MIQUEL FREIXA FONT A L'EXPOSICIÓ "LA NOSTRA RÀDIO"

Ja està inaugurada l'exposició "La nostra ràdio" de les Piles que encara podeu visitar tots els dissabte i diumenges del mes d'agost d'11:00h. a 14:00h. i de 17:00h. a 21:00h.

Una de les línies de treball de l'exposició "la nostra ràdio" és la de les vivències personals amb la ràdio d'aquells veïns i veïnes que ens han cedit els aparells de ràdio.

En  Miquel Freixa Font és un dels veïns que ens ha cedit el seu aparell de ràdio per l'exposició. El seu aparell de ràdio, un Philips de l'any 1928, és precisament l'aparell més antic de l'exposició. 

Vegem quina és la seva vivència personal amb aquest aparell:

Quan vam arribar aquí a les Piles, la casa estava buida, en runes i feta una porqueria. I vam estar uns deu o quinze anys anant-la fent molt a poc a poquet. En tot aquest temps els familiars, els més grans, es morien i els cosins els faltava espai a casa. I tot allò que a la gent de la família li sabia greu de llençar ho portava aquí a les Piles, convertint-se en una tradició.

Aquesta ràdio diria que era d’un tiet avi Freixa,  però ara mateix no et sabria dir exactament quin. Acabo de veure que és Philips, o sigui que és de Barcelona mateix, però no et sé dir més. De quan es va adquirir ni idea, perquè ja ens va arribar a casa que ja era de col·leccionista, quan llavors ja s’escoltava el fil musical i aquestes coses.

Recordo que entre el meu pare, que era enginyer, i el meu germà Pere la van arribar a fer funcionar. La van repassar i va funcionar. No sé si ara mateix funcionaria. Suposo que la devien endollar a un transformador.

A banda de la ràdio que he portat per l’exposició jo de petit recordo que a casa sempre s’havia escoltat la ràdio.  És curiós perquè, a part que la meva mare sempre posés la ràdio molt forta i que el meu pare  _ que era un fanàtic de la música clàssica_ tota la vida havia tingut posades a casa emissores com Catalunya Música i altres constantment i simultàniament, cadascun dels sis germans que som estava enganxat a una cosa diferent de la ràdio. N’hi havia un que escoltava sempre els programes esportius i el José Maria García, l’altre que no sé que.... I cadascú anava amb la seva pròpia ràdio i els seus programes preferits.

Jo recordo una ràdio de la cuina, de sempre, que era una ràdio rellotge que va sortir d’una habitació que no acabava de funcionar el rellotge i va acabar petant a la cuina. La ràdio sempre estava engegada mentre es cuinava, mentre hi menjàvem. La cuina potser era l’estança principal.

Però també hi havia ràdios a altres estances. Després amb l’aparició dels walkmans ja cadascú acaba tenint la seva ràdio personal i amb els ràdios despertadors aquest tipus d’aparell s’estén per tota la casa.

Jo sempre he escoltat molts programes de música per la ràdio. Recordo que els primers cassettes que m’havia gravat de música, com la majoria de gent, era escoltant los 40 principales. Recordo que estava amb el cassette a punt per polsar i gravar la cançó, a poder ser que no es sentís el comentarista.

Recordo també l’època que estava enganxat, que començava a treballar, a Ràdio 3 que és on escoltava la música més alternativa, algunes emissores independents com Ràdio Pica i tot això. I després recordo seguir programes convencionals com els esports i les notícies. Sóc un gran aficionat a escoltar les notícies i algun programa esportiu. Però escolto gairebé més retransmissions que no pas programes esportius. El futbol a casa meva s’escoltava i s’escolta amb el Puyal.

I avui segueixo escoltant molt la ràdio, ja no tan sols pel cotxe, sinó en més àmbits perquè m’agrada molt.

En aquests moments, tot i que ideològicament per dir-ho d’alguna manera, no m’hi entenc, l’emissora que escolto més és RAC1. Escolto els seus programes que els trobo sensacionals, especialment el programa d’humor de La competència. També escolto altres programes de notícies com ara el 24 hores.

Jo actualment la ràdio la veig saníssima. Hi va haver l’època, quan va aparèixer la televisió, en què tothom deia que desapareixeria. I segons aquesta teoria la ràdio ja hauria d’estar més que desapareguda.

I jo crec que la ràdio, al només distreure un dels sentits (l’oïda), et permet fer dues coses a l’hora i compartir-la mentre fas la feina, mentre vas amb el cotxe, mentre estàs amb els amics, etc. És allò que estàs una colla fent alguna cosa i escoltant la ràdio i un diu_ Ho heu sentit el què han dit? _  i tu que et pensaves que no ho estava escoltant ningú.

Això amb la televisió no ho pots fer. Jo no puc jugar els meus fills i que estigui oberta la televisió. En canvi, jo puc estar jugant amb els meus fills i que estigui engegada la ràdio tranquil·lament, escoltant que diuen i jugant a la vegada. Trobo que no hi ha cap altre mitjà comunicatiu que tingui aquesta característica.

Trobeu més informació de l'exposició "la nostra ràdio" AQUÍ!