Trànsit de l'Estació Espacial Internacional (ISS) davant del sol durant un eclipsi. |
Des de la Península Ibèrica es podrà veure en una bona part del territori, però especialment cap a l’est (Catalunya), podrem gaudir dels darrers minuts de la seva desfilada davant del Sol, mentre surt per l’horitzó.
Trànsit de la ISS davant la lluna. Fotos amb telescopi. |
Perquè passa això?
Quan els astres es posen en conjunció, el Sol, els astres i la Terra queden en línia recta en una regió del cel. Mercuri i Venus al estar més a prop del Sol es poden quedar en dues conjuncions: conjunció superior quan es queda darrera del Sol, o en conjunció inferior quan queda al davant passant entre el Sol i la Terra. Tot i així, Mercuri i Venus rarament acaben passant per davant del Sol que es troben en conjunció inferior. El darrer trànsit de Mercuri va passar en l’any 2006 i no tornarà a passar fins el 2016.
El cas de Venus és encara més excepcional, durant tot el segle XX no n’hi va haver cap. El darrer va ser el 8 de juny de l’any 2004, el segon i darrer trànsit d’aquest segle serà el proper dia 6 de juny durant la sortida del Sol, quasi a ran d’horitzó, a Catalunya. L’horitzó est/nord-oest ha de quedar lliure d’obstacles.
És un fenomen molt poc freqüent. Sols es produeixen quatre trànsits cada 243 anys a intervals de 8, 105 i 121 anys. Això passa a primers de juny o primers de desembre. Encara que s’ha repetit mils de vegades des del naixement del Sistema Solar, no es desvetllà un trànsit de Venus fins l’any 1639. Abans no va ser possible la seva predicció. El darrer ja hem dit que es va produir el 8 de juny del 2004, però l’anterior a aquest va succeir el 6 de desembre del 1882.
No t’ho perdis! El proper no tornarà passar fins d’aquí 105 anys!
Què es veurà?
Trànsit de Venus l'any 2004. |
Tant sols amb uns prismàtics que portin incorporats un filtre solar es podrà veure amb una millor nitidesa.
Com mirar-ho?
El principal perill de l’observació solar no són sols els raigs de llum, sinó els raigs ultraviolats, que els acompanyen i que no manifesten cap tipus de molèstia al mirar, però que poden produir danys irreversibles a la retina. No totes les ulleres de sol ni els filtres solars paren les radiacions ultraviolades.
En els establiments especialitzats en aparells d’òptica i astronomia tenen uns filtres especials (filtres Mylar) que es posen davant dels oculars del aparells astronòmics. Tots els filtres han de estar homologats per a la visió solar i amb certificació de la UE.
Es pot utilitzar filtres de protecció de soldador del nº 14. També ulleres homologades de polímer negre. Cal llegir abans les instruccions que portin. Tot i així amb totes aquestes proteccions es reserva la visió contínua a molt poc temps !. No es aconsellable mirar seguit durant més de 3 minuts. Cal descansar després al menys un minut.
En el cas de no disposar de filtres i proteccions adients es pot veure el Sol amb uns senzills prismàtics, però en cop de mirar, es projecta la imatge del Sol sobre el terra en una superfície clara, com un paper o una cartolina.
Més info:
Per generar el mapa de temps de trànsit des d’una altra ubicació:
http://transitofvenus.nl/wp/where-when/local-transit-times/
En el desplaçament de la Lluna pel Zodíac és freqüent que s’interposi entre els planetes i la Terra. Això ho pot fer amb “lluna plena”, “quart creixent” o “quart minvant”.
En aquesta ocasió la desaparició (ocultació) no serà visible des d’Espanya perquè encara no haurà sortit. Si podrem veure l’aparició de Júpiter. Com que aquesta estarà en quart menguant l’aparició serà més espectacular per què es veurà aparèixer Júpiter per sobre el disc de la Lluna, que estarà fosc i a molt poca altura d’horitzó.
El temps que s’espera que trigui en veure's el disc complert de Júpiter des de què comença a sortir pel llim fosc de la Lluna, és un dos minuts. Al voltant de les 02h 08’ T.U. a les 02h’10h T.U. (+2H). Recordeu-vos que anem dos hores avançats sobre el T.U.
Els planetes Venus, Mart, Júpiter i Saturn seran visibles durant la primera meitat de la primavera, al principi de la nit.
A mesura que avança l’estació, primer Júpiter, i després Venus desapareixeran del cel del vespre, que quedarà dominat per la presència de Mart i de Saturn.
(*) Junt amb l’interès per l’Astronomia es troben persones aficionades al seguiment d’enginys espacials i del repte de la seva captura amb imatges “impossibles” com els trànsits de l’Estació Espacial Internacional, que es mostren en les fotos superiors. Això ja és un altra tema...
Eduard Garcia-Luengo
expersat.org