ELS MOLINS FARINERS DEL MUNICIPI DE LES PILES (2a part)

El passat 3 de maig de 2012 vam editar al bloc de les Piles un article titulat "Els Molins fariners del municipi de les Piles". Avui volem donar continuïtat a aquell article concretant més sobre els molins fariners del municipi de les Piles al riu Gaià. Esperem que gaudiu de la història i el patrimoni de les nostres terres i que us animeu a anar-los a retrobar!

El Molí Vell de Sant Gallard (de dalt) 

A Sant Gallard, situat a la dreta del riu hi trobem el Mol´li Vell de Sant Gallard, també dit molí de Dalt. A aquest molí, li provenia l’aigua de la resclosa de l’Escorxador a estramurs de la vila de Santa Coloma i després d’alimentar a quatre molins, en feia ús de les prèviament regulades aigües.

En queda la volta de la part baixa, de la qual s’intueix l’antiga solidesa (segle XII- XIII). És del record de molta gent haver-lo vist tot sencer; malauradament, fou enderrocat per fer de la seva pedra els forns de ciment de l’Abelló dintre Santa Coloma. Era en forma de torre, construcció fortificada bastant usual als segles XII i XIII com els referits de la Torre, dels Requesens o el més proper a ell, el de Baix o Nou, aquesta al riu Gaià, i el d’Albió i el de la Cadena del riu Corb i sols per citar-ne els més propers. 

Molí vell de Sant Gallard. Riu Gaià. (41°30'40.06"N/  1°23'38.11"E).

Molí nou de Sant Gallard (de baix) al riu Gaià

A poca distància del Molí Vell, també a la part dreta del riu, s’hi troba aquesta gran edificació (9x8m). La part del molí sembla correspondre a una construcció del s. XIII, assentada damunt una altra de més antiga. La porta d’entrada és adovellada formant un arc de mig punt. La part baixa, que era el lloc destinat a les moles, és coberta amb una volta de canó, la magnificència de la qual, és de característiques no gens freqüents, sols comparable als Molins de la Vila de Montblanc (la Catedral dels Molins) ara convertit en museu.

Per darrera es veu el seu cacau de 2, 30m de diàmetre i s’intueix el que era la bassa. L’aigua li venia de la resclosa del gorg d’en Roca, la qual es troba un centrenar de metres riu amunt. Al seu costat i adossat hi ha un habitacle d’època posterior, si bé més baix. A continuació s’hi troba un grandiós edifici, fet fer el 1877 per un tal Pomés i Miquel amb la fallida finalitat de destinar-lo a la indústria. Sabem que en una època indeterminada aquests dos molins eren propietat de la senyorial família Requesens, afincada a Santa Coloma.

Els usuaris dels molins anaven a moldre el gra amb la mula que portava els argadells o sàrria damunt del seu llom i dintre d’ells un costal de gra en cadascun (el costal o quartera equivalia a tres mesures; el seu pes no arribava a 50 kgs). Aquesta feina era del tot penosa, si més no pels de Santa Coloma, puix que s’havien de seguir els molins un a un fins trobar qui li fes la feina, arribant més d’una vegada més avall de Santa Perpètua.

Les moles d’aquest molí es vengueren: un joc al Molí (elèctric) del Bernades, l’altre joc a la fàbrica de ciment d’en Llorens, els dos de Santa Coloma. Les moles del Molí Vell o de Dalt es van vendre al molí del Rafael de Pontils, últim que funcionà en aquests contorns.

A l’Arxiu Parroquial hi ha la documentació dels molins que ens referim, concretament en una llibreta titulada Comptes de la Comunitat 1708- 1720. Se’n desprén que l’església de Santa Coloma n’era la propietària o cobrava l’arrendament de dos molins. Els arrendaren, en el primer cas, a Vicenç Lloreta de Sant Gallard per 90 quarteres de blat des d’octubre de 1708 fins a setembre de 1710; de 1710 a 1712 el preu puja a 104 quarteres de blat, descomptant-li dues quarteres per adobar el molí i segueix pel mateix preu fins al 1716.

De 1716 a 1718 són arrendats a Joan Pau Penedès, del mateix lloc, per 92 quarteres de blat; no hi entren uns trossos de terra cultivable que anaven junt amb els dos molins.

De 1718 a 1720 són llogats a Martí Rosic amb les mateixes condicions. Una mostra de les despeses que es feren en els molins són: el 1708, 1 lliura 12 sous per adobar un cèrcol; el 1709, 40 lliures 19 sous i 6 diners al mestre de cases Josep Borràs; el 1711, 10 lliures per una canal de regular l’aigua del rodet; el 1712, es compren dues moles a Isidre Miret de Biure per 65 lliures, i costen 19 lliures 12 sous de transport; el mateix any per obres fetes en els dos molins, 98 lliures 5 sous; el 1713 per una cua de pala del molí, paguen al manyà de Santa Coloma Aleix Miralles 1 lliura 5 sous; el 1717, al mateix manyà, per la cua de la tanca i altres adobs, 2 lliures; al mateix any, per obres, 37 lliures 9 sous 6 diners. 

Molí nou de Sant Gallard. Riu Gaià. (41°30'39.34"N/  1°23'37.20"E).

Un article se Salvador Palau Rafecas, el Galo 

publicat al Recull Núm 4. 

Associació Cultural de la Baixa Segarra- Santa Coloma de Queralt