R: Doncs ara ja deu fer uns vuit anys, per allà l’any 2005, que vaig llogar una granja de porcs al municipi de les Piles i vaig començar amb aquest tipus de feina.
Al principi vaig combinar aquesta feina de ramader amb una altra feina a mitja jornada perquè aquest lloguer no era suficient per guanyar-me la vida i perquè començar de zero sempre és complicat.
No va ser fins l’any 2008, quan vaig muntar la meva pròpia granja de porcs, que em dedico completament a la ramaderia.
I des de llavors que complemento l’activitat ramadera amb la de treballar la mica de terra de la família.
P: Quin contacte havies tingut abans d’emprendre aquest negoci amb aquest tipus de feina?
R: Bé, a casa meva ja havien tingut temps enrera una petita granja amb cicle tancat de porcs. I vulguis que no, quan ja vaig tenir edat de treballar, és allà on vaig començar a donar un cop de mà. Ja m’agradava aquest tipus de feina i coneixia una mica el sector.
Però quant a estudis vaig fer primer una formació professional de grau mig anomenada llavors Metall a Santa Coloma de Queralt i després una formació professional de grau superior anomenada Electrònica industrial a Igualada.
Després d’estudiar vaig començar a treballar a Tarragona en una empresa del sector recreatiu on feia de tècnic electrònic. En aquesta empresa vaig estar-hi treballant sis anys i llavors vivia a Reus. El que passa és que jo sempre havia tingut al cap això de viure i treballar a les Piles.
P: Què és el que et va motivar a dedicar-te al món de la ramaderia?
R: Des de sempre havia volgut muntar el meu propi negoci i treballar per mi mateix. Per altra banda, com ja he comentat abans, ja coneixia una mica el sector perquè a casa meva ja havien tingut granja.
Crec que la ramaderia és un tipus de feina que té les seves coses negatives, com ara que s’hi ha de ser cada dia, però que a la vegada és molt interessant.
P: I quan decideixes canviar de feina i posar-te pel teu compte?
R: Desprès de sis anys treballant a Tarragona, va sortir la possibilitat de llogar una granja de porcs a Guialmons, i m’hi vaig llençar de cap. De fet, al principi, seguia treballant els matins, a mitja jornada a Tarragona, i la resta del temps el dedicava a la granja.
Al cap de poc temps de llogar la granja de Guialmons va sorgir la possibilitat d’agafar el traspàs d’un videoclub a Montblanc i també m’hi vaig llençar pensant que podria ser un bon complement. Vaig estar força temps que al matí encara estava a Tarragona i per la tarda combinava la feina del videoclub i la feina de la granja.
Llavors un cop vaig veure que començava a funcionar el tema de la granja, combinant-ho amb un altre negoci _ que no hi tenia res a veure com era un videoclub_ vaig deixar la feina a Tarragona i em vaig plantar com a autònom 100%.
Vaig estar almenys dos anys combinant la granja amb el videoclub. El videoclub no acabava de funcionar. De fet cap videoclub acabava de funcionar en un moment que apareix les descàrregues de vídeos per internet.
En aquell temps em va sortir la possibilitat de fer un curs molt interessant, un pla pilot de la Generalitat per joves emprenedors en el sector de la ramaderia, concretament en el sector del porcí. Aquest curs, a part d’una experiència molt bona a nivell de compartir vivències amb altres joves, veure altres realitats ramaderes per Espanya i Europa, em va aportar molts coneixements quant al tema d’instal·lacions ramaderes, de com elaborar un pla d’empresa i tot un seguit de coneixements sobre finançament.
Entre que el videoclub no acabava de rutllar i l’engrescador que havia estat el curs em vaig decidir a fer un projecte per fer una explotació porcina una mica seria.
Vaig fer el projecte, me’l van aprovar i finalment faltaria el tema del finançament, que és el que més va costar. I un cop aconseguit el finançament una cosa que va portar a l’altra fins que ja vaig tenir la meva pròpia granja i vaig tancar definitivament el videoclub.
P: Si el videoclub hagués funcionat t’haguessis haguessis començat el projecte de la teva granja?
R: Sí perquè el videoclub no deixava de ser un complement. Era un tipus de botiga que tampoc et permetia obrir moltes hores. Obria de dilluns a dissabte a les tardes i al cap de setmana, com que tenia un sistema de caixer automàtic, funcionava pràcticament sol.
P: Quins handicaps i entrebancs vas tenir per tal de posar en marxa la teva pròpia granja?
Fer la granja en realitat volia dir més volum de treball en una feina que ja realitzava. Però en realitat també era començar el meu propi negoci des de zero. Vaig haver de buscar un terreny que reunís les característiques idònies per fer-hi una granja, vaig haver de fer un projecte, vaig haver-me de buscar el finançament i en la construcció d’aquesta hi vaig ser jo des del primer dia. Va ser un procés complicat, però hi havia molta il·lusió.
Primer vaig haver de triar un terreny viable per fer-hi una granja quan a normativa municipal, que no quedés ni molt lluny ni molt a prop del poble, que hi pogués tenir aigua i que m’hi pogués fer jo mateix la llum.
Un cop triat el terreny vaig fer un projecte, a través d’Unió de Pagesos, i el vaig presentar a urbanisme. Abans no em van concedir els permisos va passar molt de temps i entre una cosa i una altra va començar la crisi.
Amb la crisi, les bones perspectives inicials pel finançament del projecte canvien totalment. Els bancs, que temps enrera havien dit que sí que era relativament fàcil trobar el finançament per aquest tipus de negocis, en entrar la crisi tanquen totes les portes i no hi ha manera d’aconseguir cap préstec. Cap a l’any 2007 vaig estar movent-me per trobar un crèdit dels bancs. En aquells moments els bancs eren molt reticents a donar crèdits, volien molts avals, res era fàcil i vaig estar pràcticament un any amb les obres a mitges, parades sense finançament.
Jo havia començat les obres amb els diners que tenia estalviats i un cop se’m van acabar vaig haver d’esperar fins que amb el canvi d’any 2008 les condicions de préstec varen ser més bones i llavors la situació va millorar i finalment vaig trobar el finançament.
Un cop vaig trobar finançament, vaig poder construir la granja i quan finalment ja vaig tenir tots els permisos, el 2008, vaig començar a treballar amb la meva pròpia granja.
P: Quina o quines qualitats creu que fan falta per posar en marxa un negoci?
R: Fa falta, sobretot, ganes i tenir les coses clares perquè sempre sorgeixen molts entrebancs i si no es té clar que es vol una cosa concreta és molt fàcil de fer-se enrera.
P: Quins avantatges i/o inconvenients suposa muntar un negoci a les Piles?
R: Bé, per mi l’avantatge és, bàsicament, estàs a les Piles. Puc viure a les Piles i que el teu lloc de treball és molt proper. D’altra banda, el fet de fer de ramader i estar aquí a les Piles m’ha permès agafar la mica de terra familiar i fer de pagès.
De totes maneres, no crec que hi hagi cap facilitat o complicació en muntar un negoci orientat a la ramaderia al municipi de les Piles.
P: Quant a la teva feina i negoci de què et sents més orgullós ara mateix?
R: Doncs em sento orgullós de tot el que he fet fins ara i de que tots els problemes que he tingut els hagi pogut solucionar. Això em fa sentir molt orgullós. Quan et sorgeix algun problema, ja sigui perquè se t’hagi espatllat alguna cosa, o bé perquè hi hagi un problema sanitari, o sigui el problema que sigui, et sents molt malament. Però en el moment que ho soluciones et sents alleujat, et sents bé i penses que estàs fent les coses correctament.
P: Creus que les motivacions que et van portar a emprendre aquest negoci s’han acomplert? Per què?
R: Sí, i tant. El negoci funciona i puc viure d’aquest. A més tinc la il·lusió de poder acabar de pagar la hipoteca i que algun dia pugui ampliar les instal·lacions. La primera granja de lloguer la vaig deixar, fa poc vaig agafar una altra granja de lloguer i, mentre hi hagi ganes de créixer i tirar endavant, és que la il·lusió hi és, com en els seus inicis.
P: Una pregunta molt actual, com afecta la crisi el teu negoci?
R: A veure, el sector de l’agricultura i la ramaderia és un sector on les crisis són molt cícliques . És a dir, és un sector que “viu al seu món”, on ja hi ha les seves pròpies crisis, però que actualment la crisi no està en el seu si, sinó en el seu entorn.
De manera que la crisi es viu perquè el teu entorn immediat la pateix. La gent deixem de fer moltes coses perquè estem en crisi i això es nota a tot arreu. Però com que ja és un sector que més o menys ja està acostumat a les crisis, amb les seves pròpies pujades i baixades, ara mateix és un sector que suporta millor aquest moment.
I crec que en un futur pot seguir igual, ja que el sector del porcí en particular és un sector clarament exportador. Ara mateix no sé si exporta un 60 o un 70 per cent del que es produeix aquí al país. Crec que la crisi també afecta poc o molt al sector ramader d’alguna manera perquè afecta a pràcticament tots els sectors, però es suporta força bé. A més a més, en el món de l’agricultura crec que estan passant uns anys de molta bonança respecte a preus i llavors la crisi no afecta tant.
P: Algun consell per a futurs emprenedors?
R: Sí, que si hi ha ganes de fer alguna cosa s’ha d’intentar. Així de clar, si algú té ganes de fer alguna cosa que ho intenti perquè de les coses que no funcionen també se n’aprèn.
Jo per exemple amb el tema del videoclub més aviat vaig perdre-hi diners, però jo n’estic molt orgullós perquè vaig aprendre moltes coses i crec que fins i tot en els fracassos hi pot haver aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada