Veí de les Piles soci i copropietari junt amb Eduard Domingo Meroño del bar restaurant La Musiteca ubicat a Santa Coloma de Queralt i que entrà en funcionament el 25 d’octubre de l’any 2011.Un llarg bagatge en el món de l’hostaleria
L’Iban té una llarga i trajectòria en el món de la hostaleria. I és que, com ell indica, va deixar d’estudiar molt jove i amb tan sols quinze anys va començar a treballar en un bar de Cornellà. La feina li va agradar i des de llavors ha anat treballant i formant-se en el món de l’hostaleria.
Després de treballar en aquell bar a Cornellà, va estar durant dos anys a Menorca treballant en una cuina d’un restaurant. Quan va tornar a Barcelona es va posar a treballar a la cuina de l’Hospital Sant Joan de Déu a través d’una recomanació que li havien fet al restaurant de Menorca on havia estat treballant.
A Sant Joan de Déu hi va estar sis o set anys. I al mateix temps que estava treballant a la cuina fent suplències i altres també treballava de nit en diferents pubs musicals, fins i tot havia portat sales de festa. Després, va estar treballant en un restaurant a Barcelona on feia de cap de sala de la marisqueria molt bonica que es diu “Ca la Nuri”.
I després d’allò va aterrar a santa Coloma i va agafar el bar l’Estrella, d’això ja fa deu anys. Amb l’Estrella va ser quan es va plantar per compte propi. Ens indica que a Barcelona havia estat treballant a llocs com a cap de sala o encarregat, però mai abans havia tingut el seu negoci en el sentit d’invertir-hi els propis diners. I fins ara fa poc més de mig any que he obert la Musiteca.
Les qualitats necessàries
L’Iban creu que per posar en marxa un negoci d’aquest tipus cal tenir molta paciència. Matisa que segurament la paciència és necessària per posar en marxa qualsevol negoci, però que aquesta habilitat és vital en el món de l’hostaleria. Diu que les coses acaben caient pel seu propi pes i que si es fan les coses bé la gent les acaba valorant. Però a més cal molt de valor i ser llençat.
Ens comenta que ell quan treballava per compte d’altri es trobava que havia tingut molts caps del tipus “mando y ordeno” i que per això moltes vegades havia tingut problemes. L’Iban creu que sí que és necessària certa disciplina per funcionar, però que a ell no li acabava d’agradar com en molts llocs dels que havia treballat el cambrer no es podia involucrar en el negoci i el cap era un “tio” que guanyava tota la pasta possible i intentava guanyar-hi més. Ell reafirma que li agrada molt la hostaleria, però que no li agradava aquesta manera de fer que hi havia a gairebé tots els llocs on havia estat.
Ell, ens diu, tenia una altra filosofia, que li agrada molt més que i que, de fet, a l’Estrella ja va començar a aplicar i que també segueix ara a la Musiteca. Una filosofia basada en compartir el projecte amb els treballadors i involucrar-los per tal de funcionar com una petita família. I si la cosa anava bé i es guanyava més, doncs que els treballadors que també hi guanyin més. I ell content!
De totes maneres, afegeix, és molt més senzill treballar per un altre, almenys t’estalvies un munt de problemes.
Un canvi de rumb
Preguntant-li a l’Iban que el va empènyer a deixar l’Estrella i obrir aquest nou negoci ell responia amb tota sinceritat que buscava un canvi de públic i d’ambient, així com també encetar un nou repte personal i laboral.
Ja feia temps que li rondava pel cap obrir un establiment més encaminat a un perfil de gent jove adulta, amb un ambient més tranquil i calmat. Pel que fa als horaris no variarien, ni han variat massa, respecte als que portava a l’Estrella.
A més reconeix que tenia ganes d’encetar un nou repte, malgrat diu no ser massa ambiciós amb el seu treball i que de fet es vol acabar dedicant a la integració social, uns estudis que va realitzar durant els primers anys que va tenir l’Estrella.
Del projecte al fet
Segons ens indica l’Iban, entre que s’ideava el projecte fins que s’obrien les portes al públic va passar un any. Molt de temps, massa temps, afegeix.
El primer pas va ser demanar una hipoteca al banc per la compra del local. Demanar la hipoteca va ser molt complicat perquè llavors ja no es donaven hipoteques. Van haver de presentar moltíssima paperassa al banc a nivell d’avaladors. Van necessitar molts avaladors d’un i altre soci sense ser pas, afirma, una hipoteca molt elevada.
Un cop resolt el tema de la hipoteca faltarien els permisos de l’ajuntament quant a llicència d’obres i després llicència d’activitat que, van ser especialment lents.
Afegeix que temps enrera el local havia estat una discoteca que havia causat moltes molèsties als veïns de la zona i que això va ser un motiu més que endarreria la posta en marxa del projecte. Els veïns en saber que es volia obrir aquest negoci van fer molta pressió perquè no s’obrís, ja que creien que seguirien en la mateixa línia que el local anterior. Va fer falta una reunió dels veïns amb els socis de la Musiteca perquè se’ls hi expliqués quin era l’objectiu i la filosofia del local per calmar els ànims dels veïns i l’ajuntament accedís a donar els permisos necessaris. Pel que sembla, ara els veïns estan encantats de la vida.
La Musiteca, gastronomia musical
Li demanem a l’Iban per la Musiteca, què ens defineixi exactament què és i que hi podem trobar. La resposta no és una, sinó un allau de respostes, d’idees i de conceptes. I és que la Musiteca és més que un restaurant i és més que un bar, fins i tot és més del que resumeix el subtítol “gastronomia musical”.
La Musiteca és un poti-poti _ en el més bon sentit de la paraula_ que el podríem definir en tres punts bàsics:
1) Un restaurant únic i genuí que es basa en una cuina creativa i moderna de qualitat, però que no és pas minimalista, basada en preus assequibles.
2) Un espai polivalent i múltiple que busca un ambient agradable i tranquil en els diferents espais que allotja (bar, zona de copes, restaurant).
3) Una filosofia de treball basada en el creixement local i en el treball en grup.
Tot i que per fer-se’n més bé la idea el millor és fer una ullada a la seva web www.lamusiteca.cat
Filosofia de treball de la Musiteca
La filosofia de treball de la Musiteca ajuda a fer el local quelcom únic i irrepetible. L’Iban ens explica que van apostar per crear un grup jove de gent del poble. El cuiner, que se l’estimen molt i el valoren molt, és l’únic membre que no és del poble perquè en el moment de configurar l’equip la gent jove del poble apta per aquest lloc de treball ja estava amb la seva feina. Però si no, també hagués estat algú més del poble.
Ara mateix, comptant els dos socis, són sis treballadors. Entre setmana, el Xavi està sol a la cuina i son dos cambrers a fora que l’ajuden si és necessari. Al cap de setmana el Xavi té un ajudant a cuina i a fora som dos cambrers. A més ara mateix tenen treballant tres estudiants en pràctiques que, a més, tots tres són de les Piles.
L’Iban afegeix que ell mai ha sabut fer de cap malgrat ell en sigui un dels inversors. Diu que “quan portes un negoci, si vols ser només el cap, queda’t a casa, i passes a fer caixa i ja està. Però en el moment que tu treballes amb un grup de gent, passes a ser un company més”.
Assenyala que la seva política de treball és més semblant al funcionament d’una cooperativa de treballadors que no pas un negoci típic amb caps i treballadors. Si no és una cooperativa pròpiament dita, indica, és perquè en el moment de muntar el negoci els que ara són treballadors no tenien diners per fer la inversió que ell i el seu soci van fer. Si tots haguessin pres part en la inversió, haguessin estat des del principi o bé cinc socis, o bé una cooperativa de treballadors com ell volia.
Treballadors i socis es reuneixen una vegada al mes per parlar del que funciona i el que no funciona i s’aporten idees. S’implica al màxim a tots els treballadors per igual, tothom pot opinar i discutir el funcionament de la Musiteca cara a cara. És una relació molt propera i directa, que sovint implica més discussions i tensions, però que a la vegada és més productiva i efectiva. Indica que totes les idees que s’han posat o es posaran en marxa a la Musiteca han estat o seran per idees dels propis treballadors.
Ens confessa que de moment ell encara no ha pogut cobrar-se el seu treball i que la resta de treballadors sí. També ens diu que ell és una persona que li agrada molt treballar per assolir un “modus vivendi” en el moment que la Musiteca vagi bé i ell ja pugui gaudir d’un sou normal apostarà per agafar més treballadors. Perquè valora molt la seva vida privada.
Un negoci a Santa Coloma
Preguntant-li pels avantatges i inconvenients d’obrir un negoci com aquest a Santa Coloma l’Iban en comentava que ell tenia molt clar, per la seva experiència i trajectòria, que es necessita per obrir un negoci el que passa és que passa és que hi ha certa diferència en obrir un negoci al poble i un negoci a la ciutat. En un poble funciona diferent perquè les mentalitats són diferents. En un poble quan s’obre un negoci les coses van molt més a poc a poc que si l’obrissis en una ciutat i s’ha d’estar molt atent amb la gent i tenir cura d’ells.
Ara mateix a la Musiteca treballen molt més amb la gent de fora que no pas amb la gent del poble. Es troben que la seva proposta és més valorada per la gent de fora que no pas per la gent Santa Coloma i entorn.
De totes maneres, diu que no està descontent de com està funcionant el negoci a Santa Coloma, però que la veritat és que és que la Musiteca és més valorada a fora que dins de santa Coloma. Tot i així, afegeix, aquesta situació es deu a la situació de crisi tant agreujada que està vivint Santa Coloma.
A la vegada, però, també és un avantatge tenir el negoci aquí. Ens explica que avui*, per exemple, els hi ha vingut una dona a encarregar-los-hi un pastís de núvia per cent quaranta persones, que la seva filla es casava al juliol i quan van venir i van provar un pastís que era tant bo i diferent van decidir que el pastís el podien fer ells. També atreuen, doncs, a la gent que volen coses diferents al que és tradicional.
Iniciar un negoci en temps de crisi
La crisi els ha afectat amb l’obertura del negoci perquè, com tots sabem, Santa Coloma era un poble que vivia bàsicament de la construcció. En acomiadar tanta gent això repercuteix en l’hostaleria del poble i a la Musiteca en concret.
La crisi i la davallada de feina ja la va viure a l’Estrella. A la Musiteca passa el mateix, però com que a més es busca ser diferent quant a tipus de menjar i de begudes encara es nota més. Ell diu que no creu que sigui car el menjar de la Musiteca tenint en compte els productes utilitzats i els plats que s’hi elaboren, però no és el mateix preu que si anessis a prendre un entrepà. Són conscients que la gent en aquests moments busca més l’entrepà i coses més barates, però ells defugen d’això.
Ara mateix se n’adonen que hi ha moltes taules que no demanen vi, sinó aigua perquè no se’ls hi en vagi tant el preu. També veu que hi ha gent que vol venir a sopar i que pregunta molt sobre els preus i que ells intenten ajustar-te el màxim possible.
Per altra banda, l’Iban ens diu que la crisi ha fet que la gent del poble es quedi més al poble. Molta gent que acostumava a sortir a altres bandes es queda més als locals als bars i restaurants de Santa Coloma.
En general, i tenint en compte la situació general, la percepció és bona, però l’Iban retorna a la idea que un negoci del sector hostaler en un poble es consolida molt a poc a poc, perceben que cada vegada els ve més gent que no havia vingut i que els hi acaba agradant el lloc, el menjar i tot en general.
Afegeix però, i com a autocrítica, que també és cert que els hi falta acabar de posar en marxa idees i propostes que formaven part del projecte inicial de la Musiteca. Idees que han de posar en marxa i que de ben segur atrauran més al públic colomí.
La Musiteca a Santa Coloma
L’Iban diu que de moment el negoci rutlla bé. Diu que pensava que la Musiteca funcionaria millor com a bar que no pas com a restaurant i al final ha resultat ser al revés. Diu que l’experiència a vegades no serveix prou.
La gent que va a la Musiteca com a restaurant és la gent de fora. Gent de Barcelona, Ripollet, el Pla de Santa Maria, Valls,... Com a bar hi va més la gent de Santa Coloma. Un públic dels trenta anys fins als cinquanta més o menys. Un públic que suposo que el que busca es trobar-se bé, que hi hagi un ambient adult i tranquil. Creu que els hi falta una mica d’actitud a l’hora de fer concerts, monòlegs i aquest és un tema que volen començar a tractar.
Creu que la gent de Santa Coloma és massa de costums. Als principis d’estar aquí això el sorprenia, però que ara ja s’hi ha acostumat. La gent de Santa Coloma és d’anar sempre al mateix bar. Ell pensa que el que estaria bé que passes a Santa Coloma és que la gent voltés molt més, així hi hauria més vida i moviment al poble. Afegeix que no ho diu pel seu bar, sinó en general. A la Musiteca també s’hi ha assentat algunes colles i ell diu que el que voldria és que la gent circulés pels diferents bars del poble.
La satisfacció de muntar un negoci
La gran satisfacció pel fet d’haver muntat aquest negoci és, per l’Iban, poder donar feina a la gent. Diu que li agrada dir que gràcies a ell _i remarca que no perquè ningú li degui cap favor_ hi ha quatre famílies que viuen d’aquest negoci. Això el satisfà i més tal i com estan les coses avui dia. I de fet, en la seva cara es pot veure fàcilment aquesta enorme satisfacció.
També es sent molt orgullós de que la major part de gent que visita la Musiteca mengi molt bé i es trobi molt a gust i així li fan saber. Està molt content de poder donar aquest servei. Ens explica que ha vingut gent de tot arreu, fins i tot d’Holanda i de Bèlgica, que han estat vivint a Barcelona durant anys i per la raó que sigui han estat a Santa Coloma i han vingut a dinar a la Musiteca i que els hi han fet comentaris com per exemple que mai havien menjat tant bé en sa vida, o que tal peix enlloc l’havien menjat tant bé com aquí ....
Veure els clients satisfets i donar feina a la gent són fets que fan sentir a l’Iban molt orgullós de si mateix. Afegeix que el fet de si el negoci funciona més o menys no el preocupa perquè ell es defineix com “un tio que es busca la vida fàcilment”.
Raons per visitar la Musiteca
Li demanem a l’Iban que ens vengui una mica el producte, que ens intenti convèncer perquè fem cap a la Musiteca si és que encara no ho hem fet. I en quatre punts ens ho diu:
- Hi podem trobar un grup jove treballador i “ben parit”.
- Un espai físic diferent. Afegeix que estan treballant per posar en marxa la terrassa que també serà molt "xula".
- Un tracte personalitzat i correcte amb un bon ambient musical i moltes suggerències. Indica que tenen una carta de gintònics i combinats que ningú més té. Els dinars entre setmana són molt assequibles.
- Un bon espai perquè en faci ús tothom que tingui idees, que vulgui desenvolupar xerrades, trobades, reunions,...
Consells per a futurs emprenedors
L’iban ens diu que en primer cal una bona idea i després estar convençut de tirar-la endavant. Creu que tothom que cregui fermament en una cosa la pot fer. Sembla que les coses hagin de costar molts diners, però hi ha maneres per treballar a costos més ajustats.
La idea és envoltar-se de gent conseqüent, que tingui la mateixa filosofia de cooperar i treballar no de franc però a un preu just. Ens posa per exemple la terrassa que volen obrir de cara l’estiu, en què els mobles els hi farà un amic del poble que recicla materials i que els hi cobrarà només la mà d’obra.
S’ha de tenir en compte que hi ha moltes coses que es poden fer amb el sistema de la solidaritat, l’amistat i el companyerisme. Tot i així, l’Iban no perd de vista el tema del finançament. Per fer qualsevol cosa també cal invertir-hi diners i, per tant, s’han d’aconseguir uns diners demanant hipoteques i també s’ha de demanar uns permisos. Però sobretot calen bones idees i moltes ganes de tirar-les endavant.
M'agrada't molt!!! Moltes felicitats a l'entrevistadora i a l'entrevistat!!!
ResponEliminaA Les Piles hi ha nivell!!!