PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE LES PILES 2015

ACTE SACRAMENTAL INFERNAL AMB VERSOTS A LA COMUNITAT

(PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE LES PILES 2015)

Introducció

LLUCIFER:

Estimats convilatants,

Convidats i visitants,

la Festa Major ha arribat

i aquí ens hem presentat.

Hi ha pocs dies que els diables

De l’infern puguem sortir

I ara que s’acaben les vacances

Us acabarem de rostir!

DIABLESSA:

No hem estat pas convidats

més que pels vostres pecats

que en són un bon grapat

i això ens ha ben despertat.

Sí espilencs i espilenques,

aquí sempre n’hi ha de fresques

i tantes són les vanitats

que en quedareu tots retractats!

Versots

L’AJUNTAMENT DE LES PILES

Heu sortit per televisió,

teniu l’aigua malament.

Tot per culpa de la gestió

d’aquest nou ajuntament.

Que si nitrats que si sulfats

no serveix ni per rentar els plats.

L’Ajuntament en culpa l’ACA

per mantenir els vots a la butxaca.

I amb els forats dels carrerons

ai qui es posi uns bons talons!

Podeu tenir un fort accident

i quedar-vos sense cap dent!

Aquest ajuntament sí que mola...

N’hi ha un que sempre vola,

un pagès de cap de setmana

i la Tosquella que sempre mana.

El Sr. alcalde i el tinent

diuen que ja van fent.

Però se’ls hi veu el llautó,

no volen perdre el timó.

I del secretari res direm

que una úlcera li provocarem.

Molta il·lusió hi ha posat,

però està bastant saturat.

L’AGUTZIL

I què en dieu de l’agutzil

que per tot el terme va a mil?

Tallant herba o feinejant

o amb l’aigua “patullant”.

Com si feina no tingués

tothom el mana com si res.

Que si l’herba, que si la font,

que si la llum, que si el “sifón”.

Ja està bé fer-lo pencar,

així és com es guanya el pa.

Però a l’hora a casa ha de ser

si no vol “bronca” de la muller.

Però tot no és feina de l’aguatzil,

sinó de la societat civil.

La merda de gos cadascú ha de plegar

i la brossa reciclar i al contenidor posar.

No sigueu tant senyorets

que hi ha coses que podeu fer solets.

Mireu bé l’Isabel de Ca l’Huguet

que a la plaça ho deixa tot ben net!

L’ALARMA DE CAL HUGUET

Quan per les Piles passegeu

Feu-ho amb compte i tranquil·lets

I si sentiu un gran “estruendu”

És la porta dels Huguets.

Perquè no hi entrin els lladres

Hi ha qui hi posa grans alarmes

Hi ha qui hi posa claus i panys

I hi ha qui no té por dels estranys.

Si a Cal Huguet volen robar

Ja s’hi poden ben mirar

Quan la porta s’obrirà

pel whats app ja correrà.

EL GRUP DE WHATS APP DE LES PILES

Whats app amunt, whats app avall

Ja m’han felicitat, ves tu quin guirigall!

No fa falta que sigui cap aniversari

Però ja s’ha creat tot un rosari!

Ara a veure qui coi posa ordre

No hi ha qui ho sàpiga resoldre

Aquí els anys es fan a dotzenes

I les felicitacions a trentenes!

Que pesats amb el whats app

Mira que fa mal de cap

Un corredor han “avistat”

Pel camí dels horts ben tapat

Deu ser un delinqüent

o només un esportista corrent

Per si de cas el perseguirem

I després ja li preguntarem.

(llegit a duet)

El mòbil m’ha tornat a sonar

Quina noticia s’ha d’escampar?

Ja ho sé, els mossos estant parats

Ai ves tu no sigueu tots multats!

Potser és que hi ha un gat foraster

O que han robat algun diner!

Pot ser una farola s’ha apagat

o simplement algú s’ha “colat”

Una alarma que sona a mitja nit

I tothom ha fet un vot del llit

Igual algú s’ha estrenat…

I tot el poble ja ho ha comentat

El resultat de tot plegat

És que tothom el whats app ha silenciat

LES PILES ETERNA JOVENTUT

A les Piles, és per tots sabut,

que un elixir s’han begut

i que té la gran virtut

de donar l’eterna joventut.

Sí, molt bé ho heu sentit

aquí ningú no ha envellit.

Del més gran al més petit

joves són, almenys d’esperit.

Sempre està a punt el jovent

per muntar qualsevol esdeveniment

del més fred al més calent

sempre i quan hi hagi ambient.

Però heus aquí la gran sorpresa

l’edat d’aquesta joventut fa fresa

És una joventut molt distesa

N’hi ha de 30, de 40 i els de 20 en són raresa.

Esteu tots ben “apanyats”

realment de joves n’heu faltats

i si aviat no en sou retirats

acabareu tots ben “abonyegats”

LES PILES “NON STOP”

I com us agrada la festeta

La xaranga i la pandereta

Sempre a punt de “liar-la parda”

I no perdre pas pistonada.

I és que aneu empalmant

Des de gener fins a final d’any.

Que si tallers, que si sortides,

concerts, btts, festa major i fires.

Les Piles “non stop”

Serà que les teniu alcalines?

Serà que les teniu ben posades?

O és que sempre estan endollades?

No us fan falta vitamines.

Bona estopa us donaria

i unes quantes “carretilles”

Així la follia us baixaria!

I és que en sabeu i us agrada

I, a més, hi teniu la mà trencada

Sou poble que tot ho festeja

I hi ha qui sempre us té enveja

Festegeu gent de les Piles

Que fer festa és vostra essència

I que de totes les catalanes viles

No teniu pas competència!

CA LA MARCELINA

Tenim un tema pendent (la  factura)

no trobem l’Ajuntament

A Ca la Marcelina hem entrat

i a l’alcalde no hi hem trobat!

Però collons quanta bandera

si sembla la Comissió Europea!

Deu ser un independentista

o potser una mica curt de vista.

Diu que el tamany és important

i per això la té tant impressionant.

Però en això sí que no s’equivoca

i aviat serem nou estat d’Europa.

Això sí que ho teniu ben clar

el vint-i-set tots cap a votar

I que sàpiguen els d’Unió

que no tindran representació!

Final

LLUCIFER

Ja ho veieu gent de les Piles

de santets no en teniu res.

Crec que us heu guanyat un bon lloc

sota el nostre correfoc

Gaudiu de la Festa Major

i doneu tot “lo bo i millor”.

Tal i com feu sempre pequeu

i no us desencamineu.

DIABLESSA

I dissabte a mitja nit

Quan Llucifer faci un gran crit

Per saltar i ballar estigueu preparats

Entre flames, guspires i tocs de tabals exaltats.

Que les Piles cremarem

I tot ho arrasarem

Només cendres deixarem

Perquè de nou tots comencem

LLUCIFER

Espilencs i espilenques, que tingueu molt bona Festa Major. Ens retrobem aquest dissabte al correfoc. Aneu ben preparats amb barrets de palla, mocadors i jaquetes de cotó.

Visca la Festa Major de les Piles!

Crònica de la Festa Major de les Piles 2015: http://www.piles.altanet.org///noticies/view.php?ID=4417

IOGA A LES PILES AMB MERITXELL PIPÓ

La Meritxell Pipó Solé, de Jorba, és la professora de ioga de les Piles. Sempre somrient i contenta es caracteritza a grans trets per no perdre temps i anar per feina, per explicar-se molt i molt bé, per corregir i revisar molt les postures emprades en les diferents sessions i per, com popularment diríem, “fotre bastanta canya”. Tot i que després de les seves sessions la frase estrella sigui “avui t’has passat Meritxell”, els espilencs i espilenques que practiquen ioga valoren molt positivament tant el seu caràcter com la manera de fer ioga, i després de cada sessió, tothom acaba molt satisfet del resultat de la pràctica. 

Fer del ioga una professió

La Meritxell ens comenta que abans de fer-se professora de ioga ja feia deu anys que practicava ioga. Li agradava molt el ioga, a ella el ioga la va ajudar molt a nivell personal i va fer el curs pensant que podia ser una alternativa a la feina que ella tenia en aquells moments i que no li agradava suficient.

Aquell curs s’impartia a Barcelona i consistia en fer un cap de setmana intensiu al mes durant un any, de setembre a juny. Durant al curs s’havien d’anar fent treballs i llegir uns llibres. En el temari general del curs es tractava l’anatomia, les  pròpies postures, ensenyar com entrar i sortir de postures, els beneficis de les postures, filosofia  del ioga, una part d’alimentació, etc.

El juliol de 2012 va ser  quan la Meritxell va fer l’examen i es va treure el títol de professora de ioga. I ben aviat ja va començar a exercir com a professora de ioga. El mateix  juliol ja va començar a fer una classe de ioga a Igualada i al setembre estava compaginant les dues feines. Feia una feina de vuit hores de química i va començar amb tres classes a la setmana.

I amb aquestes tres classes va poder comprovar que li agradava aquella feina i un dia de  maig de l’any següent (2013), com ella ens explica, ho va veure  molt clar i es va dir: “S’ha acabat. Deixo la feina i començo ara a buscar més classes de cara al setembre”. I va anar buscant classes i repartint currículums i al setembre va deixar definitivament la feina de química per dedicar-se únicament a ser professora de ioga.

Actualment totes les classes que fa són a Igualada menys la classe setmanal de les Piles i alguna jornada esporàdica. 

El ioga

A grans trets el ioga són exercicis connectats amb la respiració. Això és el que el diferencia d’altres activitats. Perquè una persona pot estar fent aeròbic, per exemple, i està fent exercici i també respira evidentment, però no hi ha aquesta connexió.

En el ioga la respiració és la que ajuda a desenvolupar la postura, tant pel que fa a poder estirar o enfortir la musculatura, com per relaxar el cos, i sobretot per ajudar a connectar la ment amb el què s’està fent. Així podem calmar i relaxar la ment, i poder sentir què és el què està passant al cos i quines sensacions ens dóna cada postura en tot moment. És important que la respiració sigui tranquil·la per poder calmar el sistema nerviós i també per poder obtenir beneficis a nivell intern. Ajudant a millorar el funcionament per exemple, del sistema digestiu, circulatori, nerviós,….

La part més espiritual del ioga va venint _diu la Meritxell_. Ella creu que molta gent quan comença a practicar ioga és per sentir-se millor a nivell físic. Persones que potser els hi fa mal a l’esquena, o que tenen una lesió, o tenen molèsties en alguna altra part del cos comencen a fer ioga i després van veient que el ioga no només els ajuda a nivell físic, sinó que potser comencen a sentir-se millor a nivell general. Molts cops no es pot explicar què és el que millora, sinó que potser un està millor amb sí mateix. Però està clar, que hi ha persones que entren en pel ioga per la part de la meditació. I a la vegada també et trobes amb persones que diuen que el ioga no està fet per ells, perquè els hi agrada una activitat més dinàmica, però és perquè molts cops la imatge que es té del ioga és de la persona en postura de meditació, amb les cames creuades.

Per fer ioga es necessita ben poca cosa, amb una estoreta i un lloc pla on col·locar-la és suficient. En principi no cal partir de cap aptitud física en concret. Cada postura es pot anar adaptant a la persona. Sí que és cert que al ioga les postures queden molt definides. És a dir, les postures han de ser idealment d’una forma determinada perquè hi hagi una bona col·locació corporal i també perquè t’ajudi a nivell intern. Però si una persona té lesions o hi ha dificultats com, per exemple, una escoliosis o una hèrnia, o simplement hi ha molta rigidesa corporal, la postura es pot anar adaptant a la persona. I de fet aquesta és un dels grans avantatges del ioga, que tothom pot practicar-lo. Però la qüestió és que el qui comença a practicar el ioga, parteixi d’on parteixi, vagi notant que amb el temps guanya flexibilitat, tant a nivell físic com mental, i que es troba millor en general.

Classes de ioga a les Piles

La Meritxell ens explica que va començar a fer ioga a les Piles perquè una amiga li va passar la proposta. Era la tardor de 2013 en què algunes veïnes i algun veí de les Piles havien participat dels tallers de moviment terapèutic de la primera edició dEl Danseu Festival les Piles i es van animar a provar de fer alguna activitat durant tot l’any.

A l'estiu classe de ioga a la gespa de la piscina

Des de les Piles es va contactar amb una amiga seva que és professora de ioga per tal de fer classes a les Piles. Però ella no podia fer la classe i li va proposar a la Meritxell que sí que li va interessar i va ser ella qui va venir a fer les classes de ioga dels divendres a dos quarts de vuit.

A les Piles, igual que en qualsevol altres classe, el ioga s’adapta en bona part a les persones que hi ha. La Meritxell ens explica que si hi ha una classe amb gent amb més lesions i/o dificultats es fa una classe més suau o amb unes variants més senzilles. De fet, el que és habitual a les classes és que hi hagi  gent que sigui molt elàstica, que de seguida pot fer postures molt avançades, i gent menys flexible que li costarà més. Per això ella dóna sempre diferents opcions per fer una postura o exercici. Remarca que el que és bo en el ioga és que cada persona se l’adapti al seu ritme i a les seves possibilitats i fins i tot a les necessitats que tingui en aquell moment. 

Els iogues

Li preguntem per si hi ha diferents branques i/o filosofies del ioga i ella ens contesta que sí, que “això del ioga és tot un món que no te l’acabes”. La seva formació és de ioga sivananda, però en la seva pràctica personal utilitza ioga sivananda i també Ashtanga ioga. L’Ashtanga és més dinàmic que el Sivananda _diu_. I de fet_ afegeix_ la formació que va fer ella no era Sivananda pur. Després també hi ha el fet que ella va practicant i va fent altres cursos amb diferents professors i va adquirint coneixements varis i va tendint a incorporar i transmetre els exercicis que a ella personalment li van més bé.

La Meritxell busca treballar molt intensament els exercicis perquè “és a través del cos que es pot arribar a calmar la ment”. Segons diu ella “si se li diu a algú “que s’assegui i no pensi en res durarà pocs segons. El cap no para i segurament practicant-ho veus”. Afirma que ella ho veu claríssim, que quan algú està pensant en una altra cosa ho veu al moment perquè un es queda en la postura quan se li diu que en surti, o veus que s’equivoca, etc. El moment de la relaxació és més fàcil _encara que és difícil no pensar en res_ perquè ja es ve d’un previ de respiració calmada i estar concentrat és més fàcil.

El ioga de la Meritxell

El ioga_ens explica _ depèn de cada professor, segons cada estil pot ser més o menys dinàmic. Es pot enfocar cap a més postures més tranquil·les, d’estar-t’hi molta estona respirant, o bé un ioga més dinàmic que , segons el seu entendre, permet que la ment no pugui marxar tant. Un ioga més dinàmic fa que la persona hagi d’estar més pendent del que fa en tot moment, més atent i concentrat.

La Meritxell, que té fama de “fotre-li canya”, diu que una cosa és fotre canya tot buscant  l’estirament fins un límit suportable. S’ha de saber diferenciar del que és dolor del que és estirament. Segons diu ella: “A mi m’agrada corregir postures. A vegades corregeixo perquè s’està fent malament la postura, però a vegades simplement ajusto la postura perquè la persona pugui arribar més lluny en aquesta”.

Ens posa l’exemple d’una torsió. En una torsió hom ho pot estar fent bé, però si el professor t’ajuda a anar més enllà, millor. Creu que es pot diferenciar entre corregir i ajustar una postura. La correcció es dóna quan hi ha algú que està fent una cosa que li podria causar algun dany perquè ho està fent malament. L’ajustament es produeix quan la persona està fent bé la postura i simplement se la mou una miqueta perquè millori el seu estirament, tot donant-li intensitat. Tal i com diu la Meritxell, en general a la gent li agrada que la corregeixin i ho agraeixen, encara que sempre hi pot haver algú que això li pugui molestar.

Per què practicar ioga?

“Per què fer ioga? Aquesta és la “pregunta del milió”_ respon ràpidament la Meritxell_.

Per una banda ajuda a adquirir flexibilitat, però també ajuda al funcionament general de tot el cos. Les postures, malgrat es vegin com a simples postures des de fora, tenen beneficis interns. Ens posa per exemple les torsions que ella creu que són el cas més clar. Quan es fa una torsió és com posar a lloc tot el sistema digestiu. Per tal de visualitzar-ho: és com si tinguéssim una tovallola que l’estem escorrent. I això ajuda a que després els intestins puguin fer millor els seus moviments, hi ha una millor irrigació de la sang per tot el cos, etc.

A part del treball físic, pot servir en una situació d’estrès com, per exemple, truquen per telèfon i et donen una mala notícia. En un principi hom es posarà nerviós, evidentment, i el ioga tampoc solucionarà res, però sí que et permet poder dir “d’acord, un moment, respiro i actuo”. I el fet de saber controlar la respiració que es desenvolupa amb la pràctica del ioga et permet superar més fàcilment aquell moment. Evidentment que un també s’ho passaràs malament, però li permetrà gestionar millor la situació. El ioga _diu_ ajuda a calmar-se. Per ella el ioga és una eina que es pot aplicar al dia a dia.

La Meritxell afirma que practicar el ioga un cop a la setmana no és suficient. Almenys caldria practicar el ioga tres cops a la setmana, això seria fantàstic. O dos cops a la setmana també està molt bé. Sí que és cert _ diu_  que el ritme que portem tots dia a dia és bastant frenètic i que, mira’t així, poder fer ioga un cop a la setmana, una hora i mitja, ja està bé.

Però el que és important del ioga quant a la pràctica és la constància i poder fer ioga almenys mitja horeta al dia seria ideal. Fer la salutació al sol, dues postures i relax. Perquè amb aquesta mitja horeta un es va recordant de saber trencar la rutina, de parar un moment i calmar la ment. El ioga va molt bé per  la gent que va tot el dia estressada, ajuda a trencar amb el ritme frenètic que portem en el dia a dia. Afegeix que la salutació del sol és, de fet, la part més dinàmica de la sessió i bàsicament ajuda a escalfar el cos i a connectar bé la respiració (inspiració i expiració) amb el moviment.

Afegeix que el que seria ideal per practicar ioga seria fer-ho al matí, tal i com es fa a l’Índia. La pràctica del ioga, tot i que hagi estat més intensa o no, aporta energia al cos. Practicar ioga al matí aporta energia per tot el dia. Tot i així, afegeix, pel tema de feina i altres la majoria de gent practica ioga a la tarda i, de fet, ella fa les seves classes a la tarda. 

Fer ioga equilibra el cos i la ment i estreny llaços entre els membres del grup