BIURE DE GAIÀ (3a part)

Una altra història de nadons traslladats la tenim amb la Maria Malet. La Maria va perdre la mare al poc de néixer ella, al 1924. El seu pare era de Biure i la seva mare de Vimbodí, i vivien a Tarragona, i tenia dos germans, el Mingo i la Pepita. A la Maria, amb pocs dies de vida, la van portar a Biure, a la casa del germà del seu pare que estava casat però que no tenien fills. I explica la mateixa Maria que la van alimentar amb biberó, i insisteix en aquest fet, el que fa pensar que, ser alimentat en biberó, devia ser molt inusual en aquells anys. I va viure ja sempre a la casa dels « onclus », que la tenien com a una filla, i la van fer hereva. El pare es va tornar a casar, va continuar vivint a Tarragona i va tenir tres fills més. A Biure hi anaven sovint a veure la Maria. En una Festa Major a les Piles, la Maria va conèixer a un noi de cal Mensa de Rauric i s’hi va casar. I es van instal·lar a Biure, a cal Malet, ja que ella n’era la pubilla.

La Maria es va casar amb un noi de Rauric, també n’hi va haver que es van casar amb nois de Vallespinosa i d’altres poblets del voltant, i unes altres es van casar amb uns nois de Cunit que havien vingut cap aquests poblets a treballar. Aquestes últimes van marxar cap a aquelles terres de vora el mar i allà s’hi van quedar a viure. D’altres van marxar cap a Sta. Coloma i també a diferents indrets. I el poble, a poc a poc, es va anar despoblant. 

La relació de les cases del Biure és aquesta :

Ca l’Andreu, Ca l’Antonino, Cal Bepu, Cal Bergadà, Cal Bep, Ca l’Elíes, Cal Fernando, Cal Flaciano, Cal Flaciano de Dalt, Cal Gassol, Ca l’Helena, Ca l’Hortalà, Cal Malet, Cal Marc on hi havia la barberia, Cal Maió, cal Malenu, cal Marianet, Cal Marimón, cal Massó, Ca la Miquela, Cal Miret, Cal Moliné, Cal Montagut, Cal Morera, Cal Paulu, Cal Pere Castell, Cal Pons, Cal Ramona, Cal Serverí, Cal Suau, Cal Xacó. La rectoria.

El Molí dels Pous

Cases ensorrades :

Cal Roca i Cal Vives.

Masies, totes ensorrades, la majoria després de la guerra:

Mas Campana, Mas del Jepet, cal Miqueló, Mas Querol -de Pontils però venien a missa a Biure- i Cal Ramona.

Ara, molta gent de fora ha vingut i s’han arreglat antics coberts, pallisses i corrals: l’era del Massó, Fraginalet, cobert del Maió, una casa darrera del Xacó, Cal Maió Nou, Cal Salva, Corral d’en Bepu, Lluis Moliné, el cobert de cal Morera, i el cobert de cal Bepu.

També s’estan venent últimament algunes cases.

Durant les vacances, el poble recupera la vida que havia tingut anys enrere. La majoria dels veïns de Biure de tota la vida, s’estan ara a Sta. Coloma, encara que van pràcticament cada dia al poble perquè hi continuen tenint les cases i les terres. Els que hi viuen tot l’any són pocs, una família dels d’abans ja grans encara hi viu, d’altres són nouvinguts que els ha agradat el poble i s’hi han instal·lat. No és estrany que agradi el poble de Biure, sobretot en aquesta primavera tan desbordant d’aigua, amb aquests camps tan verds i amb el blat tan espès que, segons diuen els pagesos, auguren una bona collita. Camps, boscos, arbres de ribera, fonts … el castell dalt del turó senyorejant tot l’entorn i la muntanya de Sant Miquel ben a prop, un poble per quedar-s’hi a viure.

Montse Rumbau

Publicació del 03/10/2013 a Tribus de la Segarra