar-lo en sabons més petits perquè encara serà una mica tou. 

6. Després deixar-lo reposar almenys un mes més en un lloc on s'assequi massa (preferible en rebosts o cellers).

Fonts d'informació utilitzades:

- Mediambient de l'Ajuntament de Canovelles. 

- Serveis Mediambientals de la Conca de Barberà.

- Ajuntament de les Piles

- Qui diu que a Forès l'olla bull i no hi ha res?

58 ANYS DE CASATS DE LA MONTSERRAT I EL JAUME DE CAL ROMÀ

El Jaume Vallès Riba va néixer a les Piles el 26 de juny del 1926 i la Montserrat Domingo Llorach va néixer a Vilaperdius l’1 d’abril de 1932. Es van casar a l’església de Pontils el dissabte 28 de febrer de 1955, fa gairebé 58 anys. 

El Jaume i la Montserrat després de l'entrevista.

El festeig

La Montserrat i el Jaume abans de casar-se.

Preguntant a la parella quan es van conèixer la Montserrat ens confessa que no se’n recorda ben bé de quan va ser. Sap que era quan es trobaven en els balls. En aquella època ella anava a ballar a Santa Coloma i per aquests poblets de la banda de Bellprat. Però no recorda si es van conèixer a Vilaperdius o a Pontils.

El Jaume sembla que ho té una mica més clar, li sembla que va baixar un dia amb el Maset a ballar a Vilaperdius i que, a partir d’aquell dia, ja va començar la cosa.

Ens indiquen que abans de casar-se van estar festejant quatre anys i que s’anaven veient als balls dels diumenges, per les festes majors, la fira de Santa Coloma i poca cosa més. La Montserrat ens remarca que no era com ara que les parelles es veuen cada dia, sinó que s’anaven veient de setmana en setmana. Alguna vegada es veien entremig de setmana perquè la Montserrat anava a cosir a Santa Coloma i el Jaume l’anava a veure.

El treball abans de casar-se

La Montserrat abans de casar-se treballava al camp, com també ho va fer després de casada, però llavors treballava a casa dels seus pares. I també anava a cosir i a brodar a Santa Coloma durant bastant temps.

El Jaume feia de pagès, de fet tota la vida que ha estat pagès. Ens explica que ell va néixer al carrer major de les Piles i que no va ser fins després de la guerra civil que el seu pare, i també amb la seva ajuda, va construir el Cal Romà que avui coneixem.

Quan el Jaume només tenia dotze anys va esclatar la guerra. Llavors un tiet seu va haver de marxar a fer de soldat a la guerra i ell va haver d’ajudar al seu pare a portar la terra. Un any després també hi va haver d’anar el seu pare a la guerra. Va haver de deixar d’anar a escola per treballar la terra. Després de la guerra va reprendre els estudis a Vallverd i a Santa Coloma, però es pot dir que des de llavors sempre va treballar de pagès.

El Jaume ens indica que tant l’un com l’altre han treballat des de molt jove. Comenta que potser des dels cinc anys ja treballaven a la terra, poc o molt, ajudant a casa amb el que fos, ni que fossin petites coses. La Montserrat afegeix, però, que ella no va haver de deixar d’anar a escola.

El casament

 

Els recents casats després de dinar amb el capellà que els havia casat.

El dissabte 28 de febrer de 1955 es van casar a l'església de Pontils perquè llavors el poble de Vilaperdius pertanyia a Pontils.

Quan la Montserrat va néixer, la van batejar a Santa Perpetua de Gaià, perquè llavors el seu poble pertanyia a Santa Perpetua. Després, com que va venir la guerra i allà a Santa Perpetua tot ho van cremar, ho van portar tot a Pontils i allà hi havia l’ajuntament i l’església. Pontils era on abans on la gent del seu poble anava a ballar, a missa o al rosari. A missa hi anaven al matí i al rosari a la tarda, sinó no podien anar a ballar.

Es van casar el matí, van fer una missa i després van fer un dinar a casa els pares de la Montserrat, a Vilaperdius. Van ser molta gent al convit, perquè sobretot la família d’ella era molt extensa llavors. La Montserrat recorda que van ocupar quatres llocs de la casa per tal de dinar. Van fer baixar una cuinera i van fer el menú que ella els hi va proposar. 

Una passejada una mica accidentada

 

Després del casament quedava la passejada a Mallorca. Amb un taxi anaren fins a Barcelona, no recorden si allà si van estar un o més dies, i d’allà agafaren un avió fina a Mallorca.

Però en ple viatge, a Mallorca, a la Montserrat li va agafar una paràlisi facial. Li va quedar la boca torta, el nas tort i es va quedar sense expressió.

No van avançar la tornada, però van aguantar els dies allà com van poder. No van poder visitar massa coses i van anar trampejant la situació, però la Montserrat diu que tampoc ho recorda massa bé.

Quan van ser aquí van posar-se a mans d’un metge molt conegut i anomenat, però que tenia consulta a Barcelona i van poder solucionar el problema.

La vida després de casats

 

Un cop casats van a viure a l’actual Cal Romà amb els pares del Jaume, un cunyat i ells dos. Després quan feia un any o dos de casats va pujar a viure aquí la padrina del Jaume, que vivia a la casa on ara hi viu el Riquelme.

Van continuar treballant de la pagesia i de feina sempre n’havien tingut molta. Indiquen que van arribar a ser deu persones o onze a casa quan van tenir els seus cinc fills, no ho recorden, però diuen que a Cal Romà hi havia feina per tothom.

El Jaume ens comenta que tenien molta feina perquè tenien bens i cabres, i a més de la feina del camp i la feina de la casa. La Montserrat afegeix que s’havia de fer de tot.

Fent créixer la família

 

Els cinc fills de la Montserrat i el Jaume.

La Montserrat i el Jaume van tenir cinc fills: La Montserrat, el Joan, el Jordi, el Josep M i el Santi que va morir molt jove.

Ara ja tenen deu néts. El més gran té trenta tres anys i el més petit en farà tres d’aquí poc.

Ens comenten que gairebé mai no estan sols, que a casa sempre hi ha algú o altre, que sovint els fills o els néts els venen a veure i la Montserrat afegeix un “i per molts anys sigui així”.

Després de 58 anys

 

 Fent balanç a tots aquests anys de casats la Montserrat ens comenta que al llarg de tots aquests anys les han passat de totes maneres. Hi ha hagut moments molt bons i moments molt dolents, hi ha hagut moments de tot.

El secret de tants anys junts és bàsicament, diuen, el de la paciència i el respecte l’un per l’altre. El Jaume ens diu que la seva padrina, que era molt religiosa, li va transmetre el valor de la religiositat i que ell l’ha aplicat en tots moments. La Montserrat diu que per molt que s’estigui bé, de discussions i raons n’hi ha a tot arreu. Però s’ha d’anar passant la vida.

El Jaume i la Montserrat comenten que ara mateix no tenen cap rutina diària i que s’estimen més estar a casa, que s’hi troben més bé. El Jaume ens indica que no té ganes d’anar massa enlloc perquè no té gaire memòria i que li sembla que no pot enraonar amb ningú perquè no s’enrecorda de moltes coses i no està prou còmode i s’estima més estar a casa. La Montserrat aquí hi afegeix que una mica també s’ho fa ell això. La Montserrat ens diu que ella va fent d’àvia tant com pot, que més endavant ja veurà si ho pot seguir fent.

Tots dos, però especialment el Jaume, els agrada caminar. El Jaume surt a caminar dos cops al dia, al matí i a la tarda, la Montserrat no hi va tant i hi ha dies que se n’escapa perquè en una casa, com diu ella, sempre hi ha feina si es vol.

Segueixen anant cada dilluns al mercat a Santa Coloma de Queralt, van al metge també a Santa Coloma i per la infermera ara hi van a les Piles el dia que té visita.

I fins aquí l'entrevista al Jaume i a la Montserrat que s'ha desenvolupat amb la ràdio de fons, perquè a ells els hi agrada molt escoltar la música alegre de la Radio Rm i sempre escolten aquesta emissora.

Cinquanta vuit anys de casats no són pas pocs, per aixó volem felicitar de tot cor a la Montserrat i al Jaume i esperem que en puguin fer molts més al costat de la seva família!

GRANS RECEPTES PER TOT L'ANY

La Josefina Cadens Gasol, veïna de les Piles, avui ens ha proporcionat les receptes d'un primer plat, un segon plat, i unes postres que li surten la mar de bones i que a casa seva els hi agraden molt. Ens comenta que aquests plats sempre són ben rebuts, sigui quina sigui l'època de l'any en què es facin.

La Josefina ens diu que ella cuina molt a ull, sense mides ni temps establerts. Això és senyal que ja a temps que cuina. Anem a veure quins plats ens ha preparat la Josefina i a veure si ens atrevim a fer-los nosaltres!

CARGOLS AMB SUC (Una recepta de la meva iaia)

Ingredients: 

• Sal
• Costella
• Botifarra crua
• Pernil salat
• Cansalada
• Oli d'oliva
• Ceba
•  Tomàquet
• All 
• Botifarra negra
• Farina
• Cargols
• Conyac
• Fulles de llorer
• Julivert
• Bitxu
• Pebre negre
• Aigua
• Ametlles

Preparació:

1. Abans que res, salar una mica la costella, la botifarra crua, els taquets de pernil - que li dónen molt de gust al plat- i la cansalada i fregir-ho en abundant oli. 
2. Després tallar la ceba, el tomàquet i l'all a trossets ben petits i sofregir-ho en una altra paella amb menys oli.
3. Afegir el sofregit al tall i també afegir-hi la botifarra negra. Cal afegir la botifarra negra més tard perquè si s'hi posés abans es desfaria. 
4. Afegir a la barreja els cargols bullits i tirar-hi mig got de conyac, les fulles de llorer, el julivert, el bitxo, el pebre negre, un got d'aigua i una culleradeta de farina perquè quedi més espesset.
5. Deixar a foc lent que es vagi beient l'aigua i quan ja quedi poc perquè estigui llest tirar-hi una picada d'ametlles. Deixar coure una mica més i els cargols amb suc ja estaran llestos per ser servits.

BACALLÀ AMB LLENEGUES

Ingredients: 

• Api
• Julivert
• Ceba
• Peix per fer el fumet (espines, cap de rap, cap de lluç, morralla,...)
• Els fredolics 
• I la cansalada viada
• llanegues
• oli d'oliva 
• sal
• bacallà
• farina

Preparació:

1. Primer que tot, preparar el fumet de peix. En una olla posar-hi aigua i l'api, el julivert, la ceba i el peix i deixar a bullir una mitja hora. No cal posar-hi sal, després ja se n'hi posarà.
2. En una paella, fregir les llenegues en abundant oli d'oliva. Tirar-hi un pessic de sal i fregir fins que quedin ben cuites.
3. Retirar les llenegues de la paella i en el mateix oli regir-hi el bacallà prèviament arrebossat amb farina.
4. Un cop fregides les llenegues i el bacallà posar-ho tot en una cassola i cobrir-ho amb el fumet de peix fins a tapar-ho.
5. No remenar el contingut de la cassola, sinó fer moviments de rotació amb la cassola perquè no s'enganxi i no es trenquin els talls de bacallà. 
6. Deixar que vagi coient-se tot beient-se el fumet i, quan pràcticament ja estigui cuit, tirar-hi una picada d'all i julivert per damunt i deixar acabar de coure una mica més, però no massa. El plat ha de quedar caldós i no eixut.

 
 

PASTA DE FULL AMB FRUITS SECS

Ingredients: 

• Pasta de full congelada.
• Crema
• Fruits secs (nous, ametlles, avellanes, panses, etc)
• 1/2 vaset de moscatell
•  1 vaset i mig d'aigua
• 1 vaset de sucre
• Maizena

Preparació:

1. Descongelar la pasta de full, estirar-la ben estirada i posar-la al forn fins que quedi rosseta.
2. Amb la massa ja llesta, escampar la crema pel damunt d'aquesta.
3. Fer una barreja de fruits secs i trossejar-los _ encara que també queda bé amb els ruits sencers_. A la barreja hi pot haver ametlles, avellanes, panses, nous, figues assecades, etc.
4. Escampar curosament els fruits secs trossejats pel damunt de la crema catalana.
5. I perquè el pastís quedi ben bonic i lluent en un cassó posar-hi un vas de cafè de moscatell, un vas i mig d'aigua, un vas de sucre, una cullerada de Maizena i fer-ho bullir fins que arrenqui el bull i quedi ben espesset.
6. Amb la barreja, pintar el pastís amb un pinzell i ja estarà llest.

LPD - PMR: Comunicacions personals a molt baix cost

Actualment s’utilitza el mòbil per a tot el que ens demana una necessitat de comunicació bilateral, sense distingir curtes o llargues distàncies. Això implica necessàriament la connexió amb una empresa de comunicacions de telefonia mòbil.

Els avantatges són importants: fiabilitat, comunicació full-duplex (escoltem i parlem alhora) i especialment sense límit de distància. Però moltes vegades les comunicacions són a curt abast, no tenim suficient cobertura, i ens tarifen el temps que tenim establerta la comunicació.

Heu provat mai de parlar amb un “walkie talkie”?, sembla complicat, no?. Doncs tot el contrari. No cal marcar cap nombre, sols prémer el botó de “parlar”, fer la crida o comentari i deixar-lo anar per quedar a l’escolta. És instantani, no hi ha temps d’espera i tot queda reduït al hàbit de saber parlar i escoltar!

Això sí, cal tenir en compte que les comunicacions són obertes. Però vist d’una altra manera, això ens permet comunicar-nos amb altres persones, demanar ajuda o quedar a l’escolta per si quelcom ens crida.

Fins fa pocs anys les comunicacions personals sols es podien fer utilitzant la C.B (Banda ciutadana), necessitant igual que ara, d’un permís administratiu.

Els coneguts “radioaficionats” forma un grup de persones que utilitzen la ràdio per a comunicar-se, però justament forma un col·lectiu que no te res a veure amb els usuaris de CB ni de LPD/PMR, ja que la seva finalitat de comunicació no és “personal”, sinó tot el contrari, sols se’ls permet l’experimentació i investigació. Això sí, col·laboren amb totes les comunicacions d’emergència i de necessitats públiques.

LPD i PMR, que són?

Si estàs interessat amb comunicar-te dins de la teva empresa, oficina, finca,  poble, o ets excursionista, caçador, et dediques a seguretat, necessites parlar amb els teus fills, fer noves amistats…, t’interessa.

 

LPD Low Power Decive (Dispositiu de Baixa Potència) i PMR Private Mobile Radio (Ràdio mòbil Privada), són equips de ràdio d’ús lliure a molt baix cost que et permetran fer un ús diferent a les teves necessitats.

Encara que tenen la mateixa finalitat, les seves principal diferències són la freqüència de treball i la potència d’emissió.

Com són els LDP?

Són uns petits transceptors que treballen en la part baixa de la banda de UHF dels radioaficionats, exactament entre 433.075 i 434.775 MHz. La seva potència d’emissió no és superior a 10mW. La forma d’emissió és de FM (freqüència modulada) i tenen una separació de 25KHz. Això permet 69 canals per parlar simultàniament. Espai més que suficient per l’àmbit local de les comunicacions.

Cal explicar també que aquesta zona de la banda, es d’espectre compartit amb altres serveis, per la qual cosa podem estar exposats a algunes interferències degudes a emissions esporàdiques de sistemes de telecomandaments, mesures, etc. La curta durada d’aquestes emissions, així com la seva esporacitat no ho les fa importants. 

Com són els PMR?

Encara que externament són molt semblants amb els LPD, tenen dues característiques que sí els fa diferents: la potència d’emissió i la freqüència.

 

Els PMR poden aconseguir fins a mig wat de potència (500mW) això pot afectar una mica en la distància màxima de la comunicació.

La freqüència d’ús es troba també en la banda d’UHF assignada en exclusivitat, entre els 446.0 i 446.1 MHz. Aquest més estret ample de banda permet sols 8 canals amb un ample de banda de 12’5MHz. La seva modulació és també en FM.

Tant els LPD com els PMR disposen la funció CTCSS que son 38 tons subaudibles (subtons) que permeten ampliar les possibilitats a en els LPD, i en els PMR. 433,050 a 434,790 MHz."

Legislació

L’ús d’aquests dos equips de radiocomunicacions estan regulats per un Real Decret, on s’estableixen les especificacions tècniques, de freqüències, potencia, antena i de disseny, de forma que no es puguin modificar de com han estat autoritzats, de forma que compleixin amb tots els requisits i funcionalitats.

Això vol dir, fer-ne un ús amb les seves característiques tècniques homologades. No desensamblar l’equipament modificant les freqüències, potència o antena. El seu ús no necessita cap tipus d’examen, permís.

Cobertura

Ningú pot assegurar la zona de cobertura exactament. Es diu però, que poden cobrir les comunicacions dins d’un radi de 2 a 5 Km o més, si es troba dalt d’una muntanya.

Les comunicacions radioelèctriques d’aquests equips queden limitades per les condicions físiques de la pròpia banda en les que es fan treballar, així com de la seva ubicació d’ús: en l’interior de les cases, dels obstacles existents entre els dos equips, afectant-los també l’alçada entre ells o entre l’un i l’altre. 

Els LPD, PMR no tenen desplaçament de freqüència, el que no els permet fer ús de repetidors com altres equips professionals o els dels radioaficionats.

Repetidors

Les comunicacions en VHF i UHF es basen molt en cobrir les comunicacions entre punts (equips) a nivell visual. No importa massa la distància sinó la visibilitat de entre les antenes dels equips. Les comunicacions professionals o la des radioaficionats en aquestes bandes utilitzen unes estacions anomenades “repetidors” que ubicades en llocs estratègicament alts, permeten repetir les senyals que li entren per una freqüència, a una altra diferent. Per aconseguir aquesta funció els equips porten un “desplaçament” de freqüència per diferenciar la freqüència d’emissió de la de recepció.

En la definició dels LPD/PMR ja s’ha comentat que aquests equipaments no porten desplaçament (no se’ls permet ja que es defineixen com a “comunicacions personals”, no professionals ni de radioaficionats).

Aquesta funció de “repetidor” s’aconsegueix amb un equipament addicional al walkie talkie que enregistra la comunicació entrant per repetir-la per la mateixa freqüència o canal uns segons més tard. Si un equip disposa d’una bona i estratègica posició geogràfica, pot arribar a escoltar les comunicacions que li arriben dels walkies, que no es poden escoltar entre si sense el repetidor, però sí arribar al que fa la funció de repetidor. Habitualment aquesta funció és compartida entre membres d’un mateix grup d’usuaris.

Què són els codis o subtons CTCSS?

Aquests són els 38 codis o subtons analògics estàndard que utilitzen els equips PMR 446, LPD 443 i LPD 860, s'emeten injectats al costat de la portadora d'àudio (la nostra modulació). Així el nostre receptor pot distingir i escollir quines senyals passen i quines no, depenent del codi que duguin assignat. Per a escoltar-les totes les senyals cal seleccionar el codi “00”. Per a entrar els repetidors PMR 446, LPD 443, LPD 860 és necessari generalment conèixer quin subtó accepten, perquè en cas contrari arribaríem al repetidor però no ens escoltarien, al no permetre el pas de la nostra modulació.

To	Freqüència	To	Freqüència	To	Freqüència	To	Freqüència	To	Freqüència
01	67.0 Hz	09	91.5 Hz	17	118.8 Hz	25	156.7Hz	33	210.7 Hz
02	71.9 Hz	10	94.8 Hz	18	123.0 Hz	26	162.2 Hz	34	218.1 Hz
03	74.4 Hz	11	97.4 Hz	19	127.3 Hz	27	167.9 Hz	35	225.7 Hz
04	77.0 Hz	12	100.0 Hz	20	131.8 Hz	28	173.8 Hz	36	233.6 Hz
05	79.7 Hz	13	103.5 Hz	21	136.5 Hz	29	179.9 Hz	37	241.8 Hz
06	82.5Hz	14	107.2 Hz	22	141.3 Hz	30	186.2 Hz	38	250.3 Hz
07	85.4 Hz	15	110.9 Hz	23	146.2 Hz	31	192.8 Hz
08	88.5 Hz	16	114.8 Hz	24	151.4 Hz	32	203.5 Hz

Què són els codis o subtons DCS 

Els codis o subtons digitals DCS (Digital Code Squelch) són idèntics als analògics, l’única diferència radica en la seva modulació i la forma de crear-los.  Existeixen molts codis digitals però igual que els analògics, hi ha uns determinats com estàndard: en total 104 codis DCS.

Normalment els walkies talkies PMR 446, LPD 443 o LPD 860 no solen incloure'ls, hi ha alguna excepció però són els semi-professionals o professionals que si els porten, ja que són necessaris per a l'ús professional, donant-los-hi un valor afegit pel seu ús. Per regla general solen ser més discriminatoris de les interferències que els subtons analògics. Per a entrar en els repetidors PMR 446, LPD 443, o LPD 860 és necessari també conèixer quin subtó digital estan emprant. En cas contrari no ens escoltarien.

DCS	Freq	DCS	Freq	DCS	Freq	DCS	Freq	DCS	Freq	DCS	Freq	DCS	Freq	DCS	Freq	DCS	Freq
001	023	013	071	025	143	037	225	049	266	061	356	073	452	085	532	097	703
002	025	014	072	026	145	038	226	050	271	062	364	074	454	086	546	098	712
003	026	015	073	027	152	039	243	051	274	063	365	075	455	087	565	099	723
004	031	016	074	028	155	040	244	052	306	064	371	076	462	088	606	100	731
005	032	017	114	029	156	041	245	053	311	065	411	077	464	089	612	101	732
006	036	018	115	030	162	042	246	054	315	066	421	078	465	090	624	102	734
007	043	019	116	031	165	043	251	055	325	067	413	079	466	091	627	103	743
008	047	020	122	032	172	044	252	056	331	068	423	080	503	092	631	104	754
009	051	021	125	033	174	045	255	057	332	069	431	081	506	093	632
010	053	022	131	034	205	046	261	058	343	070	432	082	516	094	654
011	054	023	132	035	212	047	263	059	346	071	445	083	523	095	662
012	065	024	134	036	223	048	265	060	351	072	446	084	526	096	664

Model i marca

Encara que tots estan definits i regulats per unes especificacions tècniques, no tots són iguals. Davant la necessitat de disposar o regalar d’un sistema de comunicacions LPD, PMR cal pensar en les necessitats i en les prestacions que s’esperen. Es poden trobar des d’equips en les botigues de joguines fins a equips que pràcticament se’ls dona un ús professional.

Els acabats, la forma, i materials varien molt. La carcassa si és metàl·lica pot dissipar la calor per l’ús. La protecció contra caigudes a terra o dins de l’aigua són aspectes molt importants.

Personalment el que més valoro és el tipus de bateria, la seva capacitat  i materials per a evitat l’efecte memòria. Les bateries són sempre un punt clau en la seguretat, fiabilitat i per descomptat amb les hores de prestació de servei.

Cal ser molt curosos en aquest punt, especialment per donar-li un ús intensiu. Els equips més cars també representen la possibilitat d’obtenir recanvis en un moment determinat. En el moment de la compra cal assegurar-ho.

Cal comprar una parella de walkies?

Habitualment els PMR es venen en unitats de dos equips més els accessoris, pensant en una utilització personal, però també cap l’opció de comprar-ne un de sol. Tots els equips i les marques són compatibles perquè han de complir amb la mateixa normativa. 

Les imatges que documenten aquesta informació són sols a tall de mostra d’una part del gran ventall de marques i models que formen l’oferta tecnològica d’aquests equipaments.

Accessoris

Alguns models de PMR tenen  les carcasses intercanviables, to de trucada codificada (CTCSS) o codis digitals (DCS), escàner, avís de bateria baixa, doble escolta, mans lliures, antena plegable, funció "baby sister",  carregador de bateries, receptor de radio FM, brúixola, vibrador i, en algun model GPS incorporat. Cada cop més són més econòmics i amb millors prestacions que arriben quasi en molt casos a les dels radioaficionats.

+ info

http://es.wikipedia.org/wiki/PMR446

http://www.radionoticias.com/

http://www.portalpmr.com/

http://msmcomunicaciones.com/index3.htm

http://www.mercurybcn.com/index.php?option=com_virtuemart&Itemid=39

http://www.pihernz.com/

http://www.locuradigital.com

http://www.escanermania.org

http://ea1hgt.jimdo.com/todo-sobre-pmr-s/

http://www.ondamania.com

http://www.radio-alfa.com/

També podreu trobar molta informació a Youtube…

http://todoelectronica.com/retrasmisor-midland-lpdpmr446-p-9538.html

http://www.youtube.com/watch?v=A1GkKSDOUBg

http://www.youtube.com/watch?feature=fvwp&NR=1&v=eMk7hde0QnA

http://www.elmundo.es/elmundo/2007/11/26/videos/1196065326.html

O també posseu-vos en contacte amb mi. 

Eduard Garcia-Luengo

expersat.org