El passat 29 de juny des d'aquest bloc vam fer esment a una talla de pedra en l'article anomenat Salvador de les Piles. A través de l'escultura que es troba al museu diocesà de la catedral de Tarragona es va escriure un article basat amb supòsits i no pas amb fets contrastats. Conscients del desconeixement real d'aquests fets vam demanar informació a l'Arquebisbat de Tarragona que molt amablement ens han respost per poder deixar clar les característiques, l'origen i la història d'aquesta escultura. De manera que el verídic article sobre Sant Salvador de les Piles és el següent:
A la Sala II del Museu Diocesà de Tarragona, situada al claustre de la catedral de Tarragona, hi podem trobar una escultura de pedra calcària datada en el tercer quart del segle XIV, procedent de l’església parroquial de les Piles - no de l'antic cementiri de les Piles-. Possiblement fou realitzada en algun taller de l’escola de Lleida.
El Museu Diocesà de Tarragona està instal·lat des de l’any 1914 a unes dependències del claustre de la catedral de Tarragona. Va ser format inicialment per la col·lecció reunida al Seminari Pontifici per l’arquebisbe Tomàs Costa i Fornaguera (1900), per donacions de l’arquebisbe fundador del Museu, Antolín López Peláez, del capítol catedralici, de les parròquies de la diòcesi, de congregacions religioses i de persones particulars, així com també amb l’adquisició i compra d’altres béns. Els fons s’han anat enriquint al llarg de les prelatures posteriors. El Museu va romandre tancat entre 1973 i 1992 a causa de l’envelliment de les seves instal·lacions. En 1992 es va reobrir a la visita i es van restaurar les seves sales. Actualment es mostra una selecció de gairebé quatre-centes obres de les set mil que conformen els seus fons.
El motiu de que la imatge de sant Salvador es trobi al Museu Diocesà de Tarragona respon al desig de l’arquebisbe Antolín López Peláez de salvar el patrimoni religiós de la diòcesi que no es trobava al culte de dos perills que a l’inici del segle XX eren recurrents: el robatori i la venda a antiquaris i brocanters. La seva iniciativa es va veure afermada quan, a l’inici de la guerra civil de 1936-1939, la major parts de les obres d’art religiós que romanien a les parròquies de la diòcesi tarraconense van ser destruïdes. Tot el que es conservava al Museu es va salvar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada