Turlanda i Santa Llúcia de les Piles

SANTA LLÚCIA DE LES PILES (13 de Desembre)

Turlanda, és un nom que gairebé ha desaparegut en les nostres converses, com gairebé ha desaparegut el seu santuari, puig encara en queden quatre parets mal sostingudes.

Turlanda, situada damunt d'una muntanya i al bell mig de Conesa, Rocafort i les Piles, era dels avis d'aquesta comarca el lloc sagrat on es donaven citat tots els anys el dia 13 de desembre (festa de Santa Llúcia v. i m.). Allí tots hi eren admesos: vells, joves, infants. Tots hi feien cap.

La fe dels nostres avis, que gran era!... Cara amunt desafiant el mal temps i amb santa alegria, anaven al santuari per oferir els ex-vots pels beneficis rebuts.

Aquells vells que no tenien pressa en les funcions religioses, tampoc els hi faltava les seves hores d'esbarjo.

Era els darrers anys de la centúria passada, que per una circumstància especial, els Senyors Turlandés es veien obligats a desprendre's d'aquella joia que tan de temps havien conservada i tants sants records guardava en el seu historial. 

Quina població serà la sortosa de conservar aquesta Santa Verge i Màrtir?

Segons rumors de persones d'aquells temps, a Rocafort no la volgueren. En canvi a Conesa la volien i no els hi donaren. Fou les Piles la vila sortosa per conservar aquella Santa Imatge i de llavors fins ara l'Ermita dedicada a Santa Eugènia, serà el lloc de cita per continuar aquelles tradicionals diades comarcals del dia 13 de desembre.

Tant prompte ho saberen les nostres autoritats, Badó, Marquet i Vila, que era secretari i mestre, es presentaren a Turlanda per emportar-se l'Imatge de la Santa. Pocs dies després es reuní tot el poble, sense cap falla, i amb sant entusiasme es dirifirien al Santuari per endur-se les coses que hi havien dins el Santuari. Mentre anaven traient les coses, amb gran excitament i enfado, es presenta en Pinyol, veí d'aquella contrada amenaçant-los de comunicar-ho a les autoritats de Conesa per fer-los agafar por, però els nostres es donaren més manya i així tornarem més prompte a llurs cases, portant tots quelcom a les seves mans.

Quan ha les tenien a les Piles, llavors hi hagué diversitat d'opinions respecte el caire que havia de prendre.

Segons conten els vells, determinaren que fos d'un caire religiós, si bé no hi faltés el convenient esbarjo. No es feien grans tecs, com en els temps actuals. Els menjars d'aquella jornada es reduïa tan sols a menjar fesols tous i cansalada fregida per tal de que tots poguessin assistir a tots els actes religiosos i profans.

De bell antuvi eren els Gallerins de la Llacuna, els qui alegraven la diada. Més tard vingueren les Gralles de diferents poblacions. I cap a finals d'aquesta primera etapa, tant sosl els acords d'un violí i un clarinet divertien aquella gran gentada que de tota la comarca es reunia a la vila de les Piles.

Avui dia, després de les moltes millores que gràcies a Déu hem pogut realitzar per atendre als Romeus devots de Santa Llúcia, V. i  M. vos recordem aquelles pàgines viscudes d'aquells temps, perquè volem que la nostra i la vostra festa torni a fer vibrar d'entusiasme a tota la comarca, i com els nostres avis, nosaltres també poguem donar-nos la cita pel dia 13 de desembre en el Santuari de Les Piles.

.

Vilatants de Santa Coloma i veïns de la comarca, l'aplec de Santa Llúcia té una història. seguim la tradició dels nostres avantpassats. Les Piles. Vos espera:

Brauli López, prev

Fotografia de Javi Villanueva

Article escrit en el 1r any d'existència de la revista La Segarra, en la revista núm. 6, l'any 1956.