 |
| Façana del Cal Jové amb projecció mapping. |
El nostre escenari no és monumental, no
tenim arcs del triomf ni aqüeductes, ni contem amb una èpica història. La
història d’aquest humil poble és com la de la majoria del poble ras, la
història d’una gent que fa la seva vida amb tranquil·litat i sense cap afany de
glòria més que la pròpia felicitat. El nostre poble no fa soroll ni desperta
les curiositats dels turistes en massa, no l’anuncien en pamflets ni agències
de viatge, la poca aigua que tenim no es cristal·lina i clara, no tenim platja
ni mar brava, no hem tingut mai grans personatges, no tenim or ni tenim plata.
Perquè per apreciar la grandesa d’aquest petit racó de món no s’ha de mirar
l’arquitectura de les cases ni el seu paisatge. Perquè la bellesa d’aquest
poble rau precisament en la seva senzillesa. Però encara que les Piles gaudeixi
d’aquesta virtut, això no és ni de bon tros el millor d’aquest poble, perquè
sense cap mena de dubte, el millor d’aquest poble sou tots i cadascun de
vosaltres, espilencs.
Aparentment, quan passes per la carretera
sense conèixer el poble, penses, quin poble tant bufó, petitet, arraulit al
voltant del Castell... es maco per la seva senzillesa si! Però si la gent que
passa per la carretera conegués els tresors que s’amaguen en totes i cadascuna
d’aquestes cases, que no es altre que tots vosaltres, canviarien la paraula
bufó per, quin GRAN POBLE, seguit d’un signe d’exclamació i escrit en
majúscules. Perquè la grandesa d’aquest poble és la seva gent, les històries
personals de tots i cadascun de nosaltres, la capacitat que tenim per
ajuntar-nos i fer coses, les ganes de fer poble, de trobar-te amb la gent,
d’organitzar dinars, sopars, de parlar, de compartir històries i moments, de
jugar, de defensar-nos mútuament, de mostrar-nos afecte i respecte. Les Piles
és un poble petit pel que fa a l’espai, però immens, infinit i etern pel que fa
a l’esperit. Probablement parlo influenciat pel fet que he crescut aquí i
perquè la majoria dels records més bonics que he viscut, els he viscut aquí.
Potser si, potser aquesta veritat que us
proclamo només em serveix a mi, però llavors em pregunto perquè a diferència de
molts poblets, aquí la gent enlloc de marxar torna. Em pregunto perquè ve gent
nova i s’integra plenament. Perquè els seus joves l’adoren enlloc de voler
marxar a la gran ciutat o a l’estranger. Jo sé la resposta! És per vosaltres,
espilencs, perquè sou bona gent, amable, senzilla, generosa i oberta, perquè
aquí cessen les pors i les vergonyes i un pot ser lliure, pot ser ell mateix.
Perquè les Piles és abans que res una gran família, una família disposada a
promoure estones d’alegria i felicitat, disposada a compartir els bons i els
mals moments els uns amb els altres. Els espilencs ens fem costat. Ens ajudem,
fem pinya. Aquesta és la millor virtut d’aquest poble. Compartir els bons i els
mals moments. Perquè al final, en això consisteix la vida. La vida és això, una
de freda i una de calenta i l’èxit consisteix en saber entomar les bufetades
sense defallir i en saber aprofitar les petites engrunes d’alegria que la vida
ens ofereix. Compartir els bons i els mals moments!
Aquest any hem patit greus pèrdues. Han
estat pèrdues que fa un any no podíem ni imaginar. I tots les hem sentit en
major o menor mesura, a tots ens han afectat. La Padrina, la tia Consol, el
tiet Joan i el Joan Bonell, a ells els hi dediquem aquestes paraules. Eren
persones que estimàvem i que ja no hi són. Aquest fet ens entristeix a tots,
però hem de mirar endavant perquè estic segur que ells voldrien que els
recordéssim sempre amb un somriure. Hem d’alçar-nos i seguir el camí sense
oblidar-los, tenint-los sempre present en una dolça nostàlgia perquè aquesta és
la millor manera d’honrar-los. Perquè la grandesa d’una persona no es mesura
pels cops que cau, sinó pels cops que s’aixeca. Perquè les persones intel·ligents
sempre es recuperen d’un fracàs i les que no ho son mai es recuperen d’un èxit.
Hem d’alçar-nos per ells. Ningú es mor del tot sempre que els que encara hi som
els recordem. Recordar és l’única manera d’aturar el temps, de donar vida a
allò que ja no és. Tots marxarem algun dia sense saber quan, es llei de vida.
Però mentre siguem aquí us recordarem sempre amb un somriure i plens d’orgull
per tenir la oportunitat d’haver-vos conegut. Per nosaltres, mai no heu mort,
perquè el vostre record i exemple el portarem sempre a dins. Compartir bons i
mals moments.
Uns marxen i altres arriben, la vida sempre
continua, es fa camí al marge dels nostres desitjos. També hi ha hagut bons
moments, immensos moments . Hem vist el naixement de la divina Júlia, del petit
Iban, de la Katia, i aviat del Martí, hem vist panxes femenines plenes de vida
per dins, hem vist com aquest formós poblet s’omplia de canalla fins a tal punt
que hem despertat l’enveja de pobles veïns. Hi ha pobles d’aquí al costat que
quan ha nascut algú ha sortit per la tele perquè feia més de divuit anys que no
es produïa un naixement. Si les Piles sortís per la televisió cada cop que neix
algú, en els últims anys hauríem sortit més de vint vegades. Sempre se’ns diu
que els pobles son tristos, avorrits, provincians i antiquats perquè la majoria
de gent és de la tercera edat. No estic d’acord amb que la gent gran sigui
provinciana, avorrida, trista ni antiquada, però encara que fos així, no és el
cas de les Piles. Tenim l’honor de ser el poble amb més percentatge de joves de
la comarca, i m’atreviria a dir que també ho som del país sencer. Un poble amb
joves és un poble amb futur. On hi ha joves hi ha vida i les petites coses,
aquelles que semblen insignificants es transformen en el més dolç bàlsam de
felicitat, esdevenen màgiques.
Dormir amb les finestres obertes a ple
estiu mentre sents una vintena de nens jugant lliures pel carrer, és una
autèntica benedicció. I si a més hi sumes aquella intensa olor de palla humida,
quan tanques els ulls et sembla estar vivint una eternitat atemporal, fora del
temps i de l’espai, difícil d’explicar però que et torna a fer-te sentir com
una innocent criatureta, tornes a ser un nen, tanques els ulls i tornes a ser
al carrer jugant amb ells, com si no passés el temps. A vosaltres us dono les
gràcies nens, perquè tot sovint ens recordeu la nostre infància i ens feu
sortir el nen que portem tots a dins. Aquesta és la major glòria del nostre
poble, vosaltres els nens, vosaltres sou la nostre esperança i sou el futur, no
perquè algun dia hagueu de ser grans, sinó perquè ens ajudareu a tots a tornar
a ser infants. Vosaltres escriureu el destí d’aquest poble, nens i nenes perquè
vosaltres sou els successors de tant bella història, perquè tots vosaltres sou
hereus de les piles.
Som un poble peculiar, com diu la cançó:
Entre la conca i la Segarra, entre el litoral i l’interior, a l’ombra de Sant
Miquel i amb vistes a Montserrat, un poble de sacà, acariciat per la marinada i
on la gent s’enfada per regar, que menja sopes amb forquilles i fa trumfos
xafarots, que venera verges robades i que té un campanar tort.
Es per tot això que les piles és un poble
especial i únic. És per tot això que hem de fer de la festa major un acte
d’afirmació i orgull espilenc. Es per tot això que hem de celebrar la fortuna
que significa pertànyer a aquest poble. I és per tot això que jo us dic:
Benaventurats els huguets i els barragans,
benaventurats els llopis i els taverners, benaventurats els villarroya i els
pintó, benaventurats els de ca la lola i els barraters, benaventurats els
Riquelme i els Albinyana, benaventurats els maginets i els pepets,
Benaventurats els de cal calbet i els masets, benaventurats els de cal Biel i
els celda, Benaventurats els de ca la margarida i els Peribañez, benaventurats
els Villanueva i els marcelins, benaventurats els gil i els badós,
benaventurats els alcaraz i els roca, benaventurats els perez i els martinez,
benaventurats els de ca la viuda i els freixes, benaventurats els borrells i
els fusters, benaventurats els prous i els del castell, benaventurats els de
cal romà i els de cal tòfol, benaventurats els colomos i els palau,
benaventurats els teixidó i els jansa, benaventurats els aviles i els peinado,
benaventurats els garriga i els garcia, benaventurats els eduardus i els de cal
topu, benaventurats els de cal joano i els ramos, benaventurats tots vosaltres,
espilencs, perquè vostre és el poble de les Piles, perquè vosaltres sou les
Piles! I ara... desbordem tots d’eufòria i alegria, que es faci present la felicitat!
Que comenci la Festa Major! Salut i República! Visca les Piles i visca
Catalunya lliure!!
Magí Balcells
Balcells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada