ANTÒNIA? IAIA? ÀVIA?

Hola, bon dia, bona tarda o bona nit a tothom -segons es miri-! Ja fa temps que l’Anna em demana que faci un escrit i jo ja feia temps que tenia ganes d’escriure però no trobava el moment. Tenia ganes d’escriure sobre pensaments o sobre coneixements varis. No perquè cregui que el que he de dir sigui més important que el que diuen els altres, sinó perquè crec que tots ho hauríem de fer. Penso que tots tenim coses interessants a dir i que en general, la majoria de nosaltres no som suficientment intel·ligents per arribar a grans conclusions si no és amb el conjunt i/o amb el complement de les altres persones.

Bueno (ja se que “ bueno” no es correcte en català, però aflora la llengua materna), anem al gra. Com molts de vosaltres sabeu, el set de desembre vaig ser àvia d’una nena que es diu Mariona. És el primer nét. I com a conseqüència d'aquest esdeveniment, molta gent m’ha preguntat com em faria dir per la nena i aquí ve l’objecte d’aquest article: "I com et dirà? Antònia ?  Iaia? Àvia?...”

Doncs bé, em faré dir IAIA i ara us explicaré perquè. Em faré dir iaia per dos motius. En primer lloc crec que per una qüestió visceral o, si ho voleu més fi, per un tema sentimental. A la meva mare tots els néts li deien així i a mi em sona molt proper. El segon motiu és més complex i tot seguit us en faré cinc cèntims. Quan estudiava pediatria, teníem un professor que ens va fer la reflexió de què "El cercle de persones properes al nadó, estableixen uns vincles únics amb ell. És per això que amb els pares i als avis, i inclús a vegades amb els germans, se’ls crida no pels seus noms de pila, sinó amb paraules que són expresses per ells: papa, mama, iaia, avi... Però, no es interessant que precisament per cridar a la gent més propera es facin servir síl·labes que coincideixen amb els primers sons que fa servir el nadó (ppp, mmm, avu, ia...)? No seria lògic, doncs, que a les primeres persones que reconeix el nadó se li atribuïssin paraules difícils o llargues”.

Així doncs que em faré dir iaia pels motius expressats que porten a pensar força, no? Sentiments i raó avalen la meva decisió, però la polèmica està servida! 

Per cert, el Magí es farà dir “ Padrí“ , guanyen els sentiments!

Antònia Balcells Garrido, una iaia molt trempada.