La setmana passada vaig fer una visita a l’Ajuntament del meu poble, Les Piles, i ves per on la Txaro i l’Anna em van animar a fer una xerradeta sobre la meva col·lecció de càntirs.
Però abans de parlar de càntirs faré una mica d’història:
Vaig començar a treballar en una empresa que treballava bastant per Catalunya i també per l’estranger. Com que era una empresa petita que començava tots érem “col·legues” i com aquell qui no vol la cosa anava demanant que em portessin capses de llumins dels llocs que anessin. Va ser una col·lecció que encara guardo.
Més endavant, em va fer gràcia anar guardant les ampolles de les colònies que donaven de mostres. Una altra col·lecció que també encara guardo.
El Pep, a la seva feina, sortia bastant a l’estranger i vaig començar a demanar-li que em portés barrets típics dels diferents llocs. No és ben bé una col·lecció, però també encara els guardo.
Gràcies a la meva mare, que ens demanava que quan féssim una sortida li enviéssim una postal _que li feia molta il·lusió de guardar-les i així veure els llocs on anàvem _, faig el mateix que ella feia i guardo totes les postals que rebem.
La nevera de casa nostra està plena d’imants. Doncs també es pot dir que els col·lecciono.
I per fi els càntirs. No sé quin va ser exactament l’inici d’aquesta col·lecció, però quan anem a algun lloc em fixo en un càntir i, si puc, el comprem. També en tinc alguns que m’han regalat la gent que sap d’aquesta afició meva. I en total tenim 52 càntirs!
Ja veieu, crec que m’agrada col·leccionar-ho tot. O potser és que m’agrada guardar-ho tot.
Montse Valls Oliván
Jajajaja! M'ha fet molta gràcia el teu article Montse! Suposo que sí, que els qui col·leccionem ens agrada guardar-ho tot!
ResponElimina