 |
| Magestic. Anys 50. |
De
fet a casa, tots els aparells de ràdio fins principis del 1970 van ser
autoconstruits pel meu tiet. Recordo una ràdio a galena posada amb una repisa
de la saleta i els cables de coure rígids recoberts de cotó blanc que es
distribuïen cap al dormitori dels meus pares i al de l'àvia. Jo vaig tenir la
meva galena quan vaig començar a anar a l’Institut, quan vaig ser capaç de
fer-me-la amb un “kit” de l'escola de tècnics Ràdio Maymó. El connector de
“terra” el prenia d'una aixeta del bany i l'antena era la malla metàl·lica del
somier.
Un
dia, cap els tres o quatre anys, un recader ens va portar una caixa amb un nou
aparell de ràdio de vàlvules. Era molt igual al que veieu. Això era una altra
cosa. Disposava d’ona curta, d’ona llarga i d’ona mitja. Durant el dia
funcionava el receptor a vàlvules i a la nit es feia servir el de galena. Així
es podia escoltar en silenci la ràdio durant la nit, perquè tots els receptors
de galena han d’escoltar-se amb auriculars.
Al
migdia quan sortia de l'escola podia escoltar “Tambor”, un espai
radiofònic de contes que emetia Ràdio Barcelona, just passat el migdia. Les
notícies “del diario hablado” s'escoltaven mentre fèiem els àpats de
migdia i vespre. Abans d’anar a dormir era obligat escoltar més notícies “les
clandestines”, per a poder contrastar la informació de les primeres vagues
o manifestacions al règim polític. Ràdio España Independiente (La
Pineraica) era essencialment la que més escoltàvem tots els espanyols.
Francament se sentia molt malament perquè els enginyers del govern
s'encarregaven d’emetre soroll a sobre de la mateixa freqüència de l'emissora i
s'havia d'anar improvisant la seva recepció pel dial de la ràdio per aconseguir
“las ondas volantes”, com deien ells mateixos, a les noves emissions encara no
interferides.
La
informació no era fàcil ni veraç del tot. Calia fer altres excursions per més
emissores de les anomenades “internacionals”
a l'ona curta com ara Ràdio Nederland que emetia des d'Holanda, La BBC des de
Londres, Radio Praga des de l'antiga Txecoslovàquia, Ràdio Àustria
Internacional des de Viena, Radio França Internacional des de París, etc.
Aquesta emissora excepcionalment s’escoltava per Ona Mitja (OM).
A
mi això de les vàlvules em tenia encuriosit. Donaven escalfor i una lleugera
llum vermella. De la ràdio sortia música i paraules. Vaig estar moltes estones
intentant descobrir als músics i locutors a dintre de l'aparell. Un dels molts
esdeveniments que en redactar aquestes ratlles sobre el món de la ràdio aflora
dels records és quan vaig sentir la retransmissió radiofònica en directe de
l'arribada al port de Barcelona del barco Semíramis que transportava un
grup d'espanyols repatriats de l'antiga URSS. Recordo com si fos ahir que jo
donava voltes al voltant d'una taula on havia la ràdio.
La
ràdio ho era tot. Era informació, música, cultura, notícies, teatre i
especialment companyia. La companyia que donava l'aparell i la família al
voltant d'una llar de foc o una estufa de petroli. El butà encara no havia
arribat.
Aquest
aparell va marcar una etapa de la vida. Després el pare en van comprar un altre
de la marca Inter. Aquest ja portava la FM, i tot el que aparella aquesta
millora de qualitat tècnica en el món de la radiodifusió especialment dels programes
musicals.
