Un conte de la Txaro

EL PROJECTE MUNICIPAL

Vet ací un gat...

Vet ací un gos…

Vet ací un alcalde imaginari d’un poble que no existia.

Un dia, en llevar-se al matí, va pensar: “Potser que fem una endreçadeta al parc dels nens”; va convocar un Ple extraordinari a la casa de la Vila, i va dir:

- Mireu, he pensat que podríem posar uns gronxadors al parc dels nens, que la gent fa temps que els demana. Que tal si el féssim així?

El regidor d’urbanisme, de mica que no li agafa un treball. Va dir:

- De cap manera, aquests gronxadors contravenen totes les normatives existents! Els farem així:

Llavors, I com que no es posaven d’acord van demanar l’autoritzada opinió al tècnic municipal, que era un senyor ple de llapissos a les butxaques i que sempre parlava de plànols, escàners i altres coses rares.

I el tècnic va dir:

- Així!

- No pas! De cap manera! – van exclamar els regidors de l’oposició -. Nosaltres ja fa temps que tenim un projecte fet per la remodelació del parc, i pur disseny! Mireu:

Es va fer un primer gronxador, per provar a veure com quedava, i així fou el primer esbós:

Però sabeu quina era la proposta que se li havia fet primer a l’alcalde, el què realment volia la gent? Doncs aquesta!

I com que el pressupost es va fondre en projectes, reprojectes, recontraporojectes i proves, els veïns van fer els gronxadors que ells volien amb material reciclat. I sabeu una cosa? Encara duren! 

Vet ací un gat...

Vet ací un gos…

Aquest conte ja s’ha fos.

TXARO

Rocafort de Queralt, 1998