dimecres, 23 de juliol del 2014

MAGÍ BALCELLS GASOL A L'EXPOSICIÓ "LA NOSTRA RÀDIO"

Vica. Any 1950.
El meu aparell de ràdio el vaig descobrir de molt petit. De fet és l’aparell de ràdio que hi havia a casa, és el que havia vist sempre. Recordo els vespres escoltant “España para los españoles”. Després al cap del temps, tot i que encara era petit, van portar un transistor Sanyo que va substituir l’aparell de ràdio vell que era de vàlvules. Aquest nou aparell el fèiem tombar per la casa perquè era petitet, amb l’antena estirada.

El primer aparell de ràdio que recordo, fent càlculs, penso que deuria ser de principis dels seixanta. El transistor Sanyo calculo que devia ser de l’any mil nou-cents seixanta-cinc. La primera ràdio era fixa i estava situada a un racó del menjador de casa. Tenia prestatges, tenia endoll i es tenien que escalfar les vàlvules quan s’engegava. L’altra ràdio era portàtil.

Recordo escoltar la ràdio als vespres a casa, mentre jo intentava fer els deures i preparaven el sopar. Llavors escoltàvem Ràdio Nacional de España en família.

A mi no m’interessava cap programa en concret. De fet sentia el que escoltaven els de casa meva. Recordo que als matins feien un programa de Radio Nacional del Luís del Olmo _ que no recordo com es deia_ que era un programa patriòtic i d’exaltació nacional. I al vespre feien “España para los españoles” que era un programa de cançons espanyoles dedicades als emigrants espanyols. Es dedicava cançons a familiars que estaven treballant a Alemanya, a França, o en altres llocs. O també hi havia gent que havia immigrat aquí a Catalunya que dedicava cançons a familiars que s’havien quedat a Andalusia, a Ciudad Real. També era molt típic, quan algú feia la primera comunió, dedicar al qui la feia la cançó de Juanito Valderramas de Mi primera comunión o coses així.

Hi havia programes al principi, com ara les novel·les de la ràdio, que jo ja no les havia sentit. Sí que recordo haver sentit a casa el programa el Consultorio de Elena Francis, però era un programa que llavors a mi no m’interessava gaire.

A casa la ràdio estava present a la llar, però no m’emocionava res en especial.  Però recordo bastant, com un record amb il·lusió, el dia del sorteig de Nadal. Aquí al col·legi de les Piles teníem un mestre que normalment  ens posava deures a les vacances de Nadal. Llavors el dia vint-i-dos feia pocs dies que havíem començat les vacances i era el dia que anàvem a buscar els deures a l’escola. El mestre deixava els deures al més gran de l’escola, que llavors era el Palau. I d’aquell dia tinc el record de començar a fer els deures de Nadal amb el cantar de la Loteria a la ràdio. Aquell dia, la ràdio l’escoltava tot el matí esperant que toqués “el gordo” i també escoltant els comentaris que feien de l’estil “tapar un agujero y tal”.

Actualment no faig servir aquell primer receptor, ni el segon. El primer el tinc localitzat a casa. De fet el tinc mig desmuntat perquè temps enrera li vaig canviar l’altaveu per escoltar la ràdio. El recuperaré de cara a l’exposició però actualment no funciona.

Jo actualment sóc molt d’escoltar la ràdio. Sempre que vaig en cotxe estic escoltant la ràdio. Poques vegades escolto música, sinó que la majoria de vegades escolto programes de ràdio on parlen i fan tertúlia. Les emissores que escolto són bàsicament RAC1 i Catalunya Ràdio. Quan començo a estar cansat de notícies i comentaris  passo a escoltar música a RAC105.  Però bàsicament són aquestes dues.