dimarts, 7 de febrer de 2012

LA PLOMA ESTILOGRÀFICA

El pobre Sr. Pere estava desesperat, ja feia tres dies que buscava la seva ploma estilogràfica per tota la casa. Encara havia de corregir un grapat d'exàmens i s'apropava el final de curs. La seva dona li deia que se'n comprés una altra, que la seva ja apareixeria qualsevol dia en qualsevol racó. Però el Sr. Pere no en volia comprar cap, volia la seva ploma, la que durant tants anys havia dut a la butxaca de l'americana.

Però va haver de claudicar i, donant tota la raó a la seva dona, va anar a la llibreria de la cruïlla i es va comprar una estilogràfica nova. I au, a corregir exàmens s'ha dit! Però hi havia alguna cosa que no acabava de rutllar perquè aquella ploma només posava zeros i més zeros. Encara que l'examen estés bé i el Sr. Pere decidís que es mereixia un set amb vint-i-cinc, la ploma estava entestada a posar zeros i més zeros. Allò era una autèntica bogeria. Què estava passant? El Sr. Pere, amb una paciència de Sant, va desmontar la ploma per veure si tenia els altres números encatllats al plomí,  però allà no es veia res. Tot i així la va netejar ben neta, la va reomplir de tinta i la va tornar a provar. Però res, la ploma continuava posant zeros. Decididament la cosa anava de mal en pitjor.

Ja no sabia que més fer. Va deixar la ploma a l'escriptori i la mirar de fit a fit i, gairebé sense donar-se'n compte, va començar a parlar-li:

- Què ho fa que només vols suspendre als meus alumnes? Que no et semblen prou bons?

I ai l'às que la ploma es va posar dreta i va respondre!

- Sí, ves, és que jo no sóc una ploma per corregir exàmens, saps? Jo són una ploma d'alt estanding! He estat dissenyada per ser una ploma d'executius, d'aquells que signen contractes d'altes finances. No fa per mi ser una ploma d'un mestre d'escola!

- Caram - digué el Sr. Pere - no gastes pas pocs fums tu! Doncs sàpigues que a la llibreria de la cruïlla de plomes com tu n'hi ha una caixa plena i no pas gens cares!

- Això ha estat una errada de la fàbrica. Jo havia d'anar soleta, en un estoig de vellut vermell. Però per una errada d'un operari vaig anar a parar a la caixa de les plomes barates. No saps pas com he patit barrejada amb aquella "xusma"!

El Sr. Pere no se'n sabia avenir d'aquella extranya conversa. Eren les dues de la matinada, els exàmens estaven fets un nyap, i ell parlant amb una ploma amb aires de gran senyora. Si el veiessin els de l'escola pensarien que s'havia begut l'enteniment, ell que ja passava per estrany amb aquella mania d'escriure amb ploma i no amb un bolígraf com ho feia tothom. Així és que li va dir:

- Mira noia, és tard i demà a les nou he de ser a l'escola. Així que farem un tracte. Tu et deixes estar d'òrgues i deliris de grandesa i et comportes com cal escrivint el que jo et digui i no el que a tu et passi pel plomí i jo, per altra, et prometo que demà al migdia et tornaré a la llibreria perquè et posin al teu desitjat estoig, d'acord?

- Això és parlar amb seny - va dir la ploma-. Tracte fet!

I així, el Sr. Pere va poder acabar de corregir els exàmens. I fidel a la seva paraula, al migdia tornant de l'escola, va passar per la llibreria i va tornar la ploma, tot fent veure al venedor que aquella ploma era més bona que no pas el preu que havia pagat per ella. El venedor li va agraïr molt el gest, perquè ja l'havien avisat de la fàbrica de l'error comès i anava boig pensant a qui li hauria venut aquella ploma tant valuosa. I com a agraïment li va regalar un grapat de llapissos. 

I quan va arribar a casa li esperava una bona notícia i és que la seva estimada ploma havia estat trobada. Estava amagada en un calaix de l'armari gran, el de desar la roba blanca. Com havia anat a parar allà era tot un misteri, però el més important era que, per fi, tornava a les seves mans i ràpidament se la posà a la butxaca de l'americana i es va sentir molt feliç.


Txaro, 15 de juny de 1992

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada