dimecres, 21 de maig del 2014

ARMENGOL CADENS PUIGGENER A L'EXPOSICIÓ "LA NOSTRA RÀDIO"

Ràdio anys 30
Jo no me’n recordo massa bé de quan vam comprar aquesta ràdio a casa meva, però deuria ser uns dos o tres anys abans que esclatés la guerra civil l’any 1936. Jo deuria tenir sis o set anys.

Aquí a les Piles hi havia una mestra, Doña Pepeta, que tenia un fill que era representant d’una casa de ràdios. I aquí a les Piles li vam comprar vàries ràdios. Una d’elles era la de casa nostra.

D’aquí a les Piles potser hi havia un altre ràdio més antic que aquest: el de dalt el Castell. No ho sé segur, però si aquest nostre no va ser el primer va ser el segon que hi va haver aquí a les Piles. Després d’aquest, a Cal Rión en van tenir un d’igual.

Aquest noi, el fill de Doña Pepeta, després que nosaltres adquiríssim aquesta ràdio, va portar una ràdio al cafè també. Al cafè, fins i tot hi va portar un micròfon, això que en aquell temps de micròfon no n’hi havia cap al món. I després també hi va portar una gramola.

La ràdio sé que la teníem allà al menjador damunt una tauleta, que encara conservem avui, i tot el dia la teníem engegada. Sempre donaven notícies, feien l’Elena Francis i coses així.

El sorteig de Nadal també el donaven per la ràdio. I com que al principi només teníem la ràdio una o dues cases d’aquí al poble, venia gent d’altres cases a escoltar-la. Després de la guerra ja hi van haver més ràdios al poble. I al cafè també hi havia la ràdio i la gent l’anava a escoltar allà. Al cafè me’n recordo que quan retransmetien un partit de futbol posaven un altaveu a baix a la sala i tothom anava allà a escoltar el futbol.

Jo me’n recordo molt clarament que quan va esclatar la guerra, als matins, allà a les set o les vuit, donaven el “parte” de tot tal i com estava anant la guerra. Per exemple, a tal lloc han guanyat els rojos, a tal lloc els nacionals, ara han entrat a Praga, etc. Recordo que era l’època de batre i els de casa i els mossos estaven batent a l’era. Jo, que llavors tenia 9 anys,  els anava a portar l’esmorzar i els hi passava el “parte” que havien donat a la ràdio. Ells després parlaven sobre això i ho debatien.
De tot això me’n recordo com avui. En pic va esclatar la guerra aviat van venir aquí, la setmana següent d’esclatar, a cremar l’església de Sant Martí i de Santa Eugènia. Tot ho van cremar. I des d’aquí vam veure com també com cremava l’església de Sant Magí. De la guerra me’n recordo de tot.
Un cop esclatà la guerra, van matar tots els rectors que van poder. El rector que hi havia aquí a les Piles es va amagar a Ca l’Huguet i va poder marxar. I llavors, quan van ser a Andorra, per la ràdio van donar una notícia que feia referència a aquest fet. I com que l’avi de Cal Huguet i nosaltres estàvem connectats a la ràdio vam dir : - Mira, ja ha arribat a Andorra el mossèn!

Jo fins que no va arribar la televisió només tenia la ràdio. El que escoltava més eren partits de futbol perquè m’agradava molt el futbol. La ràdio tenia una programació, a tal hora feien una cosa, a tal hora en feien una altra, i després feien les notícies.

D’emissores catalanes només hi havia Ràdio Barcelona i Ràdio Associació de Barcelona. I les altres totes eren estrangeres. Me’n recordo que Ràdio Barcelona era el número 80 i que Ràdio Associació de Barcelona era el 112.

Recordo que la meva mare mentre feia el dinar o feinejava, si tenia un moment allà a les onze, engegava la ràdio i escoltava l’Elena Francis. Si algú tenia un amor impossible, inclòs si algú no sabia fer un menjar,... qualsevol pregunta era bona perquè la Francis la contestés. L’Elena Francis ho sabia tot i a la mare li agradava molt.

Aquesta ràdio la vam fer servir fins que va arribar la televisió. Després quan el Josep, el meu fill, va anar a fer el Servei Militar al Sahara en va portar una altra i potser va ser quan vam deixar de fer servir aquesta. No recordo massa com va anar tot plegat, però aquesta ràdio no la vam treure perquè no funcionés. De fet, crec que encara funcionaria. La vam portar, no fa massa anys – bé, potser sí- al llauner de Santa Coloma i ens la va reparar ell i encara anava bé. No la vam treure perquè no anés bé, sinó perquè en va aparèixer una altra de més moderna.

Jo actualment no escolto gens la ràdio, m’agrada més la televisió. La Rosa, la meva dona, només llevar-se ja posa la ràdio. Escolta Catalunya Informació cada dia mentre fa feina. A ella la ràdio li agrada molt i quan està per la cuina fent el menjar o netejant o el que sigui sempre té la ràdio engegada. Diu que és un mitjà d’informació molt bo. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada