dimarts, 17 de setembre del 2013

PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE LES PILES 2013


Façana del Cal Jové amb projecció mapping.
Estimats companys, ja hi tornem a ser. Ha passat un any i torna a ser festa major. Aquesta festa és el nostre punt de trobada anual a l'entorn d’aquest humil però majestuós escenari ; les Piles. I l’objectiu de la festa és afirmar el nostre convenciment i orgull d’existir com a espilencs. Repic de campanes, projeccions, pregons, disfresses, sopars de poble, karaokes, cercaviles, balls, havaneres, xocolata desfeta, jocs per la canalla, trencar l'olla, correfocs, diables, cases quatribarrades, senyeres, estelades, garlandes, carrers guarnits, dinars en família, canelons, vi blanc, vi negre, rialles, somriures, abraçades, begudes i ressaques. És així com els espilencs ens acomiadem de l’estiu i afirmem l’orgull de pertànyer a aquest poble. La major, és una festa on els protagonistes som nosaltres, els espilencs i tota la seva gent. Tot aquell que senti ni que sigui una mica d’amor per aquet poble ja és una mica espilenc. I ser espilenc és un autèntic honor i un privilegi, us ho asseguro.
El nostre escenari no és monumental, no tenim arcs del triomf ni aqüeductes, ni contem amb una èpica història. La història d’aquest humil poble és com la de la majoria del poble ras, la història d’una gent que fa la seva vida amb tranquil·litat i sense cap afany de glòria més que la pròpia felicitat. El nostre poble no fa soroll ni desperta les curiositats dels turistes en massa, no l’anuncien en pamflets ni agències de viatge, la poca aigua que tenim no es cristal·lina i clara, no tenim platja ni mar brava, no hem tingut mai grans personatges, no tenim or ni tenim plata. Perquè per apreciar la grandesa d’aquest petit racó de món no s’ha de mirar l’arquitectura de les cases ni el seu paisatge. Perquè la bellesa d’aquest poble rau precisament en la seva senzillesa. Però encara que les Piles gaudeixi d’aquesta virtut, això no és ni de bon tros el millor d’aquest poble, perquè sense cap mena de dubte, el millor d’aquest poble sou tots i cadascun de vosaltres, espilencs.
Aparentment, quan passes per la carretera sense conèixer el poble, penses, quin poble tant bufó, petitet, arraulit al voltant del Castell... es maco per la seva senzillesa si! Però si la gent que passa per la carretera conegués els tresors que s’amaguen en totes i cadascuna d’aquestes cases, que no es altre que tots vosaltres, canviarien la paraula bufó per, quin GRAN POBLE, seguit d’un signe d’exclamació i escrit en majúscules. Perquè la grandesa d’aquest poble és la seva gent, les històries personals de tots i cadascun de nosaltres, la capacitat que tenim per ajuntar-nos i fer coses, les ganes de fer poble, de trobar-te amb la gent, d’organitzar dinars, sopars, de parlar, de compartir històries i moments, de jugar, de defensar-nos mútuament, de mostrar-nos afecte i respecte. Les Piles és un poble petit pel que fa a l’espai, però immens, infinit i etern pel que fa a l’esperit. Probablement parlo influenciat pel fet que he crescut aquí i perquè la majoria dels records més bonics que he viscut, els he viscut aquí.
Potser si, potser aquesta veritat que us proclamo només em serveix a mi, però llavors em pregunto perquè a diferència de molts poblets, aquí la gent enlloc de marxar torna. Em pregunto perquè ve gent nova i s’integra plenament. Perquè els seus joves l’adoren enlloc de voler marxar a la gran ciutat o a l’estranger. Jo sé la resposta! És per vosaltres, espilencs, perquè sou bona gent, amable, senzilla, generosa i oberta, perquè aquí cessen les pors i les vergonyes i un pot ser lliure, pot ser ell mateix. Perquè les Piles és abans que res una gran família, una família disposada a promoure estones d’alegria i felicitat, disposada a compartir els bons i els mals moments els uns amb els altres. Els espilencs ens fem costat. Ens ajudem, fem pinya. Aquesta és la millor virtut d’aquest poble. Compartir els bons i els mals moments. Perquè al final, en això consisteix la vida. La vida és això, una de freda i una de calenta i l’èxit consisteix en saber entomar les bufetades sense defallir i en saber aprofitar les petites engrunes d’alegria que la vida ens ofereix. Compartir els bons i els mals moments!
Aquest any hem patit greus pèrdues. Han estat pèrdues que fa un any no podíem ni imaginar. I tots les hem sentit en major o menor mesura, a tots ens han afectat. La Padrina, la tia Consol, el tiet Joan i el Joan Bonell, a ells els hi dediquem aquestes paraules. Eren persones que estimàvem i que ja no hi són. Aquest fet ens entristeix a tots, però hem de mirar endavant perquè estic segur que ells voldrien que els recordéssim sempre amb un somriure. Hem d’alçar-nos i seguir el camí sense oblidar-los, tenint-los sempre present en una dolça nostàlgia perquè aquesta és la millor manera d’honrar-los. Perquè la grandesa d’una persona no es mesura pels cops que cau, sinó pels cops que s’aixeca. Perquè les persones intel·ligents sempre es recuperen d’un fracàs i les que no ho son mai es recuperen d’un èxit. Hem d’alçar-nos per ells. Ningú es mor del tot sempre que els que encara hi som els recordem. Recordar és l’única manera d’aturar el temps, de donar vida a allò que ja no és. Tots marxarem algun dia sense saber quan, es llei de vida. Però mentre siguem aquí us recordarem sempre amb un somriure i plens d’orgull per tenir la oportunitat d’haver-vos conegut. Per nosaltres, mai no heu mort, perquè el vostre record i exemple el portarem sempre a dins. Compartir bons i mals moments.
Uns marxen i altres arriben, la vida sempre continua, es fa camí al marge dels nostres desitjos. També hi ha hagut bons moments, immensos moments . Hem vist el naixement de la divina Júlia, del petit Iban, de la Katia, i aviat del Martí, hem vist panxes femenines plenes de vida per dins, hem vist com aquest formós poblet s’omplia de canalla fins a tal punt que hem despertat l’enveja de pobles veïns. Hi ha pobles d’aquí al costat que quan ha nascut algú ha sortit per la tele perquè feia més de divuit anys que no es produïa un naixement. Si les Piles sortís per la televisió cada cop que neix algú, en els últims anys hauríem sortit més de vint vegades. Sempre se’ns diu que els pobles son tristos, avorrits, provincians i antiquats perquè la majoria de gent és de la tercera edat. No estic d’acord amb que la gent gran sigui provinciana, avorrida, trista ni antiquada, però encara que fos així, no és el cas de les Piles. Tenim l’honor de ser el poble amb més percentatge de joves de la comarca, i m’atreviria a dir que també ho som del país sencer. Un poble amb joves és un poble amb futur. On hi ha joves hi ha vida i les petites coses, aquelles que semblen insignificants es transformen en el més dolç bàlsam de felicitat, esdevenen màgiques.
Dormir amb les finestres obertes a ple estiu mentre sents una vintena de nens jugant lliures pel carrer, és una autèntica benedicció. I si a més hi sumes aquella intensa olor de palla humida, quan tanques els ulls et sembla estar vivint una eternitat atemporal, fora del temps i de l’espai, difícil d’explicar però que et torna a fer-te sentir com una innocent criatureta, tornes a ser un nen, tanques els ulls i tornes a ser al carrer jugant amb ells, com si no passés el temps. A vosaltres us dono les gràcies nens, perquè tot sovint ens recordeu la nostre infància i ens feu sortir el nen que portem tots a dins. Aquesta és la major glòria del nostre poble, vosaltres els nens, vosaltres sou la nostre esperança i sou el futur, no perquè algun dia hagueu de ser grans, sinó perquè ens ajudareu a tots a tornar a ser infants. Vosaltres escriureu el destí d’aquest poble, nens i nenes perquè vosaltres sou els successors de tant bella història, perquè tots vosaltres sou hereus de les piles.
Som un poble peculiar, com diu la cançó: Entre la conca i la Segarra, entre el litoral i l’interior, a l’ombra de Sant Miquel i amb vistes a Montserrat, un poble de sacà, acariciat per la marinada i on la gent s’enfada per regar, que menja sopes amb forquilles i fa trumfos xafarots, que venera verges robades i que té un campanar tort.
Es per tot això que les piles és un poble especial i únic. És per tot això que hem de fer de la festa major un acte d’afirmació i orgull espilenc. Es per tot això que hem de celebrar la fortuna que significa pertànyer a aquest poble. I és per tot això que jo us dic:
Benaventurats els huguets i els barragans, benaventurats els llopis i els taverners, benaventurats els villarroya i els pintó, benaventurats els de ca la lola i els barraters, benaventurats els Riquelme i els Albinyana, benaventurats els maginets i els pepets, Benaventurats els de cal calbet i els masets, benaventurats els de cal Biel i els celda, Benaventurats els de ca la margarida i els Peribañez, benaventurats els Villanueva i els marcelins, benaventurats els gil i els badós, benaventurats els alcaraz i els roca, benaventurats els perez i els martinez, benaventurats els de ca la viuda i els freixes, benaventurats els borrells i els fusters, benaventurats els prous i els del castell, benaventurats els de cal romà i els de cal tòfol, benaventurats els colomos i els palau, benaventurats els teixidó i els jansa, benaventurats els aviles i els peinado, benaventurats els garriga i els garcia, benaventurats els eduardus i els de cal topu, benaventurats els de cal joano i els ramos, benaventurats tots vosaltres, espilencs, perquè vostre és el poble de les Piles, perquè vosaltres sou les Piles! I ara... desbordem tots d’eufòria i alegria, que es faci present la felicitat! Que comenci la Festa Major! Salut i República! Visca les Piles i visca Catalunya lliure!!

Magí Balcells Balcells