Bé, jo tinc una ràdio grossa que deu tenir uns seixanta anys. Llavors en
tinc dues de petites que són transistors. Aquestes seran les ràdios que deixaré
per l’exposició.
Sanyo anys 80. |
La
ràdio més gran i més vella és la de casa del Pep, el meu home. No sabem ben bé
de quin any és aquesta ràdio. Però el Pep se’n recorda de quan a casa seva la
van comprar que era molt petit. Les altres ràdios petites són molt més
posteriors.
De
totes maneres, a casa meva sempre havíem tingut ràdio perquè el meu pare n’era
un fanàtic. Però jo no me’n recordo massa bé de si la ràdio de casa era una
ràdio grossa com la que tenim, o bé era diferent. Al veure la ràdio de casa del
Pep penso que a casa meva també devia ser així, però no recordo massa quina
fesomia tenia.
D’altra
banda a casa meva de ràdios n’hi havia hagut vàries perquè el meu pare
escoltava, com ja he dit, molt la ràdio. La ràdio a casa meva estava al
menjador i sempre estava engegada.
Recordo
que la tarda del diumenge, si estàvem a casa, s’escoltava el programa Carrusel
deportivo. Després a les tardes ma mare escoltava les novel·les del
programa d’Ana Rosa. Me’n recordo d’això perquè amb els meus cosins ens pixàvem
de riure amb aquests programes. Després recordo al matí que feien el programa
de contes infantils Tambor, i als vespres Matilde, Perico y Periquín
que feien suposo després de sopar. A l’hora de dinar recordo que feien les
notícies. Però no recordo quines emissores eren. Jo la ràdio l’escoltava de
passada, però no recordo que escoltés res en especial.
En
l’actualitat sí que escolto la ràdio perquè m’agrada molt. Al matí sempre
escolto Catalunya Ràdio. Al cotxe acostumo a escoltar Cadena Dial, i a vegades
per música escolto Rac 1, o bé Europa Fm. Al matí escolto molt _ encara que no
m’aclareixen res_ moltes tertúlies, i quan em canso canvio a emissores de
música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada