 |
| La Nuri i en Pau a la Terrassa del cafè. |
Ens trobem amb la Nuri Aguilar Balcells i el Pau Estrem Tintore de D-CreaN Dansa i
organitzadors d’El
Danseu Festival 2013 la tarda del dimecres 4 des setembre, a la
terrassa del cafè, abans de què ells participin en una de les activitats
programades.
Porten onze dies de festival a les Piles i encara els hi queda una
jornada per tancar el primer El Danseu Festival. Probablement és massa
aviat i els hi falta, ni que siguin uns dies, per reflexionar i fer valoracions de
com ha anat tot plegat. Però conscients uns i altres de què ara tenim
la oportunitat de trobar-nos els hi fem una entrevista en ple festival que ens
permeti copsar millor què és El Danseu Festival.
D-CreaN Dansa
La Nuri i en Pau són els membres i fundadors de
l’associació D-CreaN Dansa. Ens comuniquen que és una associació que
s’ha creat expressament “pel danseu” i no que “el danseu” s’hagi creat a través
del D-CreaN Dansa.
Així, l’origen del D-CreaN Dansa ha estat
recolzar fiscalment el projecte El Danseu Festival. Per tal de poder
tirar endavant aquest festival feia falta que aquest respongués a una
associació per tal de poder fer els contractes pertinents, emetre factures,
pagar factures,...
Clarament “el danseu” ha creat D-CreaN
Dansa, però D-CreaN Dansa també s’ha fet un nom a través d’El
Danseu Festival. Els professors, tots ells molt reconeguts, han fet que
el festival hagi començat amb un molt bon nivell. Llavors, encara que la raó de ser de D-CreaN Dansa fos
crear aquest festival, la intenció és seguir treballant no només amb aquest
projecte, sinó amb altres.
L’origen d’El Danseu
Festival
Tot plegat ja en van començar a parlar l’estiu de
2012, però només va quedar com una idea. La idea era inicial era reunir uns
quants amics i portar un professor per fer quatre classes. Però després la idea
va anar creixent per si sola. A mitjan de gener en van començar a parlar de
nou, però no s’hi van posar a fons fins a finals d’abril i principis de maig.
En Pau ens explica que ell ara portava molts anys
fora de Barcelona i que tenia i té amics molt espargits per tot el món i tenia
la idea de fer una trobada de dansa entre amics. La idea era dividir les
despeses de l’allotjament, dels professors, i del que calgués. Aquesta idea la
va traslladar a la Nuri. A la Nuri li va semblar molt bona idea i va insistir
en què, ja que ho feien, ho podien fer seriosament.
Van començar a posar fil a l’agulla i, en el moment
que els actuals professors van accedir a formar part del festival, el projecte
deixava de ser una trobada d’amics i passava ja a ser un festival
professional. I és que els professors
que ha tingut El Danseu Festival són quatre ballarins importants i
reconeguts i, de fet, han donat molt de prestigi i nivell al festival.
El Danseu Festival a les Piles
Tenien un projecte, tenien uns professors i els
faltava, entre altres, decidir on feien el festival. Primer van buscar una casa
de colònies i en van estar mirant vàries tot intentant que, a part de poder fer
els classes de dansa, aquestes estades fomentessin la convivència i
l’intercanvi cultural.
Tal i com diu en Pau, en un principi no hi
havia requisits per fer un festival a un lloc o un altre. La primera vegada que
organitzes una cosa no tens requisits, sinó que vas fent sobre la marxa. La
segona ja saps com va més o menys la cosa i ja saps el que necessites. Llavors
ja apareixen els requisits.
En Pau ens comenta que abans de les Piles hi
havia una casa de colònies que tenia bastants punts. Era una casa aïllada on es
contemplava fer totes les activitats allà. Fer “el danseu” en aquella casa
representava deu dies de festival de complet aïllament.
Però un dia van pensar: - Ostres, si a les Piles
hi ha casa de colònies! I com que la Nuri ja fa molt temps que està aquí i
coneix la gent va pensar que seria un lloc ideal. Van anar a visitar la casa de
colònies de les Piles i van poder comprovar que era molt maca i àmplia que
permetia que en les estones lliures els estadants poguessin ocupar el temps com
volguessin. I això va fer que es plantegés fer el festival a les Piles.
De fet, fer el festival a les Piles va suposar
ampliar l’espai o escenari físic del festival, ja no només transcorreria en una
casa de colònies, sinó que l’escenari “del danseu” seria tot el poble
(la casa de colònies, la sala, el cafè i els seus carrers i places). Els
participants no estarien tant aïllats de la resta del món.
A més a més, assenyalen que l’Ajuntament des del
primer moment els va obrir les portes i els va oferir a ajudar-los amb el que
fes falta. I tot plegat fa que al final el festival es dugués a terme a les
Piles.
El treball per fer possible el Danseu Festival
Tant la Nuri com el Pau coincideixen que crear
aquest festival els hi ha suposat moltíssima feina, i més encara destacant que D-CreaN
Dansa no té un equip i una coordinació i que la major part de la feina
l’han anant fent ells mateixos sobre la marxa.
 |
| Classe amb James Finnemore, ballari de la companyia Hofesh Shechter |
En general, però, la feina ha consistit en crear
l’associació, donar a conèixer el festival, gestionar els currículums de la
gent que sol·licitava participar del festival, contestar mails, comprar vols de
professors, prepara horaris, preparar els espectacles, buscar gent, fer
propostes sense poder oferir diners _que això ja és més difícil asseguren_ i un
llarg etcètera de coses i cosetes. I en ple festival, procurar que tot el
programa es compleixi de la millor manera possible.
Quant a la selecció del participants en Pau destaca
que hi ha hagut un treball continuat des del primer mail on et demanen
informació del festival fins a l’últim cal estar a sobre del tema. Asseguren
haver fet el possible perquè tothom hagi tingut un tracte molt personalitzat.
En Pau diu haver estat els tres últims mesos
pendent dels correus electrònics _ estigués a la platja, estigués a la muntanya
o estigués a casa_. I aquesta ha estat la feina més pesada perquè les altres
feines (contractar la casa, aconseguir un tècnic, ) començaven i s’acabaven,
però això ha estat una feina continuada.
Han tingut el suport i ajuda d’un tècnic de dansa,
que gratuïtament _ com tanta altra gent_ els va assessorar. Aquest no podia
venir els deus dies sense cobrar, però ell els va acompanyar un dia aquí a les
Piles per veure l’espai i els va assessorar sobre com podien gestionar
correctament l’espai. Afegeixen, però, que tot i haver après moltes coses,
l’any que ve es plantegen tenir el tècnic aquí durant els deu dies del
festival.
La Nuri destaca que gran part del treball que s’ha
hagut de fer pel Danseu festival l’han aconseguit a través de
l’intercanvi. Tan sols hi ha cinc persones “del danseu” contractades, que són
quatre professors i un càmara. Tota la resta de gent està treballant aquí guanyant
altres coses que no són diners.
La valoració de la primera
edició del Danseu Festival
Tots dos coincideixen en què el Danseu Festival ha
anat molt bé. La Nuri diu que quant a participants la veritat és que ha anat
tot molt bé, que els han ajudat a què les coses fossin més fàcils. Els
professors han estat genials, de les classes tots els participants n’ha quedat
encantat perquè han esta d’alt nivell. I quant a la gent del poble _diu la
Nuri_també ha anat molt bé.
 |
| Classe amb Sonia Rodriguez. |
La Nuri remarca que la seva valoració molt
positiva de la gent de les Piles no es refereix a la participació de la gent en
els espectacles, sinó a col·laboració per a qualsevol cosa. Necessitaven un
projector i ja tenien algú que els hi muntés. Necessitaven cotxes i ja tenien
set persones amb els seus cotxes per portar-los allà on fos. En el moment que
estaven preparant algun espectacle si necessitaven algun allargo sabien que
podien anar en qualsevol casa i els hi deixarien. No ha estat només únicament
que ells demanessin qualsevol cosa i la gent respongués, sinó que la gent ja
s’oferia voluntària per tot.
Quant a la seva feina, com a organitzadors,
comenten que han comprovat que hi ha hagut molts espais buits, que no estaven
controlats, que no estaven previstos. El fet de no sé un equip, el fet de ser
el primer cop que organitzaven aquest festival ha fet que gran part de la feina
s’hagi no només fet, si no plantejat, a mesura que s’anava desenvolupant el
festival. Tot i així, asseguren que se n’han sortit molt bé i que han anat
resolent els problemes amb satisfacció. Al Danseu Festival, diuen, hi ha
hagut treball de molta gent des del principi fins al final que l’han fet
possible.
A
destacar
La Nuri destaca que el que li ha agradat més ha
estat la convivència entre els alumnes, els professors, la organització i el
poble. Diu que la relació entre tots ha fluït molt bé.
 |
| Laboratori de Giovanni Scarcella |
En Pau també destaca aquesta idea, però afegeix que
aquesta relació ha estat més difícil entre participants i el poble especialment
pel tema de l’idioma. La relació entre
la organització i el poble ha estat molt bé. La relació entre els professors i
el poble també. Però que la relació entre els participants i el poble ha estat
més difícil, especialment amb els estrangers. Afegeix, però, que això és un fet
normal, però que potser en properes edicions ja no ho serà tant.
Una segona edició del Danseu
Festival a les Piles?
 |
| Activitat de moviment terapeutic, portada per Angie Mas. |
No és que el festival sigui recent, sinó que encara els hi falta un dia per acabar. La Nuri i el Pau encara tenen molta feina a fer fins que aquest acabi i, segurament, també tindran molta feina a acabar de tancar temes i fer valoracions posteriors, però, tot i que encara estan immersos en el festival i no poden concretar massa, asseguren que la intenció és que hi hagi una segona edició del Danseu Festival.
A la pregunta de si hi haurà una segona edició del
festival afegim si la intenció és fer que aquest sigui itinerant o que torni a
fer-se a les Piles ens comenten que la idea és que hi hagi permanència a les
Piles, però que cal valorar com haurà anat el festival i ja plantejar el segon Danseu
Festival. I com ja comentaven al principi, llavors ja sabran com funciona
el tema i ja hi hauran requisits.
Primer cal que tanquin aquesta edició, l’any vinent
serà un altre repte. Probablement caldrà fer les coses diferents, però d’aquest
any n’hauran après molt. Veuen que han creat un espectacle potent, de nivell, i
que han començat amb molt bon peu. Per una propera edició la idea és
promocionar més el festival i comptar amb més organització. També intentaran
buscar sponsors o ajudes perquè la participació al festival no
s’encareixi massa.
Un missatge pel públic de les Piles
 |
| El petit danseu. Profesor Roberto Provenzano (3 dies de dansa per joves de 14 a 17 anys) |
En Pau destaca que la dansa contemporània és molt
àmplia i que els espectacles que han portat a les Piles no és tota la dansa
contemporània existent, només n’és una part. Comenta que no hi ha hagut
espectacles comercials de l’estil cinc ballarins sincronitzats i amb una
coreografia, que la gent potser ho reconeixeria més fàcilment.
La Nuri i en Pau afirmen en què han intentat
ensenyar forces coses, encara que n’hi ha moltes més per ensenyar i que la
dansa contemporània té molts registres. I insisteixen en què si per algú el
tema de la dansa contemporània és nou que pensi que la dansa contemporània és
molt més àmplia del que s’ha vist durant aquests dies. Creuen que a la gent no
els hi té perquè agradar o no el que han fet, sinó que ells han ensenyat una
petita part del que és la dansa contemporània i que la gent ha d’emetre el seu
propi criteri.
Afegeixen, tot satisfets, que el festival tenia
unes funcions al principi que han funcionat, ja que hi ha hagut vàries ofertes
de feina a gent que ha treballat aquí gratuïtament. Diuen que “no és la bomba”,
però estan contents d’això Hi ha hagut gent que s’ha ofert a fer feines
gratuïtes i ha trobat feina. Això vol dir que, en realitat, El Danseu
Festival ha actuat realment com una
plataforma de promoció.
Moltes gràcies Nuri i Pau per haver portat aquest gran projecte a les Piles!
