divendres, 9 de juny del 2017

L’ÚLTIM ENTERRAMENT COMTAL A SANTA COLOMA DE QUERALT



Era la nit del 6 al 7 d’octubre de 1803, quan moria a la seva torre d’Alella, el comte de Santa Coloma de Queralt don Joan Baptista de Queralt Descatllar Desbach i de Pinós (1), “después de haver rebut tots los Sants Sagraments mana rebrer nostra Mare la Iglesia á tot Christiá posat en lo ultim article de la vida”.
El dia 10 del mateix mes i any, entre les 3 i 4 hores de la tarda fou portat el seu cadàver a la vila colomina, on fou rebut per la Reverent Comunitat de Preveres junt amb la Comunitat de Religiosos del Convent de la Mercè i altres Reverents individus, per a ser sepultat al seu vas  o sepultura  que els comtes posseïen a Santa Maria de Bell-lloc (2).
La comunitat de preveres i els religiosos de la Mercè, no van saber del decés del comte fins el dia 8 dels corrents cap el tard. Se’ls va donar l’avís “per expres ab carta” que envià el Dt. Francisco Prat que actuava com a notari i procurador del difunt. 
Participà la notícia al pare comanador del convent de la Mercè i a la comunitat de preveres a través del reverent que actuava com a bosser.
De seguida que ambdues comunitats saberen de la mort del comte feren que l’escolà toqués a morts, “y se feren tots los señals, y tochs de campanas, com se estila en la mort de un Pbre. individuo de la Rnt. Comt.”.  
Mentrestant s’estava a l’aguait observant la carretera de la Panadella (3) tot i esperant l’arribada del fèretre comtal. A les 3 hores de la tarda del dia 10, arribà el cadàver fins “ devant de casa de Borras contigua al torrent, y la ultima de aquella arrebal”.
Prèviament la comunitat de religiosos del convent, amb creu alta s’encaminaren fins el pati de l’església, i allí s’uniren  amb la comunitat de preveres. Tots junts i a través del carrer dels Marxants enfilaren a rebre el cadàver, fins la casa de Borras, on hi havia posat “lo ataut sobre la caixa de morts”, el qual estava il.il·luminat amb dotze atxes i divuit ciris de lliura tot de cera blanca, allí se li cantà una absolta general “ab lo Psalm De profundis é immediatament partint ab lo cadáver se canta altra abta. General devant lo St. Hospital y al arribar al castell, y posat lo atahut ab sa caixa dins la capella  del castell se li cantaren las tres abtas. Generals”…
Després de deixar el comte a la capella del castell, la comunitat de preveres se’n anà. Els religiosos de la Mercè abans de marxar, es quedaren al cap de l’escala per cantar “aquells pios obsequis que per raó de la germandat acostumant”. Abans d’acomiadar-se ambdues comunitats, el prevere que exercia de bosser, donà al pare comanador de Bell-lloc, l’hora en que s’havien de reunir al dia següent. I així fou, el dia 11 a les 8 hores del matí, es tornaren a reunir les dues comunitats al pati de l’església, i des d’allí s’encaminaren cap el castell passant pel carrer dels Marxants.
Un cop al castell, es cantaren tres absoltes generals davant la capella. Seguidament es baixà el cadàver fins l’entrada, i allí se li cantà “lo prescrit per lo ritual”, i desseguida se’n tornàren tots plegats fins l’església parroquial seguint el mateix camí per on havien vingut. El fèretre s’entrà a l’interior del temple parroquial, però tot el seguici que acompanyava al difunt abans d’entrar al temple, li cantà solemnement “lo que prescriu lo Ritual en los enterros, no obstant que la Lletania fou Rex eterna Glorie”
Després d’això, sortiren tots de l’església per l’altre portal i s’encarrilaren pel carrer Major amunt , i sortiren pel portal de Santa Coloma tot i cantant el Miserere i a la fi arribaren a l’església del Convent; en entrar a l’església s’apagaren tots els ciris de les ànimes, i es retornaren a la parroquial on quedaren allí guardats i ja no es feren servir més.
Seguidament es cantà l’ofici de difunts, i després  la missa de l’enterrament. Els següents dies dotze i tretze es cantaren les misses i oficis de la novena, capdany, nocturnos i laudes…
Durant tots aquests dies, les processons anaven encapçalades pels dos reverents pronotaris de “Herencias” seguides per tot l’acompanyament del dol. La comunitat de preveres en totes les funcions tenia preeminència respecte a la comunitat de religiosos del convent mercedari, fins que el cadàver era lliurat i entrat a Bell-lloc , aleshores agafaven les regnes els mercedaris, que eren els qui celebraven tots els actes fúnebres.
Un cop descrit tot el cerimonial que es portà a terme els dies 10, 11 i 12, el prevere que fa la inscripció al llibre d’òbits ens assabenta de les despeses de l’enterrament, i ens enumera a tots els preveres i religiosos que assistiren als diferents actes funeraris i els honoraris que cobraren cadascun d’ells.
La gran majoria cobraren 3 lliures i 4 sous. Pot ser que us interessi el nombre i el nom dels assistents a les diferents funcions fúnebres. Veiem-los:
Comunitat de preveres: Joseph Bofurull, Francesc Febrer, Ramon Sol (aquest no cobrà), Ramon Gassó, que exercia de bosser, Joseph Serra, Joan Breu, Antoni Miquel, Anton Marimon, Anton Arnavat, Esteva Comella, Magi Serra, Joseph Esplugues, Magi Novella, escolà, el rector d’Aguiló, el rector de Bellprat i el rector de Montergull.
Religiosos o frares de la Mercè: Ramon Miquel Monjó, Joseph Foraster, Joan Pelos (prevere francès), Pau Viladomí, comanador, Joan Roca, Pau Berangeli (o Barangari), Pere Armengol Sebastiá, Anton Costa, Francisco Moix, Francisco Geli, Bonaventura Tarrida, Francisco Domenech, Jaume Serra, Hipolit Fonseca, Francisco Elifant i Soler (aquest cobrà 1 lliura  i 4 sous), l’escolà del Convent que també era prevere, cobrà 4 lliures i 4 sous.
La Confraria de sant Nicolau, el reverent Breu era el  prior, 4 sous, La Confraria de la Santa Creu, el reverent Serra era el prior, 15 sous, la Confraria de santa Anna, 4 sous.
Altres despeses: Dret de rector, 3 sous, els coteros, 3 lliures i 4 sous, Dret de les coques, 15 sous, els ciris de les ànimes, 12 sous, pels portants dels ciris i la caldereta, 1 lliura i 10 sous, pels portants de les atxes, 1 lliura i 10 sous, l’encens, 3 sous, pel celari de obiter o bosser 3 lliures i 10 sous, pel diaca i subdiaca del gremial, 4 sous, i per l’obra de l’església, 11 lliures.

Josep Ballabriga Clarasó
VISITEU EL SEU BLOC: desdelespiles


 Santa Maria de Bell-lloc
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1923)

(1) Joan Baptista de Queralt i de Pinós, era fill  d’Ignasi Andreu de Queralt i Descatllar  i de Maria Josepa de Pinós i Sureda. Havia nascut a Barcelona el 1758 i morí a Alella el 1803 amb només 45 anys. L’any 1786 succeïnt el seu pare heretà el títol de comte de Santa Coloma. El 1793 se li reconegué la dignitat de “Grande de España” de primera classe. Es casà el 1774 a Madrid amb Maria Luisa de Silva i González de Castejón.  Fou regidor degà de l’Ajuntament de Barcelona de 1789 a 1797.  El seu hereu fou Joan III de Queralt i de Silva Descatllar, nascut el 1803.
(2) Als llibres d’òbits colomins trobem citat el santuari de Bell-lloc de diferents formes. A vegades l’anomenen Santa Maria o el Convent, o Santa Maria de Bell-lloc, o el Convent de la Mercè, o de Nostra Senyora de la Mercè, i en ocasions encara parlen del Monestir de Nostra Senyora de Bell-lloc.
(3) En aquesta ocasió les dues comunitats, (la dels preveres de la parroquial, i la dels religiosos de la Mercè), simplifiquen el cerimonial que executaven quan un comte colomí moria als defores del comtat. Quan un comte de Santa Coloma moria per exemple a Barcelona, i l’havien de portar a enterrar a Bell-lloc, les dues comunitats l’anaven a rebre al límit parroquial i/o comtal. Aquest límit es trobava als defores de la Vila, en dèien la casa d’en Vilardell, vora Pedrafita, a on hi havia l’Hostal de la Banya, antigament dit Hostal d’Aguiló (ostal de Guillo) que era a la vora del camí ral i limitava amb el terme d’Aguiló.
El ritual, doncs era el següent: Des de l’església parroquial de Santa Coloma es sortia en processó que era encapçalada  per la creu de la confraria de santa Anna (les creus es portaven alçades, “creu alta” en deien), en segon lloc hi anava la creu del mercedaris, la tercera creu era la de la confraria de la Santa Creu,i la seguia en últim lloc la creu de la confraria de sant Nicolau. Mentrestant les campanes tocaven a morts. Quan s’arribava a la casa d’en Vilardell, s’esperaven que arribés el difunt. Un cop arribat, se li cantaven dues  absoltes  generals i retornaven tots cap a la Vila conservant l’orde establert. Ja a Santa Coloma, la comitiva fúnebre entrava pel portal de Cervera, però abans de creuar-lo s’aturaven devant la Font Major (les Fonts de les Canelles), per cantar una  absolta general.
Nota: ALGUNS APUNTS HISTÒRICS SOBRE SANTA MARIA DE BELL-LLOC. Abans de d’acabar aquest article sobre l’enterrament de Joan Baptista de Queralt, crec que pot ser d’interès fer unes breus pinzellades històriques sobre el Convent de Santa Coloma. Aquest santuari està situat extramurs i a la banda meridional de la vila de Santa Coloma de Queralt. La primera menció la trobem l’any 1221 en el testament d’Arnau de Timor, quan aquest deixà a Santa Maria mil sous barcelonesos, i sembla ser que en aquestes dates ja degué iniciar-se la construcció de l’església. A partir de 1260 es té noticia de l’existència d’una reduïda comunitat de donats i donades, que formaven una comunitat mixta. 

El 1307 l’església va passar als mercedaris gràcies a la intervenció de Pere V de Queralt, aquests van aixecar unes dependències conventuals gòtiques. L’any 1313 van sorgir unes desavinences amb els senyors de Santa Coloma, que van obligar els religiosos a abandonar el santuari.Amb tot però, el 1335 hi retornaren per quedar-s’hi definitivament fins l’exclaustració. El conjunt del santuari estava integrat per l’església, el claustre (de dos piso) i les dependències conventuals situats al costat de migdia, que el 1835 foren cremats i destruïts. Aquest mateix any, el Convent fou clausurat de forma definitiva, doncs també va patir diversos assalts que van provocar la mort de’alguns mercedaris. L’església no va quedar tant afectada i a mitjan del segle XIX va recuperar el culte. Les dependències  conventuals foren enderrocades el 1870 a causa del seu abandó. DE PRIMER VA SER EL MONESTIR DE SANTES CREUS.
Els nobles Ponç, Berenguer i Sanxa de Queralt, cap el 1171 elegiren sepultura a Santes Creus. A l’ala nord del claustre del monestir, en el tercer arcosoli es conserva la tomba dels Queralt, construïda avançat el segle XIII. DESPRÉS VA SER SANTA MARIA DE BELL-LLOC.
A l’interior del santuari es troba el sepulcre dels Queralt, encarregat per Dalmau I de Queralt , baró de Santa Coloma, que fou construït entre 1348 i 1387. Hi és enterrat Per V de Queralt., l’altre sepulcre que havia de contenir les despulles d’Alamanda de Rocabertí, en realitat és un cenotafi, donat que no ha contingut mai el seu cos. Alamanda per desavinences familiars, no va voler ser enterrada a Santa Coloma, i preferí la catedral de Tarragona per al se repòs.
Els Queralt doncs , des de finals del segle XIV es van enterrar a Bell-lloc, que va esdevenir des d’aleshores el seu panteó familiar.
Després de la mort de Joan Baptista de Queralt, encara s’enterraren dos Queralt més al santuari. Veiem-los:
Eduardo de Queralt i Bucarelli, morí a Barcelona el dia 8 de juny del 1829, i el dia 12 del mateix mes i any fou enterrat al Convent. Tenia tres anys i sis mesos.
Bernardino de Queralt i Bucarelli, morí a Barcelona el 26 de juny del 1830, i el dia 29 del mateix mes i any fou sepultat al Convent. Tenia sis anys i sis mesos.
Eren fills de Joan Baptista de Queralt i Pilar Bucarelli, i per tant nets de Joan Baptista de Queralt i de Pinós.
Si voleu consultar les dades  de l’enterrament d’en Joan Baptista de Queralt i els seus nets ho podeu fer a través de l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. www.ahat.cat/es/
Podeu consultar el “Llibre dels òbits de la parroquial yglésia de Santa Coloma de Queralt” (1803 – 1826).
I el “Llibre dels òbits de la parroquial yglésia de Santa Coloma de Queralt. Incipit annus 1827”. (1827 – 1851).