Era la nit del 6 al 7 d’octubre de 1803, quan
moria a la seva torre d’Alella, el comte de Santa Coloma de Queralt don Joan Baptista
de Queralt Descatllar Desbach i de Pinós (1), “después de haver rebut tots los
Sants Sagraments mana rebrer nostra Mare la Iglesia á tot Christiá posat en lo
ultim article de la vida”.
El dia 10 del mateix mes i any, entre les 3 i
4 hores de la tarda fou portat el seu cadàver a la vila colomina, on fou rebut
per la Reverent Comunitat de Preveres junt amb la Comunitat de Religiosos del
Convent de la Mercè i altres Reverents individus, per a ser sepultat al seu
vas o sepultura que els comtes posseïen a Santa Maria de
Bell-lloc (2).
La comunitat de preveres i els religiosos de
la Mercè, no van saber del decés del comte fins el dia 8 dels corrents cap el
tard. Se’ls va donar l’avís “per expres ab carta” que envià el Dt. Francisco
Prat que actuava com a notari i procurador del difunt.
Participà
la notícia al pare comanador del convent de la Mercè i a la comunitat de
preveres a través del reverent que actuava com a bosser.
De seguida que ambdues comunitats saberen de
la mort del comte feren que l’escolà toqués a morts, “y se feren tots los
señals, y tochs de campanas, com se estila en la mort de un Pbre. individuo de
la Rnt. Comt.”.
Mentrestant s’estava a l’aguait observant la
carretera de la Panadella (3) tot i esperant l’arribada del fèretre comtal. A
les 3 hores de la tarda del dia 10, arribà el cadàver fins “ devant de casa de
Borras contigua al torrent, y la ultima de aquella arrebal”.
Prèviament la comunitat de religiosos del
convent, amb creu alta s’encaminaren fins el pati de l’església, i allí
s’uniren amb la comunitat de preveres.
Tots junts i a través del carrer dels Marxants enfilaren a rebre el cadàver,
fins la casa de Borras, on hi havia posat “lo ataut sobre la caixa de morts”,
el qual estava il.il·luminat amb dotze atxes i divuit ciris de lliura tot de cera
blanca, allí se li cantà una absolta general “ab lo Psalm De profundis é
immediatament partint ab lo cadáver se canta altra abta. General devant lo St.
Hospital y al arribar al castell, y posat lo atahut ab sa caixa dins la
capella del castell se li cantaren las
tres abtas. Generals”…
Després de deixar el comte a la capella del
castell, la comunitat de preveres se’n anà. Els religiosos de la Mercè abans de
marxar, es quedaren al cap de l’escala per cantar “aquells pios obsequis que
per raó de la germandat acostumant”. Abans d’acomiadar-se ambdues comunitats, el
prevere que exercia de bosser, donà al pare comanador de Bell-lloc, l’hora en
que s’havien de reunir al dia següent. I així fou, el dia 11 a les 8 hores del
matí, es tornaren a reunir les dues comunitats al pati de l’església, i des
d’allí s’encaminaren cap el castell passant pel carrer dels Marxants.
Un cop al castell, es cantaren tres absoltes
generals davant la capella. Seguidament es baixà el cadàver fins l’entrada, i
allí se li cantà “lo prescrit per lo ritual”, i desseguida se’n tornàren tots
plegats fins l’església parroquial seguint el mateix camí per on havien vingut.
El fèretre s’entrà a l’interior del temple parroquial, però tot el seguici que
acompanyava al difunt abans d’entrar al temple, li cantà solemnement “lo que
prescriu lo Ritual en los enterros, no obstant que la Lletania fou Rex eterna
Glorie”
Després d’això, sortiren tots de l’església
per l’altre portal i s’encarrilaren pel carrer Major amunt , i sortiren pel
portal de Santa Coloma tot i cantant el Miserere i a la fi arribaren a
l’església del Convent; en entrar a l’església s’apagaren tots els ciris de les
ànimes, i es retornaren a la parroquial on quedaren allí guardats i ja no es
feren servir més.
Seguidament es cantà l’ofici de difunts, i
després la missa de l’enterrament. Els
següents dies dotze i tretze es cantaren les misses i oficis de la novena, capdany,
nocturnos i laudes…
Durant tots aquests dies, les processons
anaven encapçalades pels dos reverents
pronotaris de “Herencias” seguides per tot l’acompanyament del dol. La
comunitat de preveres en totes les funcions tenia preeminència respecte a la
comunitat de religiosos del convent mercedari, fins que el cadàver era lliurat
i entrat a Bell-lloc , aleshores agafaven les regnes els mercedaris, que eren
els qui celebraven tots els actes fúnebres.
Un cop descrit tot el cerimonial que es portà
a terme els dies 10, 11 i 12, el prevere que fa la inscripció al llibre d’òbits
ens assabenta de les despeses de l’enterrament, i ens enumera a tots els
preveres i religiosos que assistiren als diferents actes funeraris i els
honoraris que cobraren cadascun d’ells.
