A primer cop d'ull, sembla que el municipi de les Piles gaudeix d'una molt bona salut demogràfica, que el municipi és viu, que creix i que hi ha molta joventut. Aquesta és la impressió general, però per corraborar si aquesta informació és la correcta o no cal que analitzem les dades poblacionals, així com alguns indicadors demogràfics del municipi.
Si no us interessa les dades concretes d'aquest petit estudi podeu anar directament al final d'aquest i hi trobareu les conclusions sobre si el muncipi de les Piles gaudeix o no de bona salut demogràfica.
Si no us interessa les dades concretes d'aquest petit estudi podeu anar directament al final d'aquest i hi trobareu les conclusions sobre si el muncipi de les Piles gaudeix o no de bona salut demogràfica.
El municipi de les Piles està format pels nuclis de població de Biure de Gaià, el despoblat de Figuerola, Guialmons, Sant Gallard i les Piles que aporta el nom al municip. El nucli de les Piles és el nucli amb més pes quant a nombre d'habitants al conjunt del municipi (vegeu-ho en la següent taula). Les Piles, en part com a consqüència d'aquesta major població, pot comptar amb efectius poblacionals en les diferents franges d'edat i sexe, fet que no passa en els altres nuclis de població pel fet de comptar amb un menor nombre d'efectius totals (vegeu-ho tot fixant-vos en les diferents piràmides de població).
Font: Taula, gràfic i piràmides de població d’elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal de 2011*.
Prenent com a referència el conjunt de la població entre els anys 1998 i 2011 podem veure que hi ha hagut un lleuger augment de la població. Malgrat no sigui un augment molt rellevant cal tenir en compte que per un municipi d’aquestes magnituds (municipi menor de 500 habitants) el que és important no és tant el fet d’augmentar la població, com el fet que la població es mantingui.
Pel que fa a l’estructura de població quant a grans grups d’edat i a sexe podem destacar el fet que la població de les Piles no és excessivament envellida, l’edat adulta té molt de pes i, seguint les tendències demogràfiques generals de Catalunya i la Conca de Barberà, fan falta més joves en el conjunt de la població*.
L’índex d’envelliment total de les Piles ens indica que per cada 100 joves que hi ha a Les Piles, 191 són vells. Però aquest índex no ens aporta pas dades negatives si tenim en compte que el del conjunt de la comarca de la Conca de Barberà el nombre de vells en relació als joves és més elevat (índex d’envelliment de 141), però sí que és una mica més elevat que el del conjunt de Catalunya (índex d’envelliment de 112).
Destaca el fet l’índex d’envelliment masculí és notablement major que el femení (per cada 100 homes joves hi ha 190 homes vells, mentre que per cada 100 dones joves n’hi ha 105 de velles), fet que indica que hi ha més envelliment entre la població masculina que en la femenina.
Permeteu-me indicar que aquest fet és estrany en termes demogràfics on per norma general hi ha més envelliment entre la població femenina. Aquest resultat no només es deu a què hi ha més dones que homes joves, sinó també a què – rarament- hi ha més homes vells que no pas dones velles.
Quant a la relació entre gent vella i molt vella sí que veiem que és major entre les dones que les dones seguint les pautes de demografia generals. De manera que mentre per cada 100 dones velles n’hi ha 46 de molt velles, per cada 100 homes vells n’hi ha només 17 de molt vells.
Cal destacar que l’índex de sobreenvelliment és en general més elevat que el de la Conca de Barberà (18) i de Catalunya (14).
Si posem en relació la població jove amb la població adulta, és a dir, busquem l’índex de dependència juvenil veiem que hi ha més dependència juvenil femenina que masculina. L’índex de dependència senil, relació de gent gran amb adults, també és major en les dones que no pas en els homes. Uns índexs de dependència molt semblants als del conjunt de la població catalana i lleugerament inferiors a la població de la Conca de Barberà. I pel que fa a la dependència total (el pes de la població jove i vella en relació a la població adulta) podem veure que la de les Piles és molt menor a la del conjunt de la Conca de Barberà i fins i tot que al conjunt de Catalunya. El municipi de les Piles consta d'una àmplia població adulta capaç de sostenir per si sol grups de població per naturalesa més depenents com són la gent gran i els joves.
Per últim és interessant veure com es distribueix la distribució de la població segons sexe mitjançant la relació de masculinitat. La relació de masculinitat ens indica que per cada 100 noies joves a les Piles 61 són nois, que de cada 100 dones adultes hi ha 130 homes adults i que de cada 100 dones velles hi ha 110 homes vells. Entre adults i vells hi ha més homes que dones, mentre que hi ha més dones joves que homes joves.
Font: taula i mesura d’elaboració pròpia a partir de dades del padró municipal de 2011.
En la piràmide de població de l’any 2011 pel conjunt del muncipi es pot constatar alguns trets demogràfics abans ja esmentats com és el fet que es compon d’una àmplia població adulta (entre 16 i 65 anys) amb més homes que no pas dones i una població vella (més de 65 anys) lleugerament superior a la població jove (fins a 15 anys).
Fet aquest anàlisi ja podríem dir que el municipi de les Piles gaudeix, ara per ara, de força bona salut: la població creix, en general no presenta gaire envelliment - ja que no hi ha massa volum de gent gran-, el volum de gent jove no és gaire inferior a la gent vella i que hi ha un gran gruix de població adulta en totes les franges d’edat. Però tot i així, es podria aventurar la tendència dels propers anys serà la del manteniment de la població pel que fa a habitants i també un manteniment de l'estructura general pel que fa a grans grups d'edat i relació entre homes i dones.
Sí que, a priori, sembla que la població podria rejovenir lleugerament en els propers anys tenint en compte que hi ha un percentatge elevat d’adults entre 20 i 35 anys, que possiblement, i seguint les tendències generals de població, tinguin fills en els propers anys. Però aquest rejoveniment podria veure’s contrarestat, al mateix temps, quan els més grans dels adults passin a formar part del col·lectiu de gent gran. De la mateixa manera, semblaria que la població podria augmentar si s'incrementessin els naixemens i seguint la tendència que ha tingut la demografia del muncipi fins ara, però també cal tenir en compte que el grup de gent gran està format per un percentatge alt de gent molt gran i que podria deixar de ser-hi en no massa temps vista.
La possible predicció de la demografia del municipi de les Piles durant els propers anys està basada especialment en l'estructura poblacional actual, però cal tenir en compte que la migració o immigració de la població podrien fer desviar poc o molt aquesta predicció: que gent de fora vingués a viure al poble (increment de la població), o que la gent del poble marxés a viure fora (decrement de la població).
Veient que la tendència es de mantenir la població i la seva estructura i sabent que la immigració o migració de la població podrien tenir un pes important a l'hora de determinar les tendències poblacionals del territori en els propers anys, valdria la pena instar a les institucions locals contemplar polítiques demogràfiques basades especialment en la creació d'habitatge perquè la gent del territori es quedés i la gent de fora vngues a viure aquí. Sembla que de forma més conscient o inconscient aquestes mesures (creació d'habitatge perquè la gent no marxés del territori i vingués gent nova) ja es van fer temps enrera quan l'ajuntament de les Piles va apostar per la restauració del nucli de Guialmons i quan es va afavorir la urbanització del carrer Turlanda de les Piles. Gran part de la bona salut demogràfica actual es deu a aquestes mesures que van facilitar directament habitatge de compra i de forma més indirecta habitatge de lloguer. Ara, caldria plantejar de nou la idea d'afavorir habitatge tot plantejant nous projectes que segurament necessitaran molt enginy perquè el moment no és el mateix i la situació econòmica i social tampoc.
* Dades a tenir en compte a l'hora de llegir aquest estudi:
1) Per fer aquest estudi de població s'han tingut en compte, per una banda, dades del padró municipal i, per l'altra, dades d'Idescat i les dades d'una i altra font varien en dos habitants. Per tant, no és d'estranyar que en segons quin apartat, depen la font emprada, el nombre d'habitants sigui un o altre.
2) Demogràficament parlant considerem: Joves a la població entre 0 i 14 anys; adults a la població entre 15 i 64 anys; vells a la població d'igual o més de 65 anys. Concretant amb el grup de gent gran els vells són entre 65 i 74 anys; mentre que els molt vells són la població de més de 75 anys.
1) Per fer aquest estudi de població s'han tingut en compte, per una banda, dades del padró municipal i, per l'altra, dades d'Idescat i les dades d'una i altra font varien en dos habitants. Per tant, no és d'estranyar que en segons quin apartat, depen la font emprada, el nombre d'habitants sigui un o altre.
2) Demogràficament parlant considerem: Joves a la població entre 0 i 14 anys; adults a la població entre 15 i 64 anys; vells a la població d'igual o més de 65 anys. Concretant amb el grup de gent gran els vells són entre 65 i 74 anys; mentre que els molt vells són la població de més de 75 anys.
Anna Carulla Caballé
Esta molt be . Felicitats
ResponEliminaEstudi molt interessant. Estaria bé disposar-lo també en paper a l'Ajuntament, si encara no s'ha fet. Enhorabona!
ResponEliminaI així serà en breu!
EliminaMolt i molt currat, felicitats, Anna !!
ResponEliminaRoser