ROSER TORRES LEÓN A L'EXPOSICIÓ "LA NOSTRA RÀDIO"

Una reproducció

L'exposició "La nostra ràdio" de les Piles va finalitzar el passat diumenge 25 d'agost. Però com que l'exposició ha estat molt ben valorada pels seus visitants s’ha cregut oportú reobrir l’exposició durant els dies 7 i 8 de setembre coincidents amb la Festa Major de les Piles. Tots aquells qui encara no hagin tingut la oportunitat de visitar “La nostra ràdio” ho poden fer els dies 7 i 8 de setembre d’11.00h. a 14. 00h i de 18.00h a 21.00h. en el si de la Festa Major de les Piles.

A l'exposició hi podeu trobar, entre altres, tres aparells de ràdio cedits per la Roser Torres i León que seguidament ens explica les seves vivències en relació a la ràdio:

Els aparells de ràdio que us deixaré per a l’exposició no són els de casa meva, són dels meus cunyats. L’aparell de ràdio de casa meva de tota la vida es va perdre en un dels trasllats. El ràdio de casa meva jo sempre l’havia vist a casa, ja hi era quan jo vaig néixer. Era un d’aquells ràdios que anaven amb unes tecles, amb un teclat, semblant al del piano que es feien servir per a canviar les bandes d’emissores. D’això sí que me’n recordo, perquè era molt característic de l’època.

Iberia. Anys 60.

Jo vaig néixer l’any mil nou-cents cinquanta-tres i aquella ràdio sempre havia estat a casa meva, segurament des de què els meus pares es devien casar. La ràdio devia ser de l’any mil nou-cents quaranta, més o menys. Quan vivíem a Madrid aquella ràdio estava situada a la cuina perquè allà hi fèiem vida. La cuina era un lloc molt acollidor, hi havia una cuina econòmica molt gran i com que a Madrid a l’hivern hi fa molt de fred, allà amb l’escalfor s’hi estava molt calentet. Després quan vam anar a viure a Tarragona la ràdio la vam posar al menjador que era el lloc on es reunia llavors la família.

Quan vivia a Madrid jo era molt petita. Recordo, però, que escoltava la ràdio amb la família. Recordo també que la meva mare escoltava la ràdio al matí i jo estava per allà. També recordo sentir la ràdio quan tornava del col·legi mentre jugava o feia alguns deures.

A Tarragona la ràdio l’escoltava molt el cap de setmana.  Llavors el meu pare escoltava “Carrusel deportivo”. Moltes vegades posàvem la taula, amb el braseret a sota, i estàvem calentets sentint aquell programa esportiu mentre tota la família jugàvem al Monopoli. La ràdio era d’acompanyament menys quan jugava el Madrid, ja que llavors el meu pare tan sols estava pendent de la retransmissió.

Els programes que ens interessaven eren les notícies, el meu pare els diumenge escoltava, com ja he dit, el “Carrusel deportivo” i jo en aquella època el que escoltava molt eren els “cuentos”. Però aquest últim programa el sentia a Ràdio Reus. Majoritàriament ecoltàvem Radio Nacional de España a casa, però els dissabtes al vespre feien un programa de “cuentos” a Ràdio Reus. Eren “cuentos radiados”, és a dir que et posaven un disc amb contes com “La rateta que escombrava l’escaleta”, per exemple. Un altre programa de ràdio que recordo molt era el d’en “Maginet el Pelacanyes” de Ràdio Tarragona.

No tota la ràdio era en castellà  perquè aquí a Tarragona es sentia la ràdio també en català, però era un fet molt minoritari i, en realitat, gairebé totes les retransmissions de ràdio eren en castellà. El “Maginet el Pelacanyes parlava mig en català mig en castellà. I Ràdio Reus també comentaven algunes coses en català, no gaires. De tant en tant colaven alguna cosa en català a allò de “los discos dedicados” i deien  “dedicat a la no sé que” i després ho tornaven a dir en castellà “dedicado a la...”

A mi m’encantaven els contes aquests i també m’agradava molt Matilde Perico y Periquín,  així com també un programa de sarsueles. També hi havia el “Teatro en la rádio” que a mi m’enganxava moltíssim. Aquests eren programes que m’agradaven molt.

Ja de  més gran, devia tenir uns dotze o tretze anys, hi havia un programa que es deia “Noche de ronda” de Ràdio Reus, que era de Enrique Tricat, que aquell home tenia una veu preciosa. Llavors era un programa de discos dedicats. El feien a les dotze de la nit i era com molt intimista. Un altre programa que vaig sentir, però ja de gran, quan llavors ja vivia a Barcelona, era el de “El loco de la colina”. Aquell programa m’encantava! El feien a les dotze de la nit i perdia hores de son escoltant-lo.

Penso que en l’actualitat la ràdio és una mica agressiva. Dic això, potser, perquè la ràdio quan era petita, era una ràdio molt reprimida. Però tinc la sensació que ara s’hi diuen moltes males paraules que no calen tampoc. Suposo que la ràdio, com la televisió, hauria de ser un sistema educatiu per la gent i s’hi haurien de mirar més. Ara mateix l’escolto al cotxe cada dia. Primer poso les notícies, després m’emprenyo i acabo escoltant música a M80Radio.

Actualment a casa ja no l’escolto. Quan arribo poso la televisió i em passa el mateix que amb la ràdio, després d’unes quantes notícies m’emprenyo i em poso a llegir. Ni ràdio, ni televisió; em quedo amb silenci total.

Trobeu més informació de l'exposició "la nostra ràdio" AQUÍ!