La gran majoria cobraren 3 lliures i 4 sous.
Pot ser que us interessi el nombre i el nom dels assistents a les diferents
funcions fúnebres. Veiem-los:
Comunitat de preveres: Joseph Bofurull, Francesc
Febrer, Ramon Sol (aquest no cobrà), Ramon Gassó, que exercia de bosser, Joseph
Serra, Joan Breu, Antoni Miquel, Anton Marimon, Anton Arnavat, Esteva Comella,
Magi Serra, Joseph Esplugues, Magi Novella, escolà, el rector d’Aguiló, el
rector de Bellprat i el rector de Montergull.
Religiosos o frares de la Mercè: Ramon Miquel
Monjó, Joseph Foraster, Joan Pelos (prevere francès), Pau Viladomí, comanador,
Joan Roca, Pau Berangeli (o Barangari), Pere Armengol Sebastiá, Anton Costa,
Francisco Moix, Francisco Geli, Bonaventura Tarrida, Francisco Domenech, Jaume
Serra, Hipolit Fonseca, Francisco Elifant i Soler (aquest cobrà 1 lliura i 4 sous), l’escolà del Convent que també era
prevere, cobrà 4 lliures i 4 sous.
La Confraria de sant Nicolau, el reverent Breu
era el prior, 4 sous, La Confraria de la
Santa Creu, el reverent Serra era el prior, 15 sous, la Confraria de santa
Anna, 4 sous.
Altres despeses: Dret de rector, 3 sous, els
coteros, 3 lliures i 4 sous, Dret de les coques, 15 sous, els ciris de les
ànimes, 12 sous, pels portants dels ciris i la caldereta, 1 lliura i 10 sous,
pels portants de les atxes, 1 lliura i 10 sous, l’encens, 3 sous, pel celari de
obiter o bosser 3 lliures i 10 sous, pel diaca i subdiaca del gremial, 4 sous,
i per l’obra de l’església, 11 lliures.
Josep Ballabriga Clarasó
VISITEU EL SEU BLOC: desdelespiles
Santa Maria de Bell-lloc
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1923)
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1923)
(1) Joan Baptista de Queralt i de Pinós, era
fill d’Ignasi Andreu de Queralt i
Descatllar i de Maria Josepa de Pinós i
Sureda. Havia nascut a Barcelona el 1758 i morí a Alella el 1803 amb només 45
anys. L’any 1786 succeïnt el seu pare heretà el títol de comte de Santa Coloma.
El 1793 se li reconegué la dignitat de “Grande de España” de primera classe. Es
casà el 1774 a Madrid amb Maria Luisa de Silva i González de Castejón.
Fou regidor degà de l’Ajuntament de Barcelona de 1789 a 1797. El seu hereu fou Joan III de Queralt i de Silva Descatllar, nascut el
1803.
(2) Als llibres d’òbits colomins trobem citat
el santuari de Bell-lloc de diferents formes. A vegades l’anomenen Santa Maria
o el Convent, o Santa Maria de Bell-lloc, o el Convent de la Mercè, o de Nostra
Senyora de la Mercè, i en ocasions encara parlen del Monestir de Nostra Senyora
de Bell-lloc.
(3) En aquesta ocasió les dues comunitats, (la
dels preveres de la parroquial, i la dels religiosos de la Mercè), simplifiquen
el cerimonial que executaven quan un comte colomí moria als defores del comtat.
Quan un comte de Santa Coloma moria per exemple a Barcelona, i l’havien de
portar a enterrar a Bell-lloc, les dues comunitats l’anaven a rebre al límit
parroquial i/o comtal. Aquest límit es trobava als defores de la Vila, en dèien
la casa d’en Vilardell, vora Pedrafita, a on hi havia l’Hostal de la Banya,
antigament dit Hostal d’Aguiló (ostal de Guillo) que era a la vora del camí ral
i limitava amb el terme d’Aguiló.
El ritual, doncs era el següent: Des de
l’església parroquial de Santa Coloma es sortia en processó que era
encapçalada per la creu de la confraria
de santa Anna (les creus es portaven alçades, “creu alta” en deien), en segon
lloc hi anava la creu del mercedaris, la tercera creu era la de la confraria de
la Santa Creu,i la seguia en últim lloc la creu de la confraria de sant
Nicolau. Mentrestant les campanes tocaven a morts. Quan s’arribava a la casa
d’en Vilardell, s’esperaven que arribés el difunt. Un cop arribat, se li cantaven
dues absoltes generals i retornaven tots cap a la Vila
conservant l’orde establert. Ja a Santa Coloma, la comitiva fúnebre entrava pel
portal de Cervera, però abans de creuar-lo s’aturaven devant la Font Major (les
Fonts de les Canelles), per cantar una absolta general.
Nota: ALGUNS APUNTS HISTÒRICS SOBRE SANTA
MARIA DE BELL-LLOC. Abans de d’acabar aquest article sobre l’enterrament de Joan Baptista de
Queralt, crec que pot ser d’interès fer unes breus pinzellades històriques
sobre el Convent de Santa Coloma. Aquest santuari
està situat extramurs i a la banda meridional de la vila de Santa Coloma de
Queralt. La primera menció la trobem l’any 1221 en el testament d’Arnau de
Timor, quan aquest deixà a Santa Maria mil sous barcelonesos, i sembla ser que
en aquestes dates ja degué iniciar-se la construcció de l’església. A partir de 1260 es té noticia de
l’existència d’una reduïda comunitat de donats i donades, que formaven una
comunitat mixta.
El 1307 l’església va passar als mercedaris gràcies a la intervenció de Pere V de Queralt, aquests van aixecar unes dependències conventuals gòtiques. L’any 1313 van sorgir unes desavinences amb els senyors de Santa Coloma, que van obligar els religiosos a abandonar el santuari.Amb tot però, el 1335 hi retornaren per quedar-s’hi definitivament fins l’exclaustració. El conjunt del santuari estava integrat per l’església, el claustre (de dos piso) i les dependències conventuals situats al costat de migdia, que el 1835 foren cremats i destruïts. Aquest mateix any, el Convent fou clausurat de forma definitiva, doncs també va patir diversos assalts que van provocar la mort de’alguns mercedaris. L’església no va quedar tant afectada i a mitjan del segle XIX va recuperar el culte. Les dependències conventuals foren enderrocades el 1870 a causa del seu abandó. DE PRIMER VA SER EL MONESTIR DE SANTES CREUS.
El 1307 l’església va passar als mercedaris gràcies a la intervenció de Pere V de Queralt, aquests van aixecar unes dependències conventuals gòtiques. L’any 1313 van sorgir unes desavinences amb els senyors de Santa Coloma, que van obligar els religiosos a abandonar el santuari.Amb tot però, el 1335 hi retornaren per quedar-s’hi definitivament fins l’exclaustració. El conjunt del santuari estava integrat per l’església, el claustre (de dos piso) i les dependències conventuals situats al costat de migdia, que el 1835 foren cremats i destruïts. Aquest mateix any, el Convent fou clausurat de forma definitiva, doncs també va patir diversos assalts que van provocar la mort de’alguns mercedaris. L’església no va quedar tant afectada i a mitjan del segle XIX va recuperar el culte. Les dependències conventuals foren enderrocades el 1870 a causa del seu abandó. DE PRIMER VA SER EL MONESTIR DE SANTES CREUS.
Els nobles Ponç, Berenguer i Sanxa de Queralt,
cap el 1171 elegiren sepultura a Santes Creus. A l’ala nord del claustre del monestir,
en el tercer arcosoli es conserva la tomba dels Queralt, construïda avançat el
segle XIII. DESPRÉS VA SER SANTA MARIA DE BELL-LLOC.
A l’interior del santuari es troba el sepulcre
dels Queralt, encarregat per Dalmau I de Queralt , baró de Santa Coloma, que
fou construït entre 1348 i 1387. Hi és enterrat Per V de Queralt., l’altre
sepulcre que havia de contenir les despulles d’Alamanda de Rocabertí, en
realitat és un cenotafi, donat que no ha contingut mai el seu cos. Alamanda per
desavinences familiars, no va voler ser enterrada a Santa Coloma, i preferí la
catedral de Tarragona per al se repòs.
Els Queralt doncs , des de finals del segle
XIV es van enterrar a Bell-lloc, que va esdevenir des d’aleshores el seu panteó
familiar.
Després de la mort de Joan Baptista de
Queralt, encara s’enterraren dos Queralt més al santuari. Veiem-los:
Eduardo de Queralt i Bucarelli, morí a
Barcelona el dia 8 de juny del 1829, i el dia 12 del mateix mes i any fou
enterrat al Convent. Tenia tres anys i sis mesos.
Bernardino de Queralt i Bucarelli, morí a
Barcelona el 26 de juny del 1830, i el dia 29 del mateix mes i any fou sepultat
al Convent. Tenia sis anys i sis mesos.
Eren fills de Joan Baptista de Queralt i Pilar
Bucarelli, i per tant nets de Joan Baptista de Queralt i de Pinós.
Si voleu consultar les dades de l’enterrament d’en Joan Baptista de
Queralt i els seus nets ho podeu fer a través de l’Arxiu Històric Arxidiocesà
de Tarragona. www.ahat.cat/es/
Podeu consultar el “Llibre dels òbits de la
parroquial yglésia de Santa Coloma de Queralt” (1803 – 1826).
I el “Llibre dels òbits de la parroquial
yglésia de Santa Coloma de Queralt. Incipit annus 1827”. (1827 – 1851).