dijous, 6 de juny de 2013

LA CIVADA FARRATGERA


Entre finals de maig i principis de juny hom ha pogut veure activitat en alguns camps de civada de la nostra contrada. Tot i que val a dir que aquest cultiu és molt minoritari aquí a les nostres terres.

Primer es va segar la civada tot deixant al tros uns rengs de civada verda. Aquesta rengs de civada verda es varen deixar assecar almenys uns cinc dies i després es girarien per tal que s’acabessin d’assecar amb una màquina anomenada rampill. Si amb aquesta girada encara hi hagués humitat, caldria tornar-la a girar novament. Un cop assecada del tot la civada aquesta ja es podria embalaria talment com si de palla es tractés. Aquesta civada farratgera servirà com a alimentació animal. Durant tot aquest procés és important que no es mulli perquè si no s'enfosqueix i perd qualitat.


Sega civada 27/05/2013

Sega civada 27/05/2013
Sega civada 27/05/2013
Embalatge civada 06/06/2013

Embalatge civada 06/06/2013

Embalatge civada 06/06/2013


Per si en voleu saber més de la civada farratgera


Què és?

La civada és una planta herbàcia anual i classificada entre els cereals. Plantar civada té diverses finalitats. La primera és que es pot utilitzar per alimentació animal (vaques, cavalls cabres, ovelles) en forma de gra o com a farratge, segant-la en verd.

Si, per al contrari la deixem assecar per aprofitar-ne el gra (com si fos blat o ordi), aquesta serveix per fer-ne farina, per ser torrat o per molts altres usos.


On es cultiva?

El seu cultiu s'ha estès arreu del món però els llocs on la trobem majoritàriament avui en dia són el centre d'Europa (fins a 60 ° N) i a l'Amèrica del Nord. El conreu de la civada sembla que tingué origen al centre i, especialment, a l'oest d'Europa, on el clima humit i fred de la zona temperada l'afavoreix. Segons el lloc se sembra a la tardor o a la primavera, ja que no resisteix tant els freds de l'hivern com el blat o l'ordi.


El cicle de la civada a casa nostra


La civada aquí a casa nostra es pot plantar a partir del setembre i fins a finals d’any.

Si es vol per farratge s’acostuma a plantar més d’hora. I tot i que en aquestes èpoques hi puguin créixer moltes males herbes, no passar res. Com que la segarem entre finals de maig i principis de juny no deixarem que les males herbes granin i puguin escampar la seva llavor.

Si , per altra banda, volem aprofitar el gra de la civada la mirarem de plantar tardana. D’aquesta manera procurarem que no ens hi neixin tantes males herbes. Al contrari que l’anterior, la segarem en ple estiu, a finals de juny i principis de juliol.
  

Avantatges i inconvenients al nostre territori

És interessant fer aquest cultiu a les nostres contrades, on el conreu per excel·lència és el del blat i l'ordi, especialment per afavorir la rotació de cultius i controlar i, fins i tot, reduir les males herbes als camps.

Si fem civada amb l’objectiu de fer farratge, l’avantatge és que és un cultiu que ens serveix per netejar la terra de males herbes, a la vegada que no hi hem d’aplicar cap producte per matar aquestes. Al mateix temps també ens serveix per fer una mena de guaret, ja que al no deixar que la planta acabi de granar no esgota tant la terra. L’inconvenient que té és que no rendeix, ni productivament ni econòmicament, tant com el blat o l’ordi

Si el que fem és civada en gra, com a cereal, el principal avantatge és que aquest es paga molt bé. Però com inconvenient destacarem que el gra pesa poc (s’obté una baixa quantitat de producte en comparació a altres cereals) i que al cultiu hi apareixen altres males herbes, especialment la cúgula (mala herba de la família de la civada), que són pràcticament impossibles de combatre-les en el present cicle i que ens podrien embrutar molt la terra no només en el present cicle, sinó de cara un futur.

Llorenç Montalà i Balcells




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada