dimarts, 10 de maig de 2011

Festa Major de Biure i aplec de Sant Miquel. 7 i 8 de maig.


A les 6 de la tarda del dissabte dia 7 de maig, ens trobem a l’Església de Sant Joan Baptista de Biure per celebrar la Missa oficiada pel Mossèn de Santa Coloma de Queralt Joan M Padrell Benet. Avui a les Piles de Gaià no se’n fa, ens acompanyen uns quants del poble veí.

En acabar la missa cantem els goigs i l’Àngels de Cal Margarido ens fa cantar l’estrofa de:

Quan veieu la boira plana
i és maligna pel sembrat,
l’esvaïu i feu forana
fins a veure’l ben granat.
allunyeu la pedregada
i partiu el llamp cruel
protegiu eixa encontrada
gran Arcàngel Sant Miquel.

A la sortida el cel es comença a tapar i les previsions són de pluja tota la nit. Per aquest motiu cantem amb més força que mai, una pedregada amb els sembrats tan frondosos faria molt mal.

Ens dirigim al cafè per preparar les coses pel diumenge. Escombrem la sala de ball i parem les taules. A sopar, som 42 de colla i fem embotits, pa amb tomàquet i amanides, pastís de postres, cafè i gotes. lou, llampega i trona, la pregunta: podrem pujar demà a Sant Miquel?

Son 2/4 de 8 i anem cap a Biure, està clar, sí pujarem al cim del Montclar.Preparem cafès, entrepans a la font i esperem que arribin tots.

Els del Centre Excursionista Queralt van arribant i els de les Piles que no faltem cap any. Els del poble també venen a esmorzar. L’ambient és de festa i tots disposats a caminar fins dalt. L’esmorzar està boníssim i després el cafetó i el trago de vi, cervesa, coca-cola, o senzillament un traguet d’aigua de la font, et dóna ales.

Escalonem la pujada i la salvem en gran anhel. Està tot verd, els sembrats espigats i frondosos, com diuen hi haurà, de moment, bona collita. A dins l’ermita fem la celebració de la paraula, que un any més el nostre veí i amic del poble Josep Brunet. Per acabar la cantada dels Goigs en lloança de Sant Miquel Arcàngel venerat en l’ermita de la muntanya de Montclar i no ens deixem l’estrofa del sembrat.

A la sortida la coca i el moscatell. Les fotos de rigor, les converses amb els coneguts, enyorem als que no han pogut pujar i, després de apagar totes les espelmes que s’han posat aquests dos dies, tanquem la porta, baixem. Pel camí collim la farigola pels dies més freds de l’ hivern i el sol fet de ser de la muntanya de Montclar, desinfecta més i és més bona, això se’n diu fe amb les coses conegudes, amb les coses que tens a prop i es que una sopa escaldada amb aigua de timó està deliciosa.


Després de fer el vermut al cafè, el dinar familiar.


Els jocs pels petits i els grans comencen vora les 6 de la tarda. Hi ha obsequis per a tots. Són jocs tradicional quasi inventats al poble i any rere any es van repetint, formen part de la nostra història.

Una de les coses més emocionats de totes les festes i és el que t’omple més, és el retrobament de velles amistats que et fan arrencar la llàgrima i et porten records entranyables. Per aquest motiu no es pot deixar de fer aquesta festa i no es pot canviar el dia. 

Sempre era, és i serà el segon diumenge de maig. 

El ball de tarda amenitzat pel conjunt “PAGANT SANT PERE CANTA” , comença als vols de les 7. No pot faltar el tradicional ball de rams i per donar cloenda a la festa Major, focs artificials.

Ara fins l’any vinent i que Sant Miquel ens guardi i ens doni forces per superar tots els entrebancs que ens puguin sorgir.
                                                          

Fina Malet Botines
 

2 comentaris:

  1. Com sempre la pujada es dura, però val la pena arribar fins al cim!

    ResponElimina
  2. Aquest any és el primer dels once anys que he viscut en les vostres terres i no he pujat a St. Miquel de Montclar. El meu pensament en el dia de la Festa Major estava amb tots i cadascun de vosaltres, els veïns de Biure i els records sempre són i seran molt bons.

    Mònica Orpí

    ResponElimina