Els
actes comencen a les 6 de la tarda amb la Missa a l’església de Sant Joan
Baptista de Biure amb molta afluència de públic.
Seguidament
un sopar al cafè a on ens vam reunir setanta-cinc persones en un ambient molt amè. A
continuació la cantada d’havaneres amb “SOPA DE PEIX” i a la mitja part el rom
cremat que estava molt bo.
A la
segona part la música estava acompanyada per música celestial de trons i
llampecs seguits d’un xàfec, l’hora, més tard de les 12 de la nit això vol dir
que va ploure per Sant Pere Regalat i ens esperem quaranta dies d’inestabilitat.
Són dos quarts de vuit del matí de diumenge dia 13, fa sol i de núvols n'hi ha ben pocs. Preparem
els esmorzars a la font i als volts de les deu comença a arribar gent. El pa amb
tomàquet i botifarra crua està molt bo. Els del CEQ ens diuen que a la plaça de
Sta. Coloma de Queralt al menys hi havia 100 persones, no totes passen per la
font però déu ni do de l’ambient.
Podem
dir que durant aquesta jornada passen més de 200 per la muntanya, uns pugen, els altre ja
baixen i d’altres pugen pel cantó de Pontils.
La
celebració de la Paraula, com cada any es fa a les dotze del migdia. La petita Ermita
dedicada a Sant Miquel, ressona en les cantades i sobre tot quant es canten els
Goigs dedicats al Sant.
El
vermut al cafè i el dinar de Festa Major ens omplen d’energia per prosseguir a
la tarda amb els jocs per la mainada que ens porten records dels anys
81-82-83.... _ quan vam recuperar la festa_ perquè no han variat gaire, sempre són
tradicionals.
Ara
anem al ball amenitzat pel conjunt “Pagant Sant Pere Canta” que ens fa ballar i
gaudir de la música de sempre. No pot faltar el ball del ram: una bossa de roba
per anar a comprar.
I la
festa acaba en un ensordidor foc d’artifici! S’ha de notar que tenim un valencià
al poble.
Una
vegada més agrair al CEQ de passar per la font, a la Coperal pels programes, a
l’Ajuntament de Les Piles i a tots els que veniu any rera any.
Esmorzar a la font de Biure. |
Coronant el cim de Sant Miquel. |
Jocs per la mainada. |
Els jocs per la mainada: tot un espectacle! |
Fina
Malet Botines