dimecres, 12 de setembre de 2012

PREGÓ FESTA MAJOR DE LES PILES 2012


Nens i nenes, senyors i senyores, petits I grans!! Espilencs tots!

L'escrivent i orador del pregó de Festa Major.
Tot va tant ràpid en el tren de la vida fillets meus!! Ja ho veieu, tornem a ser a la festa major!! Un cop més, arribant al final de l’estiu, aquest formós poblet es disposa a celebrar la seva magna festa. Si senyors, la festa major del 2012!!  El 2012 no ha estat un bon any en termes generals, no obstant, l’humor i la festa ens revelen que sempre queda una reserva de sentit comú que encara ens permet viure i somriure. Perquè nanos, tal i com està el pati sense festa i humor, escolta; apaga y vamonos.

Veient el panorama polític i econòmic, i l’espectacle de lladres i xoriços que remenen les cireres hem trobat apropiat centrar la festa d’avui entorn la temàtica del circ, perquè al cap i a la fí, la única diferència entre el circ real i el circ politico-econòmic és la honradesa dels primers en busca del nostre somriure, contra la malicia dels segons per distreure’ns del que de veritat importa. Vull deixar clar que el que diré a continuació no ho faig ni per boca de l’ajuntament ni en representació de ningú, és tant sols la meva humil opinió, tant vàlida i respectable com la de qualsevol ésser humà! I encara que alguns no la compartiu, us convido a escoltar-la, doncs quantes més opinions s’escoltin mes gran és la riquesa de la diversitat humana i la comprensió de la mateixa !! Sense cap afany d’ofendre a ningú, i emparant-me en la llibertat d’expressió, em disposo a dir el nom del porc; 

Projecció a la façana de l'ermita de Santa Eugènia.


Amics i amigues!! Companys!! Benvinguts al circ!!!

La vida és un circ, el circ del Felipe i de l’Aznar, del Zapatero y el Rajoy, si si si, la vida és un circ, el circ del Pujol i del Montilla, del Maragall i del Mas, ts ei!! Amb il·lusió!! El circ de la puta i de la ramoneta, on tot està permès. Aquest és el nostre circ, on es pot tancar algú a la presó per robar arròs pels pobres, mentre que qui roba 30 milions d’€ al palau de la música pot seguir passejant tant tranquil per Barcelona. El circ de l’estafa immobiliària i la delinqüència de l’alta societat!! El circ dels polítics que s’inflen a robar, dels assassins que tornen a torejar. La vida és un circ, un circ on se’ns diu que s’ha de retallar, retallar en despesa social, en sanitat, en ciència i en educació, en el més bàsic i mentrestant, cap banquer a la presó, al contrari, amb pensió de jubilació, augmenten la despesa militar, mantenen les pensions polítiques vitalícies i la conferència episcopal espanyola segueix ingressant 13€ al més, diner públic que paguem entre tots per mantenir un sistema jeràrquic que es remunta en la història fins al temps dels romans. Amb l’església hem topat, hi ha coses que no es poden canviar!! Són els hereus del cèsar emperador!! Els que propugnen la salvació amb la política de la por!! La vida és un circ, un circ on el cap de l’Estat, sa catòlica Majestat, el Rei d’Espanya, es pot permetre el luxe de matar elefants mentre viatja amb la seva fulana particular alhora que la  reina presideix actes pel benestar animal. La vida és un circ, un circ on puges els impostos a la classe mitjana, presiones al pensionista i repatries a l’immigrant, no obstant permets blanquejar les grans fortunes, sense preguntar d’on ve el diner, un 10% sense interès i aquí no ha passat res!! la vida és un circ, un circ on pots embutxacar-te diner públic si ets membre de la casa reial, si tens set xifres al compte al jutge li és igual!! La vida és un circ on pots prometre no apujar l’IVA en campanya electoral i després dónde dije digo digo diego.
La vida és un circ, el circ d’Europa, l’Europa del gran capital, un imperialisme que devora les nostres neveres al servei d’un consumisme de nivell industrial .

La vida és un circ on alguns s’omplen la boca de catalanisme i transició nacional i s’acaben venent el país al mateix que ens espolia. ts ts ei; Amb il·lusió. El teu vot farà respectar Catalunya!! Comença el canvi!! Quin excés de vanitat!! No serà que hi ha una comissió milionària que mai serem capaços de provar? La vida és un circ, el circ d’abertis i la caixa. La caixa parlem? La vida és un circ, El circ de la classe política catalana, els qui han embrutat la paraula democràcia, els que l’han violat i prostituït una vegada rere una altra. Una bella paraula que un dia era casta i pura, que feia honor al seu nom!! Se l’han carregat!! La vida és un circ on cadascú només mira per ell, i al veí si podem li fem la pell!! Un circ, típic de la condició humana on tots fem honor a  aquella frase que diu; l’home és un llop per l’home, i si no que els hi preguntin als peixos de la bassa, que cada tarda han vist com es quedaven sense aigua perquè els regants del poble no són capaços de respectar la normativa; reguen quan no els toca, es donen aigua els uns als altres, arribant al punt d’ofegar les seves pròpies plantes d’aigua només perquè el que ve després no tingui més aigua que ell, fins a deixar la bassa seca. Seca, sense aigua, sense vida!! Una dissortada metàfora del que ens acabarà passant a tots si no canviem la nostra manera d’entendre el món! Tots sense aigua, sense vida!!  Doneu gràcies a que els peixos no tinguin memòria!!

Sí senyores i senyors, aquest és el circ de la vida on mentre tot això passa, el poble atordit i desconsolat es desencanta de la política i acaba fent els que els poderosos esperen. No exercir el seu deure a implicar-se en política. Així és com ells ens guanyen una vegada i una altre. Un dia va dir un savi que les conseqüències de no implicar-se en política son les de ser governats pels pitjors homes!! Això, combinat amb els debats estèrils entre esquerra i dreta, impossibilita progressar en les fites en que el poble sencer està d’acord, el sentit comú!! Com deien els clàssics: divideix i venceràs!! Un circ que ens allunya dels que ens manen, un circ que ens distreu amb el futbol i la teleescombraries i ens amanseix per no rebel·lar-nos!! Creuen que mentre hi hagi circ el poble estarà distret, en silenci, adormit. La vida és un circ on els polítics creuen que tots som idiotes, i que mentre tinguem un plat a taula, no protestarem!! 200.000 anys d’herència cultural humana per comportar-nos tots plegats, i el primer aquest que us parla, com si encara fóssim orangutans!! Però arribarà el dia en que es vessarà el verí de la rebel·lió i tindrem la oportunitat, sense provocar ni una sola gota de sang, de crear un estat a l’altura de la dignitat que el nostre poble es mereix. Una oportunitat per començar de zero i fer-nos un vestit a mida. Perquè nosaltres també en sabem de fer espectacle, un dia el circ serà nostre, i la condició humana es veurà redimida de tant governant inepte. Perquè un dia teixirem una democràcia que recobrarà ple sentit, com la de la Grècia del 500aC, una democràcia directe a través d’internet, sense polítics ni representants del poble, només els ciutadans i la seva voluntat, i aquell dia , tant sols amb la força de les nostres paraules i la nostra veu, aquell dia guanyarem!! Perquè els somnis són possibles. Perquè els somnis no s’acaben sempre que les persones no els abandonin. Perquè com fent caure espigues d’or, quan convé seguem cadenes!!

I si això no passa, Amics espilencs no us espanteu, sempre hi ha un bri d’esperança, un lloc on l’aire és pur. Un raig de llum que ens il·lumina més que l’astre rei. Perquè hi ha un petit paradís on es pot reposar i sentir l’escalfor i l’estima de la gent, les ganes de viure i de tirar endavant, de mirar el futur i aixecar el front, perquè hi ha un lloc màgic de nom elèctric, un lloc peculiar, únic, un lloc on un se sent integrant d’una petita gran família. Us parlo bells amics d’aquest poble de deu segles que teniu a l’esquena; les Piles. No són tant sols unes piles de pedra ben amuntegades, cada racó guarda infinitat d’històries, històries de persones, grans proeses personals en una terra aspra i seca, una terra dura i freda que ens obliga, per tirar endavant, a prendre’ns la vida amb humor. I és que les Piles més que un poble és un sentiment, un sentiment d’orgull, per anar amb el cap ven alt. És un sentiment difícil de descriure per la seva peculiaritat, perquè per mi viure aquí és causa d’extrema felicitat.

Les Piles és un poble molt bonic, les Piles és un poble de muntanya, situat entre la Conca i la Segarra, i com a poble no n’hi ha un altre que s’hi pugui comparar. És alegre divertit i acollidor. Visca sempre aquest poblet tant eixerit i que mai marxi el caliu entre nosaltres. Amb poca gent però agradable i senzilla, potser es per això que diuen que aquí mengem les sopes amb forquilla. 

Us desitjo a tots una molt bona Festa Major!!


Visca les Piles i Visca Catalunya Lliure!!


Escrit de Magí Balcells Balcells
Maping de Xavi Blanch i Xavi Sivecas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada