QUÈ POSEM AL CONTENIDOR DELS ENVASOS I QUÈ NO?

Avui és el torn del envasos. Què va i que no va al contenidor groc dels envasos? El contenidor groc és el que genera més confusió al carrer. El primer que cal tenir clar és que al contenidor no és "el del plàstic"!, com molta gent diu, sinó el dels envasos lleugers. 

Al contenidor groc només hi hem de dipositar tots els envasos i els residus d'envasos que no són vidre (aquests ja van al verd) ni de paper i cartró (que van al blau). Sota aquesta condició, hi ha un munt de diferents tipus de residus que generem cada dia i que podem portar al groc: des de motllos de porexpan fins als taps de refrescos; des dels brics fins a les llaunes de conserva. Un munt d'objectes, sí, però tots amb una condició comuna: la de ser envasos, embalatges, embolcalls o els seus residus. 

Aquest contenidor, tot i ser el destinat a rebre la part més important de les nostres deixalles, el cert és que el contenidor groc és el que dóna els números pitjors. I és que vist des de fora sembli ple, quan el camió passa a buidar-lo resulta que entre el 70% i el 80% del que hi ha a l'interior és aire. Per això cal aixafar els envasos el màxim ja siguin plàstic o alumini el màxim possible.

CONTENIDOR GROC (ENVASOS LLEUGERS)

Sí

• Ampolles de plàstic d'aigua mineral.
• Ampolles i garrafes de suavitzant, detergent, netejavidres, etc. 
• Ampolles blanques de plàstic (llet).
• Got de plàstic.
• Paper d'alumini.
• Precinte ampolles de vi i cava. 
• Llaunes d'alumini. 
• Llaunes de ferro. 
• Bosses de plàstic. 
• Farciment i motlles de porexpan (interior de capses).
• Paper transparent o film i altres embolcalls transparents d'aliments.
• Safates de porexpan (hamburguesa, embotit, fruita, etc.).
• Plats, gots i coberts de plàstic. 
• Envasos, buits i nets, de productes tòxics com ara salfumant, aiguarràs, lleixiu. 
• Aerosols (esprais) buits. 
• Taps d'envasos (metàl·lics o de plàstic).
• Taps de pot. 
• Taps metàl·lics. 
• Xarxa de fruita.
• Desodorant roll-on.
• Tub dentifrici

No

• Llaços i cintes d'embolicar regals. Rebuig.
• Envasos de productes tòxics amb restes de producte. Deixalleria. 
• Radiografies. Deixalleria. 
• Bastonets per les orelles. Rebuig.
• Material de cures (tiretes, cotó fluix, benes, etc.). Rebuig o contenidor especial sanitari (hospitals i centres d'atenció primària).
• Cassola. Deixalleria. 
• Pal de fregar. Rebuig.
• Test de plàstic. Deixalleria. 
• Galleda. Deixalleria. 
• Precinte, adhesiu. Rebuig.
• Pot de pintura. Deixalleria. 
• Mànega. Deixalleria. 
• Vernís. Deixalleria. 
• Joguines. Deixalleria. 
• Bolígrafs. Deixalleria. 
• Penjador de plàstic. Deixalleria. 
• Espiral llibreta. Deixalleria. 
• Màquina d'afaitar. Rebuig. 
• Raspall de dents. Rebuig.

Fonts d'informació utilitzades:

- I aixó on va? Guia pràctica del reciclatge. José Luis Gallego. Viena edicions. Any 2010.

- Serveis Mediambientals de la Conca de Barberà.

- www.residuonvas.cat

QUÈ POSEM AL CONTENIDOR DEL PAPER I DEL CARTRÓ I QUÈ NO?

Avui toca saber que va i que no va realment al contenidor del paper i cartró. Al contenidor blau només hi posarem dues fraccions de la nostra brossa: el paper i el cartró. Tot tan plegadet com puguem i, si es pot ser, sense elements impropis. 

CONTENIDOR BLAU (PAPER I CARTRÓ)

Sí

• Diaris i revistes.
• Llibres.
• Folis, sobres, cartolines i papers en general. 
• Papers de propaganda. 
• Capses i bosses de cartró. 
• Envasos de paper i cartró (sucre, farina, cereals, galetes,...).

No

• Paper plastificat. Si té el símbol de punt verd, va al contenidor groc; si no, al rebuig. 
• Fotografies. Rebuig.
• Paper de vidre, paper de calc, paper tèrmic de fax. Rebuig.
• Filtres paper. Depèn del contingut. Si són de cafè van al contenidor marró; si contenen altres substàncies perilloses van a la deixalleria. 
• Paper d'embolicar regals plastificat. Si no du el punt verd al rebuig.
• Capses que barregen paper i plàstic (de joguines, per exemple). La millor solució és separar els materials per als contenidors blau i groc; si no és viable, es llencen al del material que sigui majoritari. 
• Mocadors. Rebuig.
• Tovallons de paper i paper de cuina bruts d'olis de cuina, greixos o restes de menjar. Orgànic. 

Fonts d'informació utilitzades:

- I aixó on va? Guia pràctica del reciclatge. José Luis Gallego. Viena edicions. Any 2010.

- Serveis Mediambientals de la Conca de Barberà.

- www.residuonvas.cat

QUÈ POSEM AL CONTENIDOR DEL VIDRE I QUÈ NO?

Des de l'any 1996 la recollida selectiva és una realitat a la Conca de Barberà. Ha plogut molt des de llavors, cada vegada reciclem més però, ja sigui perquè cada dia hi ha més residus a reciclar o perquè ens sembla que ja ho fem bé, acabem abaixant la guàrdia i no ho acabem de fer del tot bé. Per això, de tant en tant, cal fer memòria de què va a cada lloc. El contenidor del vidre, el verd, no n'és una excepció, tot i que aparentment és molt senzill saber que hi va i que no en aquest contenidor no està de més fer memòria i repassar exactament el que hi va i el que no.

El contenidor verd és monoespecífic; això significa que només recull un sol tipus de residu: els envasos de vidre. Ampolles i pots de tota mena, forma i color, però només si són envasos i són de vidre. No és imprescindible rentar-los, però sí que cal posar-los al contenidor buits i sense tap. La resta de residus d'aquest material, com ara gots, plats, gerros i cendrers, peixeres o vidre pla de finestres i portes, entre altres, s'han de portar a la deixalleria. 

CONTENIDOR VERD (VIDRE)

Sí

• Ampolles de vidre
• Pots de vidre

No

• Gots, gerros, plats de vidre. Deixalleria. 
• Cendrers i objectes de decoració de vidre. Deixalleria.
• Peixeres i terraris. Deixalleria. 
• Tasses i teteres de porcellana. Deixalleria. 
• Cassoles de terrissa. Deixalleria. 
• Cassoles i safates de Pyrex (vidre de cocció). Deixalleria. 
• Miralls. Deixalleria o a la recollida de voluminosos. 
• Vidre pla (de finestres, marcs de foto o quadres). Deixalleria o recollida de voluminosos. 
• Bombetes de baix consum. Deixalleria. 
• Ulleres de sol. Rebuig. 
• Bombeta filament. Rebuig.
• Fluorescent. Deixalleria. 
• Porró de vidre. Deixalleria. 

Fonts d'informació utilitzades:

- I aixó on va? Guia pràctica del reciclatge. José Luis Gallego. Viena edicions. Any 2010.

- Serveis Mediambientals de la Conca de Barberà.

- www.residuonvas.cat

QUINS RESIDUS PORTEM A LA DEIXALLERIA?

QUÈ ÉS UNA DEIXALLERIA?

Al carrer no podem disposar d'un contenidor específic per tots aquells residus que, encara que siguin domèstics, només generem de tant en tant. Aquesta mena d'objectes sovint contenen materials molt contaminants i perillosos i, per tant, no es poden abocar al contenidor del rebuig i cal gestionar-los a banda; i, en altres casos, contenen materials molt valuosos que poden ser aprofitats per la indústria del reciclatge. 

Per fer possible la recollida selectiva de tots aquells residus que, bé per les seves característiques especials, bé pel fet de ser massa voluminosos, no tenen els seu contenidor específic al carrer ni estan inclosos en el servei porta a porta, es van crear les deixalleries. En aquestes instal·lacions també hi trobarem els contenidors selectius tradicionals (blau, groc, verd i marró).

DEIXALLERIES A LES QUÈ ACUDIR DES D'AQUÍ A LES PILES

Deixalleria Santa Coloma de Queralt

Deixalleria de Santa Coloma de Queralt

Carreta de Vallfogona (al costat dels bombers). 

Horari d'atenció al públic:

Dilluns a divendres de 9:30h a 14:00h i de 15:00h a 18:00h.

Dissabte restarà oberta de 9:00h a 14:00h.

Tancat diumenges i festius.

Deixalleria mòbil

Deixalleria mòbil al municipi de les Piles

Del 26 de maig al 2 de juny. Plaça dels gronxadors (al costat de la bassa). Les Piles.

Del 16 al 29 de setembre.  Plaça dels gronxadors (al costat de la bassa). Les Piles.

DETALL DELS RESIDUS QUE HAN D'ANAR A LA DEIXALLERIA

• Bateries
• Bombetes de baix consum
• Cartutxos de tinta
• Cassoles
• Cintes de vídeo
• Cintes de cassette
• Discos de vinil
• Discos cmpactes (cd, dvs)
• Dissolvents
• Electrodomèstics que contenen coses perilloses
• Electrodomèstics que no contenen coses perilloses
• Ferralla i metalls
• Fluorescents
• Fusta (de tot tipus)
• Joguines
• Llums de vapor o mercuri
• Olis de cuina
• Olis de motors
• Ordinadors
• Paelles
• Paper i cartró
• Piles i acumuladors
• Pinzells bruts
• Pintura 
• Plàstics de tota mena
• Pneumàtics
• Restes de poda
• Runa en petites proporcions (convenientment segregada)
• Suro (planxes de revestiment)
• Telèfons mòbils i altres dispositius
• Termòmetres
• Tèxtils
• Vernissos
• Vidre de tota mena

Nota: A aquesta llista de residus s'hi podria afegir tots els que la planta vulgui incorporar de manera individual. 

- I aixó on va? Guia pràctica del reciclatge. José Luis Gallego. Viena edicions. Any 2010.

- Serveis Mediambientals de la Conca de Barberà.

- www.residuonvas.cat

QUÈ ÉS ORGÀNIC? I QUÈ NO HO ÉS?

Des de l'any 1996 la recollida selectiva és una realitat a la Conca de Barberà. Ha plogut molt des de llavors, cada vegada reciclem més però, ja sigui perquè cada dia hi ha més residus a reciclar o perquè ens sembla que ja ho fem bé, acabem abaixant la guàrdia i no ho acabem de fer del tot bé. Per això, de tant en tant, cal fer memòria de què va a cada lloc. 

Recentment, des dels Serveis de Residus del Consell Comarcal de la Conca de Barberà s'ha donat a conèixer a la ciutadania que, malgrat cada vegada hi ha més recollida de matèria orgànica arreu de la comarca _fet molt positiu_, augmenten els nombre d'impropis, en aquesta secció . 

Moltes vegades no sabem massa bé que va i que no va al contenidor marró de l'orgànic i és que ens confonem amb residus que anirien al rebuig. Per això breument repassarem que va i que no va al contenidor marró (de residus orgànics) i també el que va al contenidor del verd fort (del rebuig). Anem a veure, doncs, on va cada cosa:

CONTENIDOR MARRÓ (ORGÀNIC)

Sí

• Restes de fruita i verdura 
  
• Restes de carn i peix
• Marro de cafè
• Filtres cafè
• Infusions (en sobre o a granel)
• Serradures
• Pa sec
• Closques d'ous
• Fruits secs
• Marisc
• Pinyols
• Flors i plantes
• Taps de suro
• Paper de cuina brut d'orgànica
• Escuradents de fusta
• Llumins de fusta
• Paper de magdalenes
• Tovallons de paper bruts

No

• Restes líquides (llet, sucs, sopes, begudes, etc). Aquestes van al clavegueram després d'haver-ne separat els sòlids. 
• Bolquers. Aquests van al rebuig.
• Higiène íntima femenina (compreses i tampons). Tot això va al rebuig.

CONTENIDOR VERD FORT (REBUIG)

• Agulles de cosir
• Baietes
• Bastonets de les orelles
• Bijuteria i complements
• Bolquers, compreses i tampons
• Bombetes de filament
• Càpsules de cafè
• Restes de ceràmica
• Cera
• Clips metàl·lics
• Cotó fluix
• Etiquetes adhesivés
• Gomes d'esborrar
• Gots trencats
• Llapissos
• Llimes d'ungles
• Maquinetes d'afeitar
• Maquinetes de fer punta
• Pals d'escombra
• Pals de fregar
• Palletes
• Paper plastificat
• Pols d'escombrar
• Precinte adhesiu
• Preservatius
• Puntes de cigarreta
• Raspall de dents
• Sorra de gat
• Ulleres
• Xiclets
• Xinxetes 
• Xumets

Fonts d'informació utilitzades:

- I aixó on va? Guia pràctica del reciclatge. José Luis Gallego. Viena edicions. Any 2010.

- Serveis Mediambientals de la Conca de Barberà.

- www.residuonvas.cat

QUÈ EN FEM DELS MEDICAMENTS QUE JA NO NECESSITEM?

Tots sabem que els medicaments, correctament administrats, són bons per a la salut, però quan ja no ens calen, es converteixen en un residu que, si no es recicla de manera convenient, pot contaminar el medi ambient.

Què fer amb els medicaments que ja no s'utilitzem i els seus envasos?

Els medicaments que ja no s'utilitzen i els seus envasos s'han de dipositar al punt SIGRE que trobareu a les farmàcies. 

Què no fer amb la resta de medicaments que ja no s'utilitzen i els seus envasos?

Els medicaments caducats o fora d'ús  no es poden llençar mai per l'aigüera ni el vàter, ni tampoc s'han de llençar a les escombraries ni barrejar amb altres residus, ja que contenen principis actius que poden causar un greu risc per la salut de les persones, dels animals i del medi ambient en general.

Què S'HI POT DIPOSITAR als punts SIGRE de les farmàcies?

- Medicaments caducats.

- Medicaments que no necessitem.

- Caixa de medicaments.

- Envasos buits amb restes.

Què NO S'HI POT DIPOSITAR als punts SIGRE de la nostra farmàcia?

- Agulles.

- Termòmetres. A la deixalleria per evitar que aquest residu contamini el medi. El mercuri es pot convertir en una matèria primera apta per altres processos industrials. 

- Radiografies. A la deixalleria per recuperar les sals de plata presents a les radiografies. 

- Gases

- Productes químics.

- Piles. Al contenidor de Piles. El fet de recollir les piles selectivament fa que no s'aboquin incontroladament, evitant així la contaminació dels metalls al medi i a la cadena alimentària. És preferible utilitzar piles recargables.

Què se'n fan d'aquests medicaments que ja no utilitzem?

Els medicaments que es dipositen en un contenidor són recollits periòdicament i traslladats a una planta de selecció i classificació, on seran separats segons el tipus de material de l'envàs (cartró, plàstic i vidre) i posats a disposició de plantes especialitzades per al seu reciclatge. Un cop classificades, les restes de medicaments seran eliminades mitjançant gestors de residus autoritzats que n'asseguren el correcte tractament d'acord amb la legislació vigent.

Fonts d'informació:

- Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

- En vas on vas?

- SIGRE. Medicamiento y medioambiente..

QUÈ EN FEM DE L'OLI DE CUINA USAT?

L'oli usat és un gran contaminant si no es reutilitza
 
Cada vegada que fregim aliments o quan obrim llaunes d'aliments conservats amb oli, estem generant oli vegetal usat. Aquest residu és aprofitable i llençar-lo a l’aigüera contribueix a contaminar el medi ambient i encarir la depuració de les aigües residuals provinents de les llars.

La mitjana catalana de producció d'oli domèstic usat es situa per sobre dels 4 litres per persona i any. 

Tenint en compte els número d'habitants que hi ha al municipi de les Piles, això equival a més de 860 litres d'oli! Més de 85.160 litres d'oli si tenim en compte la població de la Comarca de la Conca de Barberà! I més de 30.262.412 litres si tenim en compte la població total de Catalunya!


Sobretot, no llançar l'oli per l'aigüera!

L'oli és un gran contaminat de l’aigua, si el llancem a l’aigüera comporta un mal funcionament de les depuradores, també la possible contaminació dels rius, del mar i/o dels aqüífers, ja que interferieix a la vida natural i degrada l'entorn. A més a més, llençar l’oli per la pica provoca problemes a les canonades dels desaigües de les cases i a les clavegueres, ja que les obstrueix.


L'oli vegetal reutilitzat pot esdevenir biodièsel

Segueix els següents passos per ajudar a transformar l'oli usat en biodiesel:

1r) Guarda l'oli vegetal usat en una ampolla de plàstic (tan se val si es de coca-cola, aigua o altres begudes). L'important és que sigui de plàstic. En el teu ajuntament pots demanar l'embut d'olis per tal de fer més fàcil la recollida.

 

2n) Una vegada tinguis l'ampolla de plàstic plena t'has de dirigir al punt del teu municipi on estigui ubicat el contenidor d'olis, el qual és de color taronja. L'ampolla, plena d'oli, s'ha de llençar tancada amb el tap.

Quan: Cada 2n dimecres de mes.

           De 10:00h a 17:00h.

On:     Magatzem de l'ajuntament (Les Piles).

          Sala de Ball (Biure).

          Caseta de la Font (Guialmons).

3r) Una empresa encarregada de tractar aquest residu d'encarregarà de portar el teu oli a una planta de reciclatge.

Fer sabó de casa amb l'oli de cuina usat

Si en tenim ganes, de l'oli de cuina usat també en podem fer sabó de casa. Aquesta és la manera com tradicionalment s'ha reutilitzat l'oli domèstic usat.

Ingredients:

• 1 l. d'oli brut de fregir.
• 1 l. d'aigua (millor de pluja)
• 160 g de sosa càustica
• 2 gotes d'oli d'essència

Preparació:

1. En una galleda de plàstic abocar-hi l'aigua i anar-hi afegint la sosa poc a poc. Anar-ho remenant sempre en el mateix sentit fins que es desfaci.

2. Quan la sosa ja estigui desfeta amb l'aigua posar-hi poc a poc l'oli brut de fregir i seguir-ho remenant en el mateix sentit. 

3. Quan la barreja vagi agafant una textura més espessa, afegir-hi les gotes d'oli essencial (romaní, mandarina, espígol, etc).

4. Remenar una mica més perquè l'essència es reparteixi per tota la barreja i abocar la pasta de sabó líquida en qualsevol motlle de plàstic, cartró o fusta (algun recipient que la sosa no pugui danyar).

5. Deixar reposar el sabó en el motlle durant una setmana i després els desemmotllar-lo i, si s'escau, procedir a tallar-lo en sabons més petits perquè encara serà una mica tou. 

6. Després deixar-lo reposar almenys un mes més en un lloc on s'assequi massa (preferible en rebosts o cellers).

Fonts d'informació utilitzades:

- Mediambient de l'Ajuntament de Canovelles. 

- Serveis Mediambientals de la Conca de Barberà.

- Ajuntament de les Piles

- Qui diu que a Forès l'olla bull i no hi ha res?

QUÈ EN FEM DEL MÒBILS VELLS?

Avui dia són poques les persones de la nostra societat que no disposem de telèfon mòbil per comunicar-se amb la resta de món. La majoria de gent que disposem de telèfon mòbil no és pas el primer, sinó que des de què vam adquirir el primer l'hem canviat vàries vegades no tant pel fet que aquest s'hagi espatllat _ que també podria ser_, sinó perquè ens hem acollit a ofertes de les diferents companyies telefòniques que ens han obsequiat amb mòbils més moderns dels que teníem fins ara. En els últims dos anys, l'aparició dels anomenats smartphones també ha contribuït molt a un canvi generalitzat dels mòbils personals. I tot plegat fa que qui més qui menys acumuli un grapat de mòbils en algun que altre calaix de casa seva. I la qüestió és: què en fem d'aquests mòbils vells?

Tots els aparells mòbils acumulats en un racó de casa nostra, a part de ser un estorb i suposar un material desaprofitat, són altament contaminants. Els telèfons mòbils són altament contaminants tant pels metalls tòxics (arsènic, antimoni, cadmi, plom, níquel i zinc, entre altres) com pels plàstics que contenen, ja que triguen molts anys a degradar-se de forma natural. Però es poden reciclar. S'estima que el cost total de reciclatge d'un telèfon mòbil amb prou feines arriba a un euro, un preu molt assequible per a ser respectuosos amb el medi.  Hi ha qui fins i tot alerta, com per exemple la primatòloga Jane Goodall, de la massacre que l'extracció del valuós i escàs coltan causa a l'Àfrica i afirma que reciclar mòbils pot salvar vides.

I com podem reciclar els telèfons mòbils vells? Si vols desfer-te d'un aparell tens diverses opcions: portar-lo directament a la deixalleria, als serveis de recollida de les operadores o bé dur-los a una ONG. Algunes d'aquestes organitzacions no governamentals fan campanyes de recollida i reciclatge de mòbils per recollir fons per als seus projectes o, simplement, envien els telèfons que encara funcionen a altres punts del planeta. Com explica aquest article  de la revista 'Consumer', l'any 2004 Creu Roja, Entreculturas i Alboan van engegar una campanya de reciclatge solidari anomenada 'Dóna el teu mòbil' , que encara funciona. Els usuaris poden entregar els mòbils vells amb uns sobres sense franqueig, i les ONG s'encarreguen d'enviar-los, si encara funcionen, a països com Kènia, Ghana o Sri Lanka. En cas que no funcionin, es descomponen i es reciclen, aprofitant els diners de la recaptació per finançar projectes solidaris.

Una tercera opció, que causa més controvèrsies en l'opinió general d'empreses recicladores i ONGs perquè no aclareixen massa bé on van a parar aquests telèfons ni l'objectiu final del seu negoci, és la venda de mòbils encara útils a empreses vàries (eurekamovil, zonzoo, movildinero, i un llarg etc.)

Resumint el millor de tot és un consum racional d'aparells mòbils per no produir més residus del compte i no fer ús de materials altment contaminants. Si no hem pogur evitar acumular mòbils vells el millor és que aquests puguin tenir una segona vida. La última opció _ peró abans que no fer res_ serà portar els mòbils a la deixalleria perquè es pugui recuperar els materials que el componen.

Anna Carulla Caballé

Fonts d'informació:

- www.gencat.cat

- xarxa de notícies.cat

- 3 a la carta