dijous, 5 de setembre del 2013

EL DANSEU FESTIVAL 2013

   
La Nuri i en Pau a la Terrassa del cafè.
Ens trobem amb la Nuri Aguilar Balcells i el Pau Estrem Tintore de D-CreaN Dansa i organitzadors d’El Danseu Festival 2013 la tarda del dimecres 4 des setembre, a la terrassa del cafè, abans de què ells participin en una de les activitats programades. 

Porten onze dies de festival a les Piles i encara els hi queda una jornada per tancar el primer El Danseu Festival. Probablement és massa aviat i els hi falta, ni que siguin uns dies, per reflexionar i fer valoracions de com ha anat tot plegat. Però conscients uns i altres de què ara tenim la oportunitat de trobar-nos els hi fem una entrevista en ple festival que ens permeti copsar millor què és El Danseu Festival.

D-CreaN Dansa

La Nuri i en Pau són els membres i fundadors de l’associació D-CreaN Dansa. Ens comuniquen que és una associació que s’ha creat expressament “pel danseu” i no que “el danseu” s’hagi creat a través del D-CreaN Dansa.

Així, l’origen del D-CreaN Dansa ha estat recolzar fiscalment el projecte El Danseu Festival. Per tal de poder tirar endavant aquest festival feia falta que aquest respongués a una associació per tal de poder fer els contractes pertinents, emetre factures, pagar factures,...

Clarament “el danseu” ha creat D-CreaN Dansa, però D-CreaN Dansa també s’ha fet un nom a través d’El Danseu Festival. Els professors, tots ells molt reconeguts, han fet que el festival hagi començat amb un molt bon nivell.  Llavors, encara que la raó de ser de D-CreaN Dansa fos crear aquest festival, la intenció és seguir treballant no només amb aquest projecte, sinó amb altres.


L’origen d’El Danseu Festival
                       
Tot plegat ja en van començar a parlar l’estiu de 2012, però només va quedar com una idea. La idea era inicial era reunir uns quants amics i portar un professor per fer quatre classes. Però després la idea va anar creixent per si sola. A mitjan de gener en van començar a parlar de nou, però no s’hi van posar a fons fins a finals d’abril i principis de maig.

En Pau ens explica que ell ara portava molts anys fora de Barcelona i que tenia i té amics molt espargits per tot el món i tenia la idea de fer una trobada de dansa entre amics. La idea era dividir les despeses de l’allotjament, dels professors, i del que calgués. Aquesta idea la va traslladar a la Nuri. A la Nuri li va semblar molt bona idea i va insistir en què, ja que ho feien, ho podien fer seriosament.

Van començar a posar fil a l’agulla i, en el moment que els actuals professors van accedir a formar part del festival, el projecte deixava de ser una trobada d’amics i passava ja a ser un festival professional.  I és que els professors que ha tingut El Danseu Festival són quatre ballarins importants i reconeguts i, de fet, han donat molt de prestigi i nivell al festival.


El Danseu Festival a les Piles

Tenien un projecte, tenien uns professors i els faltava, entre altres, decidir on feien el festival. Primer van buscar una casa de colònies i en van estar mirant vàries tot intentant que, a part de poder fer els classes de dansa, aquestes estades fomentessin la convivència i l’intercanvi cultural.

Tal i com diu en Pau, en un principi no hi havia requisits per fer un festival a un lloc o un altre. La primera vegada que organitzes una cosa no tens requisits, sinó que vas fent sobre la marxa. La segona ja saps com va més o menys la cosa i ja saps el que necessites. Llavors ja apareixen els requisits.

En Pau ens comenta que abans de les Piles hi havia una casa de colònies que tenia bastants punts. Era una casa aïllada on es contemplava fer totes les activitats allà. Fer “el danseu” en aquella casa representava deu dies de festival de complet aïllament.

Però un dia van pensar: - Ostres, si a les Piles hi ha casa de colònies! I com que la Nuri ja fa molt temps que està aquí i coneix la gent va pensar que seria un lloc ideal. Van anar a visitar la casa de colònies de les Piles i van poder comprovar que era molt maca i àmplia que permetia que en les estones lliures els estadants poguessin ocupar el temps com volguessin. I això va fer que es plantegés fer el festival a les Piles.

De fet, fer el festival a les Piles va suposar ampliar l’espai o escenari físic del festival, ja no només transcorreria en una casa de colònies, sinó que l’escenari “del danseu” seria tot el poble (la casa de colònies, la sala, el cafè i els seus carrers i places). Els participants no estarien tant aïllats de la resta del món.

A més a més, assenyalen que l’Ajuntament des del primer moment els va obrir les portes i els va oferir a ajudar-los amb el que fes falta. I tot plegat fa que al final el festival es dugués a terme a les Piles.

El treball per fer possible el Danseu Festival

Tant la Nuri com el Pau coincideixen que crear aquest festival els hi ha suposat moltíssima feina, i més encara destacant que D-CreaN Dansa no té un equip i una coordinació i que la major part de la feina l’han anant fent ells mateixos sobre la marxa.

Classe amb James Finnemore, ballari de la companyia Hofesh Shechter
Diuen que, d’entrada, crear una associació ja suposa un feina llarga i feixuga. Per la resta, quan calia un dissenyador web entrava en el projecte un dissenyador, feia la seva feina i marxava. Quan calia un vídeo entrava un càmara. No han tingut un equip ampli, la gent anava entrant, feia la seva feina i marxava.

En general, però, la feina ha consistit en crear l’associació, donar a conèixer el festival, gestionar els currículums de la gent que sol·licitava participar del festival, contestar mails, comprar vols de professors, prepara horaris, preparar els espectacles, buscar gent, fer propostes sense poder oferir diners _que això ja és més difícil asseguren_ i un llarg etcètera de coses i cosetes. I en ple festival, procurar que tot el programa es compleixi de la millor manera possible.

Quant a la selecció del participants en Pau destaca que hi ha hagut un treball continuat des del primer mail on et demanen informació del festival fins a l’últim cal estar a sobre del tema. Asseguren haver fet el possible perquè tothom hagi tingut un tracte molt personalitzat.

En Pau diu haver estat els tres últims mesos pendent dels correus electrònics _ estigués a la platja, estigués a la muntanya o estigués a casa_. I aquesta ha estat la feina més pesada perquè les altres feines (contractar la casa, aconseguir un tècnic, ) començaven i s’acabaven, però això ha estat una feina continuada.

Han tingut el suport i ajuda d’un tècnic de dansa, que gratuïtament _ com tanta altra gent_ els va assessorar. Aquest no podia venir els deus dies sense cobrar, però ell els va acompanyar un dia aquí a les Piles per veure l’espai i els va assessorar sobre com podien gestionar correctament l’espai. Afegeixen, però, que tot i haver après moltes coses, l’any que ve es plantegen tenir el tècnic aquí durant els deu dies del festival.

La Nuri destaca que gran part del treball que s’ha hagut de fer pel Danseu festival l’han aconseguit a través de l’intercanvi. Tan sols hi ha cinc persones “del danseu” contractades, que són quatre professors i un càmara. Tota la resta de gent està treballant aquí guanyant altres coses que no són diners.


La valoració de la primera edició del Danseu Festival

Tots dos coincideixen en què el Danseu Festival ha anat molt bé. La Nuri diu que quant a participants la veritat és que ha anat tot molt bé, que els han ajudat a què les coses fossin més fàcils. Els professors han estat genials, de les classes tots els participants n’ha quedat encantat perquè han esta d’alt nivell. I quant a la gent del poble _diu la Nuri_també ha anat molt bé.

Classe amb Sonia Rodriguez.
La Nuri remarca que la seva valoració molt positiva de la gent de les Piles no es refereix a la participació de la gent en els espectacles, sinó a col·laboració per a qualsevol cosa. Necessitaven un projector i ja tenien algú que els hi muntés. Necessitaven cotxes i ja tenien set persones amb els seus cotxes per portar-los allà on fos. En el moment que estaven preparant algun espectacle si necessitaven algun allargo sabien que podien anar en qualsevol casa i els hi deixarien. No ha estat només únicament que ells demanessin qualsevol cosa i la gent respongués, sinó que la gent ja s’oferia voluntària per tot. 

Quant a la seva feina, com a organitzadors, comenten que han comprovat que hi ha hagut molts espais buits, que no estaven controlats, que no estaven previstos. El fet de no sé un equip, el fet de ser el primer cop que organitzaven aquest festival ha fet que gran part de la feina s’hagi no només fet, si no plantejat, a mesura que s’anava desenvolupant el festival. Tot i així, asseguren que se n’han sortit molt bé i que han anat resolent els problemes amb satisfacció. Al Danseu Festival, diuen, hi ha hagut treball de molta gent des del principi fins al final que l’han fet possible.

  
A destacar

La Nuri destaca que el que li ha agradat més ha estat la convivència entre els alumnes, els professors, la organització i el poble. Diu que la relació entre tots ha fluït molt bé.
Laboratori de Giovanni Scarcella

En Pau també destaca aquesta idea, però afegeix que aquesta relació ha estat més difícil entre participants i el poble especialment pel tema de l’idioma.  La relació entre la organització i el poble ha estat molt bé. La relació entre els professors i el poble també. Però que la relació entre els participants i el poble ha estat més difícil, especialment amb els estrangers. Afegeix, però, que això és un fet normal, però que potser en properes edicions ja no ho serà tant.

Una segona edició del Danseu Festival a les Piles?
Activitat de moviment terapeutic, portada per Angie Mas.

No és que el festival sigui recent, sinó que encara els hi falta un dia per acabar. La Nuri i el Pau encara tenen molta feina a fer fins que aquest acabi i, segurament, també tindran molta feina a acabar de tancar temes i fer valoracions posteriors, però, tot i que encara estan immersos en el festival i no poden concretar massa, asseguren que la intenció és que hi hagi una segona edició del Danseu Festival.

A la pregunta de si hi haurà una segona edició del festival afegim si la intenció és fer que aquest sigui itinerant o que torni a fer-se a les Piles ens comenten que la idea és que hi hagi permanència a les Piles, però que cal valorar com haurà anat el festival i ja plantejar el segon Danseu Festival. I com ja comentaven al principi, llavors ja sabran com funciona el tema i ja hi hauran requisits.

Primer cal que tanquin aquesta edició, l’any vinent serà un altre repte. Probablement caldrà fer les coses diferents, però d’aquest any n’hauran après molt. Veuen que han creat un espectacle potent, de nivell, i que han començat amb molt bon peu. Per una propera edició la idea és promocionar més el festival i comptar amb més organització. També intentaran buscar sponsors o ajudes perquè la participació al festival no s’encareixi massa.

Un missatge pel públic de les Piles


El petit danseu. Profesor Roberto Provenzano (3 dies de dansa per joves de 14 a 17 anys)
En Pau destaca que la dansa contemporània és molt àmplia i que els espectacles que han portat a les Piles no és tota la dansa contemporània existent, només n’és una part. Comenta que no hi ha hagut espectacles comercials de l’estil cinc ballarins sincronitzats i amb una coreografia, que la gent potser ho reconeixeria més fàcilment.

La Nuri i en Pau afirmen en què han intentat ensenyar forces coses, encara que n’hi ha moltes més per ensenyar i que la dansa contemporània té molts registres. I insisteixen en què si per algú el tema de la dansa contemporània és nou que pensi que la dansa contemporània és molt més àmplia del que s’ha vist durant aquests dies. Creuen que a la gent no els hi té perquè agradar o no el que han fet, sinó que ells han ensenyat una petita part del que és la dansa contemporània i que la gent ha d’emetre el seu propi criteri.

Afegeixen, tot satisfets, que el festival tenia unes funcions al principi que han funcionat, ja que hi ha hagut vàries ofertes de feina a gent que ha treballat aquí gratuïtament. Diuen que “no és la bomba”, però estan contents d’això Hi ha hagut gent que s’ha ofert a fer feines gratuïtes i ha trobat feina. Això vol dir que, en realitat, El Danseu Festival  ha actuat realment com una plataforma de promoció.



Moltes gràcies Nuri i Pau per haver portat aquest gran projecte a les Piles!