dimecres, 24 de juliol de 2013

RAMON SEGURA BONELL A L'EXPOSICIÓ "LA NOSTRA RÀDIO"


A les Piles ja fa temps que estem preparant el que serà l'exposició "la nostra ràdio" que s'inaugurarà el proper dissabte 3 d'agost a les 11 del matí i que estarà oberta al públic tots els dissabte i diumenges del mes d'agost d'11:00h. a 14:00h. i de 17:00h. a 21:00h.

A part de l'exposició de l'evolució històrica d'aquests aparells al llarg de la seva història i l'exposició de ràdios antigues cedides pels veïns i veïnes de les Piles, entre altres, una part interessant és la de les vivències personals en relació a la ràdio que ens han facilitat els mateixos qui ens han deixat les ràdios.

Per començar a fer boca del que serà l'exposició "la nostra ràdio" del proper mes d'agost us deixem amb un exemple d'història personal den relació a les ràdios que ens ha cedit.

En  Ramon Segura Bonell, veí de les Piles de tota la vida, que ens cedeix tres ràdios per l'exposició, ens explica les seves vivències en relació a la ràdio:




Aparell de ràdio de Cal Huguet
Jo porto tres aparells de ràdio. Un d’ells és bastant antic. És el que teníem a casa meva que he vist sempre, suposo que té uns seixanta anys. L’altra és de casa la Isabel, la meva dona. I l’altre és l’últim ràdio que vam tenir aquí a casa.


El primer aparell de ràdio, el de casa, jo ja l'havia vist allà de tota la vida.


L'aparell de ràdio, a casa, estava situat al foc, allà on fèiem la vida. A l’hivern estava al foc i a l’estiu estava allà on cosien les dones que a les tardes cosien i escoltaven la novel·la. Llavors sempre feien novel·les a les tardes.

Jo, de fet, no l’escoltava massa la ràdio, llavors no teníem massa temps d’escoltar la ràdio.

Aparell de ràdio de l'Isabel Berenguer

Però recordo la meva padrina de casa, que estava impedida, no es podia moure, que sempre escoltava la ràdio. Un programa que escoltava cada dia era de successos _ que no sé molt bé com es deia_ i el feia l’Enrique Rubio. Ella cada dia ens deia que li poséssim el Rubio, que el feien per allà a les onze del matí. Eren programes de casos de delinqüència i coses així.


També recordo que a casa havíem tingut uns treballadors d’Andalusia i cada dia escoltaven entusiasmats “España para los españoles” que feia la Matilde Almendros. Cada dia escoltaven el programa i l’endemà quan venien a treballar comentaven el que havien dit al programa i fins i tot a vegades havien escrit al programa perquè els hi dediquessin alguna cançó a ells o familiars.

De totes maneres, quan es va posar la televisió aquí jo tenia uns onze anys. Llavors ja combinaven la ràdio i la televisió. Per allà als anys seixanta ja hi va haver la televisió. 

Aparell de ràdio més nou de Cal Huguet

Actualment escolto força la ràdio anant amb el tractor o el cotxe. Escolto Catalunya Ràdio i també Rac 1. A casa, a la nit, sempre tenim la ràdio engegada. Llavors escoltem Catalunya Ràdio amb el programa La nit dels ignorants.


Penso que en l'actualitat la ràdio té el seu espai. No és un mitjà tant imprescindible com abans, però no desapareixerà pas. Hi ha estones per tot. Per escoltar la ràdio, per veure la televisió i per altres mitjans de comunicació.

Trobeu més informació de l'exposició "la nostra ràdio" AQUÍ!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada