dimarts, 19 d’abril del 2016

APUNTS SOBRE EL SAFRÀ A LES PILES, EL PRIMER QUART DEL SEGLE XVIII



                        APUNTS SOBRE  EL SAFRÀ A LES PILES, EL PRIMER QUART DEL SEGLE XVIII
                                    Retalls d’un viatge d’Espanya i Portugal (1716-1717)


Ara es compliran 300 anys del viatge o expedició botànica que van fer Antoine de Jussieu, Joan Salvador, Philippe Simoneau  i Bernat de Jussieu, germà de l’Antoine al·ludit, (que, aleshores, era estudiant de medicina) i un mosso de peu (1). Anaven amb una calessa tirada per dues mules de tir (2). Antoine de Jussieu havia rebut aquest encàrrec de l’Acadèmia de les Ciències de París.

El viatge el començaren el 7 d’octubre de 1716, a Barcelona, i l’acabaren el dia 30 de maig de 1717 a la mateixa ciutat, un total de vuit mesos on van travessar Catalunya, el País Valencià, la Regió de Múrcia, Andalusia, Extremadura, Portugal, Galícia, Lleó, Castella, Aragó i, altre cop, Catalunya.
Aquest viatge fou fet “per ordre de Sa Majestad Cristianíssima Lluís XV i de Monsieur, lo Duc d’Orleans, regent de França”… (3). L’objectiu del viatge era conèixer la vegetació peninsular i recollir-ne mostres d’herbari. Les anotacions d’interès botànic van anar a càrrec de Jussieu, que era el cap de l’expedició; Joan Salvador es dedicà a recollir exemplars per al seu herbari (a més, ell també va ser el finançador de l’expedició); Simonneau segurament era el responsable de dibuixar diferents exemplars de la flora peninsular i el Bernat, que només tenia disset anys, devia anar en qualitat d’aprenent i observador.

Joan Salvador durant tot el viatge va confeccionar un curiós dietari carregat d’observacions i detalls sorprenents sobre els llocs per on passaven. La seva història, els costums, la forma de vestir, la gastronomia, etc. (és tanta la informació que ens dóna d’alguns llocs, que sembla que hagi de portar una guia turística a la butxaca). A més, sovint ens descriu la vegetació del paisatge, tant la silvestre com la conreada, evidenciant, com és natural, la seva passió per la botànica.

Tot seguit en farem una lectura de les descripcions pel seu pas per Catalunya, a on podrem observar que en la travessa de l’Alt Gaià i la Conca de Barberà fan un la transcripció literal i molt detallada:

Octubre de 1716: Barcelona-Gandia

“Lo dia 7 d’octubre, dimecres, partírem de Barcelona … Passàrem per lo lloc de l’Hospitalet, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Feliu, Molins de Rei, lo Hostal del Papiol… Sant Andreu, lo Congost, i arribàrem a Martorell (…)”
“Lo dia 8 is querem de Martorell, passant…lo lloc d’Abrera, i nos quedàrem a almorzar en Esparreguera…passant per Collbató, arribàrem a dinar en lo monestir de Nostra Senyora de Montserrat”, on s’hi estàren tot el dia, “i vérem tot lo tresor de Nostra Senyora”. Hi romangueren fins el dia 10 al matí. S’encaminaren cap a “ la ciutat de Manresa, la qual, i per causa de la crema de l’any 1713, estava molt  derruïda; havent-hi un miserable hostal, (fórem) obligats de dormir a terra amb un poc de palla”.
“El dia 11 diumenge, dinàren a Súria,… i més tard anàren fins a Cardona a veure les salines(…)
El dia següent, sortiren de Cardona en direcció a Manresa, on es quedàren a dormir. (de Manresa a Cardona, comptaren sis hores de camí).”
“El dia 13(…) arribàren a dormir a Igualada, vila prou gran i murallada, situada en una plana.”“Lo dia 14 passàrem a Jorba per mal camí, i després de tres hores bones nos quedàrem a Santa Maria”.
“Lo dia 15 passàrem un llogaret anomenat Porquerisses i, continuant sempre un (camí) pedregós i desert, pujàrem a Montmaneu, essent la pujada molt mala i amb graonada. I, continuant un camí prou pla entre roures, havent fet tres hores de camí, arribàrem a dinar a Santa Coloma de Queralt. Passàrem un llogaret dit les Piles, a on cultiven molt safrà, (4) i en aquell temps collien la flor. Vingué una pluja que nos detingué algunes hores. Pasàrem a Rocafort i després de tres hores de camí arribàrem a Sarral”.
“Lo dia 16, divendres, anàrem a veure la vila, que és prou gran. Vérem treballar  de la pedra blanca, de la qual n’hi ha molta abundància en tot lo veïnat”. (…) Monsieur de Jussieu i jo prenguérem les mules. I passant diferents paratges a on hi havia de la pedra blanca o alabastro, passàrem lo lloc de Pira, l’Espluga, i arribàrem en Poblet. Vérem tot lo tresor i monestir d’aquells pares bernardos, comptant des de Sarral a Poblet tres hores. Després entràrem en lo bosc de Poblet, lo qual és molt desert i espès d’arbres. I, anant pujant, passàrem les muntanyes de Prades, tenint un vent molt fort, lo qual nos molestava. Són de Poblet a Prades quatre hores. Fórem malament a Prades per no haver-hi pa. Després passàrem sempre per muntanyes i un llogarret dit Abarca, i nos quedàrem a dormir a la Cornudella, que són quatre hores de camí”.
“El dia 17 passàren per Poboleda, la Conreria i anàren a dinar a Scala Dei. “Vérem lo santuari i diferents pintures(…)”. Aquest dia es quedàren a dormir a Alforja.”
“El dia 18 era diumenge, i després d’oïr missa a Alforja, passàren les Voltes, Mas Buturell, Montroig, prop de Torre Vilar i lo Hospital… “Arribàrem a vuit hores de nit al Perelló, a on fórem malament per haver la guerra molt maltractat lo lloc(...).”
“El dia 19 arribem a Tortosa: Tortosa és una ciutat prou fortificada, a on passa Ebro. Hi ha un pont amb deu barques, i lo portal del pont és de marbre, com i també la capella, que se fabrica, de la santa Cinta…”. Passàren la nit a la ciutat.”
“El dia 20 arribàren a Ulldecona, on dinàren. Dit dia representàven comèdia, havent tingut antes corrida de toros, per la festa de sant Lluc, a on és patró (…)”. Partírem després de dinar i, anant sempre per una plana inculta, passàrem una riera que se diu Sènia, la qual divideix Catalunya de València, cosa de mitja hora d’Ulldecona (…).”

Ara deixarem els nostres viatgers en el seu periple per la Península Ibèrica, i farem un salt en el temps tan cronològic com geogràfic. Saltem doncs, al dia 25 de maig de 1717 ja en terres aragoneses, molt a prop de Catalunya.

“I havent fet quatre grans lleugues passàrem lo pont de fusta de Fraga. Està ensotada I circuïda de muralles de terra, molt derruïdes. Ja se parla català.”
“Lo dia 26, dimecres, partírem de Fraga. Poc després, a on hi ha una fita, és la separació d’Aragó i Catalunya”. Passàren Alcarràs… baix Gardeny, i després entràren a Lleida (…)”
“El dia 27 arriven a Mollerussa… el 28 passen per Bellpuig, Tàrrega i dinen a Cervera… passen els Hostalets, Montmaneu… i dormiren a Santa Maria.”
“Dia 29, “passàrem per Jorba, Igualada, la Pobla, i dinàrem a la Font de la Reina. Passàrem Vallbona, Piera, Masquefa, i dormir a Martorell”.
“Lo dia 30, diumenge, oírem missa en Martorell. Dinàrem a Sant Feliu i, a bona hora de la tarda, entràrem a Barcelona”.

Josep Ballabriga Clarasó

(1) Aquí farem unes breus notes biogràfiques de cadascun dels viatgers que formaven part d’aquesta expedició científica.
Antoine de Jussieu (Lió 1686 – París 1758). Reconegut botànic, metge i naturalista francès. Estudià medicina a la Universitat de Monpeller. Va ser director i professor de botànica del  Jardí Reial de París. I també va ser membre de l’Acadèmia de Ciències de França i de la Reial Societat de Londres.
Joan Salvador i Riera (Barcelona 1683 -1726). Destacat apotecari, botànic i naturalista. Amb només disset anys se’n anà a estudiar a França. L’any 1715 va ser nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències de França. La seva tasca va tenir un reconeixement internacional. Va morir prematurament a l’edat de quaranta-tres anys.
Bernat de Jussieu (Lió 1699 – París 1777). Botànic i metge, germà d’Antoine de Jussieu. Lluís XV li encarregà el traçat dels jardins del Trianon, a Versalles. És autor d’un sistema de classificació botànica diferent del de Linneu.
Philippe Simonneau. D’aquest personatge, només sé que era gravador I dibuixant. També era membre de l’Acadèmia de Ciències de França.
Un altre acompanyant dels viatgers era, “el mosso de peu”, que a vegades anomena “lo calés” perquè devia ser el conductor de la calessa; només sabem d’ell que es deia Custodi (fa al·lusió a ell, quan a Portugal el feriren).

(2) Les calesses eren uns carruatges arrossegats per cavalleries. Per un seguit només tenien dues rodes i tan sols hi cabien dos passatgers. La calessa en la que anaven els nostres viatgers segurament devia ser de quatre rodes i més gran, suficient per encabir quatre o cinc persones i tot l’equipatge, que comptava amb diversos baüls i de l’aplec de plantes que anaven recollint per estudiar-les més endavant.
Tot i que Joan Salvador, diu que aquesta calessa era arrossegada per dues mules de tir, devien portar dues muntures més doncs, de tant en tant, l’Antoine i el Joan les usaven per desplaçar-se a llocs on el carruatge no podia arribar; més endavant es retrobaven en un lloc determinat.
Depenent de si el camí era molt dolent o molt costerut, els nostres viatgers havien d’anar a peu o a cavall, en ocasions havien de llogar un parell de mules o bous més. I en ports de muntanya molt difícils, dos cops van haver d’enganxar dos parells de bous més.

(3) Felip d’Orleans va ser regent de França, mentre durà la minoria d’edat de Lluís XV. 

(4) Em resulta curiós que, al temps de collir el safrà, només nomeni les Piles “on cultiven molt safrà” i em xoca que de Santa Coloma de Queralt i Rocafort de Queralt no en digui res. Quan sabem prou bé, que aquests dos llocs van ser molt importants, tant pel que fa per al seu conreu  com per al comerç d’aquesta espècie, ja des de l’edat mitjana.

El relat complert d’aquest viatge, el trobareu a: Joan Salvador VIATGE D’ESPANYA I PORTUGAL a cura de Ramon Folch i Guillén, Edicions 62, Barcelona. Primera edició: juliol de 1972